El servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha detectat un nou abocament il·legal en el paratge. En aquesta ocasió, es tracta de restes de vehicles abandonats, incloses matrícules, una informació que els guardes del Millars ja han posat en coneixement del SEPRONA.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Burriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, recorda que l’abocament de residus de qualsevol tipus en el paisatge protegit és una pràctica il·legal que pot comportar importants multes econòmiques. Aquest tipus d’accions suposen un greu perjudici ambiental i un atac directe contra la conservació d’un espai natural protegit.
***
El Consorcio del Mijares traslada al SEPRONA un nuevo vertido ilegal de restos de vehículos al paisaje protegido
El servicio de Guardería Rural del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares ha detectado un nuevo vertido ilegal en el paraje. En esta ocasión, se trata de restos de vehículos abandonados, incluidas matrículas, una información que los guardas del Mijares ya han puesto en conocimiento del SEPRONA.
El Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares, integrado por los ayuntamientos de Burriana, Almassora y Vila-real, la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, recuerda que el vertido de residuos de cualquier tipo en el paisaje protegido es una práctica ilegal que puede comportar importantes multas económicas. Este tipo de acciones suponen un grave perjuicio ambiental y un ataque directo contra la conservación de un espacio natural protegido.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha celebrat hui una nova edició del Dia de l’Arbre amb una jornada de plantació i educació ambiental a la llacuna artificial de Burriana. Aquesta edició ha estat marcada per la pluja i s’han hagut d’adaptar les activitats; tot i això, han participat 87 alumnes dels centres d’educació especial Penyeta Roja, Pla d’Hortolans i La Panderola, que han pres part en una activitat centrada en la millora ambiental de l’entorn i en la sensibilització sobre la importància de conservar els ecosistemes.
La plantació s’ha dut a terme ràpidament per a evitar que l’alumnat es banyara. S’han plantat espècies autòctones de ribera, com àlber blanc (Populus alba), salze cendrós (Salix atrocinerea) o tamariu (Tamarix), seleccionades per la seua adaptació a aquest tipus d’hàbitats i per la seua aportació a la biodiversitat del paratge. En els dies previs a la celebració del Dia de l’Arbre, el Consorci ha executat treballs de preparació del terreny a la vora de la llacuna artificial, amb aportacions de terra per tal de millorar les condicions de plantació, una actuació que ha suposat una inversió de més de 2.000 euros.
El Dia de l’Arbre del Consorci del Millars se celebra des de fa diversos anys en la llacuna artificial de Burriana amb l’objectiu de contribuir al procés de naturalització d’aquest espai, creat l’any 2022 per a afavorir l’arribada d’espècies aqüícoles i migratòries.
La jornada també ha inclòs activitats ambientals dinamitzades per l’empresa Itinerantur, amb propostes adaptades als participants que han estat condicionades pel clima i s’han hagut de celebrar a l’interior dels autobusos, els quals el Consorci ha facilitat per a què l’alumnat poguera arribar a la llacuna. Els tècnics també han proporcionat l’esmorzar i material divulgatiu als alumnes i al professorat, amb l’objectiu de reforçar el coneixement del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i el vincle dels escolar amb aquest entorn natural.
«El Dia de l’Arbre és una cita molt especial perquè combina la millora ambiental del paratge amb una dimensió educativa i social fonamental. Amb accions com aquesta volem demostrar que la conservació del Millars és una tasca col·lectiva i inclusiva, en què totes i tots tenim un paper a jugar», ha destacat el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, qui ha agraït la implicació dels centres de Penyeta, Hortolans i La Panderola amb aquest objectiu.
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Burriana, Vila-real i Almassora, així com per la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
La desembocadura del riu Millars s’ha consolidat al llarg de 2025 com un dels espais naturals més valuosos del litoral de Castelló, refugi i corredor ecològic per a una gran diversitat de fauna. Els registres del servei de vigilància del Consorci del Millars confirmen la riquesa del paratge, amb un total de 36 espècies observades al llarg de l’any.
Les zones humides han tornat a ser un escenari clau per a les aus. Espècies com el gall de canyar (Porphyrio porphyrio) han mostrat una presència estable a les llacunes artificials, mentre que ànecs com el xarxet comú (Anas crecca) o el cullerot (Spatula clypeata) han utilitzat aquests espais com a zones d’alimentació i descans. Els agrons, tant l’agró blau (Ardea cinerea) com l’agró blanc (Ardea alba), junt amb el gomet (Ixobrychus minutus) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), han estat observats de manera recurrent, aprofitant la riquesa del medi aquàtic. A la desembocadura i al litoral, la corba marina (Phalacrocorax carbo) i el bec de serra mitjà (Mergus serrator) han confirmat la importància del tram final del riu com a espai funcional per a aus piscívores.
El Millars ha actuat també com a punt de pas per a diverses espècies migradores, amb observacions destacades de picaports (Plegadis falcinellus), polit cantaire (Numenius phaeopus), merita (Vanellus vanellus), corriolet (Charadrius dubius), camallonga (Himantopus himantopus) i glarèola (Glareola pratincola), que evidencien el valor del paratge dins de les rutes migratòries mediterrànies. En aquest context, l’albirament d’un flamenc (Phoenicopterus) l’estiu passat constitueix una de les cites més singulars de l’any.
Els cels del Millars han estat, un any més, territori de rapinyaires. El falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) han estat detectats en diferents punts del paratge, tant a la desembocadura com als camps agrícoles adjacents. Aquestes espècies ocupen el cim de la cadena tròfica i la seua presència és un indicador de l’equilibri ambiental del conjunt del paisatge.
Un dels valors més rellevants del Millars és el seu paper com a espai de reproducció i descans per a aus d’alt interés de conservació. La desembocadura ha tornat a acollir la mongeta o xatrac menut (Sternula albifrons), amb una concentració significativa d’exemplars i el projecte de nidificació impulsat pel Consorci del Millars i el Grup d’Estudi de les Rapinyaires (GER-EA), que ha permés que aquesta espècie torne a criar amb èxit en aquest entorn. A aquesta funció se suma la presència d’espècies com la melindrosa (Jynk torquilla), les falcies (Apus apus), els abellerols (Merops apiaster) o l’oroval (Ardeola ralloides), així com l’albirament d’una tòrtora europea (Streptopelia turtur), una espècie que es troba en clara regressió a escala continental.
Altres espècies que han deixat empremta al llarg de l’any són la perdiu roja (Alectoris rufa) i el faisà (Phasianus colchicus), que han estat observats en camps agrícoles i pistes del paratge, junt amb mamífers com la rabosa (Vulpes vulpes) i la mostela (Mustela nivalis). El seguiment de la llúdria (Lutra lutra) confirma la qualitat dels ecosistemes fluvials, mentre que la localització de petjades de gat salvatge (Felis silvestris) evidencia la presència d’espècies especialment esquives. Altres observacions, com la d’una serp blanca (Zamenis scalaris), completen el registre faunístic. Els informes de manteniment també han detectat l’activitat del porc senglar (Sus scrofa) a través dels danys ocasionats en sistemes de reg.
El president del Consorci del Riu Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “el balanç de fauna de 2025 confirma que la desembocadura del Millars és un espai viu, dinàmic i d’un valor ecològic extraordinari, capaç d’acollir des de grans rapinyaires fins a espècies aquàtiques i terrestres d’alt interés de conservació”. “Continuarem impulsant projectes de conservació i seguiment perquè aquest paratge siga, no sols un refugi per a la biodiversitat, sinó també un exemple de convivència entre protecció ambiental i ús responsable del territori”, conclou.
***
La desembocadura del río Mijares se confirma en 2025 como un mosaico de biodiversidad con más de 30 especies registradas
La desembocadura del río Mijares se ha consolidado a lo largo de 2025 como uno de los espacios naturales más valiosos del litoral de Castellón, refugio y corredor ecológico para una gran diversidad de fauna. Los registros del servicio de vigilancia del Consorcio del Mijares confirman la riqueza del paraje, con un total de 36 especies observadas a lo largo del año.
Las zonas húmedas han vuelto a ser un escenario clave para las aves. Especies como el calamón común (Porphyrio porphyrio) han mostrado una presencia estable en las lagunas artificiales, mientras que patos como la cerceta común (Anas crecca) o el cucharón común (Spatula clypeata) han utilizado estos espacios como zonas de alimentación y descanso. Las garzas, tanto la garza real (Ardea cinerea) como la garza blanca (Ardea alba), junto al avetorillo común (Ixobrychus minutus) y el martinete común (Nycticorax nycticorax), han sido observadas de forma recurrente, aprovechando la riqueza del medio acuático. En la desembocadura y el litoral, el cormorán grande (Phalacrocorax carbo) y el serreta mediana (Mergus serrator) han confirmado la importancia del tramo final del río como espacio funcional para aves piscívoras.
El Mijares ha actuado también como punto de paso para diversas especies migradoras, con observaciones destacadas de morito común (Plegadis falcinellus), zarapito trinador (Numenius phaeopus), avefría (Vanellus vanellus), chorlitejo chico (Charadrius dubius), cigüeñuela común (Himantopus himantopus) y canastera común (Glareola pratincola), que evidencian el valor del paraje dentro de las rutas migratorias mediterráneas. En este contexto, el avistamiento de un flamenco (Phoenicopterus roseus) el pasado verano constituye una de las citas más singulares del año.
Los cielos del Mijares han sido, un año más, territorio de rapaces. El halcón peregrino (Falco peregrinus), el aguilucho lagunero (Circus aeruginosus), la culebrera europea (Circaetus gallicus) y el águila pescadora (Pandion haliaetus) han sido detectados en distintos puntos del paraje, tanto en la desembocadura como en los campos agrícolas adyacentes. Estas especies ocupan la cima de la cadena trófica y su presencia es un indicador del equilibrio ambiental del conjunto del paisaje.
Uno de los valores más relevantes del Mijares es su papel como espacio de reproducción y descanso para aves de alto interés de conservación. La desembocadura ha vuelto a acoger al charrancito común (Sternula albifrons), con una concentración significativa de ejemplares y el proyecto de nidificación impulsado por el Consorcio del Mijares y el Grupo de Estudio de las Rapaces (GER-EA), que ha permitido que esta especie vuelva a criar con éxito en este entorno. A esta función se suma la presencia de especies como el torcecuellos (Jynx torquilla), los vencejos comunes (Apus apus), los abejarucos europeos (Merops apiaster) o la garcilla cangrejera (Ardeola ralloides), así como el avistamiento de una tórtola europea (Streptopelia turtur), una especie que se encuentra en clara regresión a escala continental.
