El Consorci Riu Millars y SEO-BirdLife presentan en Vila-real su guía oficial de aves

El Consorci Riu Millars y SEO-BirdLife presentan en Vila-real su guía oficial de aves

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionado por los ayuntamientos de Vila-real, Almassora, Burriana, la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, y SEO-BirdLife han presentado esta tarde en la sede del Consorci en Vila-real la miniguía de aves que habitan con mayor o menos frecuencia en la Desembocadura.

Esta guía es un documento disponible en castellano, valenciano o inglés que recoge 96 especies y que facilitará el avistamiento de aves a los observadores que visitan el Paisaje Protegido, incluido en la Red Europea Natura 2000 como Zona de Especial Conservación. En las 424 hectáreas que configuran el Paisaje Protegido (declarado en 2005) se pueden observar lagunas ricas en vegetación acuática sumergida y en especies adaptadas a vivir parcialmente cubiertas de agua, juntamente con comunidades vegetales típicas de riberas y lechos fluviales. Además de la descripción física para ayudar a su identificación, cada ficha creada incluye datos sobre los hábitos alimenticios o de vida del ave.

La guía ha sido presentada por Diana Ferrís, técnica de SEO-BirdLife y con gran experiencia en la materia, ya que actualmente gestiona el Tancat de la Pipa junto a AE-Agró y redactó la guía de identificación de aves de la Marjal dels Moros. Al acto han asistido el alcalde de Vila-real y presidente del Consorci del Riu Millars, José Benlloch Fernández; los concejales del Ayuntamiento de Vila-real, Pablo Llopico Vilanova y Dora Saura Llorens; el primer teniente de alcalde y concejal del Ayuntamiento de Almassora, José Manuel Claramonte Castillo; y la concejala de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Burriana, Noelia Peris Martí.

Al acabar el acto se ha entregado una guía a cada persona asistente.

Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

  • Aquest migdia s’ha alliberat un exemplar que va ser localitzat al Port de Sagunt
Leer más: Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

Un exemplar de llúdria (Lutra lutra) ha sigut alliberat en les aigües del riu Millars aquest migdia després del seu albirament i posterior captura en una cafeteria del Port de Sagunt. A l’altura del Pantanet de Santa Quitèria s’ha dut a terme una operació en la qual ha primat el benestar i la favorable evolució del mamífer aquàtic així com la seua correcta adaptació a un hàbitat que li serà favorable. L’actuació s’ha dut a terme a través de la coordinació entre el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana; i el Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler», depenent de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori.

La llúdria va aparéixer en una cafeteria del Port de Sagunt a principis de setmana i posteriorment fou recollida pel personal del Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler». En el centre van sotmetre a exàmens científics al mascle jove de 7 kg sense senyals ni símptomes que feren perillar la seua integritat. Els tècnics presents tant del Consorci Riu Millars com de Conselleria de Medi Ambient i de ‘La Granja de El Saler’ han apuntat que s’ha triat la desembocadura del Millars en tractar-se d’un espai protegit i gestionat, que disposa d’un servei de guarderia rural que realitza un seguiment exhaustiu de la població de llúdria de manera regular i constant. D’aquesta manera es reforçarà la presència del mustèlid en el paisatge protegit, on ja s’ha assentat.

La zona del riu Millars triada per a l’operació s’ha considerat òptima a causa de l’existència de profunditat d’aigües i l’abundant vegetació de ribera que ha afavorit la ràpida escapada i cerca d’amagatall del mamífer. Els tècnics de ‘La Granja de El Saler’ han obert la gàbia on descansava la llúdria amb la presència de Maria Tormo, alcaldessa d’Almassora i representant del Consorci Riu Millars, i participació de més tècnics professionals de la Conselleria de Medi Ambient, del Consorci Riu Millars i d’altres entitats que treballen dia a dia per a millorar la biodiversitat de l’espai natural. Durant la jornada s’ha respectat un minut de silenci en record de les víctimes per l’incendi de València.

– Població de llúdries al Millars

Els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars el mes de maig de l’any 2015. Des d’aleshores el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie afortunadament cada vegada més habitual en els trams baixos dels rius valencians. Des d’aleshores, s’han notificat observacions d’aquests exemplars que demostren la creixent qualitat de les aigües del Millars i de la biodiversitat en la desembocadura del riu Millars.

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars presentarà la seua guia oficial d’aus el pròxim 29 de febrer

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars presentarà la seua guia oficial d’aus el pròxim 29 de febrer

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana i d’Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i SEO – BirdLife presentaran la setmana vinent la miniguia d’aus que habiten amb major o menys freqüència la Desembocadura. Un document en castellà, valencià o anglés, que recull 96 espècies i que facilitarà l’albirament d’aus als observadors que visiten el paisatge protegit. A més de la descripció física per a ajudar a la seua identificació, cada fitxa creada inclou dades sobre els hàbits alimentosos o de vida de l’au.

La presentació, que serà el 29 de febrer a les 19h en el CEA de Vila-real (seu del Consorci), comptarà amb l’assistència Mario Giménez Ripoll, delegat a la Comunitat Valenciana de SEO – BirdLife. En acabar l’acte s’entregarà una guia a cada persona assistent.

