– La nova senyalització recorda la prohibició del bany i dels salts en les infraestructures hidràuliques i advertix de sancions d’entre 6.001 i 150.000 euros per conductes negligents que obliguen a mobilitzar els serveis d’emergència
Vila-real / Almassora, 15 de juliol de 2026. El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha reforçat la seua campanya de prevenció per a evitar el bany i els accidents en les zones hidràuliques del riu amb la instal·lació d’una nova senyalització informativa i preventiva. L’actuació, desenvolupada en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, pretén conscienciar la ciutadania sobre els riscos que comporten determinades conductes imprudents en l’entorn del Millars.
El Consorci recorda que les conductes negligents que obliguen a activar i mobilitzar recursos dels serveis d’emergència poden constituir infraccions greus en matèria de protecció civil i gestió d’emergències. La normativa vigent preveu sancions econòmiques d’entre 6.001 i 150.000 euros, en funció de la gravetat dels fets i dels mitjans policials, sanitaris o de rescat que siga necessari mobilitzar.
La iniciativa se centra en aquells punts on existixen infraestructures hidràuliques i s’han detectat situacions de risc per a les persones usuàries del riu, com ara l’assut de Vila-real —l’Assut o els Matxos—, el Molí del Terradet, l’assut comunitari, les Reballadores o la Casa de les Reixes. En estos espais, els nous panells recorden la prohibició del bany i de realitzar salts o altres conductes perilloses pel risc que comporten.
Amb motiu de la instal·lació d’esta senyalització, l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, i l’alcaldessa d’Almassora i presidenta del Consorci, Maria Tormo, han traslladat un missatge conjunt de prudència i responsabilitat per a evitar que tornen a produir-se accidents.
Maria Tormo ha assenyalat que «des del Consorci del riu Millars volem presentar estos punts informatius que tenim al llarg del nostre riu per a recordar que està prohibit el bany, i ho fem estrictament per la seguretat de totes les persones. Les infraestructures hidràuliques o la Casa de les Reixes són zones perilloses».
Per la seua banda, José Benlloch ha destacat que «volem posar tot l’esforç a evitar haver de lamentar danys personals o morts com les que ja hem hagut de viure estos anys. Hi ha punts perillosos al riu que ara ja estan senyalitzats i qui no complisca les normes, evidentment, serà sancionat».
– Previndre abans que es produïsca una tragèdia
Des del Consorci recorden que l’objectiu d’esta actuació no és prohibir el bany a tot el riu Millars, sinó evitar les conductes de risc en aquells llocs on la presència d’assuts, comportes, captacions d’aigua i altres infraestructures hidràuliques pot generar situacions de greu perill.
Encara que l’aigua puga aparentar tranquil·litat, estos elements poden provocar corrents internes, remolins o punts de succió difícils de detectar des de la superfície, cosa que convertix determinats enclavaments en zones incompatibles amb el bany o els salts a l’aigua.
La campanya respon a una problemàtica que els cossos de seguretat detecten des de fa anys i que s’ha intensificat durant els últims estius amb la difusió en xarxes socials de vídeos que mostren salts des de gran altura en punts com l’Assut de Vila-real o el Molí del Terradet. Esta situació ha incrementat la presència de jóvens en estes zones i ha obligat a reforçar els dispositius preventius de vigilància i conscienciació.
Les autoritats recorden, a més, que l’agost de 2016 un jove de 19 anys va morir després de quedar atrapat per les comportes de l’assut de Vila-real, un accident que va evidenciar l’elevat risc existent en este tipus d’infraestructures.
– Seguretat, informació i responsabilitat
La nova senyalització ha sigut dissenyada d’acord amb el Manual de Senyalització dels Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana i forma part del treball coordinat entre el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, la Conselleria de Medi Ambient i la Secretaria Autonòmica d’Emergències i Interior.
Amb esta actuació, el Consorci fa una crida a veïns, visitants i, especialment, a la població més jove perquè gaudisquen del riu Millars de manera segura i responsable, respecten la senyalització i eviten aquelles conductes que puguen posar en risc la seua pròpia vida i obligar a mobilitzar els equips d’emergència. El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars l’integren els ajuntaments d’Almassora, Vila-real i Burriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
****************
El Consorcio del río Mijares refuerza la prevención para evitar accidentes en las zonas de mayor riesgo del río
– La nueva señalización recuerda la prohibición del baño y de los saltos en las infraestructuras hidráulicas y advierte de sanciones de entre 6.001 y 150.000 euros por conductas negligentes que obligan a movilizar los servicios de emergenciaVila-real / Almassora, 15 de julio de 2026. El Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares ha reforzado su campaña de prevención para evitar el baño y los accidentes en las zonas hidráulicas del río con la instalación de una nueva señalización informativa y preventiva. La actuación, desarrollada en colaboración con la Generalitat Valenciana, pretende
concienciar la ciudadanía sobre los riesgos que comportan determinadas conductas imprudentes en el entorno del Mijares.El Consorcio recuerda que las conductas negligentes que obligan a activar y movilizar recursos de los servicios de emergencia pueden constituir infracciones graves en materia de protección civil y gestión de emergencias. La normativa vigente prevé sanciones económicas de entre 6.001 y 150.000 euros, en función de la gravedad de los hechos y de los medios policiales, sanitarios o de rescate que sea necesario movilizar.La iniciativa se centra en aquellos puntos donde existen infraestructuras hidráulicas y se han detectado situaciones de riesgo para las personas usuarias del río, como por ejemplo el azud de Vila-real —el Azud o els Matxos—, el Molí del
Terradet, el azud comunitario, Les
Reballadores o la Casa de les Reixes. En estos espacios, los nuevos paneles recuerdan la prohibición del baño y de realizar saltos u otras conductas peligrosas por el riesgo que comportan.Con motivo de la instalación de esta señalización, el alcalde de Vila-real, José Benlloch, y la alcaldesa de Almassora y presidenta del Consorcio, María Tormo, han trasladado un mensaje conjunto de prudencia y responsabilidad para evitar que vuelvan a producirse accidentes.María Tormo ha señalado que «desde el Consorcio del río Mijares queremos presentar estos puntos informativos que tenemos a lo largo de nuestro río para recordar que está prohibido el baño, y lo hacemos estrictamente por la seguridad de todas las personas. Las infraestructuras hidráulicas o la Casa de les Reixes son zonas peligrosas».Por su parte, José Benlloch ha destacado que «queremos poner todo el esfuerzo en evitar tener que lamentar daños personales o muertes como las que ya hemos tenido que vivir estos años. Hay puntos peligrosos en el río que ahora ya están señalizados y quien no cumpla las normas, evidentemente, será sancionado».- Prevenir antes de que se produzca una tragediaDesde el Consorcio recuerdan que el objetivo de esta actuación no es prohibir el baño en todo el río Mijares, sino evitar las conductas de riesgo en aquellos lugares donde la presencia de azudes, compuertas, captaciones de agua y otras infraestructuras hidráulicas puede generar situaciones de grave peligro.Aunque el agua pueda aparentar tranquilidad, estos elementos pueden provocar corrientes internas, remolinos o puntos de succión difíciles de detectar desde la superficie, cosa que convierte determinados enclaves en zonas incompatibles con el baño o los saltos al agua.La campaña responde a una problemática que los cuerpos de seguridad detectan desde hace años y que se ha intensificado durante los últimos veranos con la difusión en redes sociales de videos que muestran saltos desde gran altura en puntos como el Azud de Vila-real o el Molí del
Terradet. Esta situación ha incrementado la presencia de jóvenes en estas zonas y ha obligado a reforzar los dispositivos preventivos de vigilancia y concienciación.Las autoridades recuerdan, además, que en agosto de 2016 un joven de 19 años murió después de quedar atrapado por las compuertas del azud de Vila-real, un accidente que evidenció el elevado riesgo existente en este tipo de infraestructuras.
– Seguridad, información y responsabilidad
La nueva señalización ha sido diseñada de acuerdo con el Manual de Señalización de los Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana y forma parte del trabajo coordinado entre el Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares, la Conselleria de Medio Ambiente y la Secretaría Autonómica de Emergencias e interior.Con esta actuación, el Consorcio hace un llamamiento a vecinos, visitantes y, especialmente, a la población más joven para que disfruten del río Mijares de manera segura y responsable, respetan la señalización y evitan aquellas conductas que puedan poner en riesgo su propia vida y obligar a movilizar los equipos de emergencia. El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares lo integran los ayuntamientos de Almassora, Vila-real y Burriana, la Diputación de Castelló y la Generalitat Valenciana.
La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha aprovat la instal·lació de nova senyalització informativa i preventiva per advertir dels riscos derivats de determinades conductes perilloses en diversos punts del riu. La mesura s’emmarca dins de les accions de seguretat impulsades pel Consorci en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i començarà a materialitzar-se la pròxima setmana amb la col·locació dels primers panells.
La senyalització s’ubicarà en diferents zones on s’han detectat situacions de risc per a les persones usuàries del riu. Entre altres punts, es preveu la instal·lació de cartells a l’assut de Vila-real, el Molí del Terradet, l’assut comunitari, les Reballadores i la Casa de les Reixes.
Els nous panells advertiran de la prohibició de realitzar salts o altres conductes perilloses que puguen posar en risc la integritat física de les persones. Des del Consorci es recorda que no es prohibeix el bany de manera general al riu, sinó aquelles accions imprudents que comporten un risc evident per a la seguretat, especialment en zones pròximes a assuts, captacions d’aigua i altres infraestructures hidràuliques.
En aquests punts, els salts a l’aigua, el bany en zones no adequades o altres conductes temeràries poden derivar en situacions de greu perill. Les infraestructures de derivació i regulació del cabal poden generar corrents, remolins o punts d’atrapament difícils d’identificar des de l’exterior, fins i tot quan l’aigua aparenta estar tranquil·la. Per aquest motiu, el Consorci considera fonamental informar i conscienciar la ciutadania sobre els riscos existents abans que es produïsquen situacions d’emergència.
La iniciativa és fruit del treball coordinat entre el Consorci i la Generalitat Valenciana. La Conselleria de Medi Ambient ha facilitat el disseny dels senyals, adaptats al Manual de Senyalització dels Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, mentre que la Secretaria Autonòmica d’Emergències i Interior ha col·laborat en la definició de les mesures després de les reunions mantingudes amb el Consorci durant el mes de novembre de 2025.
L’objectiu és prevenir accidents relacionats amb salts, banys en zones de risc i altres conductes imprudents que, especialment durant els mesos d’estiu, poden derivar en rescats, lesions greus o fins i tot posar en perill la vida de les persones, a més de comportar la mobilització de nombrosos recursos dels serveis d’emergència.
