La Guarderia Rural del Consorci riu Millars ha detectat en els darrers mesos un augment de construccions il·legals al paisatge fluvial protegit

La Guarderia Rural del Consorci riu Millars ha detectat en els darrers mesos un augment de construccions il·legals al paisatge fluvial protegit

  • Durant l’any 2022, han posat 3 denúncies per infraccions urbanístiques a la zona dels Alters

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha detectat en els darrers mesos un augment important del nombre de construccions il·legals a la zona dels Alters. Durant l’any 2022 han posat 3 denúncies per diverses infraccions com són ampliar els habitacles de cases existents, construir alguna piscina, cavar pous, posar paellers o alçar tanques, d’entre altres infraccions urbanístiques.

(más…)
Abandonen les restes de més de 100 plantes de marihuana dins de sacs al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Abandonen les restes de més de 100 plantes de marihuana dins de sacs al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • És el tercer abocament il·legal d’aquestes característiques que troba el Servei de Guarderia Rural en el 2022

El Servei de Guarderia Rural del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha localitzat en les proximitats de les llacunes artificials 50 sacs amb les restes d’unes 100 plantes de marihuana a l’interior.

(más…)
Apareixen cinc cauets morts a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Apareixen cinc cauets morts a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • El Servei de Guarderia Rural ha trobat les aus marines sense vida a la vora de la mar

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana per mitjà del Servei de Guarderia Rural ha constatat la presència de cinc cauets morts (Alca torda) al llarg de la platja de les Goles.

(más…)
El Consorci Riu Millars acull una trobada entre Conselleria i ens responsables de la conservació del riu

El Consorci Riu Millars acull una trobada entre Conselleria i ens responsables de la conservació del riu

Aquest matí la seu del Consorci Rector del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, situada en el centre d’educació ambiental del Termet de Vila-real, ha sigut el punt de trobada de les entitats responsables de la conservació i manteniment del riu a la província de Castelló.

Tècnics del Consorci, representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, portaveus dels Ajuntaments de Vallat, Fanzara, Montanejos, Espadilla i Torrechiva, tècnics de VAERSA i Juan Jiménez, Subdirector General d’Espais Naturals i Biodiversitat, s’han reunit per a fer els primers passos davant un ambiciós projecte de preservació del llit del riu al seu pas per la província.

La Conselleria ha plantejat una inversió de 3.000.000 euros a través del programa FEDER 2021-2027 per a eliminar les canyes de l’entorn. Després de l’actuació, els Ajuntaments i el propi Consorci es comprometrien al manteniment de l’entorn mitjançant tasques d’esbrosse i repàs de possibles rebrots durant tres anys.

Cal recordar que el Consorci està integrat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. A més, des de l’organisme es treballa per i per a la conservació del paisatge natural mitjançant diferents accions de protecció, defensa i millora de l’entorn.

Una reixa instal·lada a la cuneta del pont de la CV-10 evitarà que els residus sòlids arriben al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars 

Una reixa instal·lada a la cuneta del pont de la CV-10 evitarà que els residus sòlids arriben al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars 

  • El Servei de Guarderia Rural va notificar al Servei Territorial d’Obres Públiques de Castelló que moltes deixalles de l’autovia feien cap a l’espai fluvial amb un episodi de pluges intenses

El passat mes de juny el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, va notificar al Servei Territorial d’Obres Públiques de Castelló de la Plana el problema que hi havia amb els residus al pont de la CV-10 cada volta que es donen pluges intenses.

(más…)
El Consorci del Millars posa en marxa el concurs fotogràfic i audiovisual ‘Una ullada al Millars’

El Consorci del Millars posa en marxa el concurs fotogràfic i audiovisual ‘Una ullada al Millars’

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha presentat les bases del V concurs de fotografia i vídeo ‘Una ullada al Millars’. Una edició molt esperada i la primera després de la pandèmia de COVID-19 que arriba, a més, carregada de novetats.

