La Guàrdia Civil sorprén diversos menors botant foc en dos emplaçaments diferents del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La Guàrdia Civil sorprén diversos menors botant foc en dos emplaçaments diferents del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Els agents identifiquen a dos joves que havien estat tirant coets en la zona coneguda com les Reballadores, en el marge esquerre del riu

Este passat cap de setmana un guarda rural del Consoci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, va acudir ràpidament fins a la zona de les Reballadores després d’apreciar el fum procedent de diferents llocs. El primer foc es va detectar en la finca del Milionari, al terme d’Almassora, fora dels límits del Paisatge Protegit, però els altres dos incendis es van produir, un davall del pont de la via del tren i l’altre uns centenars de metres riu avall molt a prop de la Casa de les Reixes. Poc després dues dotacions del Consorci Provincial de Bombers de la Diputació de Castelló van acudir a la zona per a apagar els dos incendis que van arribar a cremar uns 40 metres quadrats de canyar. Cap a les 18.30 h de la vesprada les dotacions de bombers van donar per extingits els dos xicotets incendis. Poc abans de l’arribada dels bombers a la zona dels incendis la Guàrdia Civil d’Almassora (Castelló) va aconseguir parar a 4 menors que fugien del lloc dels fets. Després d’interrogar-los van assenyalar a altres 4 menors com a autors dels incendis. Els joves van indicar als agents que els menors havien estat llançant coets cap a la vegetació de ribera del riu. A hores d’ara la Guàrdia Civil ha aconseguit identificar a dos d’aquests menors.

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recuperarà l’ecosistema de la llacuna de la Gola Nord

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recuperarà l’ecosistema de la llacuna de la Gola Nord

El consorci gestor anuncia aquesta important intervenció de restauració aprofitant el Dia Mundial de les Zones Humides

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recuperarà una de les zones més importants del paratge fluvial com és la Gola Nord ubicada a la part més baixa del tram fluvial. La llacuna de la Gola Nord ha anat perdent al llarg dels anys superfície de làmina d’aigua lliure a causa de l’augment de la sedimentació i progressiu rebliment de l’espai. L’increment de la vegetació protagonitzada pel senill o canyís (Phragmites australis) també ha afavorit que cada volta la gola anara desapareixent. Cal tindre en compte que el riu Millars anys enrere portava suficient aigua fins a la desembocadura per a mantenir un flux constant que afavoria la creació d’aquestes làmines a les anomenades goles. Ara el cabal del riu està controlat la major part de l’any i el flux no és constant durant els dotze mesos de l’any. Aquest descens de la làmina d’aigua ha afavorit la intrusió marina i la consegüent salinització de l’ecosistema. Ara aprofitant el Dia Mundial de les Zones Humides el consorci gestor ha anunciat la valoració de l’entorn de la Gola Nord. «Anem a donar un pas endavant de tot el que es feia fins ara que eren principalment tasques de guarderia i de manteniment. Anem a començar a aportar projectes per a tot el paisatge natural i un d’ells és aquest on volem valoritzar, visibilitzar-lo i fer accessible aquest espai per a tots els visitants. Entenem que quan les coses es coneixen finalment s’estimen, es respecten i es cuiden. Comencem amb aquest projecte d’Almassora però en seguiran uns altres a Borriana i Vila-real», ha anunciat l’alcaldessa d’Almassora i presidenta del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, Merche Galí.