En aquest sentit, el Consorci recorda que les actuacions negligents que obliguen a activar dispositius de rescat poden constituir infraccions greus en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, amb sancions econòmiques que poden oscil·lar entre els 6.001 i els 150.000 euros, d’acord amb la normativa vigent.
La desembocadura del riu Millars és un dels espais naturals més valuosos de la província de Castelló. Declarat Paisatge Protegit l’any 2005, aquest enclavament de gran valor ecològic forma part de la Xarxa Natura 2000 i alberga importants hàbitats humits, així com una destacada biodiversitat, especialment d’aus aquàtiques. La compatibilització de l’ús públic amb la conservació dels valors naturals i la seguretat de les persones és una de les prioritats de la gestió de l’espai.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars està integrat pels ajuntaments de Burriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i té encomanada la gestió, conservació i posada en valor d’aquest espai natural protegit.
***
El Consorci del Millars aprueba la instalación de nueva señalización para advertir de los riesgos asociados a conductas peligrosas en el río
La Junta de Gobierno del Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares ha aprobado la instalación de nueva señalización informativa y preventiva para advertir de los riesgos derivados de determinadas conductas peligrosas en varios puntos del río. La medida se enmarca dentro de las acciones de seguridad impulsadas por el Consorcio en colaboración con la Generalitat Valenciana y comenzará a materializarse la próxima semana con la colocación de los primeros paneles.
La señalización se ubicará en diferentes zonas donde se han detectado situaciones de riesgo para las personas usuarias del río. Entre otros puntos, se prevé la instalación de carteles en el azud de Vila-real, el Molí del Terradet, el azud comunitario, Les Reballadores y la Casa de les Reixes.
Los nuevos paneles advertirán de la prohibición de realizar saltos u otras conductas peligrosas que puedan poner en riesgo la integridad física de las personas. Desde el Consorcio se recuerda que no se prohíbe el baño de manera general en el río, sino aquellas acciones imprudentes que comportan un riesgo evidente para la seguridad, especialmente en zonas próximas a azudes, captaciones de agua y otras infraestructuras hidráulicas.
En estos puntos, los saltos al agua, el baño en zonas no adecuadas u otras conductas temerarias pueden derivar en situaciones de grave peligro. Las infraestructuras de derivación y regulación del caudal pueden generar corrientes, remolinos o puntos de atrapamiento difíciles de identificar desde el exterior, incluso cuando el agua aparenta estar tranquila. Por este motivo, el Consorcio considera fundamental informar y concienciar a la ciudadanía sobre los riesgos existentes antes de que se produzcan situaciones de emergencia.
La iniciativa es fruto del trabajo coordinado entre el Consorcio y la Generalitat Valenciana. La Conselleria de Medio Ambiente ha facilitado el diseño de las señales, adaptadas al Manual de Señalización de los Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, mientras que la Secretaría Autonómica de Emergencias e Interior ha colaborado en la definición de las medidas después de las reuniones mantenidas con el Consorcio durante el mes de noviembre de 2025.
El objetivo es prevenir accidentes relacionados con saltos, baños en zonas de riesgo y otras conductas imprudentes que, especialmente durante los meses de verano, pueden derivar en rescates, lesiones graves o incluso poner en peligro la vida de las personas, además de comportar la movilización de numerosos recursos de los servicios de emergencia.
En este sentido, el Consorcio recuerda que las actuaciones negligentes que obligan a activar dispositivos de rescate pueden constituir infracciones graves en materia de protección civil y gestión de emergencias, con sanciones económicas que pueden oscilar entre los 6.001 y los 150.000 euros, de acuerdo con la normativa vigente.
La desembocadura del río Mijares es uno de los espacios naturales más valiosos de la provincia de Castellón. Declarado Paisaje Protegido en el año 2005, este enclave de gran valor ecológico forma parte de la Red Natura 2000 y alberga importantes hábitats húmedos, así como una destacada biodiversidad, especialmente de aves acuáticas. La compatibilización del uso público con la conservación de los valores naturales y la seguridad de las personas es una de las prioridades de la gestión del espacio.
El Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares está integrado por los ayuntamientos de Burriana, Almassora y Vila-real, la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, y tiene encomendada la gestión, conservación y puesta en valor de este espacio natural protegido.
La coordinació entre Generalitat Valenciana, Ajuntament d’Almassora i el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars permet investigar l’abocament, localitzar-ne l’origen i restituir la zona afectada
La col·laboració entre diferents administracions ha permés identificar la persona responsable d’un abocament incontrolat de residus d’obra en l’entorn protegit de la desembocadura del riu Millars, així com aconseguir la retirada dels materials i la recuperació de la zona afectada.
Els fets es remunten al passat 23 de febrer, quan el servei de guarderia del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars va detectar, durant una ronda de vigilància, la presència de tres grans saques amb restes de materials de construcció, aïllament i altres residus abandonats dins de l’espai protegit.
Posteriorment, agents mediambientals de la Generalitat Valenciana van iniciar una investigació per determinar l’origen de l’abocament. Durant la inspecció van localitzar entre els residus documentació vinculada a una obra, circumstància que va permetre avançar en les investigacions i comprovar la relació entre els materials abandonats i una construcció situada al terme municipal d’Almassora. La col·laboració amb l’Ajuntament va resultar clau per identificar l’obra i la persona responsable.
Segons l’informe elaborat pels agents mediambientals, l’abocament ocupava aproximadament una superfície de 20 metres quadrats i arribava a un volum estimat de 3,5 metres cúbics de residus de construcció. A més, la zona afectada es troba dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars i compta amb diverses figures de protecció ambiental, com ZEPA, LIC i zona humida catalogada.
Després de la tramitació administrativa corresponent i del requeriment efectuat des del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Almassora, la persona responsable va procedir a retirar els residus el passat 21 de maig, restituint l’espai al seu estat anterior.
Més enllà del possible expedient sancionador que puga derivar-se’n, des de les administracions implicades es destaca aquesta actuació com un exemple positiu de vigilància ambiental eficaç i cooperació institucional. La intervenció ha sigut possible gràcies a la coordinació entre l’administració autonòmica, la local i la supramunicipal, representades respectivament per la Conselleria competent en Medi Ambient, l’Ajuntament d’Almassora i el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars.
Les entitats implicades recorden que les infraccions ambientals s’investiguen i que abandonar residus en espais naturals protegits pot comportar responsabilitats i sancions d’acord amb la normativa vigent. L’informe remés pels agents mediambientals considera els fets constitutius d’infracció en matèria d’espais naturals protegits i gestió de residus.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està format pels ajuntaments d’Almassora, Burriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
***
NOTA DE PRENSA
Identificada la persona responsable de un vertido ilegal en la desembocadura del Mijares gracias a la colaboración entre administraciones
La coordinación entre Generalitat Valenciana, Ayuntamiento de Almassora y el Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares permite investigar el vertido, localizar el origen y restituir la zona afectada
La colaboración entre diferentes administraciones ha permitido identificar la persona responsable de un vertido incontrolado de residuos de obra en el entorno protegido de la desembocadura del río Mijares, así como conseguir la retirada de los materiales y la recuperación de la zona afectada.
Los hechos se remontan al pasado 23 de febrero, cuando el servicio de guardería del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares detectó, durante una ronda de vigilancia, la presencia de tres grandes sacas con restos de materiales de construcción, aislamiento y otros residuos abandonados dentro del espacio protegido.
Posteriormente, agentes medioambientales de la Generalitat Valenciana iniciaron una investigación para determinar el origen del vertido. Durante la inspección localizaron entre los residuos documentación vinculada a una obra, circunstancia que permitió avanzar en las investigaciones y comprobar la relación entre los materiales abandonados y una construcción situada al término municipal de Almassora. La colaboración con el Ayuntamiento resultó clave para identificar la obra y la persona responsable.
Según el informe elaborado por los agentes medioambientales, el vertido ocupaba aproximadamente una superficie de 20 metros cuadrados y llegaba a un volumen estimado de 3,5 metros cúbicos de residuos de construcción. Además, la zona afectada se encuentra dentro del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Mijares y cuenta con varias figuras de protección ambiental, como ZEPA, LIC y zona húmeda catalogada.
Después de la tramitación administrativa correspondiente y del requerimiento efectuado desde el Departamento de Urbanismo del Ayuntamiento de Almassora, la persona responsable procedió a retirar los residuos el pasado 21 de mayo, restituyendo el espacio en su estado anterior.
Más allá del posible expediente sancionador que pueda derivarse, desde las administraciones implicadas se destaca esta actuación como un ejemplo positivo de vigilancia ambiental eficaz y cooperación institucional. La intervención ha sido posible gracias a la coordinación entre la administración autonómica, la local y la supramunicipal, representadas respectivamente por la Conselleria competente en Medio Ambiente, el Ayuntamiento de Almassora y el Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares.
Las entidades implicadas recuerdan que las infracciones ambientales se investigan y que abandonar residuos en espacios naturales protegidos puede comportar responsabilidades y sanciones de acuerdo con la normativa vigente. El informe remitido por los agentes medioambientales considera los hechos constitutivos de infracción en materia de espacios naturales protegidos y gestión de residuos.
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares está formado por los ayuntamientos de Almassora, Burriana y Vila-real, la Diputación de Castelló y la Generalitat Valenciana.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, en col·laboració amb la Fundació Global Nature, impulsa un programa d’educació ambiental que, durant els primers mesos de l’any, ha apropat els valors ambientals de la desembocadura a 846 escolars d’Almassora, Burriana i Vila-real. La iniciativa, emmarcada en el projecte europeu LIFE AWoM en què participa el Consorci, ha desenvolupat fins ara 37 sessions en 12 centres educatius dels municipis que conformen el paisatge protegit. A través d’aquestes activitats, l’alumnat ha conegut millor els valors ambientals del riu Millars, la importància dels aiguamolls litorals i la necessitat de preservar la biodiversitat associada a aquests espais.
Les activitats s’han dirigit a alumnat d’Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Educació Especial, amb una metodologia adaptada a cada edat i basada en xarrades dinàmiques, participatives i experiments científics pensats per fomentar la curiositat, el raonament deductiu i el coneixement del medi natural. Els tallers han abordat qüestions com la conservació del xitxarra d’aigua o la necessitat de mantindre ecosistemes.
