Valors naturals

Esclat d´aigua
Francisco Aparici Gómez

La guia “Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars” és un document en el qual es recullen els 96 ocells que, amb major o menor freqüència, es poden observar en aquest aiguamoll, inclòs en la Xarxa europea Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació. En les 424 hectàrees que configuren en Paisatge Protegit (declarat en 2005) es poden observar llacunes riques en vegetació aquàtica submergida i en espècies adaptades a viure parcialment cobertes d’aigua, juntament amb comunitats vegetals típiques de riberes i llits fluvials.

Conforme ens acostem a la costa, les comunitats vegetals van donant pas a jonqueres, hortes i prats humits, desembocant en un cordó de graves.
La diversitat d’ambients afavoreix la presència de diferents espècies d’ocells que utilitzen aquest espai com a lloc de cria, descans durant els seus viatges migratoris, o hivernada.

La guia s’ha editat en valencià, castellà i anglès, i per a cada ocell s’ha confeccionat una fitxa en la qual podem trobar una il·lustració, una descripció de les característiques bàsiques: mesures, alimentació, època per a observar-la, hàbits de vida, i una ressenya al seu estat de conservació.

Amb aquesta guia, usuaris del Paisatge Protegit i observadors no experimentats poden identificar els ocells amb major facilitat, podent buscar els ocells que es poden observar amb major facilitat en els diferents ambients de l’espai. Inclou també un mapa amb la ubicació dels observatoris d’ocells així com els camins de la Desembocadura del Millars pels quals passejar alhora que es descobreixen els diferents ambients.

 

VAL: Guia: Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

CAST: Guía: Aves del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Mijares

ENG: Guide: Birds of the Protected Landscape of the Mouth of the Mijares

Les aus a la desembocadura del Millars

La desembocadura del Millars és una zona humida litoral que destaca especialment per la diversitat d’aus que s’hi poden trobar al llarg de l’any.

Aquesta avifauna tan variada justifica que el lloc estiga reconegut internacionalment, inclós a la xarxa europea Natura 2000, protegit com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus), en base a la Directiva europea 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres (coneguda com Directiva d’aus).

Espècies d’aus de l’annex I de la Directiva presents a la zona (Acord del Consell de la Generalitat Valenciana).

Diversitat d’espècies

   

Les vora 100 espècies diferents que s’hi poden trobar a la desembocadura representen el principal valor d’aquest espai natural protegit.

En tractar-se d’una zona humida litoral, la desembocadura del Millars destaca per la seua diversitat d’aus aquàtiques, es poden agrupar en:

Grup de garses: agró blau, martinet, gomet, oroval, etc.

Grup d’anàtids: collverd, cullerot, sarcet, etc.

Grup de ràl·lids: gall de canyar, polla d’aigua, fotja, etc.

Grup de limícoles: camallonga, corriol menut, siseta de pit blanc, etc.

Al riu no trobem sempre les mateixes espècies d’aus, sinó que van canviant al llarg de l’any. Això es deu al fenòmen de la migració.

La migració és una estratègia adaptativa de moltes espècies animals. En resposta a condicions adverses del seu medi en un determinat moment, abandonen el lloc on s’hi troben per a desplaçar-se a altres espais on hi haja millors condicions de vida en aquest moment. És un cicle que es repeteix en la vida de l’animal; en la següent estació reproductiva retornarà a la seua àrea de cria natural; i repetirà aquest cicle al llarg de tota la seua vida.

Les migraciones més conegudes són les de les aus. Moltes espècies de la Península Ibèrica l’abandonen a la tardor per a passar l’hivern a l’Àfrica tropical i tornen ací a la primavera següent per a reproduir-se. De la mateixa manera, a la tardor, moltes espècies del nord d’Europa volen cap al sud per a passar l’hivernada en condicions més càlides que als seus llocs d’origen.

Segons l’estatus d’una espècie en un lloc, les aus poden classificar-se amb els següents criteris:

  • Resident: està present durant tot l’any i, a més, nidifica (si no s’indica expresament el contrari).
  • Hivernant: s’hi troba present durant la hivernada (al menys entre desembre i febrer)
  • Nidificant: es reprodueix a la zona (al menys està present entre maig i juliol).
  • Migrant: està present durant els passos prenupcial (des de mitjans febrer fins al juny) i postnupcial (des de mitjans juliol fins al novembre).
  • Visitant: espècie no migrant, dispersada des de poblacions pròximes.
  • Divagant: espècie accidental, fora del seu àmbit geogràfic habitual.
  • Fugida de captivitat: presència deguda a la intervenció humana (solta o fugida).

Censos d’aus aquàtiques hivernants i nidificants.

La Conselleria de Medi Ambient elabora registres de les aus aquàtiques i hivernants presents a les zones humides de la Comunitat Valenciana. Els Serveis Territorials de Castelló, mitjançant els agents mediambientals, són els encarregats del seguiment periòdic a la desembocadura del Millars.