Merche Galí i Josep Maria Martínez, tècnic de l’actuació


Tres actuacions amb tres objectius
L’objectiu principal és valorar la Gola Nord amb diverses actuacions concretes que incideixen en la biodiversitat, la làmina d’aigua lliure i l’ús públic. Respecte a la primera es millorarà la qualitat ambiental de l’espai i s’eliminarà el canyar per mitjà de maquinària especial per tal de fer visible la llacuna. També es llevaran els plomalls o herba de la pampa (Cortaderia selloana) existents en la zona seca de la desembocadura, es retiraran els exemplars de tortugues exòtiques que es puguen capturar durant els treballs i es plantaran espècies adequades com són el xop blanc (Populus alba), la sarga (Salix eleagnos), el salze blanc (Salix alba), el tamariu (Tamarix sp.), el segamans o la mansega (Cladium mariscus), la salicària (Lithrum salicaria) i el lliri groc (Iris pseudacorus) entre d’altres. Respecte a la làmina d’aigua lliure es revertirà el procés de rebliment de la desembocadura, es localitzarà i quantificarà la superfície sedimentada de la Gola Nord, s’eliminarà mecànicament la vegetació existent en el perímetre de les dues llacunes per tal d’unir-les i ampliar la superfície de les làmines d’aigua obertes. I es recuperarà la làmina d’aigua de la llacuna retirant l’excés de sediments fins a una profunditat de 150 cm. Finalment es promourà l’ús públic compatible amb la conservació dels valors naturals, es recuperarà el valor paisatgístic amb l’obertura del camp visual des del passeig, s’instal·larà una passarel·la que permeta obrir una nova perspectiva de la desembocadura als visitants i s’instal·larà una tarima de fusta per a crear un sender accessible a les dos vessants de la Gola Nord. «Volem que el paisatge estiga més en consonància amb el paratge natural, amb la via verda, menys agressiu amb el paisatge i aquesta actuació permetrà fer més permeable la Gola Nord amb el passeig vora riu», ha afegit finalment l’alcaldessa d’Almassora i presidenta del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, Merche Galí. Aquest és un dels primers projectes de recuperació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que es desenvoluparan durant els pròxims anys. El Consorci gestor ha remés hui mateix el projecte a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al Servei Provincial de Costes i a la Conselleria de Medi Ambient  per a sol·licitar les autoritzacions corresponents. S’espera que les obres puguen començar a partir del mes de setembre.


La Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica prohibeix la pesca a la desembocadura del riu Millars

La Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica prohibeix la pesca a la desembocadura del riu Millars

En el tram comprès entre el pont de la via del ferrocarril fins a la desembocadura amb la mar no es podrà realitzar aquesta activitat

recreativa

La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana ha canviat la normativa que regula la pesca recreativa en aigües continentals de la Comunitat Valenciana. Amb la Resolució del 30 d’octubre de 2020 que modifica l’Ordre del 31 d’octubre de 2016 fixa noves normes generals. Pel que fa al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars estableix 4 trams ben diferenciats on la pesca està prohibida o controlada. El primer tram catalogat davall el règim de no pescable amb un vedat de pesca (VP) s’estableix des del peu de la presa de l’embassament de Sitjar fins al Pantanet de Santa Quitèria. La segona secció comprèn des del pantanet de Santa Quitèria fins a l’assut d’Almassora-Castelló. Ací s’ha declarat una zona de pesca controlada (ZPC), ja que hi ha un acotat vigent. La tercera secció assenyalada per la Conselleria va des de l’assut d’Almassora-Castelló fins al pont de la via del ferrocarril on s’ha establert un règim d’esbarjo i un aprofitament piscícola de zona de pesca lliure (ZPL). Finalment el quart tram desglossat per la Generalitat Valenciana comença al pont de la via del ferrocarril (entrada en la zona humida catalogada número 17 Desembocadura del Millars) i acaba a la desembocadura a la mar, al final de la zona humida. Ací el règim és no pescable amb un vedat de pesca (VP).

  • Fullets informatius per als pescadors


El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha confeccionat uns fullets informatius per a repartir entre els pescadors continentals que accedeixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura. El primer objectiu és notificar tots els pescadors d’aquest canvi de normativa que regula la pesca i que va entrar en vigor el passat 6 de novembre de 2020. Per aquest motiu els agents de la guarderia rural del Consorci riu Millars realitzen una campanya informativa que pretén com prioritat avisar els pescadors d’aquest canvi important en la normativa. Per aquest motiu se’ls entregarà aquest fullet informatiu que detalla el canvi en la normativa que regula la pesca recreativa en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.