El programa s’ha desenvolupat majoritàriament amb alumnat de 4t i 5é de Primària i de 1r d’ESO, i també ha inclòs centres amb alumnat amb necessitats especials, amb sessions presencials impartides als mateixos centres per professionals especialitzats de la Fundació Global Nature. Entre els centres participants figuren el CEIP Boqueres i l’IES Álvaro Falomir, d’Almassora; el col·legi Penyagolosa, el CEIP Francesc Roca Alcaide, el CEE Pla d’Hortolans i l’IES Llombai, de Burriana; i els centres Angelina Abad, Pascual Nácher, Virgen del Carmen i La Panderola, de Vila-real.
Aquesta acció s’emmarca en el projecte europeu LIFE AWoM (Aquatic Warblers on the Move), una iniciativa liderada per Wetlands International – Europe i desenvolupada a Espanya per la Fundació Global Nature, centrada en la protecció del xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludicola), el passeriforme més amenaçat de l’Europa continental. Dins d’aquest projecte, la comunicació i la divulgació tenen un paper fonamental per conscienciar la població sobre la rellevància dels aiguamolls litorals i, en concret, de la desembocadura del Millars com a espai clau per a la migració d’aus.
Des del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars es valora molt positivament l’acollida d’aquest programa educatiu, que reforça la sensibilització ambiental entre la població més jove i contribueix a enfortir el vincle entre els centres educatius i el patrimoni natural del territori. El programa educatiu continua obert per a aquells centres escolars dels municipis del Consorci que hi estiguen interessats.
***
El Consorcio del Mijares y la Fundación Global Nature acercan los valores ambientales del río a 846 escolares en el marco del proyecto europeo Life AWoM
El Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Mijares, en colaboración con la Fundación Global Nature, impulsa un programa de educación ambiental que, durante los primeros meses del año, ha acercado los valores ambientales de la desembocadura a 846 escolares de Almassora, Burriana y Vila-real. La iniciativa, enmarcada en el proyecto europeo LIFE AWoM en el que participa el Consorcio, ha desarrollado hasta ahora 37 sesiones en 12 centros educativos de los municipios que conforman el paisaje protegido. A través de estas actividades, el alumnado ha conocido mejor los valores ambientales del río Mijares, la importancia de los humedales litorales y la necesidad de preservar la biodiversidad asociada a estos espacios.
Las actividades se han dirigido a alumnado de Educación Primaria, Educación Secundaria Obligatoria y Educación Especial, con una metodología adaptada a cada edad y basada en charlas dinámicas, participativas y experimentos científicos pensados para fomentar la curiosidad, el razonamiento deductivo y el conocimiento del medio natural. Los talleres han abordado cuestiones como la conservación del carricerín cejudo o la necesidad de mantener ecosistemas.
El programa se ha desarrollado mayoritariamente con alumnado de 4.º y 5.º de Primaria y de 1.º de ESO, y también ha incluido centros con alumnado con necesidades especiales, con sesiones presenciales impartidas en los mismos centros por profesionales especializados de la Fundación Global Nature. Entre los centros participantes figuran el CEIP Boqueres y el IES Álvaro Falomir, de Almassora; el colegio Penyagolosa, el CEIP Francesc Roca Alcaide, el CEE Pla d’Hortolans y el IES Llombai, de Burriana; y los centros Angelina Abad, Pascual Nácher, Virgen de Carmen y La Panderola, de Vila-real.
Esta acción se enmarca en el proyecto europeo LIFE AWoM (Aquatic Warblers donde the Move), una iniciativa liderada por Wetlands International – Europe y desarrollada en España por la Fundación Global Nature, centrada en la protección del carricerín cejudo (Acrocephalus paludicola), el paseriforme más amenazado de la Europa continental. Dentro de este proyecto, la comunicación y la divulgación tienen un papel fundamental para concienciar a la población sobre la relevancia de los humedales litorales y, en concreto, de la desembocadura del Mijares como espacio clave para la migración de aves.
Desde el Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Mijares se valora muy positivamente la acogida de este programa educativo, que refuerza la sensibilización ambiental entre la población más joven y contribuye a fortalecer el vínculo entre los centros educativos y el patrimonio natural del territorio. El programa educativo continúa abierto para aquellos centros escolares de los municipios del Consorcio que estén interesados.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars actua a partir de les observacions del GER i, amb autorització de Costes, delimita la zona fins a l’agost amb la seua brigada de manteniment
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha establit la prohibició de pas a peu per la zona de la desembocadura, amb l’objectiu de protegir la colònia de xatrac menut que ja es troba en període de nidificació i cria.
La mesura, que es mantindrà fins al mes d’agost, implica que no es pot creuar la desembocadura per la vora de la mar ni entre Burriana i Almassora per la platja de les Goles. El tram de platja de la Gola Sud estarà tancat, restringit temporalment fins a l’agost. Per tant, no es pot creuar d’un costat a l’altre de la desembocadura per la platja, ja que es tracta d’una zona especialment sensible durant el període reproductor.
Esta actuació s’ha impulsat a partir de les observacions realitzades pel Grup d’Estudi dels Rapinyaires (GER) i la Guarderia Rural del Consorci, que ha detectat la presència d’exemplars nidificant en este espai. El xatrac menut és una espècie protegida que fa els nius directament sobre la grava, fet que la fa especialment vulnerable a qualsevol molèstia.
Per a fer efectiva la protecció, la brigada de manteniment del Consorci ha sigut l’encarregada d’instal·lar les tanques provisionals i la cartelleria informativa en els punts més sensibles, delimitant així les àrees de nidificació i advertint de les restriccions d’accés durant tot el període de cria.
La intervenció compta amb l’autorització del Servei Provincial de Costes, atés que es tracta d’una actuació en domini públic marítim-terrestre, i respon a criteris de conservació ambiental i protecció de la biodiversitat.
El Consorci recorda que durant estos mesos la presència de persones o animals domèstics pot provocar l’abandonament dels nius i comprometre la supervivència de les cries. Per això, es demana a la ciutadania que respecte la senyalització i evite accedir a les zones delimitades.
Com a alternativa per a creuar d’un terme municipal a l’altre, es recomana utilitzar el pas de la Cossa, que connecta els camins de Santa Bàrbara (Burriana) i Marjalet (Almassora).
Des del Consorci es fa una crida a la responsabilitat col·lectiva per a compatibilitzar l’ús públic de l’espai amb la protecció dels seus valors naturals, especialment en una època clau per a moltes espècies.
La brigada de manteniment del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars i el Grup d’estudi del rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA) han completat la instal·lació de les tres plataformes previstes per a la cria dels xatracs menuts o mongetes. Esta és una actuació per a reforçar la presència d’esta espècie catalogada vulnerable que, en el seu cicle anual de reproducció, elegeix este espai per a establir-se a la temporada estival i criar.
Este projecte es va iniciar l’any passat gràcies a la iniciativa del GER-EA, que va proposar al Consorci l’execució de mesures per a potenciar la reproducció dels xatracs en la desembocadura del Millars. L’any passat el resultat va ser sorprenent, es va aconseguir formar una colònia d’unes 20 parelles i uns 35 polls criats, dades que van confirmar l’eficàcia de les accions inicials.
Davant l’èxit de l’any passat, els promotors han donat continuïtat al projecte amb la instal·lació de dues noves plataformes que se sumen a la ja existent. Estes estructures s’han ubicat en una zona estratègica, que està situada enmig de la gola. Així es garanteix un entorn segur per a la nidificació de l’au, aïllat de les amenaces externes.
Esta actuació es va realitzar la setmana passada per a què, quan arribaren els xatracs menuts ja s’hi trobaren les plataformes integrades a l’entorn. I a principis d’esta setmana les mongetes han sigut vistes per primera vegada esta temporada.
Els principals problemes que afecten la cria dels xatracs són el trànsit de persones, bé siga per a pescar, banyar-se o visitar l’espai natural, i la presència de gossos i gats en la platja, que els xatracs veuen com a depredadors i els poden fer abandonar la cria. La guarderia del Consorci i el GER-EA combateixen estes amenaces amb el seguiment i la vigilància de la colònia i la informació in situ a les persones que transiten per la platja de les Goles, sempre amb la col·laboració dels agents mediambientals de la Generalitat Valenciana . A més, el projecte inclou el tancament temporal de la zona de cria per restringir el pas i evitar-ne les molèsties.
Amb accions com esta , el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars fomenta la consolidació de la biodiversitat, oferint a les espècies catalogades opcions segures per nidificar, avançant en el compromís de la conservació d’estes espècies i del paisatge natural.
L’alcaldessa d’Almassora, María Tormo, ja és la nova presidenta del Consorci en substitució del seu homòleg a Borriana, Jorge Monferrer
Educació ambiental, turisme sostenible i respecte per l’entorn són els pilars de Tormo al capdavant del Consorci
La junta de govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars s’ha reunit aquest matí a l’Ajuntament d’Almassora per a fer efectiu el canvi de presidència, realitzat de manera rotatòria cada dos anys, segons els estatuts de l’entitat. Així, l’alcaldessa d’Almassora, María Tormo, ja és la presidenta del Consorci del Millars en substitució de l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer.
Durant la reunió també s’ha nomenat l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, vicepresident de l’organisme.
La ja presidenta, María Tormo, ha volgut destacar la importància de la cooperació entre administracions per a garantir la protecció d’aquest enclavament natural. “És un honor assumir la presidència d’aquest consorci, que és un clar exemple de col·laboració institucional entre ajuntaments, Diputació i Generalitat per a preservar un espai únic i d’enorme valor ambiental, paisatgístic i patrimonial”. Cal recordar que el Consorci està format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana i Vila-real, a més de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
L’alcaldessa ha subratllat que el treball conjunt és clau per a avançar en els objectius comuns. “Només des de la coordinació i la suma d’esforços podem garantir la conservació, regeneració i millora d’aquest entorn, protegint la seua biodiversitat i assegurant un ús sostenible dels seus recursos”.
Tormo també ha posat l’accent que “hem de continuar impulsant un model que permeta a veïns i visitants conéixer i gaudir d’aquest paratge, sempre des del respecte, fomentant l’educació ambiental i un turisme sostenible que contribuïsca a posar en valor aquest espai”.
En aquesta línia, pròximament es col·locarà senyalística, prèviament autoritzada per la Generalitat, per a indicar la prohibició i perillositat del bany en diferents trams del riu i es treballarà per a pal·liar l’abundància de senglars en la zona. Així mateix, segons ha indicat l’alcaldessa, «ja estan en marxa i continuarem impulsant els projectes ‘Desencanyar’ i Life Awom, fonamentals per al futur i desenvolupament de la desembocadura del Riu Millars».