Otras especies que han dejado huella a lo largo del año son la perdiz roja (Alectoris rufa) y el faisán común (Phasianus colchicus), que han sido observados en campos agrícolas y pistas del paraje, junto a mamíferos como el zorro (Vulpes vulpes) y la comadreja (Mustela nivalis). El seguimiento de la nutria (Lutra lutra) confirma la calidad de los ecosistemas fluviales, mientras que la localización de huellas de gato montés (Felis silvestris) evidencia la presencia de especies especialmente esquivas. Otras observaciones, como la de la culebra de escalera (Zamenis scalaris), completan el registro faunístico. Los informes de mantenimiento también han detectado la actividad del jabalí (Sus scrofa) a través de los daños ocasionados en los sistemas de riego.
El presidente del Consorcio del Río Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacado que “el balance de fauna de 2025 confirma que la desembocadura del Mijares es un espacio vivo, dinámico y de un valor ecológico extraordinario, capaz de acoger desde grandes rapaces hasta especies acuáticas y terrestres de alto interés de conservación”. “Seguiremos impulsando proyectos de conservación y seguimiento para que este paraje sea no solo un refugio para la biodiversidad, sino también un ejemplo de convivencia entre protección ambiental y uso responsable del territorio”, ha concluido.
La retirada recent de miraguà fals a la llacuna 2 s’emmarca en el treball continu de control i manteniment del paratge natural
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha reforçat al llarg de tot l’any les tasques de control i eliminació d’espècies exòtiques invasores al paratge natural, una actuació continuada que resulta clau per a preservar l’equilibri ecològic del riu. En aquest context s’emmarca la retirada recent de miraguà fals (Araujia sericifera), detectat recentment pel servei de Guarderia a la llacuna 2 i a la zona del talús.
No és la primera vegada que es localitza miraguà fals al Millars. La primera detecció d’aquesta espècie invasora es va produir l’any 2016 i, des d’aleshores, la retirada d’aquesta espècie trepadora ha sigut habitual. Amb ella, al llarg de 2025 el servei de manteniment del Consorci del Millars ha eliminat altres espècies com Gomphocarpus, iuca, plomalls (cortaderia), acàcia, palmera, ailant, antana -coneguda com a banderita espanyola– o ipomea (campaneta). Aquestes actuacions han afectat una superfície aproximada de 41,5 metres quadrats, amb un volum de residus retirats que ascendeix a 1.019 quilos, i han suposat una dedicació total de 77,5 hores de treball.
El president del Consorci del Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “l’eliminació d’espècies invasores és una tasca que fem durant tot l’any i que, malauradament, no s’acaba mai”, i ha remarcat que “cada actuació és fonamental per protegir la vegetació autòctona i els hàbitats naturals del riu”. “La detecció precoç i la intervenció ràpida són les millors eines per evitar que aquestes espècies provoquen impactes ambientals majors”, agrega.
***
El Consorcio del Mijares elimina más de mil kilos de especies invasoras durante 2025
La retirada reciente de miraguano falso en la laguna 2 se enmarca en el trabajo continuo de control y mantenimiento del paraje natural
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares ha reforzado a lo largo de todo el año las tareas de control y eliminación de especies exóticas invasoras del paraje natural, una actuación continua que resulta clave para preservar el equilibrio ecológico del entorno. En este contexto se enmarca la retirada reciente de miraguano falso (Araujia sericifera), detectado recientemente por el servicio de Guardería en la laguna 2 y en la zona del talud.
No es la primera vez que se localiza miraguano falso en el Mijares. La primera detección de esta especie invasora se produjo en 2016 y, desde entonces, la retirada de esta planta trepadora ha sido habitual. Con ella, a lo largo de 2025 el servicio de mantenimiento del Consorcio del Mijares ha eliminado otras especies como Gomphocarpus, yuca, plumero (cortaderia), acacia, palmera, alianto, lantana -conocida como banderita española– o ipomoea (campanilla). Estas actuaciones han afectado una superficie aproximada de 41,5 metros cuadrados, con un volumen de residuos retirados que asciende a 1.019 kilos, y han supuesto una dedicación total de 77,5 horas de trabajo.
El presidente del Consorcio del Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacado que “la eliminación de especies invasoras es una tarea que hacemos durante todo el año y que, desgraciadamente, no se acaba nunca”, y ha remarcado que “cada actuación es fundamental para proteger la vegetación autóctona y los hábitats naturales del río”. “La detección temprana y la intervención rápida son las mejores herramientas para evitar que estas especies provoquen impactos ambientales mayores”, agrega.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura de riu Millars, format pels ajuntaments d’Almassora, Burriana i Vila-real, al costat de la Diputació i la Generalitat, ha tancat el balanç anual d’activitats d’educació ambiental i visites guiades amb la participació de més de 400 persones al llarg de l’any, en una programació centrada en la divulgació dels valors naturals, paisatgístics i socials del riu i el seu entorn.
Les activitats, desenvolupades per l’empresa especialitzada Itinerantur, han estat dirigides a públics molt diversos, des d’escolars i alumnat de secundària fins a estudiants internacionals i famílies, amb l’objectiu d’acostar el riu Millars i la riquesa ambiental que atresora a la ciutadania.
Entre les accions més destacades figura la celebració del Dia de l’Arbre, el mes de gener, en la llacuna artificial de Burriana. En aquesta activitat va participar alumnat dels centres d’educació especial Hortolans de Burriana, La Panderola de Vila-real i Penyeta Roja de Castelló, sumant un total de 90 participants. Seguint en l’àmbit educatiu, al març va tindre lloc una activitat en les llacunes d’Almassora amb 20 alumnes de l’IES Álvaro Falomir, centrada en els valors ambientals de la zona i en la identificació dels principals problemes que afecten aquests ecosistemes.
El calendari va incloure, a més, una ruta interpretativa, també al març, dins de la campanya Caminant amb la Diputació, que va recórrer el tram entre Santa Quitèria, a Almassora, i el Termet de Vila-real a través de la Ruta Botànica, amb l’assistència de 45 persones. A aquesta proposta es va sumar, el mes de maig, una visita dirigida a estudiants Erasmus de la Fundació Flors de Vila-real, que va discórrer des de l’EDAR d’Almassora fins a la desembocadura del riu, amb 35 participants.
Durant el mes de juliol, el Consorci va col·laborar també en cinc jornades amb les escoletes d’estiu de Burriana, en les quals van participar 225 xiquets i xiquetes. Aquestes activitats es van desenvolupar a l’entorn del Termet i les riberes del riu Millars, i van incloure dinàmiques de coneixement de la naturalesa, recollida de residus i activitats de gaudi responsable de l’entorn fluvial.
El president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “aquest tipus d’activitats són fonamentals perquè la ciutadania conega, valore i respecte el riu Millars, entenent que és un patrimoni natural compartit que hem de cuidar entre tots”. Monferrer ha subratllat, a més, que “l’educació ambiental és una eina clau per a garantir la conservació del riu a llarg termini i per a reforçar el vincle de la població amb el seu entorn més pròxim”.
Des del Consorci es valora de forma molt positiva la resposta dels participants i es treballa ja en la programació de noves propostes per a l’any que ve, amb l’objectiu de continuar fomentant el coneixement del Millars com a espai de biodiversitat, oci sostenible i educació ambiental. ***
El Consorcio del Mijares consolida su apuesta por la educación ambiental con más de 400 participantes en visitas guiadas durante 2025
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura de río Mijares, formado por los ayuntamientos de Almassora, Burriana y Vila-real, junto a la Diputación y la Generalitat, ha cerrado el balance anual de actividades de educación ambiental y visitas guiadas con la participación de alrededor de más de 400 personas a lo largo del año, en una programación centrada en la divulgación de los valores naturales, paisajísticos y sociales del río y su entorno.
Las actividades, desarrolladas por la empresa especializada Itinerantur, han estado dirigidas a públicos muy diversos, desde escolares y alumnado de secundaria hasta estudiantes internacionales y familias, con el objetivo de acercar el río Mijares y la riqueza ambiental que atesora a la ciudadanía.
Entre las acciones más destacadas figura la celebración del Día del Árbol, en el mes de enero, en la laguna artificial de Burriana. En esta actividad participó alumnado de los centros de educación especial Hortolans de Burriana, La Panderola de Vila-real y Penyeta Roja de Castellón, sumando un total de 90 participantes. Siguiendo en el ámbito educativo, en marzo tuvo lugar una actividad en las lagunas de Almassora con 20 alumnos del IES Álvaro Falomir, centrada en los valores ambientales de la zona y en la identificación de los principales problemas que afectan a estos ecosistemas.
El calendario incluyó además una ruta interpretativa, también en marzo, dentro de la campaña Caminant amb la Diputació, que recorrió el tramo entre Santa Quitèria, en Almassora, y el Termet de Vila-real a través de la Ruta Botánica, con la asistencia de 45 personas. A esta propuesta se sumó, en el mes de mayo, una visita dirigida a estudiantes Erasmus de la Fundación Flors de Vila-real, que discurrió desde la EDAR de Almassora hasta la desembocadura del río, con 35 participantes.
Durante el mes de julio, el Consorcio colaboró también en cinco jornadas con las escoletes d’estiu de Burriana, en las que participaron 225 niños y niñas. Estas actividades se desarrollaron en el entorno del Termet y las riberas del río Mijares, e incluyeron dinámicas de conocimiento de la naturaleza, recogida de residuos en las orillas y actividades de disfrute responsable del entorno fluvial.
El presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacado que “este tipo de actividades son fundamentales para que la ciudadanía conozca, valore y respete el río Mijares, entendiendo que es un patrimonio natural compartido que debemos cuidar entre todos”. Monferrer ha subrayado, además, que “la educación ambiental es una herramienta clave para garantizar la conservación del río a largo plazo y para reforzar el vínculo de la población con su entorno más cercano”.
Desde el Consorcio se valora de forma muy positiva la respuesta de los participantes y se trabaja ya en la programación de nuevas propuestas para el próximo año, con el objetivo de seguir fomentando el conocimiento del Mijares como espacio de biodiversidad, ocio sostenible y educación ambiental.