  • Una bona notícia per a les llúdries del Millars


El Consorci riu Millars valora positivament aquest canvi, ja que cal tindre en conter que un animal tan emblemàtic per a la conservació dels rius com és la llúdria (Lutra lutra) s’ha establert a tot el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La pesca podria causar molèsties a l’expansió del xicotet carnívor i també causar-li una competència amb el seu aliment principal com són els peixos d’aigua dolça. També resulta important per a la gran quantitat d’aus aquàtiques que crien en els dos marges del riu i que en moltes ocasions la presència dels pescadors durant els mesos de primavera coincidint amb l’inici de les postes o l’alimentació de les llocades resulta perjudicial.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars elimina les llepasses bordes de la zona nord de la platja de les Goles

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars elimina les llepasses bordes de la zona nord de la platja de les Goles

Es tracta d’una planta exòtica procedent del continent americà que va arribar a Espanya a finals del segle XIX i s’ha estés per diversos llocs de la zona fluvial

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha eliminat els exemplars de llepassa borda (Xanthium strumarium subsp. Italicum) presents en la zona nord de la platja de les Goles, concretament les plantes que arrelaven al voltant de la gola nord i en tota la zona de les dunes. El servei de manteniment del Consorci riu Millars ha sigut l’encarregat de retirar d’aquesta zona del Paisatge Protegit tots els exemplars que colonitzaven el paratge. L’enorme quantitat de plantes presents en aquest punt del paratge fluvial protegit va requerir un gran esforç del servei de manteniment del Consorci riu Millars. Cal tenir en compte que estes plantes exòtiques tenen una enorme capacitat d’invasió tant de terrenys agrícoles de regadiu i secà, ambients naturals i seminaturals i zones fluvials i costaneres on competeixen amb la flora autòctona. Un dels principals objectius del Consorci riu Millars ha sigut eliminar totes les plantes llepasses bordes presents en aquesta zona, ja que es tracta d’un indret molt sensible i important per a la reproducció del corriol menut (Charadrius dubius).

-Dels EUA a Europa en un tres i no res

Les llepasses bordes van ser introduïdes a Europa procedents del continent americà cap a finals del segle XIX. Allà és una planta molt ben distribuïda des del sud del Canadà fins a Mèxic. La història de la llepassa borda no és diferent de la resta d’invasions biològiques produïdes a Espanya i que afecten directament a espais importants protegits com és el cas de la Desembocadura del riu Millars. Les principals empremtes ecològiques identificades de les plantes invasores com la llepassa borda són la competència amb espècies autòctones per l’espai, els nutrients i els recursos hídrics, la pèrdua i desplaçament d’espècies natives, i els canvis en l’equilibri i la integritat dels ecosistemes. Pel que fa a la seua via d’introducció no està del tot clara. Per exemple altres espècies exòtiques més conegudes que també han sigut controlades o estan en vies d’erradicació al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars són aquelles que van ser introduïdes en jardineria com a flora ornamental com és el cas per exemple dels plomalls (Cortaderia selloana). Altres van arribar com a plantes de conreu o per a delimitar parcel·les com és el cas de la pitera (Agave americana) o del miraguà fals (Araujia sericifera). També trobem casos de flora que es van introduir de forma premeditada per a fer restauracions com és l’exemple de l’acàcia blanca o la robínia (Robinia pseudoacacia). Els botànics desconeixen exactament com s’ha produït la via d’entrada de la llepassa borda a Espanya. Però sí que saben que es tracta d’una planta que produeix fruits molt espinosos i que a més estan proveïts de xicotets ganxos. Aquests fruits són capaços d’enganxar-se a la roba i als cabells de les persones o a la pel i les plomes dels animals domèstics i salvatges amb una facilitat sorprenent. Aquesta característica fa que la planta siga capaç de viatjar arreu del món amb una facilitat esbalaïdora. Tal com apunta el Servei de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana l’inventor del velcro es va inspirar en les llavors de les plantes del gènere Xanthium per fabricar el seu producte, ja que el velcro reprodueix el sistema d’adherència de les llavors d’aquestes plantes.