“La desembocadura del Millars no sols és un referent natural, sinó també un espai amb un important patrimoni històric i etnològic que hem de conservar per a les generacions futures” ha ressaltat, finalitzant amb un clar missatge de futur. “Assumisc aquesta responsabilitat amb la ferma voluntat de continuar avançant en una gestió eficaç, participativa i sostenible, reforçant la implicació de totes les administracions i de la societat en la protecció d’aquest espai que és de tots”.
Balanç dels dos anys de presidència de Monferrer
L’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “durant aquests dos anys de presidència hem impulsat un conjunt d’actuacions clau que han permés avançar en la conservació ambiental, la millora d’infraestructures i la dinamització de la desembocadura del Millars». En aquest sentit, ha subratllat “la posada en marxa del projecte Life Awom, els treballs de restauració d’hàbitats fluvials i, de forma molt destacada, la col·laboració amb SEO/BirdLife en la conservació del xatrac, una espècie emblemàtica la presència de la qual en el paratge demostra la bona evolució de l’ecosistema”. Així mateix, ha afegit que “les labors contínues de neteja, manteniment i millora de camins, senderes i mobiliari, al costat del reforç de l’educació ambiental mitjançant visites guiades, jornades divulgatives i activitats escolars, han permés acostar aquest espai natural a la ciutadania des d’una perspectiva sostenible”.
D’altra banda, el primer edil ha volgut destacar “la implicació i el suport constant de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló, fonamentals per a poder desenvolupar molts d’aquests projectes”. Monferrer ha assenyalat que “la col·laboració entre administracions i entitats especialitzades, com a SEO/BirdLife, ha sigut clau per a avançar en la protecció efectiva de l’entorn, combinant coneixement tècnic, inversió i gestió”, i ha afegit que “continuar treballant de la mà de la Generalitat i Diputació ens permetrà consolidar i ampliar les actuacions que garanteixen la conservació i el valor ambiental del Paisatge Protegit”.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars impulsarà una nova campanya de conservació de la mongeta, o xatrac menut (Sternula albifrons), a les Goles del Millars durant la temporada 2026, amb l’objectiu de consolidar la colònia de cria després dels excel·lents resultats obtinguts l’any passat.
El projecte, presentat pel Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA), planteja la instal·lació de tres plataformes flotants a la Gola Sud de la desembocadura, així com noves mesures de seguiment, protecció i sensibilització per afavorir la nidificació d’aquesta espècie vulnerable.
La iniciativa dona continuïtat a l’experiència desenvolupada en 2025, quan la desembocadura del Millars es va convertir en l’única zona de la província de Castelló amb reproducció estable de mongeta. El balanç del projecte va ser històric, amb entre 15 i 18 parelles reproductores i entre 30 i 36 polls criats.
Segons recull el projecte tècnic elaborat pel GER-EA, la proposta per a enguany passa per habilitar tres estructures de 2×2 metres, amb fusta tractada i flotadors, recobertes amb arena i grava de la mateixa platja per mimetitzar-les amb l’entorn natural. Estes plataformes se situaran en la llacuna litoral de la Gola Sud, allunyades de les zones de major trànsit humà, per oferir a la mongeta espais més segurs de nidificació, protegits tant de la depredació com de les molèsties derivades de la presència de persones i animals domèstics.
A més de la instal·lació de les plataformes, el projecte inclou el balisament temporal de la zona de cria per restringir el pas i evitar molèsties. També es preveu la col·locació de teules de fang com a refugi per als polls davant del sol i dels depredadors. El projecte es completa amb un dispositiu de control i seguiment conjunt entre els membres del GER-EA, la guarderia del Consorci i els agents mediambientals.
El president del Consorci, Jorge Monferrer, ha destacat la importància de donar continuïtat a una línia de treball que ja ha demostrat la seua eficàcia. “Els resultats de la passada campanya van ser extraordinaris i ens confirmen que, quan les administracions i els col·lectius especialitzats sumen esforços, la conservació dona fruits reals. Ara fem un pas més per consolidar al Millars una colònia de cria que és també reflex de la qualitat ambiental del nostre ecosistema”.
El document presentat pel GER-EA recorda que la mongeta està catalogada com a espècie vulnerable i que la seua presència nidificant al Millars té una gran rellevància ambiental, tant per la fragilitat de l’espècie com per l’evolució irregular registrada en els últims anys. De fet, els resultats de 2025 van suposar una fita sense precedents en la recuperació del xatrac menut a la desembocadura, fins al punt de situar la colònia del Millars com la més important de la província de Castelló i la segona en xifres de tota la Comunitat Valenciana, només superada per la zona costanera del sud d’Alacant.
La nova campanya preveu que la instal·lació de les plataformes es realitze entre finals de març i la primera setmana d’abril, abans de l’arribada de les aus a la zona, i que es mantinguen fins al final de la temporada reproductora. Posteriorment, seran retirades per evitar el seu deteriorament o el seu ús per altres espècies.
Juntament amb les mesures de conservació directa, el projecte també incorpora un pla de sensibilització dirigit als centres educatius dels municipis integrats en el Consorci -Almassora, Burriana i Vila-real- i als usuaris habituals de l’entorn del riu. Este programa contempla xarrades i tallers, la instal·lació de panells informatius a la desembocadura i accions de divulgació en mitjans de comunicació i xarxes socials.
***
El Consorcio del Mijares impulsa una nueva campaña para consolidar la colonia de charrancito común en Les Goles con tres plataformas flotantes
El Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares impulsará una nueva campaña de conservación del charrancito común (Sternula albifrons), en les Goles del Mijares durante la temporada 2026, con el objetivo de consolidar la colonia de cría tras los excelentes resultados obtenidos el año pasado.
El proyecto, presentado por el Grup d’Estudi i Protecció de les Rapaces-Ecologistas en Acción (GER-EA), plantea la instalación de tres plataformas flotantes en la Gola Sur de la desembocadura, así como nuevas medidas de seguimiento, protección y sensibilización para favorecer la nidificación de esta especie vulnerable.
La iniciativa da continuidad a la experiencia desarrollada en 2025, cuando la desembocadura del Mijares se convirtió en la única zona de la provincia de Castellón con reproducción estable de charrancito común. El balance del proyecto fue histórico, con entre 15 y 18 parejas reproductoras y entre 30 y 36 pollos criados.
Según recoge el proyecto técnico elaborado por el GER-EA, la propuesta para este año pasa por habilitar tres estructuras de 2×2 metros, con madera tratada y flotadores, recubiertas con arena y grava de la propia playa para mimetizarlas con el entorno natural. Estas plataformas se situarán en la laguna litoral de la Gola Sur, alejadas de las zonas de mayor tránsito humano, con el fin de ofrecer al charrancito común espacios más seguros de nidificación, protegidos tanto de la depredación como de las molestias derivadas de la presencia de personas y animales domésticos.
Además de la instalación de las plataformas, el proyecto incluye el balizamiento temporal de la zona de cría para restringir el paso y evitar molestias. También se prevé la colocación de tejas de barro como refugio para los pollos frente al sol y los depredadores. El proyecto se completa con un dispositivo de control y seguimiento conjunto entre los miembros del GER-EA, la guardería del Consorcio y los agentes medioambientales.
El presidente del Consorcio, Jorge Monferrer, ha destacado la importancia de dar continuidad a una línea de trabajo que ya ha demostrado su eficacia. “Los resultados de la pasada campaña fueron extraordinarios y nos confirman que, cuando las administraciones y los colectivos especializados suman esfuerzos, la conservación ofrece resultados reales. Ahora damos un paso más para consolidar en el Mijares una colonia de cría que es también reflejo de la calidad ambiental de nuestro ecosistema”.
El documento presentado por el GER-EA recuerda que el charrancito común está catalogado como especie vulnerable y que su presencia nidificante en el Mijares tiene una gran relevancia ambiental, tanto por la fragilidad de la especie como por la evolución irregular registrada en los últimos años. De hecho, los resultados de 2025 supusieron un hito sin precedentes en la recuperación del charrancito común en la desembocadura, hasta el punto de situar la colonia del Mijares como la más importante de la provincia de Castellón y la segunda en cifras de toda la Comunitat Valenciana, solo superada por la zona costera del sur de Alicante.
La nueva campaña prevé que la instalación de las plataformas se realice entre finales de marzo y la primera semana de abril, antes de la llegada de las aves a la zona, y que se mantengan hasta el final de la temporada reproductora. Posteriormente serán retiradas para evitar su deterioro o su uso por otras especies.
Junto a las medidas de conservación directa, el proyecto también incorpora un plan de sensibilización dirigido a los centros educativos de los municipios integrados en el Consorcio -Almassora, Burriana y Vila-real- y a los usuarios habituales del entorno del río. Este programa contempla charlas y talleres, la instalación de paneles informativos en la desembocadura y acciones de divulgación en medios de comunicación y redes sociales.
El projecte autonòmic Desencanyar ha començat ja a retirar canya invasora (Arundo donax) al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, concretament a la Gola Nord. Amb una inversió de 345.987 euros per part de la Generalitat Valencians, les actuacions cobriran bona part de l’extensió del paisatge protegit amb l’objectiu de retirar la canya invasora i avançar en la restauració de l’hàbitat fluvial en la zona final del riu.
A més de l’eliminació del canyar, el projecte contempla la instal·lació de cobertures opaques per a impedir la rebrotada i la posterior plantació d’espècies autòctones per a recuperar el bosc de ribera i els hàbitats d’interés comunitari. L’execució dels treballs correspon a l’empresa pública TRAGSA.
El president del Consorci del Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha assenyalat que “l’inici dels treballs suposa un pas molt important en la recuperació ecològica de la desembocadura” i ha destacat que “aquesta actuació permetrà millorar la biodiversitat i reforçar la protecció d’un espai natural únic”.
El projecte s’emmarca dins d’una intervenció global al llarg de tot el curs del Millars, amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 2021-2027. ***
Desencañar inicia la retirada de caña invasora a la Gola Nord del Mijares
El proyecto autonómico Desencañar ha empezado ya a retirar caña invasora (Arundo donax) en el Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares, concretamente en la Gola Nord. Con una inversión de 345.987 euros por parte de la Generalitat Valenciana, las actuaciones cubrirán buena parte de la extensión del paisaje protegido con el objetivo de retirar la caña invasora y avanzar en la restauración del hábitat fluvial en la zona final del río.
Además de la eliminación del cañaveral, el proyecto contempla la instalación de coberturas opacas para impedir la rebrotada y la posterior plantación de especies autóctonas para recuperar el bosque de ribera y los hábitats de interés comunitario. La ejecución de los trabajos corresponde a la empresa pública TRAGSA.