  • Cens d’hivernants 2012 (últim)
  • Cens de nidificants 2011 (últim)
  • Cens d’hivernants 2011
  • Cens de nidificants 2010

El cicle de les aus a la desembocadura del Millars

A la desembocadura del Millars no trobem sempre les mateixes espècies d’aus, sinó que van canviant al llarg de l’any. Això es deu al fenòmen de la migració.

A l’época d’hivernada, s’hi poden observar importants colònies d’anàtides; les més grans són de collverd (Anas platyrynchos) i de sarcet (Anas crecca, en la foto), però també està el cullerot (Anas clypeata).

La corba marina (Phalacrocorax carbo) també abunda i es pot vore en la barra litoral o assecant-se a les branques dels xops de les Goles.

Com a nidificants, trobem espècies d’interés tot i que les poblacions no són grans.

La camallonga (Himantopus himantopus, la parella de la foto) tenia ací una important colònia de cria fa anys, però el número de parelles nidificants ha disminuït considerablement. Altres són el gall de canyar (Porphyrio porphyrio), el gomet, el cabussonet, o el corriolet (Charadrius dubius).

La desembocadura del Millars és un lloc interessant per a l’observació d’aus limícoles (espècies que s’alimenten als fangs dels marges del riu). A l’hivern, podem trobar fàcilment la merita (Vanellus vanellus), i també el torlit (Burhinus oedicnemus) o el fusell (Pluvialis apricaria) (més escassos), que aprofiten els espais oberts del riu per a campejar. També és regular la presència d’individus de bequeruda (Gallinago gallinago), xerlovita (Tringa ochropus) o siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos). Limícoles nidificants són la camallonga i el corriolet (en la foto, alimentant-se al fang).

Algunes espècies estan presents tot l’any i, a més, nidifiquen a l’espai protegit, pel qual es poden considerar residents. És el cas del collverd, la fotja (Fullica atra), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) o el gall de canyar (foto).

També les garses tenen una presència regular, però només nidifica el gomet (Ixobrychus minutus, en la foto). Algunes espècies són molt habituals, com l’agró blau (Ardea cinerea), l’esplugabous (Bubulcus ibis) o la garseta (Egretta garzetta), mentres que altres no ho són tant, com l’agró roig (Ardea purpurea), l’oroval (Ardeola ralloides) o el martinet (Nycticorax nycticorax).

Hi ha altres grups que no es consideren aus aquàtiques però sí estan associades a zones humides. Són algunes rapinyaires i els passeriformes. La moixeta (Falco tinnunculus) és l’única rapinyaire diurna que nidifica, però és habitual vore l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i l’aligot (Buteo buteo, en la foto) a l’hivernada, o l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) al pas migratori.

Els passeriformes són el grup que presenta un major número d’espècies dins del paisatge protegit. Quant a passeriformes palustres, trobem espècies hivernants com el repicatalons (Emberiza schoeniclus), migrants como el pitblau (Luscinia svecica), el xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus), el boscarler comú (Locustella luscinioides) o busquereta de casquetla xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), i nidificants com la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el trist (Cisticola juncidis) i el rossinyol bord (Cettia cetti).

Els passeriformes de ribera també són abundants. N’hi ha espècies hivernants, com la busquereta de casquet (Sylvia atricapilla, en la foto), la xuita (Phylloscopus collybita) o el pit roig (Erithacus rubecula); sedentàries, com el capnegret (Sylvia melanocephala); i estivals com l’oriol (Oriolus oriolus), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglota), el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) i el papamosques gris (Muscicapa striata).

Seguiment al llarg de l’any

anellament al Millars

El servei de vigilància del Consorci gestor del Paisatge Protegit del Millars realitza un seguiment constant de les aus presents al llarg de l’any.

Una vegada al mes, el personal del servei realiza un transecte complet dels 5 últims kilòmetres del riu i enregistra les espècies que s’observen o s’escolten, als mesos de març, abril i maig.

Més informació:

Banc de dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana): http://bdb.cma.gva.es

Anuari ornitològic de la Comunitat Valenciana: http://www.internatura.org/aocv

Fotografies:
Carlos Pache (font: Banc de dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana): fotos del sarcet, el corriolet, el gall de canyar i el gomet.
Julio Garcia Robles (font: llibre La desembocadura del riu Millars, font de vida): fotos de les camallongues, l’aligot i la busquereta de casquet.
Jaume Martínez: foto de capçalera.

La fauna

Les zones humides compleixen funcions ecològiques fonamentals com reguladores dels règims hidrològics i com a hàbitats d’molt rica diversitat. Terrenys pantanosos, estuaris, albuferes, llacs, llacunes, rius, pantans … alberguen importants comunitats d’animals i aquí rau la importància que té la conservació i manteniment. Aus, peixos, amfibis, rèptils, mamífers … com a bioindicadors que són, informen de l’estat de salut de les zones on habiten i de l’evolució dels ecosistemes.

Dins dels mamífers que habiten el Paisatge Protegit trobem més de 20 espècies entre les quals es troben els eriçons, ratpenats i musaranyes de diverses espècies, llebres, conills, rates i ratolins, talps, esquirols, guineus, mosteles, teixons i genetes.