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

  • Es tracta de dos punts d’ocultació amagats entre la vegetació i una caixa especialment dissenyada per a capturar diverses espècies d’aus
Leer más: El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha desmantellat diversos mecanismes preparats per a la caça furtiva en l’espai fluvial. En primer lloc, es tracta de dos punts d’ocultació que s’havien construït amb canyes i perfectament camuflades entre el Pas de la Cossa i el pont de l’autovia CV-18 para fer esperes a l’aguait . Els guardes han trobat al voltant d’un dels dos punts d’ocultació plomes de colls verds que probablement van ser caçats pels furtius. La zona ubicada davall del pont de la CV-18 és un espai tranquil i utilitzat pels ànecs per a descansar i alimentar-se. El segon artefacte desmuntat pel Servei de Guarderia Rural és una caixa de trampa que els furtius havien instal·lat en els antics camps agrícoles de Borriana. L’artefacte estava amagat entre la vegetació arbustiva. Es tracta d’una caixa trampa que incorpora una plataforma amb llavors pegades per atraure diverses espècies d’aus granívores com el colom torcaç, la tórtora, la perdiu o el colom. L’artefacte furtiu està ideat perquè l’au una vegada atreta pel menjar, xafe la plataforma i es disparen els pistons que la sostenen deixant a l’animal atrapat en la xarxa de la caixa trampa. El Servei de Guarderia Rural vigila constantment els 14 quilòmetres lineals de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per tal d’evitar entre moltes altres coses la caça i la pesca furtiva.

120 alumnes i alumnes protagonitzen el Dia de l’Arbre del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars

120 alumnes i alumnes protagonitzen el Dia de l’Arbre del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars

  • Els estudiants procedien dels col·legis La Panderola de Vila-real, Hortolans de Borriana, Penyeta Roja de Castelló i Santa Quitèria d’Almassora
Leer más: 120 alumnes i alumnes protagonitzen el Dia de l’Arbre del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha celebrat hui el Dia de l’Arbre amb la plantació d’arbres en la nova llacuna artificial que s’ha creat al costat del riu, en el terme municipal de Borriana.

La jornada ha comptat amb la participació de prop de 120 alumnes dels col·legis La Panderola de Vila-real, el col·legi Hortolans de Borriana, Penyeta Roja de Castelló i Santa Quitèria d’Almassora. Els alumnes han plantat espècies pròpies i certificades pel viver de la Conselleria de Medi Ambient, per a millorar l’ecosistema de la nova llacuna.

S’han plantat pollancres blancs (Populus alba), salzes negres (Salix atrocinerea) i salzes vermells (Salix purpurea). Els alumnes, alguns dels quals ja van assistir l’any passat, s’han mostrat interessats per la evolució dels arbres que van plantar amb les seues mans i se’n marxaran satisfets en veure que estan creixent.

A la plantació han assistit el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer, l’alcaldessa d’Almassora, María Tormo i l’edil d’Educació d’aquesta localitat, Vicent Blay.

El servei de manteniment del Consorci s’ha encarregat de fer els forats al costat de la llacuna. En la jornada de plantació Itinerantur ha guiat un recorregut per les llacunes artificials d’ Almassora com a activitat prèvia a la plantació d’arbres al costat de la nova llacuna de Borriana. D’aquesta manera, els alumnes han conegut com és l’ecosistema que permet a les aus disposar d’un espai de nidificació, alimentació i descans.

A continuació, els monitors han explicat als alumnes assistents com s’ha de realitzar la plantació i com s’han de mantenir les espècies plantades. A més, Itinerantur ha preparat una interessant activitat per a fomentar la repoblació. Cada un dels assistents ha rebut una bola d’argila que conté glans com a llavors. Aquestes boles estan regades amb pebre per a evitar l’aparició d’insectes. Posteriorment, aquestes boles es podran dipositar en espais de bosc mediterrani perquè brotin nous arbres. Aquesta tècnica és coneguda com a Nendo Dango.
Els assistents també han rebut material promocional del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i material promocional per al foment del reciclatge de piles, realitzat per l’Ajuntament de Borriana.

La jornada ha comptat, a més, amb la coordinació dels tècnics dels respectius ajuntaments que pertanyen al Consorci, així com la guarderia rural i el servei de manteniment del Consorci que s’ha encarregat de tot el material necessari per a la plantació.

L’objectiu principal de la jornada és continuar amb el procés de naturalització de la llacuna artificial, destinada a millorar l’hàbitat del paisatge protegit. La plantació d’arbres permetrà crear un nou ecosistema que beneficie a la fauna i flora de la zona.  La jornada també té com a objectiu conscienciar als més joves sobre la importància de l’espai protegit de la Desembocadura del Riu Millars.

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

  • Aquestes rapinyaires procedents del nord d’Europa, trien latituds més càlides com la costa mediterrània per a passar l’hivern

Recentment el Servei de Guarderia Rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va localitzar un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la subespècie àrtica calidus posat damunt d’unes pedres en la platja de les goles, concretament davant de la Gola sud. La guarderia rural va poder observar durant aproximadament una hora el comportament de la rapinyaire. Una de les observacions més interessants va ser el moment en què l’au va regurgitar tres egagròpiles, unes boles formades per restes d’aliments no digerits que algunes aus carnívores com els falcons pelegrins vomiten. 

