por Consorci | Dic 28, 2023 | riu millars
- Es van instal·lar fa justament un any per a evitar l’expansió de les canyes invasores
Leer más: El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord
El Servei de Manteniment del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha retirat les diferents lones de geotèxtil que cobrien, des de fa 1 any, el vessant esquerre de la Gola Nord ubicada al terme municipal d’Almassora. El resultat de l’actuació ha sigut satisfactori, ja que el teixit que s’havia instal·lat en la superfície de terra ha evitat l’expansió dels rizomes de les canyes invasores (Arundo donax). Aquestes cobertes de teixit vegetal s’estan utilitzant de forma generalitzada en moltes altres zones humides del litoral mediterrani i en trams mitjans i baixos de rius per a evitar la colonització dels canyars que acaben per ofegar i matar qualsevol altra espècie de flora autòctona. Ara la retirada de la lona ha permés comprovar com davall no ha crescut cap canya invasora i les espècies autòctones que es van plantar han experimentat un creixement adequat. Es tracta de plantes i arbres com els oms (Ulmus minor), els xops blancs (Populus alba), les sargues (Salix eleagnos), els salzes blancs (Salix alba) o els tamarius (Tamarix spp).
- La restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars
L’efecte de les lones geotèxtil sobre l’ecosistema forma part del projecte de restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars que es va iniciar l’any 2021. El Millars, abans que els diferents embassaments regularen el cabal del riu, portava aigua suficient per a mantenir el flux constant d’aigua en la desembocadura, el que afavoria la creació de làmines en les diferents goles. Antigament, la gola nord presentava aquest aspecte, però a poc a poc, per la falta d’aigua va iniciar un procés de sedimentació i un ràpid creixement de la vegetació protagonitzada pel canyís (Phragmites australis) i altres espècies invasores com la canya, la bardana (Xanthium strumarium) i l’herba de la pampa (Cortaderia selloana). El projecte va consistir a revertir el procés de sedimentació de la llacuna amb l’eliminació mecànica de la vegetació existent en el perímetre de la llacuna i la recuperació de la làmina amb la retirada de l’excés de sediments fins a una profunditat màxima de 150 centímetres. L’objectiu final d’aquest projecte ha sigut recuperar la Gola Nord per a promoure l’ús públic compatible amb la conservació dels valors naturals i alhora el valor paisatgístic de la llacuna amb l’obertura del camp visual des del passeig.
por Consorci | Dic 14, 2023 | riu millars
– El president i alcalde de Vila-real, José Benlloch, lamenta que la Conselleria encara no ha designat al seu representant en aquest organisme i anuncia que convidarà a la consellera Salomé Pradas a la pròxima reunió de la Junta de Govern
Leer más: El Consorci del Millars aprova el pressupost de 2024 i reitera la petició d’una aportació econòmica de la Generalitat
La Junta de Govern del Consorci gestor del paisatge protegit de la desembocadura del Millars ha aprovat el pressupost per a 2024, que ascendirà novament a 270.000 euros per a fer front a les despeses del personal administratiu i tècnic així com el servei de vigilància i manteniment del paratge. Els comptes del pròxim any es nodriran, com fins ara, de les aportacions dels tres ajuntaments que integren el consorci i la Diputació de Castelló. Així, els consistoris de Vila-real, Borriana i Almassora aporten 60.000 euros, respectivament, mentre que la institució provincial destina 90.000 euros. Unes quantitats que, segons el president del consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, “cobreixen únicament les necessitats bàsiques per a la protecció i manteniment del paisatge, per la qual cosa necessitem incrementar els nostres ingressos”. En aquest sentit, com ja va fer en la sessió constitutiva de la Junta de Govern en l’inici d’aquesta legislatura, Benlloch ha tornat a reivindicar la necessitat que “la Conselleria de Medi Ambient s’implique en la gestió del paratge amb una aportació econòmica”.
Cal assenyalar que la Conselleria de Medi Ambient compta amb un representant en la Junta del Consorci que fins ara ha estat sempre el director territorial de Medi Ambient. No obstant això, avui dia, la Generalitat no està representada en el Consorci del Millars ja que el govern autonòmic encara no ha designat a la persona que ocuparà el càrrec de director territorial.
Benlloch ha volgut “respectar un mínim temps comprensible perquè la consellera de l’àrea, la castellonenca Salomé Pradas, prengués possessió i tingués coneixement de totes les àrees que són de la seva competència així com que pogués conformar els seus equips”. No obstant això, el president del consorci lamenta que “avui dia, hem hagut d’aprovar el pressupost per a l’any vinent sense tenir designat a cap representant de la Conselleria”.
Per aquest motiu, una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat Valenciana, Benlloch ha anunciat que “convidaré a la consellera a la pròxima reunió del consorci, que se celebrarà al gener, per a explicar-li tot el treball realitzat i la importància d’aquest organisme, així com per a demanar-li una major implicació del govern valencià que ja hem reclamat des de fa anys sense èxit”.
D’altra banda, la Junta de Govern del Consorci del Millars també ha adjudicat el contracte de manteniment i vigilància del paratge a l’empresa Facsa per import de 172.231 euros anuals, amb una durada prevista d’un any, prorrogable fins a quatre anys.
El president del Consorci explica que aquest contracte “no respon a les necessitats actuals per a la prestació d’un bon servei i és imprescindible millorar-lo”. Malgrat això, Benlloch admet que “en les actuals circumstàncies, resulta impossible aquesta millora si no incrementem els ingressos de l’organisme, cosa que hauria d’anar de la mà de la necessària aportació de la Conselleria de Medi Ambient per a la despesa del dia a dia”. D’aquesta manera, una vegada garantit el pressupost per al manteniment a través de les aportacions de les administracions que formen part del Consorci, els fons europeus que l’entitat també aspira a aconseguir es dedicarien a actuacions puntuals de millora.