El presidente del Consorcio del Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha señalado que “el inicio de los trabajos supone un paso muy importante en la recuperación ecológica de la desembocadura” y ha destacado que “esta actuación permitirá mejorar la biodiversidad y reforzar la protección de un espacio natural único”.
El proyecto se enmarca dentro de una intervención global a lo largo de todo el curso del Mijares, con financiación del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) 2021-2027.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participarà un any més en la campanya provincial ‘Caminant amb la Diputació’, que en 2026 recorrerà diferents espais naturals de la província amb 27 rutes guiades d’interpretació ambiental. En el cas del Millars, la cita serà el pròxim 29 de març amb la ruta ‘Santa Quitèria i la senda botànica del Millars’, amb un recorregut de 10,7 quilòmetres entre la desembocadura del riu i el paratge de Santa Quitèria, en el terme d’Almassora. La ruta té una durada prevista d’entre quatre i sis hores.
La proposta permetrà descobrir un dels trams més emblemàtics del riu, combinant paisatges naturals i espais humanitzats. Al llarg del recorregut, les persones participants podran conéixer antics molins, assuts històrics i el valor ecològic del paratge fluvial. Les rutes de ‘Caminant amb la Diputació’ són gratuïtes, amb reserva prèvia obligatòria a través del web de la Diputació Provincial.
Aquesta activitat s’emmarca en la línia de treball que el Consorci manté en matèria de divulgació i educació ambiental, que va permetre a més de 400 persones apropar-se al paisatge protegit en el conjunt de visites guiades desenvolupades al llarg del 2025. L’any passat, ‘Caminant amb la Diputació’ va recórrer el tram fluvial entre Santa Quitèria i el Termet de Vila-real, amb 45 participants.
El president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha subratllat que “la ruta de ‘Caminant amb la Diputació’ és una oportunitat magnífica per redescobrir el riu des d’una mirada ambiental i patrimonial”. En aquest sentit, ha destacat la importància del treball conjunt amb la Diputació “per a continuar consolidant el Millars com un espai de referència en biodiversitat, educació ambiental i oci sostenible”.
***
El Consorcio del Mijares se suma a ‘Caminant amb la Diputació’ con una nueva ruta interpretativa de 10 kilómetros desde la desembocadura hasta Santa Quiteria
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares participará un año más en la campaña provincial ‘Caminant amb la Diputació’, que en 2026 recorrerá diferentes espacios naturales de la provincia con 27 rutas guiadas de interpretación ambiental. En el caso del Mijares, la cita será el próximo 29 de marzo con la ruta ‘Santa Quiteria y la senda botánica del Mijares’, con un recorrido de 10,7 kilómetros entre la desembocadura del río y el paraje de Santa Quiteria, en el término de Almassora. La ruta tiene una duración prevista de entre cuatro y seis horas.
La propuesta permitirá descubrir uno de los tramos más emblemáticos del río, combinando paisajes naturales y espacios humanizados. A lo largo del recorrido, las personas participantes podrán conocer antiguos molinos, azudes históricos y el valor ecológico del paraje fluvial. Las rutas de ‘Caminant amb la Diputació’ son gratuitas, con reserva previa obligatoria a través de la web de la Diputación Provincial.
Esta actividad se enmarca en la línea de trabajo que el Consorcio mantiene en materia de divulgación y educación ambiental, que permitió a más de 400 personas acercarse al paisaje protegido en el global de visitas guiadas desarrolladas a lo largo del 2025. El año pasado, ‘Caminant amb la Diputació’ recorrió el tramo fluvial entre Santa Quiteria y el Termet de Vila-real, con 45 participantes.
El presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha subrayado que “la ruta de ‘Caminant amb la Diputació’ es una oportunidad magnífica para redescubrir el río desde una mirada ambiental y patrimonial”. En este sentido, ha destacado la importancia del trabajo conjunto con la Diputación “para continuar consolidando el Mijares como un espacio de referencia en biodiversidad, educación ambiental y ocio sostenible”.
La junta de govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha donat compte de l’imminent inici en el paratge del projecte Desencanyar, impulsat per la Generalitat Valenciana per a la retirada de canya invasora (Arundo donax), al llarg de tot el curs fluvial del Millars en la província. El projecte de restauració l’hàbitat fluvial, que ja ha actuat en altres termes municipals del curs alt del riu, es desenvoluparà en tres trams, que afecten directament les tres poblacions que formen part del Consorci: Vila-real, Almassora i Burriana.
La retirada de canyar està previst que comence al mes de març, amb una inversió conjunta de 345.987 euros. La major inversió afectarà el terme d’Almassora, amb dos trams d’actuació -de la desembocadura a la Gola Nord i a la Gola Fonda-, amb un cost de 158.000 euros. En el cas de Vila-real, Desencanyar actuarà en el tram situat entre l’assut i la ruta botànica, amb una inversió de 119.234,30 euros. L’últim tram del projecte és que el que va de la desembocadura a la Gola Tercera, al terme de Burriana, amb un cost previst de 68.538,48 euros.
El plantejament del projecte autonòmic, amb les primers actuacions en el tram alt del riu, té també caràcter preventiu, ja que permet controlar l’arribada de canyes, rizomes i altres elements presents en el medi natural cap als trams més baixos del llit fluvial de Vila-real, Almassora i Burriana.
A més de l’eliminació de la canya invasora, el projecte contempla també la instal·lació de cobertures opaques per a impedir la rebrotada i la posterior plantació d’espècies autòctones per a recuperar el bosc de ribera i els hàbitats d’interés comunitari. L’execució dels treballs correspon a l’empresa pública TRAGSA.
El president del Consorci del Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “aquesta actuació suposa un pas decisiu per a consolidar la recuperació ecològica de la desembocadura i reforçar la protecció d’un dels espais naturals més valuosos de la nostra comarca”. A més, ha subratllat que “l’eliminació progressiva de la canya invasora i la recuperació del bosc de ribera autòcton permetran millorar la biodiversitat, afavorir la fauna pròpia del riu i garantir una gestió més sostenible del Paisatge Protegit”.
El president també ha remarcat que “la coordinació entre la Generalitat i el Consorci és fonamental per a continuar avançant en la restauració ambiental del Millars, especialment en un tram tan sensible com la desembocadura”.
En el conjunt del projecte, la Generalitat preveu eliminar 29,6 hectàrees ocupades per canyar en 14 trams del riu, actuar sobre 16,42 quilòmetres i restaurar 128,23 hectàrees de superfície riberenca, amb la plantació de 22.844 exemplars de 17 espècies autòctones. El projecte té una duració prevista de quatre anys, amb finalització en 2027, i compta amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins del Programa Operatiu de la Comunitat Valenciana 2021-2027.
El president, Jorge Monferrer Daudí, ha rebut al conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus
En el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars s’ha iniciat avui la campanya de control de població de senglars mitjançant la instal·lació de cinc gàbies trampa homologades per a la seva captura. El president del Consorci Riu Millars, Jorge Monferrer Daudí, ha rebut la visita del vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, per a conèixer de primera mà l’inici del projecte que encapçala la Generalitat Valenciana.
Els valors de densitat de població de senglar són molt elevats en el paisatge protegit del riu Millars. Les mostres realitzades amb fototrampeig donen com a resultat un valor de 113 exemplars per quilòmetre quadrat, multiplicant quasi per 20 el llindar de referència de 6 exemplars.
«La sobrepoblació de senglars afecta a la biodiversitat del paratge natural. Som una referència ambiental i amb aquesta actuació fem un pas més per a aconseguir la reducció d’aquests depredadors. La Generalitat Valenciana i especialment el conseller Martínez Mus han mostrat la seva actuació planificada per a tota la Comunitat, de la qual ens beneficiarem amb cinc gàbies trampa», ha explicat el president del Consorci Riu Millars.
La zona d’actuació de la campanya de control del senglar contempla la col·locació de dos gàbies en el terme municipal d’Almassora, dos en el de Burriana i una en el de Vila-real. Quant a la metodologia seguida, el personal tècnic ja ha realitzat una primera fase de seguiment mitjançant càmeres de fototrampeig per a detectar exemplars i les seves zones més concorregudes.
«Aquestes eines sumen esforços a un objectiu comú que és vetllar pel paisatge protegit i garantir el futur de la seva rica biodiversitat. La mesura té una fi ambiental, però també ajudarà a tots els terrenys conreats i els seus propietaris a obtenir el màxim rendiment del seu treball i evitar problemes amb senglars», ha valorat Monferrer Daudí. Cal destacar, que en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars està totalment prohibida la caça, una mesura adoptada durant les últimes setmanes en zones d’elevada densitat de senglars.
El servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha detectat un nou abocament il·legal en el paratge. En aquesta ocasió, es tracta de restes de vehicles abandonats, incloses matrícules, una informació que els guardes del Millars ja han posat en coneixement del SEPRONA.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Burriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, recorda que l’abocament de residus de qualsevol tipus en el paisatge protegit és una pràctica il·legal que pot comportar importants multes econòmiques. Aquest tipus d’accions suposen un greu perjudici ambiental i un atac directe contra la conservació d’un espai natural protegit.
***
El Consorcio del Mijares traslada al SEPRONA un nuevo vertido ilegal de restos de vehículos al paisaje protegido
El servicio de Guardería Rural del Paisaje Protegido de la Desembocadura del río Mijares ha detectado un nuevo vertido ilegal en el paraje. En esta ocasión, se trata de restos de vehículos abandonados, incluidas matrículas, una información que los guardas del Mijares ya han puesto en conocimiento del SEPRONA.
El Consorcio Gestor del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares, integrado por los ayuntamientos de Burriana, Almassora y Vila-real, la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, recuerda que el vertido de residuos de cualquier tipo en el paisaje protegido es una práctica ilegal que puede comportar importantes multas económicas. Este tipo de acciones suponen un grave perjuicio ambiental y un ataque directo contra la conservación de un espacio natural protegido.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha celebrat hui una nova edició del Dia de l’Arbre amb una jornada de plantació i educació ambiental a la llacuna artificial de Burriana. Aquesta edició ha estat marcada per la pluja i s’han hagut d’adaptar les activitats; tot i això, han participat 87 alumnes dels centres d’educació especial Penyeta Roja, Pla d’Hortolans i La Panderola, que han pres part en una activitat centrada en la millora ambiental de l’entorn i en la sensibilització sobre la importància de conservar els ecosistemes.
La plantació s’ha dut a terme ràpidament per a evitar que l’alumnat es banyara. S’han plantat espècies autòctones de ribera, com àlber blanc (Populus alba), salze cendrós (Salix atrocinerea) o tamariu (Tamarix), seleccionades per la seua adaptació a aquest tipus d’hàbitats i per la seua aportació a la biodiversitat del paratge. En els dies previs a la celebració del Dia de l’Arbre, el Consorci ha executat treballs de preparació del terreny a la vora de la llacuna artificial, amb aportacions de terra per tal de millorar les condicions de plantació, una actuació que ha suposat una inversió de més de 2.000 euros.