  • Falcons pelegrins nòrdics

Els falcons pelegrins es distribueixen per tots els continents a excepció de l’Antàrtida. Estan presents en la major part del continent europeu. De fet, les aus procedents del nord d’Europa són un dels encants que podem trobar durant l’hivern en els paisatges de la franja mediterrània. Durant els mesos més freds de l’any la població de falcons pelegrins residents a la península Ibèrica es veu augmentada per l’arribada d’exemplars nòrdics que fugen del fred àrtic. A Espanya el falcó pelegrí és una au resident. Les dues subespècies presents durant tot l’any són la brookei i la nominal peregrinus. Però des de la tardor i l’hivern se sumen als residents altres exemplars que han recorregut milers de quilòmetres per arribar fins a la Mediterrània procedents de llocs tan llunyans com Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia.

De fet, un estudi publicat en la revista científica Ornis Hungarica pels investigadors V. Sokolov, A. Sokolov i A. Dixon amb el títol «Moviments migratoris dels falcons pelegrins que crien en la Península de Yamal de Rússia» descriu les llargues rutes migratòries de 12 falcons pelegrins de la subespècie calidus. La investigació va rastrejar 8 aus en els seus llocs d’hivernada després d’haver passat l’estiu a la península russa de Yamal on van comprovar que les aus havien recorregut entre 3557 quilòmetres i 8.114 i que van tardar entre 14 i 61 dies a completar la migració postnupcial. Les aus van passar l’hivern en llocs tan llunyans com el sud de Portugal, Iran i Sudan.

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura un segon visó americà

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura un segon visó americà

  • Es tracta d’un animal jove que ha caigut en una de les trampes instal·lades al llarg del paratge fluvial
Leer más: El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura un segon visó americà

El Servei de Guarderia rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha capturat un nou visó americà jove (Neovison vison) en el tram mitjà del paratge fluvial, justament en el mateix lloc on es va capturar el primer exemplar un mes de maig de l’any 2019. Es tracta d’un animal de primer any que ha caigut en una de les trampes que es troben instal·lades al llarg dels 14 quilòmetres lineals protegits, des del pont de la CV-10 fins a la desembocadura amb a la Mediterrània. L’animal ha sigut localitzat a primera hora del matí per un dels guardes rurals que és quan es fa la ronda per a determinar la presència de visons americans caiguts a les gàbies.

Segons determina el protocol d’esta campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà al rius valencians la guarderia rural s’ha posat en contacte amb l’agent mediambiental de la zona perquè es faça càrrec de l’animal. Des que es va iniciar la campanya d’àmbit nacional al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’han aconseguit capturar dos exemplars joves.  Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica, el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.

  • És una espècie exòtica

El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en el tram mitjà del riu, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat. 

Les principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el cens hivernal d’arpellot de marjal en dormidor

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el cens hivernal d’arpellot de marjal en dormidor

  • Enguany els quatre observadors encarregats del seguiment de les aus rapinyaires, hi han comptat 2 exemplars joves
Leer más: El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el cens hivernal d’arpellot de marjal en dormidor

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per cinqué any consecutiu en el cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) realitzat als aiguamolls de la Comunitat Valenciana des de dormidors. Enguany s’han comptabilitzat dos exemplars joves d’aquesta espècie protegida qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. L’equip de voluntaris encarregat de dur a terme aquest cinqué cens consecutiu en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats a l’ornitologia va iniciar l’observació cap a les 16.30 de la vesprada i el va finalitzar poc després de les 18.00 h.

Els voluntaris es van ubicar abillats amb prismàtics i ulleres de llarga vista per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, el paratge de Carnissers i les Goles per a contar cadascun dels exemplars que passa per la zona al vespre, quan el sol comença a pondre’s i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Cal tindre en compte que en els darrers anys al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars s’han comptabilitzat xifres similars d’arpellots de marjal. La desembocadura és una zona humida xicoteta si la comparem amb grans aiguamolls com el Prat de Cabanes Torreblanca, els estanys d’Almenara o principalment el parc natural de l’Albufera de València, no obstant això, la participació anual del Consorci riu Millars en els censos d’arpellot de marjal és important perquè controla la població hivernant i la presència d’una espècie que fins fa poc de temps es trobava al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades com a en Perill d’Extinció. El cens, coordinat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l’hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L’objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d’aquesta espècie rapinyaire que s’ha especialitzat a viure en els aiguamolls.

  • Dormen amagats entre la vegetació

Els arpellots de marjal durant els mesos de l’hivern, formen el que s’anomena dormidors comunals, és a dir, llocs que ocupen entre la vegetació de les zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. Alguns d’aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d’individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol constant de patrullatge sobre desembocadures de rius i aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides valencianes. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics.

La majoria de les poblacions originàries del nord d’Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l’ala de tons crema molt variables. Els mascles adults són més vistosos, ja que tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l’hivern. Enguany fins a dos exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l’hivern i dormir.

