El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars comença les obres de la nova llacuna artificial

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars comença les obres de la nova llacuna artificial

Una màquina excavadora ha començat a fer el forat de la futura zona humida de 1200 metres quadrats que s’ubicarà al marge dret del riu del terme municipal de Borriana

Les obres de la quarta llacuna artificial que tindrà el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ja s’han iniciat. Una màquina excavadora ha començat a cavar el forat de la futura llacuna de 1200 metres quadrats que s’ubicarà en el terme municipal de Borriana, molt a prop de l’observatori d’aus de Carnissers. El projecte, amb una inversió de 45.841 €, té com a objectiu la creació d’una llacuna artificial apropiada per a l’observació d’aus i la futura nidificació de diverses espècies s’haja aconseguit la seua total naturalització. Recordem que el passat 15 de juliol es va signar l’acta de replanteig de les obres amb la presència del president del Consorci riu Millars i alcalde de Vila-real, José Benlloch, les alcaldesses de Borriana i Almassora, Maria Josep Safont i Merxe Galí, així com de representants del Sindicat de Regs de Borriana, diversos regidors dels ajuntaments que formen part del consorci i l’arqueòleg municipal de Borriana. La llacuna es podrà omplir d’aigua gràcies a l’acord al qual s’ha arribat amb els regants que faran l’aporte imprescindible perquè siga viable. La finalitat és assolir un nou ecosistema de zona humida que comptarà amb una làmina d’aigua d’entre 40 i 50 centímetres que permeta la nidificació i observació de noves espècies d’aus com anàtids, limícoles i altres d’una forma senzilla i així reduir la pressió humana de la zona de les Goles, al final de la desembocadura. Una vegada acabe la construcció i impermeabilització haurà de passar més d’un any perquè comence el procés de naturalització i crida per a les potencials espècies aquàtiques. Aquesta serà la quarta llacuna artificial ubicada dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars després de les tres existents al marge esquerre del riu, en el terme d’Almassora, que són alimentades per decantació amb les aigües depurades de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’aquesta població de la Plana Alta.

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Aquestes xicotetes aus marines no criaven a la platja de les Goles des de l’any 1990

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va detectar la presència de diverses parelles de mongetes (Sternula albifrons) o xatracs comuns a la platja de les Goles amb els seus nius i ous camuflats entre les pedres i recentment diversos pollets. Es tracta d’una notícia important, ja que aquesta espècie de xatrac no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-dos anys segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. A més, serà la primera vegada que ho fa des que existeix el Consorci riu Millars que vetlla per la conservació del paratge fluvial protegit. La seua presència s’ha pogut detectar gràcies al desenvolupament del projecte «Renaturalització de Platges per al Corriol Camanegre» promogut des de 2020 per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) i on també participen des de 2021 el Consorci riu Millars i l’Ajuntament d’Almassora. Amb el desenvolupament del projecte s’estan acomplint actuacions de restauració, claus per a la millora de les poblacions d’aus nidificants a les platges.

Una espècie protegida i amenaçada

La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l’espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d’una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d’aquest xatrac a Espanya és una de les més importants en l’àmbit Europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d’unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de màxims superiors a les 500 parelles el 1995, a mínims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d’espècies de xatracs. La principal localitat de cria es troba a les salines de Santa Pola, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importància es troba a l’Albufera de València, on l’espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l’Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l’interior del port de València, en superfícies no utilitzades de l’espigó Príncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l’any 1994.

Molèsties que acaben amb la reproducció

Tot i que es tracta d’una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria, com pot ser les ocasionades per usuaris de les platges poc respectuosos amb les zones delimitades. A més, s’uneix l’alteració del paisatge litoral i la destrucció dels sistemes dunars, cosa que causa una manca de localitats alternatives de nidificació que limiten l’augment i manteniment de la seua població. Aquests fets han derivat en l’abandonament de moltes zones de platja on nidificava tradicionalment. Això s’agreuja pel fet de veure’s desplaçat per altres espècies de xatracs i gavines que nidifiquen als llocs amb les millors condicions de conservació. Les mongetes que han tirat endavant les seues postes a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars necessiten una cosa aparentment tan senzilla com és tranquil·litat, evitar les molèsties dels banyistes dins de les zones delimitades, respectar les distàncies amb les palissades i sobretot controlar la presència de gossos a la platja que puguen malbaratar el futur d’una posta important per a la biodiversitat del paratge fluvial protegit. Per això el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci, ha fet una vigilància exhaustiva des de principis del mes de juny. El seguiment s’ha fet diàriament a primera hora del matí i última de la vesprada quan és més habitual la presència de persones amb gossos per la platja de les goles. L’Equip de Seguiment de Fauna de la Conselleria de Transició Ecològica va determinar al principi de la detecció de les mongetes l’actitud que van mostrar dues parelles pel que fa a l’inici de dues postes, una de dos ous i l’altra de tres.

El Consorci del Millars crearà una llacuna artificial per a la nidificació i observació d’aus al terme de Borriana

El Consorci del Millars crearà una llacuna artificial per a la nidificació i observació d’aus al terme de Borriana

El projecte suposarà una inversió de 45.841 euros i la llacuna tindrà 1.200 metres quadrats

L’inici dels treballs és imminent i amb aquesta seran quatre les llacunes existents al llit del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, crearà una nova llacuna artificial per a la nidificació i l’observació d’aus aquàtiques. Serà la quarta d’aquestes característiques que s’ubicarà al llit del riu, després de les creades amb les aigües depurades de la depuradora d’Almassora.

Aquest matí, al lloc on s’ubicarà, s’ha signat l’acta de replanteig de les obres amb la presència del president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, les alcaldesses de Borriana i Almassora, Maria Josep Safont i Merxe Galí , així com representants del Sindicat de Regs de Borriana, regidors dels ajuntaments i l’arqueòleg municipal de Borriana.

La llacuna, amb una superfície de 1200 metres quadrats, es podrà omplir gràcies a l’acord a què s’ha arribat amb els regants, que realitzaran l’aportació d’aigua necessària. L’objectiu, segons ha manifestat José Benlloch, és “renaturalitzar un espai com és la desembocadura del Millars i habilitar un nou ecosistema que permeta la nidificació i observació d’aus reduint la pressió humana sobre les Goles a la desembocadura. Volem viure en comunió amb la nostra biodiversitat”.

La inversió per a la nova llacuna serà de 45.841 euros. Després de la seva construcció i impermeabilització, passarà almenys un any per a la seva naturalització. S’executarà de manera semblant a les de la depuradora, de manera que es converteixi en un hàbitat adequat per a les possibles aus nidificants.

Està previst que puga comptar una làmina d’aigua entre 40 i 50 centímetres que permeti l’assentament d’aus limícoles i anàtides. Les vores seran suaus, assemblant-se als hàbitats de les llacunes naturals. En aquest cas la llacuna de Borriana podrà ser un hàbitat per a corriols o camallongues.