La campanya d’anellament científic desenvolupada en la desembocadura del riu Millars en el marc del projecte LIFE AWoM s’ha saldat amb la captura de 364 exemplars de 19 espècies, confirmant l’alt valor de l’aiguamoll com a àrea clau de descans i alimentació durant la migració postnupcial. Els estudis han sigut realitzats pel Grup Au i la Fundació Global Nature, amb la col·laboració del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars.
L’espècie més capturada durant la campanya ha sigut el corrotxí comú (Acrocephalus scirpaceus), amb 156 individus, tant de poblacions locals nidificants com d’aus migrants que utilitzen la desembocadura per a reposar reserves de greix. En segon lloc es va situar el rossinyol bord (Cettia cetti), amb 58 captures, una espècie que ocupa l’àrea tant en el pas migratori com durant la hivernada. La tercera espècie en nombre d’exemplars va ser el boscarler (Locustella luscinioides), amb 19 captures, una au escassa que troba en aquest aiguamoll un enclavament d’alta qualitat per al repòs durant els seus desplaçaments.
La campanya s’ha desenvolupat seguint la metodologia estandarditzada del projecte LIFE AWoM, basada en la instal·lació de nou xarxes de 12 metres, separades entre si i secundades amb reclams de cant de mascle. Les xarxes es van activar aproximadament mitja hora abans del començar el dia i van romandre operatives durant jornades de cinc hores. A la província de Castelló, els mostrejos es realitzen a la primavera en diferents aiguamolls i, en el cas del pas postnupcial, es van concentrar en la desembocadura del riu Millars entre el 5 i el 20 d’agost.
Cada exemplar capturat va ser sotmés a un control biomètric i fisiològic complet, registrant-se edat, sexe, pes i diverses mesures morfològiques adaptades a cada espècie. Aquestes dades permeten avaluar l’estat corporal de les aus durant la migració i analitzar la qualitat de les zones de parada, un aspecte especialment rellevant per a espècies vulnerables com la xitxarra d’aigua, eix central del projecte LIFE AWoM.
El Grup Au recorda que la xitxarra d’aigua presenta un patró migratori transaharià típic, amb un pas primaveral més oriental i meridional que inclou el litoral mediterrani i un retorn postnupcial més occidental a través de l’interior peninsular. L’espècie es reprodueix en prades humides entollades del centre i est d’Europa i hiverna en aiguamolls d’Àfrica occidental. La seua catalogació com a Vulnerable a escala global es deu a la pèrdua i fragmentació dels hàbitats de cria i de les àrees de parada migratòria, la qual cosa converteix enclavaments com la desembocadura del Millars en peces clau per a la seua conservació.
***
Buscarla unicolor. Foto: GRUP AU
La campaña de anillamiento del Grup Au en el marco del proyecto Life AWoM registra 364 aves de 19 especies y confirma el valor de la desembocadura del río Mijares como enclave migratorio clave
La campaña de anillamiento científico desarrollada en la desembocadura del río Mijares en el marco del proyecto LIFE AWoM se ha saldado con la captura de 364 ejemplares de 19 especies, confirmando el alto valor del humedal como área clave de descanso y alimentación durante la migración postnupcial. Los estudios han sido realizados por el Grup Au y la Fundación Global Nature, con la colaboración del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares.
La especie más capturada durante la campaña ha sido el carricero común (Acrocephalus scirpaceus), con 156 individuos, tanto de poblaciones locales nidificantes como de aves migrantes que utilizan la desembocadura para reponer reservas de grasa. En segundo lugar se situó el cetia ruiseñor (Cettia cetti), con 58 capturas, una especie que ocupa el área tanto en el paso migratorio como durante la invernada. La tercera especie en número de ejemplares fue la buscarla unicolor (Locustella luscinioides), con 19 capturas, un ave escasa que encuentra en este humedal un enclave de alta calidad para el reposo durante sus desplazamientos.
La campaña se ha desarrollado siguiendo la metodología estandarizada del proyecto LIFE AWoM, basada en la instalación de nueve redes de 12 metros, separadas entre sí y apoyadas con reclamos de canto de macho. Las redes se activaron aproximadamente media hora antes del amanecer y permanecieron operativas durante jornadas de cinco horas. En la provincia de Castellón, los muestreos se realizan en primavera en distintos humedales y, en el caso del paso postnupcial, se concentraron en la desembocadura del río Mijares entre el 5 y el 20 de agosto.
Cada ejemplar capturado fue sometido a un control biométrico y fisiológico completo, registrándose edad, sexo, peso y diversas medidas morfológicas adaptadas a cada especie. Estos datos permiten evaluar el estado corporal de las aves durante la migración y analizar la calidad de las zonas de parada, un aspecto especialmente relevante para especies vulnerables como el carricerín cejudo, eje central del proyecto LIFE AWoM.
El Grup Au recuerda que el carricerín cejudo presenta un patrón migratorio transahariano típico, con un paso primaveral más oriental y meridional que incluye el litoral mediterráneo y un retorno postnupcial más occidental a través del interior peninsular. La especie se reproduce en praderas húmedas encharcadas del centro y este de Europa e inverna en humedales de África occidental. Su catalogación como Vulnerable a escala global se debe a la pérdida y fragmentación de los hábitats de cría y de las áreas de parada migratoria, lo que convierte a enclaves como la desembocadura del Mijares en piezas clave para su conservación.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars valora positivament el reconeixement formal de la xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludicola) per part del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat com a espècie de pas en diferents espais de la Xarxa Natura 2000, entre ells la zona ZEPA del Millars. El document confirma oficialment una informació rellevant per a la conservació d’aquesta espècie amenaçada i per al treball que es desenvolupa en el marc del projecte europeu LIFE AWoM (Aquatic Warbler on the Move), en el qual participa el Consorci.
Aquesta actualització es produeix arran de la sol·licitud impulsada per la Fundació Global Nature, entitat que coordina el seguiment tècnic i científic de la xitxarra d’aigua en la Comunitat Valenciana. La inclusió de l’espècie en els formularis europeus com a au de pas reforça el paper estratègic dels aiguamolls mediterranis com a corredors migratoris essencials.
El projecte LIFE AWoM treballa per a millorar i restaurar els hàbitats utilitzats per la xitxarra d’aigua -entre ells, la desembocadura del Millars- durant la seua migració, mitjançant actuacions de recuperació ambiental, així com accions de divulgació i sensibilització. Aquest reconeixement oficial per part de la Conselleria facilita la planificació de futures accions i consolida la importància del territori dins de la xarxa d’espais fonamentals per a l’espècie.
El president del Consorci del Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, assenyala que, “més enllà del tràmit administratiu, el reconeixement formal suposa també un suport al treball que desenvolupem per a millorar els hàbitats i garantir que el Millars continue sent un refugi de biodiversitat”.
***
El Consorcio del Mijares destaca el reconocimiento formal del carricerín cejudo como especie de paso dentro del proyecto europeo LIFE AWoM
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares valora positivamente el reconocimiento formal del carricerín cejudo (Acrocephalus paludicola) por parte del Servicio de Vida Silvestre de la Generalitat como especie de paso en diferentes espacios de la Red Natura 2000, entre ellos la zona ZEPA del Mijares. El documento confirma oficialmente una información relevante para la conservación de esta especie amenazada y para el trabajo que se desarrolla en el marco del proyecto europeo LIFE AWoM (Aquatic Warbler on the Move), en el cual participa el Consorcio.
Esta actualización se produce a raíz de la solicitud impulsada por la Fundación Global Nature, entidad que coordina el seguimiento técnico y científico del carricerín cejudo en la Comunitat Valenciana. La inclusión de la especie en los formularios europeos como ave de paso refuerza el papel estratégico de los humedales mediterráneos como corredores migratorios esenciales.
El proyecto LIFE AWoM trabaja para mejorar y restaurar los hábitats utilizados por el carricerín cejudo -entre ellos, la desembocadura del Mijares- durante su migración, mediante actuaciones de recuperación ambiental, así como acciones de divulgación y sensibilización. Este reconocimiento oficial por parte de la Conselleria facilita la planificación de futuras acciones y consolida la importancia del territorio dentro de la red de espacios fundamentales para la especie.
El presidente del Consorcio del Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, señala que, “más allá del trámite administrativo, el reconocimiento formal supone también un respaldo al trabajo que desarrollamos para mejorar los hábitats y garantizar que el Mijares siga siendo un refugio de biodiversidad”.
El Consorci del Millars ha celebrat la seua junta de final d’any en una sessió presencial en què s’ha aprovat el pressupost per a l’exercici 2026, una eina imprescindible per a continuar amb la gestió i protecció de l’entorn natural de la desembocadura del riu Millars.
L’alcalde de Burriana i president del Consorci, Jorge Monferrer Daudí, ha destacat que el pressupost de prop de 300.000 euros permetrà mantindre les tasques de preservació gràcies a les aportacions dels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Burriana i de la Diputació Provincial. Segons Monferrer, “aquest pressupost és necessari per continuar garantint la protecció d’un espai fonamental per a la fauna que habita o transita pel Millars”.
Durant la sessió també s’ha tractat l’organització del Dia de l’Arbre, una activitat ja consolidada que reuneix l’alumnat dels centres d’educació especial dels tres municipis i de la Diputació per gaudir d’una jornada de sensibilització ambiental al voltant del riu.
A més, s’ha presentat el llibre del projecte europeu Life AWoM, elaborat per la Fundación Global Nature, que es distribuirà entre l’alumnat d’escoles i instituts. La publicació dona a conéixer la txitxarra d’aigua, un ocell migratori en perill d’extinció que viatja de Polònia a Senegal i que troba en els aiguamolls del Millars un lloc essencial de descans.
Durant la presentació, Sonia Monferrer Ventura, tècnica de la Fundación Global Nature, ha explicat que “necessitem que el riu estiga en bones condicions perquè aquest pardalet puga descansar, i això reforça la importància de conservar el Millars”.
La publicació pretén apropar aquest “nou habitant del riu Millars” a la comunitat educativa i fomentar la sensibilització sobre la conservació del paratge natural. Per a fer-ho, s’han editat quaderns per a l’alumnat i per al professorat, adreçats a l’estudiantat de 4t i 5é de Primària, així com 1r d’Educació Secundària Obligatòria. Les visites de la Fundació Global Nature als centres que les han sol·licitades es desenvoluparan durant la segona quinzena de gener i la primera de febrer.