Apareixen a terra dos dels senyals de trànsit que adverteixen sobre la presència de llúdries a la desembocadura del riu Millars

Apareixen a terra dos dels senyals de trànsit que adverteixen sobre la presència de llúdries a la desembocadura del riu Millars

Les indicacions de precaució van ser instal·lades el passat mes de novembre en diversos punts del paratge fluvial protegit

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha pogut constatar que dos dels 13 senyals de trànsit instal·lats el passat mes de novembre per a advertir sobre la presència de llúdries al paratge fluvial han sigut arrancades. El Servei de Guarderia Rural baralla la doble possibilitat que es tracte d’un acte vandàlic com també de l’acció del vent. Siga com siga, el Consorci riu Millars per mitjà del servei de manteniment procedirà ràpidament a restaurar els senyals en el seu lloc original d’ubicació. L’objectiu de les indicacions de trànsit en les carreteres pròximes a l’espai natural és informar els usuaris de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles per a prevenir l’atropellament d’aquest mamífer protegit i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars. El Consorci riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins a les Goles de la desembocadura. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha acordat la realització d’un nou estudi per a continuar avançant en la protecció i conservació de la llúdria en aquest entorn natural. La Junta de Govern s’ha reunit hui de manera telemàtica, presidida per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, per a aprovar diferents assumptes entre els quals destaca la contractació d’un estudi sobre la dieta anual de la llúdria en el paisatge protegit. La investigació, que realitzarà el biòleg Manuel Peris Bruno, té una duració prevista d’un any i l’objectiu principal serà l’estudi de l’alimentació dels exemplars de llúdria que habiten en el paisatge protegit a través de l’anàlisi de la seua femta. D’aquesta manera, es podran detectar els canvis en l’alimentació d’aquests mamífers al llarg de l’any, la disponibilitat de preses o la possible presència d’elements contaminants que puguen ingerir.

Així les coses, aquest estudi suposa un pas més en el treball que al llarg de l’última dècada ha realitzat el Consorci del Millars per a la protecció d’aquesta espècie, amb el seguiment dels exemplars per part de la Guarderia Rural o la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural per a previndre els atropellaments.

D’altra banda, en la Junta de Govern també s’ha acordat la realització d’una activitat de conscienciació i divulgació el pròxim 31 de gener amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre. L’activitat es desenvoluparà en la nova llacuna de la desembocadura del Millars en el terme de Borriana i participaran alumnes dels centres educatius Hortolans de Borriana, la Panderola de Vila-real, Penyeta Roja de Castelló i el Taller d’Ocupació d’Almassora.

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

Les llúdries reconquereixen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • La reaparició d’aquests mamífers carnívors és una història d’èxit unida a una aposta ferma per la conservació

Les llúdries (Lutra lutra) estan tornant a ocupar els seus territoris històrics de la franja mediterrània de la Comunitat Valenciana que van perdre fa decennis per culpa de l’enverinament dels rius, la proliferació de preses i assuts i la dessecació de rius i rierols. La protecció efectiva de diversos espais naturals i la depuració de les aigües residuals de pobles i ciutats ha permés que aquests extraordinaris mamífers aquàtics recuperen els espais fluvials i inicien una lenta colonització. De fet, els territoris de les llúdries s’han multiplicat per deu en els darrers vint-i-cinc anys, segons els censos oficials duts a terme de manera periòdica per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana des de l’any 1996. Concretament, a la província de Castelló els registres realitzats des dels anys 80 del segle passat fins l’any 2000 demostraven una presència insignificant dels mustèlids únicament amb xicotets nuclis estables al riu Bergantes, entre les poblacions de Sorita i Aiguaviva (Terol) i gràcies a la seua connexió amb el riu Guadalope, tributari de l’Ebre.

Més de mig segle després un exemple ben pròxim d’aquesta valuosa recuperació la trobem al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat per un consorci d’administracions públiques com són els ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana que van apostar d’una forma decidida per la conservació dels últims 14 quilòmetres del riu Millars. De fet, els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars un mes d’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores la Guarderia Rural realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie en el tram protegit de la desembocadura del riu Millars. Durant els primers anys els guardes rurals van estar seguint els rastres que deixaven les llúdries en diversos indrets del riu com són excrements, empremtes i rascades. Les llúdries solen defecar en els mateixos punts. Fabriquen les anomenades latrines, és a dir, llocs on solen dipositar els excrements i marcar la seua presència de manera repetida. 

Dels rastres al foto parament

Més tard, quan la presència d’aquests mamífers aquàtics va començar a ser més repetida van utilitzar la tècnica del foto parament, és a dir, una càmera que captura fotos i vídeo amb un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la seua gravació en detectar la presència dels animals. Aquesta tècnica s’usa des d’un primer moment davall la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’any 2018 l’ONG vila-realenca EDC Natura Fundació Omacha amb la col·laboració de la Guarderia Rural va obtindre diverses imatges de llúdries entre l’assut del Matxos de Vila-real i el Molí Paquero. Malauradament, 4 anys més tard, el mes d’agost de 2022, el servei de neteja viària de l’Ajuntament d’Almassora va localitzar una llúdria atropellada al camí de la Mar d’Almassora, la CV1840. L’exemplar va ser localitzat sense vida a 700 metres del llit del riu Millars. Però, afortunadament sis mesos més tard, en febrer, els guardes rurals van aconseguir amb la tècnica del foto parament noves imatges de llúdries al paratge fluvial.

