El Servei de Guarderia Rural ha comprovat com diverses raboses estan mostrant afecció als usuaris del paratge fluvial a conseqüència d’aquesta pràctica
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recorda la inconveniència que suposa alimentar a la fauna salvatge en el paratge fluvial. En les darreres setmanes el consorci gestor s’ha fet ressò de diverses queixes adreçades per usuaris per la presència de raboses que no demostren por cap a les persones i s’acosten cada vegada més. El Servei de Guarderia Rural ha comprovat la presència de fins a 3 raboses en diverses rutes del paratge fluvial que s’acostaven sense cap mena de temor a caminants, esportistes i passejants del paratge. Els guardes han pogut constatar que aquests animals salvatges estan sent alimentats de forma sistemàtica per algunes persones. Els biòlegs experts en zoologia sostenen que oferir aliment a la fauna salvatge de forma continuada pot tindre greus inconvenients no sols per a la fauna sinó també per a les persones. Per una banda, els animals acaben acostumant-se com és el cas d’aquestes tres raboses salvatges el que fa que, a poc a poc, vagen perdent la seua capacitat de caça i, per tant, de supervivència en la natura. Per altra, en alimentar a la fauna salvatge amb menjar inadequat els pot provocar malalties greus i en casos extrems, la mort. En la gran majoria d’ocasions els estómacs d’aquests animals no estan preparats per a digerir els aliments proporcionats per les persones. Aquest contacte de la fauna salvatge amb les persones també pot causar altres problemes puntuals com són accidents amb ciclistes o altres esportistes usuaris de les rutes del riu Millars, l’esglai que es poden dur les persones que no estan acostumades a la seua presència o la persecució directa d’algun desaprensiu que amb la domesticació dels animals aprofite per a fer-los mal. Per tant, el consorci gestor recorda que mai s’ha d’alimentar a la fauna salvatge en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, alhora que convida els usuaris a observar la fauna present al paratge seguint sempre les indicacions dels guardes i sense molestar en cap moment la mateixa.
L’últim exemplar d’aquesta espècie exòtica es va capturar el 2019
Des que el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va iniciar la campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà (Neovison vison) al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’ha aconseguit capturar un exemplar jove l’any 2019. Des d’aleshores, i ja han passat 4 anys, el Servei de Guarderia Rural encarregat de dur a terme els treballs no ha tornat a veure cap rastre de l’animal. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una seriosa amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Transició Ecològica i Desenvolupament Rural que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.
Un visó americà
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer i únic exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en la zona del mesurador, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.
Una bona notícia per a la fauna autòctonaLes principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, està retirant centenars de metres de tubs de plàstic de l’antiga Finca del Millars propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i ubicada en el tram més baix de la desembocadura. En les darreres setmanes el Servei de Manteniment ha aconseguit arreplegar 8 grans sacs amb aquestes canonades abandonades i portar-les a l’ecoparc per al seu reciclatge posterior. De fet, aquest procés de retirada de l’antiga infraestructura de reg per degoteig de la finca està duent-se a terme per etapes des de fa uns tres anys. Fins ara, contant els 8 sacs, el Servei de Manteniment ha retirat del paratge fluvial 32 grans bosses amb restes de la infraestructura del reg subterrània. L’objectiu del Consorci riu Millars és arranjar aquesta enorme propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de més de dues-centes mil fanecades ubicada dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.
Fa uns quants anys una part dels 160 mil metres quadrats de l’antiga finca del Millars s’utilitzaven per a conrear hortalisses de regadiu amb un sistema de reg per degoteig subterrani. Amb els anys l’activitat es va abandonar i tota la infraestructura de reg subterrani ha anat malbaratant-se. La finca, des de l’abandó de l’activitat agrícola, ha anat naturalitzant-se fins al punt de convertir-se en lloc de trànsit i cria per a moltes espècies de xicotets carnívors i aus. Fins i tot és un terreny potencialment recuperable per a acollir a diverses espècies d’aus limícoles. De moment, un dels objectius més importants és retirar de la vista del paisatge els tubs de plàstic negre que afloren en la superfície per a convertir-lo en un lloc natural.