(más…)
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars demana prudència als conductors que circulen a prop de l’espai fluvial per la presència de llúdries

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars demana prudència als conductors que circulen a prop de l’espai fluvial per la presència de llúdries

  • El Servei de Guarderia Rural ha constatat la presència dels mamífers aquàtics en la carretera que comunica el polígon Ramonet d’Almassora amb el paratge de santa Quitèria

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana demana als conductors que circulen pels camins rurals i carreteres que circulen pel paisatge fluvial que extremen la precaució al volant, ja que s’està detectant la presència de llúdries en diversos indrets de l’espai.

(más…)
El jaciment arqueològic del torrelló del Boverot de l’època del Bronze valencià pateix un acte vandàlic

El jaciment arqueològic del torrelló del Boverot de l’època del Bronze valencià pateix un acte vandàlic

  • Diverses persones hi han accedit amb un cavall a l’interior del poblat del 1200 aC després de trencar la tanca i rebentar el pany d’una de les portes

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha constatat que recentment almenys dues persones van trencar un tros de tanca metàl·lica de l’entrada principal i pel forat van accedir a l’interior del jaciment.

(más…)
Les obres de construcció de la quarta llacuna artificial del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars avancen a bon ritme

Les obres de construcció de la quarta llacuna artificial del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars avancen a bon ritme

  • Els operaris ja hi han instal·lat la geo membrana impermeable que cobreix la futura zona humida de 1200 metres quadrats ubicada a la vora de l’àrea recreativa del Camí Carnissers del terme de Borriana

Les obres de la quarta llacuna artificial que tindrà el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, es troben en un punt molt avançat després que l’empresa encarregada de la construcció haja instal·lat la geo membrana impermeable damunt de la zona excavada en el llit del riu.

(más…)
El Consorci del Millars amplia el programa de control de senglars amb tres gàbies-parany per a reduir la sobrepoblació i evitar l’impacte en l’agricultura i la biodiversitat

El Consorci del Millars amplia el programa de control de senglars amb tres gàbies-parany per a reduir la sobrepoblació i evitar l’impacte en l’agricultura i la biodiversitat

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, redobla els seus esforços per al control i captura de la sobrepoblació de senglars que s’està registrant a l’entorn del Millars en els últims anys. Amb aquest objectiu, s’han instal·lat tres gàbies-parany, una per cadascun dels municipis de l’organisme, que se sumen a les autoritzacions d’esperes nocturnes a Almassora i Borriana. A més, el Consorci del Millars iniciarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població.

“Fa ja diversos anys que, sempre amb tots els permisos oportuns, estem intensificant el control als senglars al Millars, la sobrepoblació del qual representa una amenaça a la biodiversitat, l’agricultura o la seguretat viària, entre altres problemes”, assenyala el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui recorda que el sistema de gàbies per al control de senglars ja es va implantar l’any passat a Vila-real, amb el resultat de 25 exemplars capturats. “En el cas de Vila-real, a causa de l’elevada concentració residencial a l’entorn del paratge, no és possible el sistema d’esperes nocturnes que sí hem autoritzat en els municipis d’Almassora i Borriana. Per això, vam optar per la instal·lació d’aquest mètode de gàbies-parany selectives que ha donat bons resultats i que ara ampliem a les tres poblacions que formem part del consorci”, explica Benlloch. Per a fer possible aquest control i captura en gàbies, el Consorci ha obtingut aquesta mateixa setmana tots els permisos requerits i destinarà 8.734 euros a la contractació d’un servei especialitzat.