Concretament, es tractava de dues proves importants com eren diverses fotografies  on apareixen dues llúdries juntes i actives durant la nit i una gravació de poc més d’un minut on s’apreciava a dues llúdries juntes nadant i pescant en la desembocadura del riu Millars a plena llum del dia. A poc a poc, la Guarderia Rural va localitzar nous rastres de llúdries en diferents llocs del riu. Per exemple en la carretera que travessa el riu Millars en la seua confluència amb la rambla de la Viuda on van trobar excrements de llúdries a la vora de l’asfalt, en un lloc on les aigües del riu Millars formen un rabeig d’aigües tranquil·les. Es tracta d’un lloc idoni de pesca per a elles, però alhora també és una carretera perillosa per als mamífers, ja que sol estar bastant freqüentada de trànsit en hores punta per a treballadors i altres persones que circulen entre el polígon Ramonet d’Almassora i tota la zona de les urbanitzacions de sant Quitèria. Cal recordar que les llúdries són animals crepusculars i nocturns que s’activen durant la nit i van recorrent diversos trams del paratge protegit per a pescar. És fàcil que en qualsevol moment de la nit un conductor es trobe amb una llúdria en la carretera i que l’animal es puga enlluernar fàcilment. Per aquest motiu el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va començar a demanar els usuaris que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremaren la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’uns animals que després de molts anys estaven tornant al riu.

Senyals de trànsit per a previndre atropellaments

Una de les últimes decisions del Consorci riu Millars per a previndre els atropellaments de les llúdries va ser la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural on s’informa de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció ha sigut prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència del riu amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura es van col·locar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial. La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la seua presència en la desembocadura en 2015, any rere any, s’han trobat nombrosos rastres dels mamífers. La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és una extraordinària notícia per a la biodiversitat del riu Millars. Un fet al qual el Consorci riu Millars contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims 9 anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural. 

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord

  • Es van instal·lar fa justament un any per a evitar l’expansió de les canyes invasores
Leer más: El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord

El Servei de Manteniment del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha retirat les diferents lones de geotèxtil que cobrien, des de fa 1 any, el vessant esquerre de la Gola Nord ubicada al terme municipal d’Almassora. El resultat de l’actuació ha sigut satisfactori, ja que el teixit que s’havia instal·lat en la superfície de terra ha evitat l’expansió dels rizomes de les canyes invasores (Arundo donax). Aquestes cobertes de teixit vegetal s’estan utilitzant de forma generalitzada en moltes altres zones humides del litoral mediterrani i en trams mitjans i baixos de rius per a evitar la colonització dels canyars que acaben per ofegar i matar qualsevol altra espècie de flora autòctona. Ara la retirada de la lona ha permés comprovar com davall no ha crescut cap canya invasora i les espècies autòctones que es van plantar han experimentat un creixement adequat. Es tracta de plantes i arbres com els oms (Ulmus minor), els xops blancs (Populus alba), les sargues (Salix eleagnos), els salzes blancs (Salix alba) o els tamarius (Tamarix spp).

  • La restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars

L’efecte de les lones geotèxtil sobre l’ecosistema forma part del projecte de restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars que es va iniciar l’any 2021. El Millars, abans que els diferents embassaments regularen el cabal del riu, portava aigua suficient per a mantenir el flux constant d’aigua en la desembocadura, el que afavoria la creació de làmines en les diferents goles. Antigament, la gola nord presentava aquest aspecte, però a poc a poc, per la falta d’aigua va iniciar un procés de sedimentació i un ràpid creixement de la vegetació protagonitzada pel canyís (Phragmites australis) i altres espècies invasores com la canya, la bardana (Xanthium strumarium) i l’herba de la pampa (Cortaderia selloana). El projecte va consistir a revertir el procés de sedimentació de la llacuna amb l’eliminació mecànica de la vegetació existent en el perímetre de la llacuna i la recuperació de la làmina amb la retirada de l’excés de sediments fins a una profunditat màxima de 150 centímetres. L’objectiu final d’aquest projecte ha sigut recuperar la Gola Nord per a promoure l’ús públic compatible amb la conservació dels valors naturals i alhora el valor paisatgístic de la llacuna amb l’obertura del camp visual des del passeig.

El Consorci del Millars aprova el pressupost de 2024 i reitera la petició d’una aportació econòmica de la Generalitat  

El Consorci del Millars aprova el pressupost de 2024 i reitera la petició d’una aportació econòmica de la Generalitat  

– El president i alcalde de Vila-real, José Benlloch, lamenta que la Conselleria encara no ha designat al seu representant en aquest organisme i anuncia que convidarà a la consellera Salomé Pradas a la pròxima reunió de la Junta de Govern

Leer más: El Consorci del Millars aprova el pressupost de 2024 i reitera la petició d’una aportació econòmica de la Generalitat  

La Junta de Govern del Consorci gestor del paisatge protegit de la desembocadura del Millars ha aprovat el pressupost per a 2024, que ascendirà novament a 270.000 euros per a fer front a les despeses del personal administratiu i tècnic així com el servei de vigilància i manteniment del paratge. Els comptes del pròxim any es nodriran, com fins ara, de les aportacions dels tres ajuntaments que integren el consorci i la Diputació de Castelló. Així, els consistoris de Vila-real, Borriana i Almassora aporten 60.000 euros, respectivament, mentre que la institució provincial destina 90.000 euros. Unes quantitats que, segons el president del consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, “cobreixen únicament les necessitats bàsiques per a la protecció i manteniment del paisatge, per la qual cosa necessitem incrementar els nostres ingressos”. En aquest sentit, com ja va fer en la sessió constitutiva de la Junta de Govern en l’inici d’aquesta legislatura, Benlloch ha tornat a reivindicar la necessitat que “la Conselleria de Medi Ambient s’implique en la gestió del paratge amb una aportació econòmica”.

