El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha celebrat hui el Dia de l’Arbre amb la plantació d’arbres en la nova llacuna artificial que s’ha creat al costat del riu, en el terme municipal de Borriana.
La jornada ha comptat amb la participació de prop de 120 alumnes dels col·legis La Panderola de Vila-real, el col·legi Hortolans de Borriana, Penyeta Roja de Castelló i Santa Quitèria d’Almassora. Els alumnes han plantat espècies pròpies i certificades pel viver de la Conselleria de Medi Ambient, per a millorar l’ecosistema de la nova llacuna.
S’han plantat pollancres blancs (Populus alba), salzes negres (Salix atrocinerea) i salzes vermells (Salix purpurea). Els alumnes, alguns dels quals ja van assistir l’any passat, s’han mostrat interessats per la evolució dels arbres que van plantar amb les seues mans i se’n marxaran satisfets en veure que estan creixent.
A la plantació han assistit el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer, l’alcaldessa d’Almassora, María Tormo i l’edil d’Educació d’aquesta localitat, Vicent Blay.
El servei de manteniment del Consorci s’ha encarregat de fer els forats al costat de la llacuna. En la jornada de plantació Itinerantur ha guiat un recorregut per les llacunes artificials d’ Almassora com a activitat prèvia a la plantació d’arbres al costat de la nova llacuna de Borriana. D’aquesta manera, els alumnes han conegut com és l’ecosistema que permet a les aus disposar d’un espai de nidificació, alimentació i descans.
A continuació, els monitors han explicat als alumnes assistents com s’ha de realitzar la plantació i com s’han de mantenir les espècies plantades. A més, Itinerantur ha preparat una interessant activitat per a fomentar la repoblació. Cada un dels assistents ha rebut una bola d’argila que conté glans com a llavors. Aquestes boles estan regades amb pebre per a evitar l’aparició d’insectes. Posteriorment, aquestes boles es podran dipositar en espais de bosc mediterrani perquè brotin nous arbres. Aquesta tècnica és coneguda com a Nendo Dango. Els assistents també han rebut material promocional del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i material promocional per al foment del reciclatge de piles, realitzat per l’Ajuntament de Borriana.
La jornada ha comptat, a més, amb la coordinació dels tècnics dels respectius ajuntaments que pertanyen al Consorci, així com la guarderia rural i el servei de manteniment del Consorci que s’ha encarregat de tot el material necessari per a la plantació.
L’objectiu principal de la jornada és continuar amb el procés de naturalització de la llacuna artificial, destinada a millorar l’hàbitat del paisatge protegit. La plantació d’arbres permetrà crear un nou ecosistema que beneficie a la fauna i flora de la zona. La jornada també té com a objectiu conscienciar als més joves sobre la importància de l’espai protegit de la Desembocadura del Riu Millars.
Aquestes rapinyaires procedents del nord d’Europa, trien latituds més càlides com la costa mediterrània per a passar l’hivern
Recentment el Servei de Guarderia Rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va localitzar un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la subespècie àrtica calidus posat damunt d’unes pedres en la platja de les goles, concretament davant de la Gola sud. La guarderia rural va poder observar durant aproximadament una hora el comportament de la rapinyaire. Una de les observacions més interessants va ser el moment en què l’au va regurgitar tres egagròpiles, unes boles formades per restes d’aliments no digerits que algunes aus carnívores com els falcons pelegrins vomiten.
Falcons pelegrins nòrdics
Els falcons pelegrins es distribueixen per tots els continents a excepció de l’Antàrtida. Estan presents en la major part del continent europeu. De fet, les aus procedents del nord d’Europa són un dels encants que podem trobar durant l’hivern en els paisatges de la franja mediterrània. Durant els mesos més freds de l’any la població de falcons pelegrins residents a la península Ibèrica es veu augmentada per l’arribada d’exemplars nòrdics que fugen del fred àrtic. A Espanya el falcó pelegrí és una au resident. Les dues subespècies presents durant tot l’any són la brookei i la nominal peregrinus. Però des de la tardor i l’hivern se sumen als residents altres exemplars que han recorregut milers de quilòmetres per arribar fins a la Mediterrània procedents de llocs tan llunyans com Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia.