El president del Consorci del Millars ha destacat que “l’educació ambiental és una eina clau per a garantir la protecció del riu». Aquesta iniciativa se suma a altres accions divulgatives en el marc del projecte Life AWoM, finançat per la Unió Europea amb el suport del Consorci del Millars. ***
El Consorcio del Mijares aprueba el presupuesto de 2026 y refuerza las iniciativas de conservación ambiental
El Consorcio del Mijares ha celebrado su junta de final de año en una sesión presencial en la que se ha aprobado el presupuesto para el ejercicio 2026, una herramienta imprescindible para continuar con la gestión y protección del entorno natural de la desembocadura del río Mijares.
El alcalde de Burriana y presidente del Consorcio, Jorge Monferrer Daudí, ha destacado que el presupuesto de cerca de 300.000 euros permitirá mantener las tareas de preservación gracias a las aportaciones de los ayuntamientos de Vila-real, Almassora, Burriana y de la Diputación Provincial. Según Monferrer, “este presupuesto es necesario para continuar garantizando la protección de un espacio fundamental para la fauna que habita o transita por el Mijares”.
Durante la sesión también se ha tratado la organización del Día del Árbol, una actividad ya consolidada que reúne al alumnado de los centros de educación especial de los tres municipios y de la Diputación para disfrutar de una jornada de sensibilización ambiental alrededor del río.
Además, se ha presentado el libro del proyecto europeo Life AWoM, elaborado por la Fundación Global Nature, que se distribuirá entre el alumnado de escuelas e institutos. La publicación da a conocer el carricerín cejudo, una ave migratoria en peligro de extinción que viaja de Polonia a Senegal y que encuentra en los humedales del Mijares un lugar esencial de descanso.
Durante la presentación, Sonia Monferrer Ventura, técnica de la Fundación Global Nature, ha explicado que “necesitamos que el río esté en buenas condiciones para que este pájaro pueda descansar, y esto refuerza la importancia de conservar el Mijares”.
La publicación pretende acercar este “nuevo habitante del río Mijares” a la comunidad educativa y fomentar la sensibilización sobre la conservación del paraje natural. Para hacerlo, se han editado cuadernos para el alumnado y para el profesorado, dirigidos al estudiantado de 4º y 5º de Primaria, así como 1º de Educación Secundaria Obligatoria. Las visitas de la Fundación Global Nature a los centros que las han solicitado se desarrollarán durante la segunda quincena de enero y la primera de febrero.
El presidente del Consorcio del Mijares ha destacado que “la educación ambiental es una herramienta clave para garantizar la protección del río». Esta iniciativa se suma a otras acciones divulgativas en el marco del proyecto Life AWoM, financiado por la Unión Europea con el apoyo del Consorcio del Mijares.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha col·laborat recentment amb la Universitat Jaume I, concretament amb l’Institut Universitaria de Plaguicides i Aigües (IUPA),
en la realització d’una jornada de camp destinada a recollir mostres de fauna i d’aigua del riu Millars, en el marc d’un projecte estatal que analitza l’impacte ambiental de diversos contaminants emergents.
El treball s’emmarca en un projecte finançat pel Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia, orientat a conéixer els efectes de la reutilització d’aigües residuals depurades per a reg agrícola i la possible presència de compostos que les depuradores actuals no eliminen completament. Entre aquests contaminants destaquen els agents de contrast basats en gadolini (GBCA), utilitzats en proves de ressonància magnètica (MRI) i que, després de ser excretats per l’organisme humà, arriben a les estacions depuradores i, finalment, als ecosistemes aquàtics.
Amb aquest objectiu, recentment el personal investigador de l’IUPA-UJI, tècnics del Centre d’Aqüicultura El Palmar de la Generalitat Valenciana especialistes en captura i els guardes del Consorci del Millars van participar en la captura controlada de peixos en diversos punts del riu. Les mostres obtingudes -principalment de carpes adultes- han estat congelades i s’analitzaran en breu als laboratoris de la Universitat Jaume I.
El president del Consorci del Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat “la importància de treballar colze a colze amb la Universitat Jaume I i amb la comunitat científica per comprendre millor el nostre riu i, així, poder protegir-lo”. “El Millars és un espai natural fonamental per al nostre territori, i només a través de la col·laboració institucional i de la recerca rigorosa podrem garantir la seua preservació davant dels nous reptes ambientals”, conclou.
***
El Consorcio del Mijares colabora con la Universitat Jaume I en un estudio pionero sobre la presencia de contaminantes emergentes en la fauna del río
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares ha colaborado recientemente con la Universitat Jaume I, concretamente con el Instituto Universitaria de Plaguicidas y Aguas (IUPA), en la realización de una jornada de campo destinada a recoger muestras de fauna y de agua del río Mijares, en el marco de un proyecto estatal que analiza el impacto ambiental de varios contaminantes emergentes.
El trabajo se enmarca en un proyecto financiado por el Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia, orientado a conocer los efectos de la reutilización de aguas residuales depuradas para riego agrícola y la posible presencia de compuestos que las depuradoras actuales no eliminan completamente. Entre estos contaminantes destacan los agentes de contraste basados en gadolinio (GBCA), utilizados en pruebas de resonancia magnética (MRI) y que, después de ser excretados por el organismo humano, llegan a las estaciones depuradoras y, finalmente, a los ecosistemas acuáticos.
Con este objetivo, recientemente el personal investigador del IUPA-UJI, técnicos del Centro de Acuicultura El Palmar de la Generalitat Valenciana especialistas en captura y los guardas del Consorcio del Mijares participaron en la captura controlada de pescados en varios puntos del río. Las muestras obtenidas -principalmente de carpas adultas- han sido congeladas y se analizarán en breve en los laboratorios de la Universitat Jaume I.
El presidente del Consorcio del Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacado “la importancia de trabajar codo a codo con la Universitat Jaume I y con la comunidad científica para comprender mejor nuestro río y, así, poder protegerlo”. “El Mijares es un espacio natural fundamental para nuestro territorio, y solo a través de la colaboración institucional y de la investigación rigurosa podremos garantizar su preservación ante los nuevos retos ambientales”, concluye.
El projecte europeu Life AWoM, impulsat per la Fundació Global Nature amb la col·laboració del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, segueix donant passes per a la protecció de la txitxarra d’aigua (Acrocephalus paludícola). Amb aquest objectiu, en les pròximes setmanes es donarà a conéixer el material divulgatiu desenvolupat per la Fundació Global Nature, destinat fonamentalment a apropar a l’alumnat el cicle de la txitxarra d’aigua i la seua relació amb les zones humides que, com la desembocadura del Millars, suposen l’habitat natural d’aquesta au, una de les més amenaçades d’Europa.
La publicació es presentarà al desembre en la Junta de Govern del Consorci Riu Millars, amb l’objectiu d’arribar després a la comunitat escolar dels tres municipis que formen part de l’entitat: Burriana, Almassora i Vila-real. Aquesta acció divulgativa se suma a altres iniciatives de difusió del projecte entre els escolars desenvolupades fins al moment, com la participació del Life AWoM en les IX Jornades del Paisatge Protegit del Riu Millars.
El projecte Life AWoM (Aquatic Warblers on the Move) està finançat per la Unió Europea, amb una aportació del Consorci del Millars de 100.000 euros en tres anualitats. Entre les accions previstes en aquest ambiciós projecte europeu, es troben identificar i protegir les zones crítiques de parada i hivernada de la txitxarra d’aigua, la restauració ecològica d’hàbitats i la integració d’aquests esforços en els plans nacionals de restauració de la naturalesa i en la programació de la política comuna.
“Life AWOM suposa un salt qualitatiu molt important en la nostra tasca de protecció del riu Millars i en la preservació de l’avifauna. Estem orgullosos de poder contribuir en un projecte tan ambiciós que consolida, a més, el nostre paisatge protegit com un refugi de biodiversitat i tresor natural de la província”, assenyala el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer. “Apropar aquest programa ambiental a la comunitat escolar i a la població en general amb accions divulgatives és una part fonamental per a garantir l’èxit del projecte”, conclou. ***
El proyecto europeo Life AWoM impulsa nuevas acciones divulgativas en el Mijares para la protección del carricerín cejudo
El proyecto europeo Life AWoM, impulsado por la Fundación Global Nature con la colaboración del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Mijares, sigue dando pasos para la protección del carricerín cejudo (Acrocephalus paludícola). Con este objetivo, en las próximas semanas se dará a conocer el material divulgativo desarrollado por la Fundación Global Nature, destinado fundamentalmente a acercar al alumnado el ciclo del carricerín cejudo y su relación con las zonas húmedas que, como la desembocadura del Mijares, suponen el hábitat natural de esta ave, una de las más amenazadas de Europa.
La publicación se presentará en diciembre en la Junta de Gobierno del Consorcio Río Mijares, con el objetivo de llegar después a la comunidad escolar de los tres municipios que forman parte de la entidad: Burriana, Almassora y Vila-real. Esta acción divulgativa se suma a otras iniciativas de difusión del proyecto entre los escolares desarrolladas hasta el momento, como la participación del Life AWoM en las IX Jornadas del Paisaje Protegido del Río Mijares.
El proyecto Life AWoM (Aquatic Warblers donde the Move) está financiado por la Unión Europea, con una aportación del Consorcio del Mijares de 100.000 euros en tres anualidades. Entre las acciones previstas en este ambicioso proyecto europeo, se encuentran identificar y proteger las zonas críticas de parada e invernada del carricerín cejudo, la restauración ecológica de hábitats y la integración de estos esfuerzos en los planes nacionales de restauración de la naturaleza y en la programación de la política común.
“Life AWoM supone un salto cualitativo muy importante en nuestra tarea de protección del río Mijares y en la preservación de la avifauna. Estamos orgullosos de poder contribuir en un proyecto tan ambicioso que consolida, además, nuestro paisaje protegido como un refugio de biodiversidad y tesoro natural de la provincia”, señala el presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer. “Acercar este programa ambiental a la comunidad escolar y a la población en general con acciones divulgativas es una parte fundamental para garantizar el éxito del proyecto”, concluye.
La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha aprovat la continuïtat per un any més del contracte del servei de vigilància i manteniment. Aquest servei s’ha demostrat una ferramenta fonamental en la preservació i la gestió de l’espai natural, que abasta 14 quilòmetres de tram fluvial i més de 420 hectàrees repartides entre els termes municipals d’Almassora, Vila-real i Burriana.