El Dia de l’Arbre del Consorci del Millars se celebra des de fa diversos anys en la llacuna artificial de Burriana amb l’objectiu de contribuir al procés de naturalització d’aquest espai, creat l’any 2022 per a afavorir l’arribada d’espècies aqüícoles i migratòries.
La jornada també ha inclòs activitats ambientals dinamitzades per l’empresa Itinerantur, amb propostes adaptades als participants que han estat condicionades pel clima i s’han hagut de celebrar a l’interior dels autobusos, els quals el Consorci ha facilitat per a què l’alumnat poguera arribar a la llacuna. Els tècnics també han proporcionat l’esmorzar i material divulgatiu als alumnes i al professorat, amb l’objectiu de reforçar el coneixement del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i el vincle dels escolar amb aquest entorn natural.
«El Dia de l’Arbre és una cita molt especial perquè combina la millora ambiental del paratge amb una dimensió educativa i social fonamental. Amb accions com aquesta volem demostrar que la conservació del Millars és una tasca col·lectiva i inclusiva, en què totes i tots tenim un paper a jugar», ha destacat el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, qui ha agraït la implicació dels centres de Penyeta, Hortolans i La Panderola amb aquest objectiu.
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Burriana, Vila-real i Almassora, així com per la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
La desembocadura del riu Millars s’ha consolidat al llarg de 2025 com un dels espais naturals més valuosos del litoral de Castelló, refugi i corredor ecològic per a una gran diversitat de fauna. Els registres del servei de vigilància del Consorci del Millars confirmen la riquesa del paratge, amb un total de 36 espècies observades al llarg de l’any.
Les zones humides han tornat a ser un escenari clau per a les aus. Espècies com el gall de canyar (Porphyrio porphyrio) han mostrat una presència estable a les llacunes artificials, mentre que ànecs com el xarxet comú (Anas crecca) o el cullerot (Spatula clypeata) han utilitzat aquests espais com a zones d’alimentació i descans. Els agrons, tant l’agró blau (Ardea cinerea) com l’agró blanc (Ardea alba), junt amb el gomet (Ixobrychus minutus) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), han estat observats de manera recurrent, aprofitant la riquesa del medi aquàtic. A la desembocadura i al litoral, la corba marina (Phalacrocorax carbo) i el bec de serra mitjà (Mergus serrator) han confirmat la importància del tram final del riu com a espai funcional per a aus piscívores.
El Millars ha actuat també com a punt de pas per a diverses espècies migradores, amb observacions destacades de picaports (Plegadis falcinellus), polit cantaire (Numenius phaeopus), merita (Vanellus vanellus), corriolet (Charadrius dubius), camallonga (Himantopus himantopus) i glarèola (Glareola pratincola), que evidencien el valor del paratge dins de les rutes migratòries mediterrànies. En aquest context, l’albirament d’un flamenc (Phoenicopterus) l’estiu passat constitueix una de les cites més singulars de l’any.
Els cels del Millars han estat, un any més, territori de rapinyaires. El falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) han estat detectats en diferents punts del paratge, tant a la desembocadura com als camps agrícoles adjacents. Aquestes espècies ocupen el cim de la cadena tròfica i la seua presència és un indicador de l’equilibri ambiental del conjunt del paisatge.
Un dels valors més rellevants del Millars és el seu paper com a espai de reproducció i descans per a aus d’alt interés de conservació. La desembocadura ha tornat a acollir la mongeta o xatrac menut (Sternula albifrons), amb una concentració significativa d’exemplars i el projecte de nidificació impulsat pel Consorci del Millars i el Grup d’Estudi de les Rapinyaires (GER-EA), que ha permés que aquesta espècie torne a criar amb èxit en aquest entorn. A aquesta funció se suma la presència d’espècies com la melindrosa (Jynk torquilla), les falcies (Apus apus), els abellerols (Merops apiaster) o l’oroval (Ardeola ralloides), així com l’albirament d’una tòrtora europea (Streptopelia turtur), una espècie que es troba en clara regressió a escala continental.
Altres espècies que han deixat empremta al llarg de l’any són la perdiu roja (Alectoris rufa) i el faisà (Phasianus colchicus), que han estat observats en camps agrícoles i pistes del paratge, junt amb mamífers com la rabosa (Vulpes vulpes) i la mostela (Mustela nivalis). El seguiment de la llúdria (Lutra lutra) confirma la qualitat dels ecosistemes fluvials, mentre que la localització de petjades de gat salvatge (Felis silvestris) evidencia la presència d’espècies especialment esquives. Altres observacions, com la d’una serp blanca (Zamenis scalaris), completen el registre faunístic. Els informes de manteniment també han detectat l’activitat del porc senglar (Sus scrofa) a través dels danys ocasionats en sistemes de reg.
El president del Consorci del Riu Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “el balanç de fauna de 2025 confirma que la desembocadura del Millars és un espai viu, dinàmic i d’un valor ecològic extraordinari, capaç d’acollir des de grans rapinyaires fins a espècies aquàtiques i terrestres d’alt interés de conservació”. “Continuarem impulsant projectes de conservació i seguiment perquè aquest paratge siga, no sols un refugi per a la biodiversitat, sinó també un exemple de convivència entre protecció ambiental i ús responsable del territori”, conclou.
***
La desembocadura del río Mijares se confirma en 2025 como un mosaico de biodiversidad con más de 30 especies registradas
La desembocadura del río Mijares se ha consolidado a lo largo de 2025 como uno de los espacios naturales más valiosos del litoral de Castellón, refugio y corredor ecológico para una gran diversidad de fauna. Los registros del servicio de vigilancia del Consorcio del Mijares confirman la riqueza del paraje, con un total de 36 especies observadas a lo largo del año.
Las zonas húmedas han vuelto a ser un escenario clave para las aves. Especies como el calamón común (Porphyrio porphyrio) han mostrado una presencia estable en las lagunas artificiales, mientras que patos como la cerceta común (Anas crecca) o el cucharón común (Spatula clypeata) han utilizado estos espacios como zonas de alimentación y descanso. Las garzas, tanto la garza real (Ardea cinerea) como la garza blanca (Ardea alba), junto al avetorillo común (Ixobrychus minutus) y el martinete común (Nycticorax nycticorax), han sido observadas de forma recurrente, aprovechando la riqueza del medio acuático. En la desembocadura y el litoral, el cormorán grande (Phalacrocorax carbo) y el serreta mediana (Mergus serrator) han confirmado la importancia del tramo final del río como espacio funcional para aves piscívoras.
El Mijares ha actuado también como punto de paso para diversas especies migradoras, con observaciones destacadas de morito común (Plegadis falcinellus), zarapito trinador (Numenius phaeopus), avefría (Vanellus vanellus), chorlitejo chico (Charadrius dubius), cigüeñuela común (Himantopus himantopus) y canastera común (Glareola pratincola), que evidencian el valor del paraje dentro de las rutas migratorias mediterráneas. En este contexto, el avistamiento de un flamenco (Phoenicopterus roseus) el pasado verano constituye una de las citas más singulares del año.
Los cielos del Mijares han sido, un año más, territorio de rapaces. El halcón peregrino (Falco peregrinus), el aguilucho lagunero (Circus aeruginosus), la culebrera europea (Circaetus gallicus) y el águila pescadora (Pandion haliaetus) han sido detectados en distintos puntos del paraje, tanto en la desembocadura como en los campos agrícolas adyacentes. Estas especies ocupan la cima de la cadena trófica y su presencia es un indicador del equilibrio ambiental del conjunto del paisaje.
Uno de los valores más relevantes del Mijares es su papel como espacio de reproducción y descanso para aves de alto interés de conservación. La desembocadura ha vuelto a acoger al charrancito común (Sternula albifrons), con una concentración significativa de ejemplares y el proyecto de nidificación impulsado por el Consorcio del Mijares y el Grupo de Estudio de las Rapaces (GER-EA), que ha permitido que esta especie vuelva a criar con éxito en este entorno. A esta función se suma la presencia de especies como el torcecuellos (Jynx torquilla), los vencejos comunes (Apus apus), los abejarucos europeos (Merops apiaster) o la garcilla cangrejera (Ardeola ralloides), así como el avistamiento de una tórtola europea (Streptopelia turtur), una especie que se encuentra en clara regresión a escala continental.
Otras especies que han dejado huella a lo largo del año son la perdiz roja (Alectoris rufa) y el faisán común (Phasianus colchicus), que han sido observados en campos agrícolas y pistas del paraje, junto a mamíferos como el zorro (Vulpes vulpes) y la comadreja (Mustela nivalis). El seguimiento de la nutria (Lutra lutra) confirma la calidad de los ecosistemas fluviales, mientras que la localización de huellas de gato montés (Felis silvestris) evidencia la presencia de especies especialmente esquivas. Otras observaciones, como la de la culebra de escalera (Zamenis scalaris), completan el registro faunístico. Los informes de mantenimiento también han detectado la actividad del jabalí (Sus scrofa) a través de los daños ocasionados en los sistemas de riego.
El presidente del Consorcio del Río Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacado que “el balance de fauna de 2025 confirma que la desembocadura del Mijares es un espacio vivo, dinámico y de un valor ecológico extraordinario, capaz de acoger desde grandes rapaces hasta especies acuáticas y terrestres de alto interés de conservación”. “Seguiremos impulsando proyectos de conservación y seguimiento para que este paraje sea no solo un refugio para la biodiversidad, sino también un ejemplo de convivencia entre protección ambiental y uso responsable del territorio”, ha concluido.
La retirada recent de miraguà fals a la llacuna 2 s’emmarca en el treball continu de control i manteniment del paratge natural
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha reforçat al llarg de tot l’any les tasques de control i eliminació d’espècies exòtiques invasores al paratge natural, una actuació continuada que resulta clau per a preservar l’equilibri ecològic del riu. En aquest context s’emmarca la retirada recent de miraguà fals (Araujia sericifera), detectat recentment pel servei de Guarderia a la llacuna 2 i a la zona del talús.