De fet, un estudi publicat en la revista científica Ornis Hungarica pels investigadors V. Sokolov, A. Sokolov i A. Dixon amb el títol «Moviments migratoris dels falcons pelegrins que crien en la Península de Yamal de Rússia» descriu les llargues rutes migratòries de 12 falcons pelegrins de la subespècie calidus. La investigació va rastrejar 8 aus en els seus llocs d’hivernada després d’haver passat l’estiu a la península russa de Yamal on van comprovar que les aus havien recorregut entre 3557 quilòmetres i 8.114 i que van tardar entre 14 i 61 dies a completar la migració postnupcial. Les aus van passar l’hivern en llocs tan llunyans com el sud de Portugal, Iran i Sudan.
El Servei de Guarderia rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha capturat un nou visó americà jove (Neovison vison) en el tram mitjà del paratge fluvial, justament en el mateix lloc on es va capturar el primer exemplar un mes de maig de l’any 2019. Es tracta d’un animal de primer any que ha caigut en una de les trampes que es troben instal·lades al llarg dels 14 quilòmetres lineals protegits, des del pont de la CV-10 fins a la desembocadura amb a la Mediterrània. L’animal ha sigut localitzat a primera hora del matí per un dels guardes rurals que és quan es fa la ronda per a determinar la presència de visons americans caiguts a les gàbies.
Segons determina el protocol d’esta campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà al rius valencians la guarderia rural s’ha posat en contacte amb l’agent mediambiental de la zona perquè es faça càrrec de l’animal. Des que es va iniciar la campanya d’àmbit nacional al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’han aconseguit capturar dos exemplars joves. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica, el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.
És una espècie exòtica
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en el tram mitjà del riu, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.
Les principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per cinqué any consecutiu en el cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) realitzat als aiguamolls de la Comunitat Valenciana des de dormidors. Enguany s’han comptabilitzat dos exemplars joves d’aquesta espècie protegida qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. L’equip de voluntaris encarregat de dur a terme aquest cinqué cens consecutiu en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats a l’ornitologia va iniciar l’observació cap a les 16.30 de la vesprada i el va finalitzar poc després de les 18.00 h.
Els voluntaris es van ubicar abillats amb prismàtics i ulleres de llarga vista per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, el paratge de Carnissers i les Goles per a contar cadascun dels exemplars que passa per la zona al vespre, quan el sol comença a pondre’s i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Cal tindre en compte que en els darrers anys al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars s’han comptabilitzat xifres similars d’arpellots de marjal. La desembocadura és una zona humida xicoteta si la comparem amb grans aiguamolls com el Prat de Cabanes Torreblanca, els estanys d’Almenara o principalment el parc natural de l’Albufera de València, no obstant això, la participació anual del Consorci riu Millars en els censos d’arpellot de marjal és important perquè controla la població hivernant i la presència d’una espècie que fins fa poc de temps es trobava al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades com a en Perill d’Extinció. El cens, coordinat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l’hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L’objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d’aquesta espècie rapinyaire que s’ha especialitzat a viure en els aiguamolls.
Dormen amagats entre la vegetació
Els arpellots de marjal durant els mesos de l’hivern, formen el que s’anomena dormidors comunals, és a dir, llocs que ocupen entre la vegetació de les zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. Alguns d’aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d’individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol constant de patrullatge sobre desembocadures de rius i aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides valencianes. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics.
La majoria de les poblacions originàries del nord d’Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l’ala de tons crema molt variables. Els mascles adults són més vistosos, ja que tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l’hivern. Enguany fins a dos exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l’hivern i dormir.
Les indicacions de precaució van ser instal·lades el passat mes de novembre en diversos punts del paratge fluvial protegit
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha pogut constatar que dos dels 13 senyals de trànsit instal·lats el passat mes de novembre per a advertir sobre la presència de llúdries al paratge fluvial han sigut arrancades. El Servei de Guarderia Rural baralla la doble possibilitat que es tracte d’un acte vandàlic com també de l’acció del vent. Siga com siga, el Consorci riu Millars per mitjà del servei de manteniment procedirà ràpidament a restaurar els senyals en el seu lloc original d’ubicació. L’objectiu de les indicacions de trànsit en les carreteres pròximes a l’espai natural és informar els usuaris de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles per a prevenir l’atropellament d’aquest mamífer protegit i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars. El Consorci riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins a les Goles de la desembocadura. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.