El servei, un dels principals del Consorci del Millars amb un cost anual de 150.000 euros, té per objectiu el seguiment ambiental, la vigilància de l’espai, el manteniment del mobiliari i de la xarxa de camins i l’execució de tasques de neteja i control de biodiversitat. Entre les seues funcions principals destaquen la vigilància diària del Paisatge Protegit, la informació als visitants, el control de l’accés de vehicles i el suport a activitats ambientals, així com el seguiment de fauna i flora o la prevenció d’activitats il·legals, com poden ser la caça o la pesca furtives. A aquestes tasques se suma el manteniment integral de l’entorn, en camins, senderes, senyalització, passarel·les i zones d’ús públic, la retirada de residus i els desbrossaments selectius.
Per a acomplir aquests objectius, el servei de manteniment i vigilància del Consorci del Millars treballa diàriament al paisatge protegit, de dilluns a diumenge, amb una brigada específica de manteniment i el servei de Guarderia Rural, a més de vehicles i equipament específic. Els guardes rurals mantenen una col·laboració i comunicació constant amb la Policia Local dels diferents municipis del Consorci i amb el Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil, per als casos de la seua competència.
“La desembocadura del Millars és un dels pulmons verds més importants de la província i un espai únic que compartim tres municipis. Mantindre actiu aquest dispositiu de vigilància i manteniment és fonamental per continuar protegint-lo i per garantir que la ciutadania puga gaudir-lo en les millors condicions”, detalla el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, qui valora la rellevància d’aquest contracte per a avançar en l’estratègia ambiental i de protecció de la biodiversitat del paisatge.
***
El Consorcio del Mijares refuerza la protección ambiental de la desembocadura con la continuidad del servicio de vigilancia y mantenimiento
La Junta de Gobierno del Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares ha aprobado la continuidad por un año más del contrato del servicio de vigilancia y mantenimiento. Este servicio se ha demostrado una herramienta fundamental en la preservación y la gestión del espacio natural, que alcanza 14 kilómetros de tramo fluvial y más de 420 hectáreas repartidas entre los términos municipales de Almassora, Vila-real y Burriana.
El servicio, uno de los principales del Consorcio del Mijares con un coste anual de 150.000 euros, tiene por objetivo el seguimiento ambiental, la vigilancia del espacio, el mantenimiento del mobiliario y de la red de caminos y la ejecución de tareas de limpieza y control de biodiversidad. Entre sus funciones principales destacan la vigilancia diaria del Paisaje Protegido, la información a los visitantes, el control del acceso de vehículos y el apoyo a actividades ambientales, así como el seguimiento de fauna y flora o la prevención de actividades ilegales, como pueden ser la caza o la pesca furtivas. A estas tareas se suma el mantenimiento integral del entorno, en caminos, senderos, señalización, pasarelas y zonas de uso público, la retirada de residuos y los desbroces selectivos.
Para cumplir estos objetivos, el servicio de mantenimiento y vigilancia del Consorcio del Mijares trabaja diariamente en el paisaje protegido, de lunes a domingo, con una brigada específica de mantenimiento y el servicio de Guardería Rural, además de vehículos y equipación específica. Los guardas rurales mantienen una colaboración y comunicación constante con la Policía Local de los diferentes municipios del Consorcio y con el Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona) de la Guardia Civil, para los casos de su competencia.
“La desembocadura del Mijares es uno de los pulmones verdes más importantes de la provincia y un espacio único que compartimos tres municipios. Mantener activo este dispositivo de vigilancia y mantenimiento es fundamental para continuar protegiéndolo y para garantizar que la ciudadanía pueda disfrutarlo en las mejores condiciones”, detalla el presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, quien valora la relevancia de este contrato para avanzar en la estrategia ambiental y de protección de la biodiversidad del paisaje.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars manté una tasca contínua de reparació i reposició del mobiliari urbà de l’entorn, que es deteriora amb el pas del temps, l’ús i els efectes de la meteorologia. En aquesta línia, el Consorci ha dut a terme recentment una actuació extraordinària que ha permés reposar baranes i instal·lar una nova plataforma a la senda botànica. Els treballs, executats per una empresa especialitzada i valorats en uns 5.000 euros, tenen com a objectiu millorar la funcionalitat dels recorreguts, garantir la seguretat i preservar el paratge. Tots els materials utilitzats s’integren de manera natural en l’entorn.
Aquesta intervenció se suma a la tasca habitual de manteniment, que des de principis d’any, ha comportat una trentena d’actuacions ordinàries en tanques, miradors, senyalitzacions i altres elements del mobiliari. A més, enguany també s’han dut a terme altres treballs extraordinaris, com la reparació integral de la torre observatori de les llacunes, amb una inversió de més de 8.500 euros.
“El Paisatge Protegit del Millars és un espai viu i cada vegada més visitat i apreciat per la riquesa ecològica que atresora. Aquesta major atracció, sumada al fet que es tracta d’un entorn natural sotmès a pluges i altres fenòmens meteorològics, provoca un desgast en el mobiliari, que treballem per mantindre en les millors condicions possibles i reposar quan és necessari”, ha assenyalat el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està format pels ajuntaments de Burriana, Almassora i Vila-real, a més de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
**
El Consorcio del Mijares mejora el mobiliario del paisaje protegido con la reposición de barandillas y una pasarela en la senda botánica El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares mantiene una tarea continua de reparación y reposición del mobiliario urbano del entorno, que se deteriora con el paso del tiempo, el uso y los efectos de la meteorología. En esta línea, el Consorcio ha llevado a cabo recientemente una actuación extraordinaria que ha permitido reponer barandillas e instalar una nueva plataforma en la senda botánica. Los trabajos, ejecutados por una empresa especializada y valorados en unos 5.000 euros, tienen como objetivo mejorar la funcionalidad de los recorridos, garantizar la seguridad y preservar el paraje. Todos los materiales utilizados se integran de manera natural en el entorno.
Esta intervención se suma a la tarea habitual de mantenimiento, que desde principios de año ha comportado una treintena de actuaciones ordinarias en vallas, miradores, señalizaciones y otros elementos del mobiliario. Además, este año también se han llevado a cabo otros trabajos extraordinarios, como la reparación integral de la torre observatorio de las lagunas, con una inversión de más de 8.500 euros.
“El Paisaje Protegido del Miljares es un espacio vivo y cada vez más visitado y apreciado por la riqueza ecológica que atesora. Esta mayor atracción, sumada al hecho de que se trata de un entorno natural sometido a lluvias y otros fenómenos meteorológicos, provoca un desgaste en el mobiliario, que trabajamos para mantener en las mejores condiciones posibles y reponear cuando es necesario”, ha señalado el presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer.
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares está formado por los ayuntamientos de Burriana, Almassora y Vila-real, además de la Diputación de Castelló y la Generalitat Valenciana.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha acordat iniciar l’expedient de contractació per a executar, de manera urgent, les obres de reparació i condicionament d’un tram de la senda botànica,
que roman tancada a causa dels despreniments provocats per les últimes pluges. Durant aquest temps, els tècnics del Consorci i de l’Ajuntament de Vila-real han estat analitzant els desperfectes i investigant les causes estructurals dels despreniments, que han deixat una part de cablejat al descobert.
“Per motius de seguretat, i seguint el protocol per a aquest tipus de situacions, immediatament després de detectar el despreniment es va decidir tancar al pas la senda. Des d’aleshores, els nostres tècnics han estat treballant per tramitar amb la màxima rapidesa i garanties l’expedient de reparació que hem aprovat”, explica el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer.
La decisió s’ha pres després d’analitzar la informació proporcionada pel servei de vigilància del paisatge protegit i la documentació gràfica aportada. Els treballs s’adjudicaran de manera urgent a empreses especialitzades en estabilització de talussos i seguretat d’espais naturals, garantint en tot moment la sensibilitat i el respecte per l’espai protegit. Una vegada rebudes les ofertes, el Consorci procedirà a l’adjudicació dels treballs i a la seua execució immediata, que inclouran la retirada dels materials inestables, el sanejament del talús i l’assegurament del cablejat.
“El més important és garantir la seguretat de les persones i la preservació del paisatge natural, però no podem oblidar que la senda botànica és una de les rutes més utilitzades i emblemàtiques del paisatge protegit”, detalla Monferrer. Per aquest motiu, l’objectiu del Consorci és actuar amb urgència però també amb la màxima cura i respecte per l’entorn. “El Millars és un espai natural viu, on l’aigua, la vegetació i la meteorologia generen canvis que no sempre es poden preveure”, afegeix.
El Consorci recorda que la senda botànica romandrà tancada temporalment per seguretat fins que s’executen les obres de reparació i apel·la a la responsabilitat i prudència de la ciutadania per respectar la senyalització i les prohibicions d’accés vigents. Totes les novetats es comunicaran pels canals oficials del Consorci.
***
El Consorcio Río MIjares activa la reparación de la senda botánica para reabrirla con todas las garantías después de los desprendimientos provocados por las últimas lluvias
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares ha acordado iniciar el expediente de contratación para ejecutar, de manera urgente, las obras de reparación y acondicionamiento de un tramo de la senda botánica, que permanece cerrada a causa de los desprendimientos provocados por las últimas lluvias. Durante este tiempo, los técnicos del Consorcio y del Ayuntamiento de Vila-real han estado analizando los desperfectos e investigando las causas estructurales de los desprendimientos, que han dejado una parte de cableado a cuerpo descubierto.
“Por motivos de seguridad, y siguiendo el protocolo para este tipo de situaciones, inmediatamente después de detectar el desprendimiento se decidió cerrar al paso la senda. Desde entonces, nuestros técnicos han estado trabajando para tramitar con la máxima rapidez y garantías el expediente de reparación que hemos aprobado”, explica el presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer.
La decisión se ha tomado después de analizar la información proporcionada por el servicio de vigilancia del paisaje protegido y la documentación gráfica aportada. Los trabajos se adjudicarán de manera urgente a empresas especializadas en estabilización de taludes y seguridad de espacios naturales, garantizando en todo momento la sensibilidad y el respeto por el espacio protegido. Una vez recibidas las ofertas, el Consorcio procederá a la adjudicación de los trabajos y a su ejecución inmediata, que incluirán la retirada de los materiales inestables, el saneamiento del talud y el aseguramiento del cableado.
“Lo más importante es garantizar la seguridad de las personas y la preservación del paisaje natural, pero no podemos olvidar que la senda botánica es una de las rutas más utilizadas y emblemáticas del paisaje protegido”, detalla Monferrer. Por este motivo, el objetivo del Consorcio es actuar con urgencia pero también con el máximo cuidado y respeto por el entorno. “El Mijares es un espacio natural vivo, donde el agua, la vegetación y la meteorología generan cambios que no siempre se pueden prever”, añade.