Quan la ictiofauna, podem trobar a les aigües del Millars espècies com l’anguila, carpes, gambúsia, llisa, perca, llobarro, etc.

També tenim presència d’amfibis com el tòtil, el gripau comú, el gripau corredor o la granota comuna.

Per finalitzar, els rèptils més presents en el paisatge protegit són les tortugues europeu i leprós, les dragons comú i rosada, la sargantana cuallarga i la comuna, el fardatxo i les colobres bastardes, d’escala, de collaret i viperina.

La vegetació

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, al llarg dels seus gairebé 16 quilòmetres de curs fluvial, presenta una gran varietat d’hàbitats condicionats principalment per la geomorfologia i la presència variable d’aigua. Així, trobem zones on el riu discorre encaixonat entre parets, zones amb cabal intermitent d’aigua, zones amb cabal permanent causa de l’aportació de les depuradores, i llacunes litorals en la pròpia desembocadura.

Conseqüentment, en cadascun d’aquests ambients trobarem una sèrie de comunitats vegetals característiques com són

Bosc de ribera:

Present en el tram alt de riu, on apareixen comunitats denses de pollancre (Populus nigra), àlber (Populus alba), salze blanc (Salix alba), sarga (Salix elaeagnos), vimetera (Salix fragilis) i altres espècies arbustives pròpies del bosc de ribera.

A la resta de trams, en general, no arriben a formar comunitats definides i es presenten com a exemplars dispersos en espais ocupats per altres comunitats de caràcter helofítico com canyissars o jonqueres. Sí apareix un important nucli regenerat de pollancres a la zona de la finca de l’Milionari.

Pinedes:

Trobem principalment pi blanc (Pinus halepensis) juntament amb algun exemplar de pi pinyer (Pinus pinea). Apareixen sobretot al Termet de Vila-real, on presenten una gran cobertura.

També podem trobar pinedes des del final del Paisatge Protegit (encreuament del riu amb la carretera CV-10) fins al pont de Santa Quitèria.

Baladrars i tamarigars:

L’agrupació del tamarindo (Tamarix africana) i del baladre (Nerium oleander) és present amb relativa freqüència a la zona més fluvial del Paisatge, i en zones rocoses i amb abundants còdols. La seva presència va disminuint en apropar-nos a la desembocadura, on desapareixen completament.

Bosc mediterrani:

S’inclouen en aquesta formació vegetal dels boscos formats per matoll mediterrani termòfil esquitxats d’exemplars arboris de pi blanc o garrofer (Ceratonia siliqua). Les espècies dominants són el llentiscle (Pistacia llentiscles), el coscoll (Quercus coccifera), el romaní (Rosmarinus officinalis), l’argelaga (Genista scorpius) i l’arç negre (Rhamnus lycioides) entre d’altres, com les enfiladisses zarzaparrillas (Smilax aspera) o el lligabosc (Lonicera implexa).

Trobarem aquestes formacions en el tram alt del Paisatge, des de l’encreuament amb la CV-10 fins a Santa Quitèria, en els talussos que defineixen el curs del riu, i en el propi llit, a les zones on la humitat no és suficient per al desenvolupament de la vegetació de ribera.

Vegetació helofítica:

Són grans herbes arrelades sota l’aigua però amb una part de l’aparell vegetatiu emergida i al Millars es tracta de poblacions sobretot del canyís (Phragmitation Australis) i la boga (Typha angustifolia). Es localitzen canyissos al tram final del riu, ia mesura que ens allunyem de la desembocadura, conviuen amb la boga.

Cañares:

Comunitats en les quals predomina la canya (Arundo donax) acompanyada de vegades per alguna espècie enfiladissa. Apareixen al llarg de tot el curs fluvial i en la desembocadura, fent-se més patents a les vores de sèquies i punts amb flux constant d’aigua.

Prat humit i junquera:
La presència de jonqueres de diverses espècies (comú, jonc de llacuna, negre) es localitza en el tram més fluvial del paisatge, especialment a la zona interior entre la via del tren i la desembocadura.

Prats secs mediterranis:

Són comunitats herbàcies que es desenvolupen ràpidament en zones d’alta degradació i poca influència hídrica. Podem trobar exemplars d’cruixidell (Oryzopsis miliacea), euforbia (Euphorbia helioscopia), olivarda (Inula viscosa) o fonoll (Foeniculum vulgare) a la zona mitjana del Paisatge, des del pont de la CV-18 fins a la zona llacunar de la desembocadura.

Vegetació al·lòctona:

S’inclouen en aquest grup les espècies que s’han introduït en el paisatge (a excepció de la canya) com són el ricí (Ricinus communis), la pitera (Agave americana), la figuera de moro (Opuntia ficus) o la falsa acàcia (Robinea pseudoacacia ).

Es troben disperses pel paisatge encara que la seva presència és major en les zones lligades a l’activitat humana.

Comunitats psammòfiles:

Són les plantes adaptades a substrats sorrencs, tot i que en el Paisatge es tracta més de còdols presents a la línia de costa protegida. Es donen agrupacions de major densitat a la zona sud de la costa, més lluny dels nuclis de població.