Cal assenyalar que la Conselleria de Medi Ambient compta amb un representant en la Junta del Consorci que fins ara ha estat sempre el director territorial de Medi Ambient. No obstant això, avui dia, la Generalitat no està representada en el Consorci del Millars ja que el govern autonòmic encara no ha designat a la persona que ocuparà el càrrec de director territorial.

Benlloch ha volgut “respectar un mínim temps comprensible perquè la consellera de l’àrea, la castellonenca Salomé Pradas, prengués possessió i tingués coneixement de totes les àrees que són de la seva competència així com que pogués conformar els seus equips”. No obstant això, el president del consorci lamenta que “avui dia, hem hagut d’aprovar el pressupost per a l’any vinent sense tenir designat a cap representant de la Conselleria”.

Per aquest motiu, una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat Valenciana, Benlloch ha anunciat que “convidaré a la consellera a la pròxima reunió del consorci, que se celebrarà al gener, per a explicar-li tot el treball realitzat i la importància d’aquest organisme, així com per a demanar-li una major implicació del govern valencià que ja hem reclamat des de fa anys sense èxit”.

D’altra banda, la Junta de Govern del Consorci del Millars també ha adjudicat el contracte de manteniment i vigilància del paratge a l’empresa Facsa per import de 172.231 euros anuals, amb una durada prevista d’un any, prorrogable fins a quatre anys.

El president del Consorci explica que aquest contracte “no respon a les necessitats actuals per a la prestació d’un bon servei i és imprescindible millorar-lo”. Malgrat això, Benlloch admet que “en les actuals circumstàncies, resulta impossible aquesta millora si no incrementem els ingressos de l’organisme, cosa que hauria d’anar de la mà de la necessària aportació de la Conselleria de Medi Ambient per a la despesa del dia a dia”. D’aquesta manera, una vegada garantit el pressupost per al manteniment a través de les aportacions de les administracions que formen part del Consorci, els fons europeus que l’entitat també aspira a aconseguir es dedicarien a actuacions puntuals de millora.

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

  • El Servei de Manteniment ha tallat centenars de canyes invasores i altres exemplars de falsa acàcia i lantana
Leer más: El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua amb els treballs de manteniment i adequació de la xarxa de rutes i camins que discorren en els dos vessants del paratge fluvial. Específicament, el Servei de Manteniment està actuant aquests dies en el paratge de santa Quitèria, en el terme municipal d’Almassora. Els operaris estan treballant davall del pont per a retirar els centenars de canyes (Arundo donax) que han envaït l’espai.

La brigada està tallant les canyes invasores que han crescut vora el riu i davall dels ulls del pont. Alhora també estan desbrossant les escales que permeten accedir al riu des de la placeta ubicada al costat de l’alberg de santa Quitèria i justament darrere de l’ermita.

La canya és l’espècie invasora més abundant del paratge, però amb aquesta planta originària d’Àsia que ha arribat a colonitzar tota la franja mediterrània i el nord d’Àfrica també estan retirant exemplars de falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) i de lantana (Lantana camara). La calor i la humitat de les darreres setmanes està afavorint el ràpid creixement de la vegetació exòtica. La canya invasora és l’espècie que colonitza més ràpidament el paratge i constantment s’ha d’actuar sobre la planta perquè no acabe envaint el paratge.

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars du a terme durant tot l’any un treball intens per tal de retirar les canyes exòtiques del paratge. Les canyes invasores a causa de la humitat i la calor d’aquestes setmanes tenen els talls verds i molls i resulta més senzill tallar-les amb facilitat amb màquines desbrossadores. La resta d’exemplars adults s’ha de fer, una a una, amb grans tisores.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

  • A l’agost del 2021 es va produir l’accident mortal d’un exemplar
Leer más: El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha instal·lat senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural que informen de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció és prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura s’han col·locat 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.

Les llúdries són animals crepusculars nocturns que s’activen i busquen menjar a partir de la posta del sol. El seu patró de comportament provoca la freqüent entrada i eixida dels marges del riu en la cerca de menjar, com a peixos, crancs de riu, granotes o gripaus, entre altres espècies. En aquest sentit, els vials i camins rurals pròxims al llit són transitats sovint per vehicles de motor que es converteixen en un perill per als mamífers aquàtics.

Per això, l’actuació del Consorci demana minorar la velocitat i salvar un possible atropellament en zones on siga factible la trobada fortuïta, un pas més en la protecció de la fauna silvestre i alerta de la seva presència en els marges de les carreteres. Més si cap a la fi de tardor, època en la qual les hores de llum solar continuen minvant i la posta de sol és abans de les 18h, hora clau en eixides i entrades a polígons industrials i camps agrícoles. Ja a l’agost de 2021 es va trobar un exemplar de llúdria atropellat a uns 500 metres del llit del riu.