El Consorcio recuerda que la senda botánica permanecerá cerrada temporalmente por seguridad hasta que se ejecuten las obras de reparación y apela a la responsabilidad y prudencia de la ciudadanía para respetar la señalización y las prohibiciones de acceso vigentes. Todas las novedades se comunicarán por los canales oficiales del Consorcio.
Han passat 10 anys des que la Guarderia del Consorci del Millars detectà la primera presència de llúdria a l’entorn del riu. Des d’aleshores, els rastrejos sistemàtics i les mesures de protecció implementades, han permés constatar una evolució creixent d’aquest mustèlid aquàtic en el paisatge protegit, convertit ja en una espècie habitual i estable al llarg dels catorze quilòmetres de tram fluvial.
Així ho confirmen també els últims informes del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, corresponent a finals d’octubre i primers de novembre. En aquest període, els guardes del Consorci han localitzat indicis positius de llúdria en cinc de les vuit estacions de control habilitades per al seguiment, amb excrements frescos i restes de peix i cranc en punts com la Gola Sud, Carnissers, l’Assut Comunitari, el mesurador i el Pont del Torrelló. Les observacions indiquen una activitat continuada i un bon estat de l’hàbitat en el conjunt del paisatge protegit.
La presència de la llúdria al Millars es remunta a fa una dècada, quan el Servei de Guarderia Rural del Consorci va identificar per primera vegada rastres d’aquest mamífer aquàtic; presència que va ser confirmada anys després amb la tècnica del fototrampeig. Des d’aleshores, la seua expansió ha sigut constant, amb registres freqüents des del Pont del Torrelló fins a les goles de la desembocadura. Els seguiments recents mostren que l’espècie s’ha consolidat com un dels principals indicadors de qualitat ecològica del riu.
Per a afavorir la preservació i el seguiment de la llúdria, el Consorci va aprovar en 2024 un protocol específic per a sistematitzar els rastreigs i millorar la recopilació de dades. En funció d’aquest protocol, la Guarderia Rural realitza controls cada 45 dies en vuit estacions fixes, des del pont de l’autovia CV-10 fins a les goles, i col·labora estretament amb la Conselleria de Medi Ambient per a la interpretació de les dades.
Tot i els bons resultats, el Consorci recorda que la llúdria continua sent vulnerable als atropellaments en vies pròximes al riu, motiu pel qual s’han reforçat també les senyalitzacions i les tasques de conscienciació ciutadana.
El president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, recorda que la protecció de la llúdria ha sigut un dels eixos de treball de l’organisme des de la detecció dels primers rastres. “Deu anys després, i gràcies als esforços i a la cooperació institucional que representa el Consorci, la llúdria és hui un símbol del bon estat ecològic del nostre riu Millars”, conclou.
***Diez años de nutria en el Mijares: los últimos rastreos confirman la consolidación de la especie en el paisaje protegido
Han pasado 10 años desde que la Guardería del Consorcio del Mijares detectó la primera presencia de nutria en el entorno del río. Desde entonces, los rastreos sistemáticos y las medidas de protección implementadas, han permitido constatar una evolución creciente de este mustélido acuático en el paisaje protegido, convertido ya en una especie habitual y estable a lo largo de los catorce kilómetros de tramo fluvial.
Así lo confirman también los últimos informes del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares, correspondientes a finales de octubre y principios de noviembre. En este periodo, los guardas del Consorcio han localizado indicios positivos de nutria en cinco de las ocho estaciones de control habilitadas para el seguimiento, con excrementos frescos y restos de pescado y cangrejo en puntos como la Gola Sud, Carnissers, el azud comunitario, el medidor y el Pont del Torrelló. Las observaciones indican una actividad continuada y un buen estado del hábitat en el conjunto del paisaje protegido.
La presencia de la nutria en el Mijares se remonta a hace una década, cuando el Servicio de Guardería Rural del Consorcio identificó por primera vez rastros de este mamífero acuático; presencia que fue confirmada años después con la técnica del fototrampeo. Desde entonces, su expansión ha sido constante, con registros frecuentes desde el Pont del Torrelló hasta las goles de la desembocadura. Los seguimientos recientes muestran que la especie se ha consolidado como uno de los principales indicadores de calidad ecológica del río.
Para favorecer la preservación y el seguimiento de la nutria, el Consorcio aprobó en 2024 un protocolo específico para sistematizar los rastreos y mejorar la recopilación de datos. En función de este protocolo, la Guardería Rural realiza controles cada 45 días en ocho estaciones fijas, desde el puente de la autovía CV-10 hasta las gargantas, y colabora estrechamente con la Consellería de Medio Ambiente para la interpretación de los datos.
A pesar de los buenos resultados, el Consorcio recuerda que la nutria continúa siendo vulnerable a los atropellos en vías próximas al río, motivo por el cual se han reforzado también las señalizaciones y las tareas de concienciación ciudadana.
El presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, recuerda que la protección de la nutria ha sido uno de los ejes de trabajo del organismo desde la detección de los primeros rastros. “Diez años después, y gracias a los esfuerzos y a la cooperación institucional que representa el Consorcio, la nutria es hoy un símbolo del buen estado ecológico de nuestro río Mijares”, concluye.
El servei de Guarderia del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha rebut un reconeixement especial per part de la Policia Local de Vila-real, que ha volgut agrair d’aquesta manera els guardes del Consorci la seua col·laboració continuada per a garantir la seguretat, la convivència i el respecte a l’entorn natural en l’àmbit de la seua competència.
El reconeixement es va atorgar durant l’acte institucional del Dia de la Policia Local, que Vila-real va celebrar el 17 d’octubre passat, després que les pluges del 29 de setembre obligaren a posposar la commemoració del dia de Sant Miquel, patró del cos municipal.
La guarderia del Millars manté una relació de col·laboració estreta amb els cossos policials dels tres municipis que formen part del Consorci. En el cas de Vila-real, la comunicació és continuada i habitual en situacions com el tancament de la senda botànica per pluges, així com totes aquelles tasques de vigilància del paratge que es desenvolupen en les immediacions del Termet, entre d’altres.
El president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha agraït el reconeixement i ha destacat la importància d’aquesta col·laboració amb els cossos policials com a part del compromís de l’entitat amb la protecció i la vigilància del paratge natural.
***
La Guardería del Mijares recibe un reconocimiento de la Policía Local de Vila-real por su tarea de vigilancia y protección del paraje
El servicio de Guardería del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares ha recibido un reconocimiento especial por parte de la Policía Local de Vila-real, que ha querido agradecer de este modo a los guardas del Consorcio su colaboración continuada para garantizar la seguridad, la convivencia y el respeto al entorno natural en el ámbito de su competencia.
El reconocimiento se otorgó durante el acto institucional del Día de la Policía Local, que Vila-real celebró el 17 de octubre pasado, después de que las lluvias del 29 de septiembre obligaran a posponer la conmemoración del día de San Miguel, patrón del cuerpo municipal.
La guardería del Mijares mantiene una relación de colaboración estrecha con los cuerpos policiales de los tres municipios que forman parte del Consorcio. En el caso de Vila-real, la comunicación es continua y habitual en situaciones como el cierre de la senda botánica por lluvias, así como todas aquellas tareas de vigilancia del paraje que se desarrollan en las inmediaciones del Termet, entre otros.
El presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha agradecido el reconocimiento y ha destacado la importancia de esta colaboración con los cuerpos policiales como parte del compromiso de la entidad con la protección y la vigilancia del paraje natural.
La Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, presidida per l’alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, s’ha reunit en la capital de la Plana Baixa per a aprovar les aportacions dels ajuntaments consorciats i la Diputació de Castelló de cara al pressupost de 2026. Aportacions que incorporen enguany el finançament del projecte europeu LIFE AWOM per a la protecció de xitxarra d’aigua, en la seua segona anualitat.
Les aportacions aprovades per al pròxim exercici ascendeixen a 60.000 euros per part de cadascun dels tres ajuntaments consorciats –Burriana, Almassora i Vila-real- i 90.000 euros per part de la Diputació de Castelló. A aquestes quantitats se sumen les quanties vinculades al projecte europeu LIFE AWOM, promogut per la Fundació Global Nature, que ascendeixen a una quota anual fins a 2027 de 32.949 euros: 7.248,78 euros per cada municipi i 11.202,66 euros de la Diputació. D’aquesta manera, el Consorci del Millars reforça el seu compromís amb la conservació ambiental, a través de la seua implicació directa en un programa europeu de referència per a la restauració d’aiguamolls considerats clau en la protecció de la xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludicola), una espècie en perill d’extinció.
“Formar part del LIFE AWoM ens permet fer un salt qualitatiu en la protecció del nostre riu, connectant el nostre treball amb projectes europeus de conservació de la biodiversitat. Els programes europeus són una oportunitat per a continuar cuidant aquest espai natural, que és un dels grans pulmons verds de la Plana i un exemple de convivència amb la naturalesa”, ha assenyalat Monferrer. El president del Consorci ha afegit que aquestes aportacions econòmiques “garanteixen l’estabilitat del Consorci i estableixen les bases per a continuar millorant la gestió ambiental del riu amb criteris de sostenibilitat, responsabilitat i cooperació institucional”.
Reposició de baranes en la ruta botànica Durant la sessió també s’ha aprovat l’adjudicació del contracte per a la reparació i reposició de baranes en la ruta botànica del paisatge protegit, amb l’objectiu de garantir la seguretat dels visitants i millorar l’estat de les infraestructures de fusta que delimiten els camins i zones d’accés. Els treballs, amb un cost de 5.094,10 euros, compten amb un termini d’execució de 30 dies a partir de la signatura del contracte. “La ruta botànica és un itinerari molt utilitzat per veïns i visitants; mantindre-la en bones condicions és fonamental per a gaudir de l’entorn amb seguretat i preservar el valor natural del Millars”, ha afegit el president.
D’altra banda, la Junta de Govern ha pres coneixement de la remissió a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de l’informe tècnic que sol·licita la retirada de cinc oms secs situats en el llit del riu, dins del terme municipal de Vila-real, en una zona de difícil accés.