No és la primera vegada que es localitza miraguà fals al Millars. La primera detecció d’aquesta espècie invasora es va produir l’any 2016 i, des d’aleshores, la retirada d’aquesta espècie trepadora ha sigut habitual. Amb ella, al llarg de 2025 el servei de manteniment del Consorci del Millars ha eliminat altres espècies com Gomphocarpus, iuca, plomalls (cortaderia), acàcia, palmera, ailant, antana -coneguda com a banderita espanyola– o ipomea (campaneta). Aquestes actuacions han afectat una superfície aproximada de 41,5 metres quadrats, amb un volum de residus retirats que ascendeix a 1.019 quilos, i han suposat una dedicació total de 77,5 hores de treball.
El president del Consorci del Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “l’eliminació d’espècies invasores és una tasca que fem durant tot l’any i que, malauradament, no s’acaba mai”, i ha remarcat que “cada actuació és fonamental per protegir la vegetació autòctona i els hàbitats naturals del riu”. “La detecció precoç i la intervenció ràpida són les millors eines per evitar que aquestes espècies provoquen impactes ambientals majors”, agrega.
***
El Consorcio del Mijares elimina más de mil kilos de especies invasoras durante 2025
La retirada reciente de miraguano falso en la laguna 2 se enmarca en el trabajo continuo de control y mantenimiento del paraje natural
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares ha reforzado a lo largo de todo el año las tareas de control y eliminación de especies exóticas invasoras del paraje natural, una actuación continua que resulta clave para preservar el equilibrio ecológico del entorno. En este contexto se enmarca la retirada reciente de miraguano falso (Araujia sericifera), detectado recientemente por el servicio de Guardería en la laguna 2 y en la zona del talud.
No es la primera vez que se localiza miraguano falso en el Mijares. La primera detección de esta especie invasora se produjo en 2016 y, desde entonces, la retirada de esta planta trepadora ha sido habitual. Con ella, a lo largo de 2025 el servicio de mantenimiento del Consorcio del Mijares ha eliminado otras especies como Gomphocarpus, yuca, plumero (cortaderia), acacia, palmera, alianto, lantana -conocida como banderita española– o ipomoea (campanilla). Estas actuaciones han afectado una superficie aproximada de 41,5 metros cuadrados, con un volumen de residuos retirados que asciende a 1.019 kilos, y han supuesto una dedicación total de 77,5 horas de trabajo.
El presidente del Consorcio del Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacado que “la eliminación de especies invasoras es una tarea que hacemos durante todo el año y que, desgraciadamente, no se acaba nunca”, y ha remarcado que “cada actuación es fundamental para proteger la vegetación autóctona y los hábitats naturales del río”. “La detección temprana y la intervención rápida son las mejores herramientas para evitar que estas especies provoquen impactos ambientales mayores”, agrega.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura de riu Millars, format pels ajuntaments d’Almassora, Burriana i Vila-real, al costat de la Diputació i la Generalitat, ha tancat el balanç anual d’activitats d’educació ambiental i visites guiades amb la participació de més de 400 persones al llarg de l’any, en una programació centrada en la divulgació dels valors naturals, paisatgístics i socials del riu i el seu entorn.
Les activitats, desenvolupades per l’empresa especialitzada Itinerantur, han estat dirigides a públics molt diversos, des d’escolars i alumnat de secundària fins a estudiants internacionals i famílies, amb l’objectiu d’acostar el riu Millars i la riquesa ambiental que atresora a la ciutadania.
Entre les accions més destacades figura la celebració del Dia de l’Arbre, el mes de gener, en la llacuna artificial de Burriana. En aquesta activitat va participar alumnat dels centres d’educació especial Hortolans de Burriana, La Panderola de Vila-real i Penyeta Roja de Castelló, sumant un total de 90 participants. Seguint en l’àmbit educatiu, al març va tindre lloc una activitat en les llacunes d’Almassora amb 20 alumnes de l’IES Álvaro Falomir, centrada en els valors ambientals de la zona i en la identificació dels principals problemes que afecten aquests ecosistemes.
El calendari va incloure, a més, una ruta interpretativa, també al març, dins de la campanya Caminant amb la Diputació, que va recórrer el tram entre Santa Quitèria, a Almassora, i el Termet de Vila-real a través de la Ruta Botànica, amb l’assistència de 45 persones. A aquesta proposta es va sumar, el mes de maig, una visita dirigida a estudiants Erasmus de la Fundació Flors de Vila-real, que va discórrer des de l’EDAR d’Almassora fins a la desembocadura del riu, amb 35 participants.
Durant el mes de juliol, el Consorci va col·laborar també en cinc jornades amb les escoletes d’estiu de Burriana, en les quals van participar 225 xiquets i xiquetes. Aquestes activitats es van desenvolupar a l’entorn del Termet i les riberes del riu Millars, i van incloure dinàmiques de coneixement de la naturalesa, recollida de residus i activitats de gaudi responsable de l’entorn fluvial.
El president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacat que “aquest tipus d’activitats són fonamentals perquè la ciutadania conega, valore i respecte el riu Millars, entenent que és un patrimoni natural compartit que hem de cuidar entre tots”. Monferrer ha subratllat, a més, que “l’educació ambiental és una eina clau per a garantir la conservació del riu a llarg termini i per a reforçar el vincle de la població amb el seu entorn més pròxim”.
Des del Consorci es valora de forma molt positiva la resposta dels participants i es treballa ja en la programació de noves propostes per a l’any que ve, amb l’objectiu de continuar fomentant el coneixement del Millars com a espai de biodiversitat, oci sostenible i educació ambiental. ***
El Consorcio del Mijares consolida su apuesta por la educación ambiental con más de 400 participantes en visitas guiadas durante 2025
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura de río Mijares, formado por los ayuntamientos de Almassora, Burriana y Vila-real, junto a la Diputación y la Generalitat, ha cerrado el balance anual de actividades de educación ambiental y visitas guiadas con la participación de alrededor de más de 400 personas a lo largo del año, en una programación centrada en la divulgación de los valores naturales, paisajísticos y sociales del río y su entorno.
Las actividades, desarrolladas por la empresa especializada Itinerantur, han estado dirigidas a públicos muy diversos, desde escolares y alumnado de secundaria hasta estudiantes internacionales y familias, con el objetivo de acercar el río Mijares y la riqueza ambiental que atesora a la ciudadanía.
Entre las acciones más destacadas figura la celebración del Día del Árbol, en el mes de enero, en la laguna artificial de Burriana. En esta actividad participó alumnado de los centros de educación especial Hortolans de Burriana, La Panderola de Vila-real y Penyeta Roja de Castellón, sumando un total de 90 participantes. Siguiendo en el ámbito educativo, en marzo tuvo lugar una actividad en las lagunas de Almassora con 20 alumnos del IES Álvaro Falomir, centrada en los valores ambientales de la zona y en la identificación de los principales problemas que afectan a estos ecosistemas.
El calendario incluyó además una ruta interpretativa, también en marzo, dentro de la campaña Caminant amb la Diputació, que recorrió el tramo entre Santa Quitèria, en Almassora, y el Termet de Vila-real a través de la Ruta Botánica, con la asistencia de 45 personas. A esta propuesta se sumó, en el mes de mayo, una visita dirigida a estudiantes Erasmus de la Fundación Flors de Vila-real, que discurrió desde la EDAR de Almassora hasta la desembocadura del río, con 35 participantes.
Durante el mes de julio, el Consorcio colaboró también en cinco jornadas con las escoletes d’estiu de Burriana, en las que participaron 225 niños y niñas. Estas actividades se desarrollaron en el entorno del Termet y las riberas del río Mijares, e incluyeron dinámicas de conocimiento de la naturaleza, recogida de residuos en las orillas y actividades de disfrute responsable del entorno fluvial.
El presidente del Consorcio y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha destacado que “este tipo de actividades son fundamentales para que la ciudadanía conozca, valore y respete el río Mijares, entendiendo que es un patrimonio natural compartido que debemos cuidar entre todos”. Monferrer ha subrayado, además, que “la educación ambiental es una herramienta clave para garantizar la conservación del río a largo plazo y para reforzar el vínculo de la población con su entorno más cercano”.
Desde el Consorcio se valora de forma muy positiva la respuesta de los participantes y se trabaja ya en la programación de nuevas propuestas para el próximo año, con el objetivo de seguir fomentando el conocimiento del Mijares como espacio de biodiversidad, ocio sostenible y educación ambiental.
La campanya d’anellament científic desenvolupada en la desembocadura del riu Millars en el marc del projecte LIFE AWoM s’ha saldat amb la captura de 364 exemplars de 19 espècies, confirmant l’alt valor de l’aiguamoll com a àrea clau de descans i alimentació durant la migració postnupcial. Els estudis han sigut realitzats pel Grup Au i la Fundació Global Nature, amb la col·laboració del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars.
L’espècie més capturada durant la campanya ha sigut el corrotxí comú (Acrocephalus scirpaceus), amb 156 individus, tant de poblacions locals nidificants com d’aus migrants que utilitzen la desembocadura per a reposar reserves de greix. En segon lloc es va situar el rossinyol bord (Cettia cetti), amb 58 captures, una espècie que ocupa l’àrea tant en el pas migratori com durant la hivernada. La tercera espècie en nombre d’exemplars va ser el boscarler (Locustella luscinioides), amb 19 captures, una au escassa que troba en aquest aiguamoll un enclavament d’alta qualitat per al repòs durant els seus desplaçaments.
La campanya s’ha desenvolupat seguint la metodologia estandarditzada del projecte LIFE AWoM, basada en la instal·lació de nou xarxes de 12 metres, separades entre si i secundades amb reclams de cant de mascle. Les xarxes es van activar aproximadament mitja hora abans del començar el dia i van romandre operatives durant jornades de cinc hores. A la província de Castelló, els mostrejos es realitzen a la primavera en diferents aiguamolls i, en el cas del pas postnupcial, es van concentrar en la desembocadura del riu Millars entre el 5 i el 20 d’agost.
Cada exemplar capturat va ser sotmés a un control biomètric i fisiològic complet, registrant-se edat, sexe, pes i diverses mesures morfològiques adaptades a cada espècie. Aquestes dades permeten avaluar l’estat corporal de les aus durant la migració i analitzar la qualitat de les zones de parada, un aspecte especialment rellevant per a espècies vulnerables com la xitxarra d’aigua, eix central del projecte LIFE AWoM.
El Grup Au recorda que la xitxarra d’aigua presenta un patró migratori transaharià típic, amb un pas primaveral més oriental i meridional que inclou el litoral mediterrani i un retorn postnupcial més occidental a través de l’interior peninsular. L’espècie es reprodueix en prades humides entollades del centre i est d’Europa i hiverna en aiguamolls d’Àfrica occidental. La seua catalogació com a Vulnerable a escala global es deu a la pèrdua i fragmentació dels hàbitats de cria i de les àrees de parada migratòria, la qual cosa converteix enclavaments com la desembocadura del Millars en peces clau per a la seua conservació.