La implantació d’aquest sistema de seguiment i captura de senglars és la continuació dels primers treballs de prospecció en el paisatge protegit, utilitzant drons infrarojos i paranys fotogràfics, entre altres, per a determinar la població d’aquests animals en l’entorn natural. “Aquests treballs preliminars ens han permés acreditar que la presència del senglar al Millars no és conjuntural, sinó que es manté durant tot l’any. Això és així degut a múltiples factors, com el fet que no tenen depredador perquè és un espai protegit en el qual no se’ls pot donar caça, o que es tracta d’una zona amb gran activitat humana, que els permet trobar menjar amb facilitat”, detalla el president de l’organisme ambiental. L’amagatall natural que els poden suposar les canyes és un altre dels motius que explicarien l’increment d’aquesta espècie en els últims anys en el paisatge protegit. “Ací han trobat un ecosistema ideal per a la seua reproducció i això, quan hi ha sobrepoblació, suposa importants problemes als quals hem de donar resposta”, incideix Benlloch. Els danys en l’agricultura i a les infraestructures agrícoles, el perill d’accidents de trànsit si travessen camins o vies com la N340, la CV20 o l’AP7, o l’amenaça a l’equilibri ambiental que poden suposar són alguns d’ells. “És un animal 100% omnívor, nocturn i de gran pes que pot arribar als 100 quilos. En època de nidificació, per exemple, pot afectar greument espècies, sobretot aus”, adverteix l’alcalde de Vila-real, qui recorda que la desembocadura del Millars “és un entorn natural únic sobre el qual impacta el 40% de la població de la província”. La transmissió de malalties als animals domèstics, danys en zones verdes o en infraestructures i mobiliari urbans són uns altres dels motius que justifiquen el servei, a més dels possibles atacs a animals o persones. A aquest respecte, Benlloch matisa que es tracta d’animals que solen fugir davant la presència humana. “No acostumen a atacar a l’ésser humà, però si se senten amenaçats o ferits sí que podrien fer-ho”, puntualitza.

Al projecte de control i captura en gàbies-parany, el Consorci del Riu Millars sumarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població. “Ens consta, per exemple, que hi ha gent que fins i tot els facilita aliments, sense saber que, d’aquesta manera, poden estar impactant de manera important en l’ecosistema i la biodiversitat del nostre volgut Millars”, conclou Benlloch.

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Aquestes xicotetes aus marines no criaven a la platja de les Goles des de l’any 1990

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va detectar la presència de diverses parelles de mongetes (Sternula albifrons) o xatracs comuns a la platja de les Goles amb els seus nius i ous camuflats entre les pedres i recentment diversos pollets. Es tracta d’una notícia important, ja que aquesta espècie de xatrac no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-dos anys segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. A més, serà la primera vegada que ho fa des que existeix el Consorci riu Millars que vetlla per la conservació del paratge fluvial protegit. La seua presència s’ha pogut detectar gràcies al desenvolupament del projecte «Renaturalització de Platges per al Corriol Camanegre» promogut des de 2020 per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) i on també participen des de 2021 el Consorci riu Millars i l’Ajuntament d’Almassora. Amb el desenvolupament del projecte s’estan acomplint actuacions de restauració, claus per a la millora de les poblacions d’aus nidificants a les platges.

Una espècie protegida i amenaçada

La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l’espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d’una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d’aquest xatrac a Espanya és una de les més importants en l’àmbit Europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d’unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de màxims superiors a les 500 parelles el 1995, a mínims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d’espècies de xatracs. La principal localitat de cria es troba a les salines de Santa Pola, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importància es troba a l’Albufera de València, on l’espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l’Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l’interior del port de València, en superfícies no utilitzades de l’espigó Príncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l’any 1994.

Molèsties que acaben amb la reproducció

Tot i que es tracta d’una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria, com pot ser les ocasionades per usuaris de les platges poc respectuosos amb les zones delimitades. A més, s’uneix l’alteració del paisatge litoral i la destrucció dels sistemes dunars, cosa que causa una manca de localitats alternatives de nidificació que limiten l’augment i manteniment de la seua població. Aquests fets han derivat en l’abandonament de moltes zones de platja on nidificava tradicionalment. Això s’agreuja pel fet de veure’s desplaçat per altres espècies de xatracs i gavines que nidifiquen als llocs amb les millors condicions de conservació. Les mongetes que han tirat endavant les seues postes a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars necessiten una cosa aparentment tan senzilla com és tranquil·litat, evitar les molèsties dels banyistes dins de les zones delimitades, respectar les distàncies amb les palissades i sobretot controlar la presència de gossos a la platja que puguen malbaratar el futur d’una posta important per a la biodiversitat del paratge fluvial protegit. Per això el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci, ha fet una vigilància exhaustiva des de principis del mes de juny. El seguiment s’ha fet diàriament a primera hora del matí i última de la vesprada quan és més habitual la presència de persones amb gossos per la platja de les goles. L’Equip de Seguiment de Fauna de la Conselleria de Transició Ecològica va determinar al principi de la detecció de les mongetes l’actitud que van mostrar dues parelles pel que fa a l’inici de dues postes, una de dos ous i l’altra de tres.