***
El Consorcio Río Mijares refuerza su compromiso con la biodiversidad con nuevas aportaciones al programa europeo Life Awom en 2026
La Junta de Gobierno del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares, presidida por el alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, se ha reunido en la capital de la Plana Baixa para aprobar las aportaciones de los ayuntamientos consorciados y la Diputación de Castellón de cara al presupuesto de 2026. Aportaciones que incorporan este año la financiación del proyecto europeo LIFE AWOM para la protección de carricerín cejudo, en su segunda anualidad.
Las aportaciones aprobadas para el próximo ejercicio ascienden a 60.000 euros por parte de cada uno de los tres ayuntamientos consorciados –Burriana, Almassora y Vila-real- y 90.000 euros por parte de la Diputación de Castellón. A estas cantidades se suman las cuantías vinculadas al proyecto europeo LIFE AWOM, promovido por la Fundación Global Nature, que ascienden a una cuota anual hasta 2027 de 32.949 euros: 7.248,78 euros por cada municipio y 11.202,66 euros de la Diputación. De este modo, el Consorcio del Mijares refuerza su compromiso con la conservación ambiental, a través de su implicación directa en un programa europeo de referencia para la restauración de humedales considerados clave en la protección del carricerín cejudo (Acrocephalus paludicola), una especie en peligro de extinción.
“Formar parte del LIFE AWoM nos permite dar un salto cualitativo en la protección de nuestro río, conectando nuestro trabajo con proyectos europeos de conservación de la biodiversidad. Los programas europeos son una oportunidad para seguir cuidando este espacio natural, que es uno de los grandes pulmones verdes de la Plana y un ejemplo de convivencia con la naturaleza”, ha señalado Monferrer. El presidente del Consorcio ha añadido que estas aportaciones económicas “garantizan la estabilidad del Consorcio y sientan las bases para seguir mejorando la gestión ambiental del río con criterios de sostenibilidad, responsabilidad y cooperación institucional”.
Reposición de barandillas en la ruta botánica Durante la sesión también se ha aprobado la adjudicación del contrato para la reparación y reposición de barandillas en la ruta botánica del paisaje protegido, con el objetivo de garantizar la seguridad de los visitantes y mejorar el estado de las infraestructuras de madera que delimitan los caminos y zonas de acceso. Los trabajos, con un coste de 5.094,10 euros, cuentan con un plazo de ejecución de 30 días a partir de la firma del contrato. “La ruta botánica es un itinerario muy utilizado por vecinos y visitantes; mantenerla en buenas condiciones es fundamental para disfrutar del entorno con seguridad y preservar el valor natural del Mijares”, ha añadido el presidente.
Por otra parte, la Junta de Gobierno ha tomado conocimiento de la remisión a la Confederación Hidrográfica del Júcar del informe técnico que solicita la retirada de cinco olmos secos situados en el cauce del río, dentro del término municipal de Vila-real, en una zona de difícil acceso.
La Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha acordat l’adjudicació d’un contracte especial per actuar sobre cinc arbres que estan provocant danys en diferents propietats que confronten amb el paratge, en el terme de Vila-real. El contracte, de 4.215 euros més impostos, respon a una situació excepcional i es produeix després de la renúncia expressa de l’empresa adjudicatària del servei de neteja, poda i desbrossament del paisatge protegit.
Segons ha explicat el president del consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, “no podíem deixar passar més temps sense oferir una solució als veïns afectats, ja que es tracta d’arbres que estan afectant habitatges particulars”. El contracte permetrà abordar directament aquests cinc casos concrets, sense comprometre la conservació de l’entorn natural protegit.
En la mateixa sessió, la Junta de Govern ha acordat sol·licitar un informe tècnic a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre la situació de diversos oms situats en el llit del riu Millars que s’han vist afectats per grafiosi, una malaltia fúngica d’alta incidència que compromet greument la salut d’aquests arbres.
“La grafiosi és una amenaça real per a la biodiversitat del paratge i especialment per a la conservació dels oms. Alguns exemplars es troben en zones de molt difícil accés, la qual cosa complica les tasques de control i retirada. Per això necessitem la col·laboració de la Confederació per a avaluar els riscos i actuar amb totes les garanties”, ha indicat el president del consorci.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Burriana, Almassora i Vila-real, juntament amb la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i treballa en la preservació, manteniment i posada en valor d’aquest espai natural de gran valor ecològic.
***
El Consorcio del Paisaje Protegido del Mijares actúa sobre cinco árboles que afectan a propiedades privadas en Vila-real
La Junta de Gobierno del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares ha acordado la adjudicación de un contrato especial para actuar sobre cinco árboles que están provocando daños en diferentes propiedades que lindan con el paraje, en el término de Vila-real. El contrato, de 4.215 euros más impuestos, responde a una situación excepcional y se produce tras la renuncia expresa de la empresa adjudicataria del servicio de limpieza, poda y desbroce del paisaje protegido.
Según ha explicado el presidente del consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, “no podíamos dejar pasar más tiempo sin ofrecer una solución a los vecinos afectados, ya que se trata de árboles que están afectando a viviendas particulares”. El contrato permitirá abordar directamente estos cinco casos concretos, sin comprometer la conservación del entorno natural protegido.
En la misma sesión, la Junta de Gobierno ha acordado solicitar un informe técnico a la Confederación Hidrográfica del Júcar sobre la situación de varios olmos situados en el cauce del río Mijares que se han visto afectados por grafiosis, una enfermedad fúngica de alta incidencia que compromete gravemente la salud de estos árboles.
“La grafiosis es una amenaza real para la biodiversidad del paraje y especialmente para la conservación de los olmos. Algunos ejemplares se encuentran en zonas de muy difícil acceso, lo que complica las tareas de control y retirada. Por eso necesitamos la colaboración de la Confederación para evaluar los riesgos y actuar con todas las garantías”, ha indicado el presidente del consorcio.
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares está integrado por los ayuntamientos de Burriana, Almassora y Vila-real, junto con la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, y trabaja en la preservación, mantenimiento y puesta en valor de este espacio natural de gran valor ecológico.
Els albiraments de fauna registrats al paisatge protegit de la Desembocadura del riu Millars han confirmat la riquesa del paratge com a refugi de fauna amb més de vint espècies observades, entre aus, rapinyaires i altres animals d’interès. Els informes d’albiraments de la guarderia del Consorci confirmen que el primer semestre de l’any ha estat especialment ric en observacions de biodiversitat; valor que s’ha vist refermat aquest estiu amb albiraments excepcionals com el d’un flamenc en la zona de les llacunes o l’èxit del projecte de nidificació de les mongetes desenvolupat pel Consorci del Millars i el Grup d’Estudi de les Rapinyaires (GER-EA).
El primer tram de l’any ha estat marcat per la presència d’aus rapinyaires com el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb exemplars als camps agrícoles i a la desembocadura. També s’ha constatat la presència de la àguila marcenca (Circaetus gallicus) en diferents punts del paratge, amb registres entre març i abril, i pescadora, albirada al març al camp de tir. Pel que fa a les aus aquàtiques, destaca l’arribada de fins a vint-i-set picaports (Plegadis falcinellus) també al mes de març, així com la presència de gall de canyar (Porphyrio porphyrio) a les llacunes i de grups d’ànec blanc (Tadorna tadorna) a la Gola Sud. El mes de maig va deixar una de les cites més nombroses, amb aproximadament cinquanta mongetes o xatracs menuts (Sternula albifrons) a la desembocadura, una espècie de gran valor de conservació que aquest estiu ha tornat a fer del Millars un punt de referència per a la seua reproducció, gràcies al projecte desenvolupat per GER-EA.
La primavera va portar les primeres cites del corriolet (Charadrius dubius), amb dos exemplars, i la cigonya camallonga (Himantopus himantopus) a la desembocadura, juntament amb la melindrosa (Jynx torquilla) i les primeres falcies (Apus apus), indicadors de l’arribada d’espècies migradores. També es va registrar la presència d’abellerols (Merops apiaster) i una tòrtora europea (Streptopelia turtur), espècie en regressió a escala continental. A més, al juny es van observar grups de perdius (Alectoris rufa), amb nou exemplars a les llacunes, i es va detectar també la presència de glarèola (Glareola pratincola) a la platja de la Pola i dos exemplars d’oroval a la Gola Nord, la qual cosa confirma la diversitat d’hàbitats i la seua funció com a espai de descans i alimentació per a aus en trànsit.
Altres observacions, com la d’una serp blanca (Zamenis scalaris) complementen un registre variat que reforça la importància del Millars com a paratge natural protegit dins de la Xarxa Natura 2000. Moltes de les espècies detectades gaudeixen de protecció autonòmica, estatal o europea, i la seua presència evidencia la qualitat ambiental del riu i les seues zones associades. En aquest sentit, projectes de conservació com el desenvolupat recentment pel Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires (GER-EA) per al seguiment i protecció del xatrac menut (Sternula albifrons) a la desembocadura, serveixen per a refermar la importància d’aquest entorn natural i la necessitat de mantindre mesures de protecció i gestió activa.
El president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha subratllat que “el Millars torna a demostrar que és un dels grans pulmons verds de les comarques de Castelló i un referent ornitològic al Mediterrani. Observacions com les mongetes, la tòrtora europea o el més recent albirament excepcional d’un flamenc ens recorden l’extraordinària biodiversitat que atresora el nostre Millars. Des del Consorci seguirem reforçant els projectes de conservació, treballant colze a colze amb els ajuntaments, entitats ecologistes i voluntariat ambiental perquè aquest espai continue sent refugi de biodiversitat”.
***
El avistamiento de una veintena de especies confirman el río Mijares como refugio de biodiversidad en el primer semestre de 2025
Los avistamientos registrados en el paisaje protegido de la Desembocadura del río Mijares han confirmado la riqueza del paraje como refugio de fauna con más de veinte especies observadas, entre aves, rapaces y otros animales de interés. Los informes de avistamientos de la guardería del Consorcio confirman que el primer semestre del año ha estado especialmente rico en observaciones de biodiversidad; valor que se ha visto reafirmado este verano con avistamientos excepcionales como el de un flamenco en la zona de las lagunas o el éxito del proyecto de nidificación del charrancito desarrollado por el Consorcio del Mijares y el Grupo de Estudio de las Rapaces (GER-EA).