***
Buscarla unicolor. Foto: GRUP AU
La campaña de anillamiento del Grup Au en el marco del proyecto Life AWoM registra 364 aves de 19 especies y confirma el valor de la desembocadura del río Mijares como enclave migratorio clave
La campaña de anillamiento científico desarrollada en la desembocadura del río Mijares en el marco del proyecto LIFE AWoM se ha saldado con la captura de 364 ejemplares de 19 especies, confirmando el alto valor del humedal como área clave de descanso y alimentación durante la migración postnupcial. Los estudios han sido realizados por el Grup Au y la Fundación Global Nature, con la colaboración del Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares.
La especie más capturada durante la campaña ha sido el carricero común (Acrocephalus scirpaceus), con 156 individuos, tanto de poblaciones locales nidificantes como de aves migrantes que utilizan la desembocadura para reponer reservas de grasa. En segundo lugar se situó el cetia ruiseñor (Cettia cetti), con 58 capturas, una especie que ocupa el área tanto en el paso migratorio como durante la invernada. La tercera especie en número de ejemplares fue la buscarla unicolor (Locustella luscinioides), con 19 capturas, un ave escasa que encuentra en este humedal un enclave de alta calidad para el reposo durante sus desplazamientos.
La campaña se ha desarrollado siguiendo la metodología estandarizada del proyecto LIFE AWoM, basada en la instalación de nueve redes de 12 metros, separadas entre sí y apoyadas con reclamos de canto de macho. Las redes se activaron aproximadamente media hora antes del amanecer y permanecieron operativas durante jornadas de cinco horas. En la provincia de Castellón, los muestreos se realizan en primavera en distintos humedales y, en el caso del paso postnupcial, se concentraron en la desembocadura del río Mijares entre el 5 y el 20 de agosto.
Cada ejemplar capturado fue sometido a un control biométrico y fisiológico completo, registrándose edad, sexo, peso y diversas medidas morfológicas adaptadas a cada especie. Estos datos permiten evaluar el estado corporal de las aves durante la migración y analizar la calidad de las zonas de parada, un aspecto especialmente relevante para especies vulnerables como el carricerín cejudo, eje central del proyecto LIFE AWoM.
El Grup Au recuerda que el carricerín cejudo presenta un patrón migratorio transahariano típico, con un paso primaveral más oriental y meridional que incluye el litoral mediterráneo y un retorno postnupcial más occidental a través del interior peninsular. La especie se reproduce en praderas húmedas encharcadas del centro y este de Europa e inverna en humedales de África occidental. Su catalogación como Vulnerable a escala global se debe a la pérdida y fragmentación de los hábitats de cría y de las áreas de parada migratoria, lo que convierte a enclaves como la desembocadura del Mijares en piezas clave para su conservación.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars valora positivament el reconeixement formal de la xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludicola) per part del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat com a espècie de pas en diferents espais de la Xarxa Natura 2000, entre ells la zona ZEPA del Millars. El document confirma oficialment una informació rellevant per a la conservació d’aquesta espècie amenaçada i per al treball que es desenvolupa en el marc del projecte europeu LIFE AWoM (Aquatic Warbler on the Move), en el qual participa el Consorci.
Aquesta actualització es produeix arran de la sol·licitud impulsada per la Fundació Global Nature, entitat que coordina el seguiment tècnic i científic de la xitxarra d’aigua en la Comunitat Valenciana. La inclusió de l’espècie en els formularis europeus com a au de pas reforça el paper estratègic dels aiguamolls mediterranis com a corredors migratoris essencials.
El projecte LIFE AWoM treballa per a millorar i restaurar els hàbitats utilitzats per la xitxarra d’aigua -entre ells, la desembocadura del Millars- durant la seua migració, mitjançant actuacions de recuperació ambiental, així com accions de divulgació i sensibilització. Aquest reconeixement oficial per part de la Conselleria facilita la planificació de futures accions i consolida la importància del territori dins de la xarxa d’espais fonamentals per a l’espècie.
El president del Consorci del Millars i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, assenyala que, “més enllà del tràmit administratiu, el reconeixement formal suposa també un suport al treball que desenvolupem per a millorar els hàbitats i garantir que el Millars continue sent un refugi de biodiversitat”.
***
El Consorcio del Mijares destaca el reconocimiento formal del carricerín cejudo como especie de paso dentro del proyecto europeo LIFE AWoM
El Consorcio del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Río Mijares valora positivamente el reconocimiento formal del carricerín cejudo (Acrocephalus paludicola) por parte del Servicio de Vida Silvestre de la Generalitat como especie de paso en diferentes espacios de la Red Natura 2000, entre ellos la zona ZEPA del Mijares. El documento confirma oficialmente una información relevante para la conservación de esta especie amenazada y para el trabajo que se desarrolla en el marco del proyecto europeo LIFE AWoM (Aquatic Warbler on the Move), en el cual participa el Consorcio.
Esta actualización se produce a raíz de la solicitud impulsada por la Fundación Global Nature, entidad que coordina el seguimiento técnico y científico del carricerín cejudo en la Comunitat Valenciana. La inclusión de la especie en los formularios europeos como ave de paso refuerza el papel estratégico de los humedales mediterráneos como corredores migratorios esenciales.
El proyecto LIFE AWoM trabaja para mejorar y restaurar los hábitats utilizados por el carricerín cejudo -entre ellos, la desembocadura del Mijares- durante su migración, mediante actuaciones de recuperación ambiental, así como acciones de divulgación y sensibilización. Este reconocimiento oficial por parte de la Conselleria facilita la planificación de futuras acciones y consolida la importancia del territorio dentro de la red de espacios fundamentales para la especie.
El presidente del Consorcio del Mijares y alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, señala que, “más allá del trámite administrativo, el reconocimiento formal supone también un respaldo al trabajo que desarrollamos para mejorar los hábitats y garantizar que el Mijares siga siendo un refugio de biodiversidad”.
El Consorci del Millars ha celebrat la seua junta de final d’any en una sessió presencial en què s’ha aprovat el pressupost per a l’exercici 2026, una eina imprescindible per a continuar amb la gestió i protecció de l’entorn natural de la desembocadura del riu Millars.
L’alcalde de Burriana i president del Consorci, Jorge Monferrer Daudí, ha destacat que el pressupost de prop de 300.000 euros permetrà mantindre les tasques de preservació gràcies a les aportacions dels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Burriana i de la Diputació Provincial. Segons Monferrer, “aquest pressupost és necessari per continuar garantint la protecció d’un espai fonamental per a la fauna que habita o transita pel Millars”.
Durant la sessió també s’ha tractat l’organització del Dia de l’Arbre, una activitat ja consolidada que reuneix l’alumnat dels centres d’educació especial dels tres municipis i de la Diputació per gaudir d’una jornada de sensibilització ambiental al voltant del riu.
A més, s’ha presentat el llibre del projecte europeu Life AWoM, elaborat per la Fundación Global Nature, que es distribuirà entre l’alumnat d’escoles i instituts. La publicació dona a conéixer la txitxarra d’aigua, un ocell migratori en perill d’extinció que viatja de Polònia a Senegal i que troba en els aiguamolls del Millars un lloc essencial de descans.
Durant la presentació, Sonia Monferrer Ventura, tècnica de la Fundación Global Nature, ha explicat que “necessitem que el riu estiga en bones condicions perquè aquest pardalet puga descansar, i això reforça la importància de conservar el Millars”.
La publicació pretén apropar aquest “nou habitant del riu Millars” a la comunitat educativa i fomentar la sensibilització sobre la conservació del paratge natural. Per a fer-ho, s’han editat quaderns per a l’alumnat i per al professorat, adreçats a l’estudiantat de 4t i 5é de Primària, així com 1r d’Educació Secundària Obligatòria. Les visites de la Fundació Global Nature als centres que les han sol·licitades es desenvoluparan durant la segona quinzena de gener i la primera de febrer.
El president del Consorci del Millars ha destacat que “l’educació ambiental és una eina clau per a garantir la protecció del riu». Aquesta iniciativa se suma a altres accions divulgatives en el marc del projecte Life AWoM, finançat per la Unió Europea amb el suport del Consorci del Millars. ***
El Consorcio del Mijares aprueba el presupuesto de 2026 y refuerza las iniciativas de conservación ambiental
El Consorcio del Mijares ha celebrado su junta de final de año en una sesión presencial en la que se ha aprobado el presupuesto para el ejercicio 2026, una herramienta imprescindible para continuar con la gestión y protección del entorno natural de la desembocadura del río Mijares.
El alcalde de Burriana y presidente del Consorcio, Jorge Monferrer Daudí, ha destacado que el presupuesto de cerca de 300.000 euros permitirá mantener las tareas de preservación gracias a las aportaciones de los ayuntamientos de Vila-real, Almassora, Burriana y de la Diputación Provincial. Según Monferrer, “este presupuesto es necesario para continuar garantizando la protección de un espacio fundamental para la fauna que habita o transita por el Mijares”.
Durante la sesión también se ha tratado la organización del Día del Árbol, una actividad ya consolidada que reúne al alumnado de los centros de educación especial de los tres municipios y de la Diputación para disfrutar de una jornada de sensibilización ambiental alrededor del río.
Además, se ha presentado el libro del proyecto europeo Life AWoM, elaborado por la Fundación Global Nature, que se distribuirá entre el alumnado de escuelas e institutos. La publicación da a conocer el carricerín cejudo, una ave migratoria en peligro de extinción que viaja de Polonia a Senegal y que encuentra en los humedales del Mijares un lugar esencial de descanso.
Durante la presentación, Sonia Monferrer Ventura, técnica de la Fundación Global Nature, ha explicado que “necesitamos que el río esté en buenas condiciones para que este pájaro pueda descansar, y esto refuerza la importancia de conservar el Mijares”.
La publicación pretende acercar este “nuevo habitante del río Mijares” a la comunidad educativa y fomentar la sensibilización sobre la conservación del paraje natural. Para hacerlo, se han editado cuadernos para el alumnado y para el profesorado, dirigidos al estudiantado de 4º y 5º de Primaria, así como 1º de Educación Secundaria Obligatoria. Las visitas de la Fundación Global Nature a los centros que las han solicitado se desarrollarán durante la segunda quincena de enero y la primera de febrero.
El presidente del Consorcio del Mijares ha destacado que “la educación ambiental es una herramienta clave para garantizar la protección del río». Esta iniciativa se suma a otras acciones divulgativas en el marco del proyecto Life AWoM, financiado por la Unión Europea con el apoyo del Consorcio del Mijares.