La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia del Consorci va descobrir la seva presència en la desembocadura en 2015, any rere any continuen trobant rastres del mamífer.  La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és un bioindicador que assenyala tant la bona qualitat de les aigües del riu com l’abundància d’aliment i la disminució de les molèsties causades per les activitats humanes com la pesca. Un fet al qual el Consorci contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural, especialment a través de l’esforç de la Guarderia Rural en protecció de fauna i flora que dia a dia duu a terme.

La quarta llacuna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars continua amb el seu procés de naturalització

La quarta llacuna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars continua amb el seu procés de naturalització

La nova zona humida artificial de 1200 metres quadrats ubicada a la vora de l’àrea recreativa de Carnissers, comença a atraure a les primeres aus

Leer más: La quarta llacuna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars continua amb el seu procés de naturalització

L’última llacuna artificial del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha complit 1 any de vida des de la seua construcció. La nova zona humida de 1200 metres quadrats s’ubica en el marge dret del Millars, a pocs metres de l’àrea recreativa del camí Carnissers del terme de Borriana. El projecte té com a objectiu la naturalització de l’espai perquè puga ser usat per diverses espècies d’aus limícoles i aquàtiques una vegada es complete el procés de naturalització. En una segona fase es procurarà adaptar la zona per a l’observació d’aus d’una forma senzilla. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars ja ha pogut constatar la presència de diverses espècies de fauna en la llacuna com és el martinet comú (Ardeola ralloides) o l’esplugabous (Bubulcus ibis) a més d’alguna rabosa que aprofita la llacuna per a beure.

  • La naturalització de la llacuna

La previsió que fan els tècnics del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és que hauran de passar diversos anys perquè la llacuna estiga envoltada de vegetació i puga permetre l’establiment de les potencials espècies aquàtiques. Fa uns mesos es van plantar diverses espècies al voltant de la llacuna com són àlbers blancs (Populus alba), gatells (Salix atrocinerea), sàlics (Salix purpurea) i tamarius africans (Tamarix africana) amb l’objectiu d’accelerar el procés de naturalització de la quarta llacuna. La finalitat és assolir un nou ecosistema de zona humida que compta amb una làmina d’aigua d’entre 40 i 50 centímetres i permeta la nidificació i observació d’aus com els anàtids, les limícoles i altres espècies i així reduir la pressió humana de la zona de les Goles.

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira trampes furtives de pesca al paratge de la Gola sud

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira trampes furtives de pesca al paratge de la Gola sud

S’han trobat dos mornells i diversos fils de pescar amb hams dorments per a pescar crancs blaus i anguiles

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha localitzat i retirat recentment del paratge de la Gola sud diversos aparells de pesca prohibits i utilitzats per furtius. Concretament, es tracta de dos mornells semblants a les nanses que legalment i amb permisos específics s’usen per a capturar peixos xicotets com les llises o les anguiles, principalment. Els guardes també han desarticulat dues llinyes dorments amb un ham a l’extrem, un xicotet suro i nugades a dos pals. Els artefactes de pesca estaven camuflats en una zona ben amagada de la Gola sud del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars entre els termes municipals de Borriana i Almassora. El servei de Guarderia Rural, afortunadament, no ha trobat cap peix, cranc o fins i tot alguna tortuga enganxada en les llinyes o a l’interior del mornell. Després de la retirada d’aquests artefactes de pesca furtius i prohibits al paratge fluvial, els guardes rurals van procedir a informar a les autoritats pertinents. També van fer una recerca minuciosa per les dues vores de la Gola sud per a comprovar que no hi havia altres trampes pròximes.

-L’anguila comuna europea continua en perill crític d’extinció

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), una organització internacional dedicada a la protecció dels recursos naturals, va incloure fa uns anys l’anguila comuna europea (Anguilla anguilla) en la Llista Roja d’animals en perill crític d’extinció al món. Aquesta entitat, nascuda el 1964, està àmpliament reconeguda internacionalment com la font d’informació més exacta i rigorosa en l’àmbit mundial sobre el grau de les amenaces a què s’enfronten les espècies d’animals, plantes i fongs. Existeixen més de 32.000 espècies en perill d’extinció, és a dir, un 27% de les més de 120.000 que s’han avaluat fins ara. L’anguila comuna europea que és susceptible de caure en els artefactes furtius retirats pel Servei de Guarderia Rural continua classificada en la categoria d’en perill crític d’extinció, una categoria on hui dia trobem per exemple animals com la balena franca (Eubalaena glacialis) o el rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus).

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars tanca la ruta botànica pel temporal de vent

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars tanca la ruta botànica pel temporal de vent

  • Hui continuarà l’alerta per nivell groc a tot el litoral de la província de Castelló relacionada amb la nova borrasca anomenada Domingos

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha decidit mantenir tancada la ruta botànica per precaució i seguint les indicacions per la preemergència meteorològica instaurada per a hui que és d’alerta groga per forts vents.