El primer tramo del año ha estado marcado por la presencia de aves rapaces como el halcón peregrino (Falco peregrinus), y el aguilucho lagunero occidental (Circus aeruginosus), con ejemplares en los campos agrícolas y la desembocadura. También se ha constatado la presencia del águila culebrera (Circaetus gallicus) en diferentes puntos del paraje, con registros entre marzo y abril, y pescadora, divisada en marzo en el campo de tiro. En cuanto a las aves acuáticas, destaca la llegada de hasta veintisiete moritos (Plegadis falcinellus) también en el mes de marzo, así como la presencia de calamón común (Porphyrio porphyrio) en las lagunas y de grupos de tarro blanco (Tadorna tadorna) en la Gola Sud. El mes de mayo dejó una de las citas más numerosas, con aproximadamente cincuenta ejemplares de charrancito (Sternula albifrons) en la desembocadura, una especie de gran valor de conservación que este verano ha vuelto a hacer del Mijares un punto de referencia para su reproducción, gracias al proyecto desarrollado por GER-EA.
La primavera llevó las primeras citas del chorlitejo chico (Charadrius dubius), con dos ejemplares, y cigüeñuela (Himantopus himantopus) a la desembocadura, junto con el torcecuellos (Jynx torquilla) y los primeros vencejos (Apus apus), indicadores de la llegada de especies migradoras. También se registró la presencia de abejaruco (Merops apiaster) y una tórtola europea (Streptopelia turtur), especie en regresión a escala continental. Además, en junio se observaron grupos de perdiz roja (Alectoris rufa), con nueve ejemplares en las lagunas, y se detectó también la presencia de canastera (Glareola pratincola) en la playa de la Pola y dos ejemplares de cangrejera en la Gola Nord, lo cual confirma la diversidad de hábitats y su función como espacio de descanso y alimentación para aves en migración.
Otras observaciones, como la de una culebra de escalera (Zamenis scalaris) complementan un registro variado que refuerza la importancia del Mijares como paraje natural protegido dentro de la Red Natura 2000. Muchas de las especies detectadas disfrutan de protección autonómica, estatal o europea, y su presencia evidencia la calidad ambiental del río y sus zonas asociadas. En este sentido, proyectos de conservación como el desarrollado recientemente por el Grupo de Estudio y Protección de las Rapaces (GER-EA) para el seguimiento y protección del charrancito común (Sternula albifrons) en la desembocadura, sirven para reafirmar la importancia de este entorno natural y la necesidad de mantener medidas de protección y gestión activa.
El presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha subrayado que “el Mijares vuelve a demostrar que es uno de los grandes pulmones verdes de las comarcas de Castellón y un referente ornitológico en el Mediterráneo. Observaciones como la del charrancito, la tórtola europea o el más reciente avistamiento excepcional de un flamenco nos recuerdan la extraordinaria biodiversidad que atesora nuestro Mijares. Desde el Consorcio seguiremos reforzando los proyectos de conservación, trabajando codo a codo con los ayuntamientos, entidades ecologistas y voluntariado ambiental para que este espacio continúe siendo refugio de biodiversidad”.
– Els ajuntaments reclamen solucions jurídiques i sancionadores per a previndre aquestes pràctiques de risc que afecten a Vila-real i Almassora
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha celebrat una nova Junta de Govern a Burriana amb la participació de la secretària autonòmica d’Emergències i Interior, Irene Rodríguez. Convidada pel president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, la responsable autonòmica ha pogut conéixer de primera mà la problemàtica que generen els banys i salts en els assuts del riu al seu pas per Vila-real i Almassora.
Durant la sessió, els representants municipals han exposat a la responsable autonòmica les dificultats a les quals s’enfronten els ajuntaments i el propi Consorci per a atallar aquesta conducta, malgrat el risc que suposa per a la integritat física dels qui la practiquen, amb resultat fins i tot de mort en alguns casos. La falta de competències municipals en la regulació del bany en les aigües del riu i la impossibilitat d’imposar sancions que actuen com a mecanisme dissuasiu són, tal com ha plantejat el Consorci, els principals impediments amb els quals es troben a l’hora de posar límit als salts des dels assuts. Situació que s’ha vist agreujada aquest estiu a Almassora, on s’ha detectat fins i tot que els saltadors bloquegen les comportes de distribució de les aigües perquè puge el nivell, tancant el pas de l’aigua per a reg a Almassora i desviant-la tota cap a Castelló, amb el risc afegit que això suposa.
Davant aquesta situació, el Consorci ha plantejat a la Generalitat la possibilitat d’instal·lar cartelleria oficial amb recomanacions de la Conselleria per a dissuadir del bany en aquestes zones de risc. “Amb la Llei de Protecció Civil a la mà, si col·loquem aquests cartells les nostres policies locals o altres agents de seguretat podrien iniciar expedients sancionadors contra els qui practiquen aquests salts perillosos per desoir les recomanacions de l’autoritat autonòmica. Aquestes sancions, més quantioses, resultaran més efectives per a dissuadir d’una pràctica perillosa, sobretot, per a les vides humanes, però també nociva per al paisatge protegit”, ha explicat Monferrer.
La secretària autonòmica d’Emergències ha manifestat la seua absoluta col·laboració amb els ajuntaments i amb el Consorci, comprometent-se a estudiar en profunditat la situació i a traslladar la problemàtica a la Conselleria de Medi Ambient. Rodríguez ha recordat que recentment s’han instal·lat senyalístiques similars a l’entorn del riu Túria i ha mostrat la seua disposició a analitzar mesures que permeten una regulació eficaç que dissuadisca i previnga aquest tipus de pràctiques.
El president del Consorci ha agraït a Rodríguez la seua predisposició per a atallar la problemàtica. “Al Millars portem molts anys intentant posar fi a una situació que ens preocupa enormement pel risc que suposa per a les persones. El suport de la Generalitat és clau: necessitem coordinació institucional i solucions jurídiques clares que ens permeten actuar amb contundència. El nostre objectiu és que el pròxim estiu aquests salts temeraris no tornen a repetir-se en el nostre riu”, ha conclòs Monferrer.
***
La secretaria autonómica de Emergencias e Interior participa en la Junta del Consorcio del Mijares para abordar los baños peligrosos en los azudes
– Los ayuntamientos reclaman soluciones jurídicas y sancionadoras para prevenir estas prácticas de riesgo que afectan a Vila-real y Almassora
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Mijares ha celebrado una nueva Junta de Gobierno en Burriana con la participación de la secretaria autonómica de Emergencias e Interior, Irene Rodríguez. Invitada por el presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, la responsable autonómica ha podido conocer de primera mano la problemática que generan los baños y saltos en los azudes del río a su paso por Vila-real y Almassora.
Durante la sesión, los representantes municipales han expuesto a la responsable autonómica las dificultades a las que se enfrentan los ayuntamientos y el propio Consorcio para atajar esta conducta, a pesar del riesgo que supone para la integridad física de quienes la practican, con resultado incluso de muerte en algunos casos. La falta de competencias municipales en la regulación del baño en las aguas del río y la imposibilidad de imponer sanciones que actúen como mecanismo disuasorio son, tal como ha planteado el Consorcio, los principales impedimentos con los que se encuentran a la hora de poner coto a los saltos desde los azudes. Situación que se ha visto agravada este verano en Almassora, donde se ha detectado incluso que los saltadores bloquean las compuertas de distribución de las aguas para que suba el nivel, cerrando el paso del agua para riego en Almassora y desviándola toda hacia Castellón, con el riesgo añadido que eso supone.
Ante esta situación, el Consorcio ha planteado a la Generalitat la posibilidad de instalar cartelería oficial con recomendaciones de la Conselleria para disuadir del baño en estas zonas de riesgo. “Con la Ley de Protección Civil en la mano, si colocamos estos carteles nuestras policías locales u otros agentes de seguridad podrían iniciar expedientes sancionadores contra quienes practican estos saltos peligrosos por desoír las recomendaciones de la autoridad autonómica. Estas sanciones, más cuantiosas, resultarán más efectivas para disuadir de una práctica peligrosa, sobre todo, para las vidas humanas, pero también dañina para el paisaje protegido”, ha explicado Monferrer.
La secretaria autonómica de Emergencias ha manifestado su absoluta colaboración con los ayuntamientos y con el Consorcio, comprometiéndose a estudiar en profundidad la situación y a trasladar la problemática a la Conselleria de Medio Ambiente. Rodríguez ha recordado que recientemente se han instalado señaléticas similares en el entorno del río Turia y ha mostrado su disposición a analizar medidas que permitan una regulación eficaz que disuada y prevenga este tipo de prácticas.
El presidente del Consorcio ha agradecido a Rodríguez su predisposición para atajar la problemática. “En el Millars llevamos muchos años intentando poner fin a una situación que nos preocupa enormemente por el riesgo que supone para las personas. El respaldo de la Generalitat es clave: necesitamos coordinación institucional y soluciones jurídicas claras que nos permitan actuar con contundencia. Nuestro objetivo es que el próximo verano estos saltos temerarios no vuelvan a repetirse en nuestro río”, ha concluido Monferrer.
El Paisatge Protegit de la desembocadura del riu Millars s’ha convertit hui en escenari d’un fet poc habitual: la guarderia rural del Consorci ha confirmat aquest matí un albirament d’un flamenc (Phoenicopterus roseus) jove en el llit, en una zona poc cabalosa d’uns 30 centímetres de profunditat, pròxima a la llacuna d’Almassora i a la depuradora.
No és la primera vegada que ocorre aquest fet, ja que en 2020 es va detectar la presència d’un altre exemplar de la mateixa espècie. Tots dos fets són un esdeveniment excepcional per la raresa de l’espècie en aquest enclavament.
El Consorci riu Millars subratlla la gran rellevància d’aquesta troballa, ja que posa en relleu la qualitat ambiental de l’aiguamoll i el seu paper com a punt estratègic de descans i alimentació per a aus aquàtiques.
***
Excepcional avistamiento de un flamenco en la desembocadura del Mijares
El Paisaje Protegido de la desembocadura del río Mijares se ha convertido hoy en escenario de un hecho poco habitual: la guardería rural del Consorcio ha confirmado esta mañana un avistamiento de un flamenco (Phoenicopterus roseus) joven en el cauce, en una zona poco caudalosa de unos 30 centímetros de profundidad, próxima a la laguna de Almassora y a la depuradora.
No es la primera vez que ocurre este hecho, ya que en 2020 se detectó la presencia de otro ejemplar de la misma especie. Ambos hechos son un acontecimiento excepcional por la rareza de la especie en este enclave.
El Consorcio río Mijares subraya la gran relevancia de este hallazgo, ya que pone de relieve la calidad ambiental del humedal y su papel como punto estratégico de descanso y alimentación para aves acuáticas.