El Servei de Guarderia Rural va tancar ahir al matí les dues entrades que permeten endinsar-se a la ruta botànica, l’accés des del Molí del Termet de Vila-real i l’accés des del pont de Santa Quitèria. Cal recordar que ahir es van arribar a registrar fortes ràfegues de vent de fins a 65 quilòmetres en eixe tram del riu Millars. Ahir l’alerta va ser taronja i hui ha baixat groga. Això significa que el vent no serà tan potent, però, així i tot, es podrien arribar a ràfegues de fins a 40 quilòmetres a l’hora. Es tracta d’una situació perillosa per als usuaris de la ruta botànica, ja que en eixe tram que circula pel marge dret del riu Millars hi ha una gran quantitat d’arbres i roques que es podrien veure afectats per l’espenta del vent.

En situacions de forts temporals de vent és molt habitual la caiguda de branques i fins i tot arbres i roques que poden posar en perill la integritat de caminants i esportistes. Mentre el Servei 112 de la Generalitat Valenciana no retire la preemergència nivell groc per forts vents al litoral de la província de Castelló, la ruta botànica restarà tancada. Una situació que podria canviar a partir de demà dissabte.

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

  • El rastre de nombroses famílies ha estat notificat pel Servei de Guarderia Rural en zones com el Termet de Vila-real
Leer más: El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana iniciarà pròximament les pertinents accions per a controlar la creixent població de senglars que ronden pels vessants del riu. «Amb tota la sensibilitat ecològica que tenim, entenem que no és el seu espai, que no és el lloc adequat per a aquest tipus d’animals. Portem molts anys cuidant la biodiversitat de fauna i flora en el riu. És una qüestió d’equilibri i hem d’actuar per a fomentar-ho i continuar creixent com un paratge natural sostenible i divers», ha explicat José Benlloch, president del Consorci i alcalde de Vila-real.

El màxim representant del Consorci s’ha reunit en el Termet de Vila-real amb efectius del Servei de Guarderia Rural del Consorci Riu Millars així com amb l’empresa especialitzada en control de fauna urbana, ADDA, per a abordar el projecte i analitzar el punt de partida per a inspeccionar diferents zones. «Malgrat l’efectivitat de les actuacions dels últims anys en les quals capturem dotzenes d’exemplars, enguany la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ens ha denegat permisos. Per això, estem identificant infraestructures municipals per a poder continuar treballant en el seguiment, localització i captura de quants més exemplars millor», esclareix el president del Consorci.

En punts com el Termet ha estat notable la presència de senglars. Diverses mànegues de reg mossegades així com gespa alçada i excavada són conseqüències de les expedicions d’aquests animals. «Són molts exemplars als quals ens enfrontem. Són animals, i es guien a la recerca de menjar. Ous, pollets o plantes protegides estan en seriosos problemes amb senglars rondant la zona», expressa Benlloch, qui afegeix que «estem realment preocupats des del Consorci per l’alarma social i la por que desperta en la ciutadania. L’obligació, com a administració, és actuar i generar un espai segur on gaudir de tota la biodiversitat del Millars».

SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

  • SEO/Birdlife i el Consorci riu Millars han elaborat la guia “Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars”
  • La guia, editada en valencià, castellà i anglès, és de lliure accés i es pot descarregar en línia en les webs de SEO/BirdLife i del Consorci riu Millars
Leer más: SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

La guia “Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars” ha estat presentada en públic a la Casa de l’Assut del Sindicat de Regs de Vila-real. L’acte ha comptat amb la presència dels integrants de la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.

La mini-guia és un document en el qual es recullen els 96 ocells que, amb major o menor freqüència, es poden observar en aquest aiguamoll, inclòs en la Xarxa europea Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació. En les 424 hectàrees que configuren en Paisatge Protegit (declarat en 2005) es poden observar llacunes riques en vegetació aquàtica submergida i en espècies adaptades a viure parcialment cobertes d’aigua, juntament amb comunitats vegetals típiques de riberes i llits fluvials.

Conforme ens acostem a la costa, les comunitats vegetals van donant pas a jonqueres, hortes i prats humits, desembocant en un cordó de graves.
La diversitat d’ambients afavoreix la presència de diferents espècies d’ocells que utilitzen aquest espai com a lloc de cria, descans durant els seus viatges migratoris, o hivernada.

La guia s’ha editat en valencià, castellà i anglès, i per a cada ocell s’ha confeccionat una fitxa en la qual podem trobar una il·lustració, una descripció de les característiques bàsiques: mesures, alimentació, època per a observar-la, hàbits de vida, i una ressenya al seu estat de conservació.

Amb aquesta guia, usuaris del Paisatge Protegit i observadors no experimentats poden identificar els ocells amb major facilitat, podent buscar els ocells que es poden observar amb major facilitat en els diferents ambients de l’espai. Inclou també un mapa amb la ubicació dels observatoris d’ocells així com els camins de la Desembocadura del Millars pels quals passejar alhora que es descobreixen els diferents ambients.

La guia està disponible per a descàrrega en:

– web del Consorci riu Millars: https://consorciriumillars.com/
– pàgina SEO/BirdLife: https://seo.org/wp-content/uploads/2023/10/Aves-Mijares-castellano-LR.pdf