En el tram comprès entre el pont de la via del ferrocarril fins a la desembocadura amb la mar no es podrà realitzar aquesta activitat
recreativa
La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana ha canviat la normativa que regula la pesca recreativa en aigües continentals de la Comunitat Valenciana. Amb la Resolució del 30 d’octubre de 2020 que modifica l’Ordre del 31 d’octubre de 2016 fixa noves normes generals. Pel que fa al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars estableix 4 trams ben diferenciats on la pesca està prohibida o controlada. El primer tram catalogat davall el règim de no pescable amb un vedat de pesca (VP) s’estableix des del peu de la presa de l’embassament de Sitjar fins al Pantanet de Santa Quitèria. La segona secció comprèn des del pantanet de Santa Quitèria fins a l’assut d’Almassora-Castelló. Ací s’ha declarat una zona de pesca controlada (ZPC), ja que hi ha un acotat vigent. La tercera secció assenyalada per la Conselleria va des de l’assut d’Almassora-Castelló fins al pont de la via del ferrocarril on s’ha establert un règim d’esbarjo i un aprofitament piscícola de zona de pesca lliure (ZPL). Finalment el quart tram desglossat per la Generalitat Valenciana comença al pont de la via del ferrocarril (entrada en la zona humida catalogada número 17 Desembocadura del Millars) i acaba a la desembocadura a la mar, al final de la zona humida. Ací el règim és no pescable amb un vedat de pesca (VP).
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha confeccionat uns fullets informatius per a repartir entre els pescadors continentals que accedeixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura. El primer objectiu és notificar tots els pescadors d’aquest canvi de normativa que regula la pesca i que va entrar en vigor el passat 6 de novembre de 2020. Per aquest motiu els agents de la guarderia rural del Consorci riu Millars realitzen una campanya informativa que pretén com prioritat avisar els pescadors d’aquest canvi important en la normativa. Per aquest motiu se’ls entregarà aquest fullet informatiu que detalla el canvi en la normativa que regula la pesca recreativa en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.
El Consorci riu Millars valora positivament aquest canvi, ja que cal tindre en conter que un animal tan emblemàtic per a la conservació dels rius com és la llúdria (Lutra lutra) s’ha establert a tot el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La pesca podria causar molèsties a l’expansió del xicotet carnívor i també causar-li una competència amb el seu aliment principal com són els peixos d’aigua dolça. També resulta important per a la gran quantitat d’aus aquàtiques que crien en els dos marges del riu i que en moltes ocasions la presència dels pescadors durant els mesos de primavera coincidint amb l’inici de les postes o l’alimentació de les llocades resulta perjudicial.
-Es revisarà tota la senyalització i equipament que permeten donar a conéixer el paisatge protegit a veïns i visitants
(más…)
Es tracta d’una planta exòtica procedent del continent americà que va arribar a Espanya a finals del segle XIX i s’ha estés per diversos llocs de la zona fluvial
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha eliminat els exemplars de llepassa borda (Xanthium strumarium subsp. Italicum) presents en la zona nord de la platja de les Goles, concretament les plantes que arrelaven al voltant de la gola nord i en tota la zona de les dunes. El servei de manteniment del Consorci riu Millars ha sigut l’encarregat de retirar d’aquesta zona del Paisatge Protegit tots els exemplars que colonitzaven el paratge. L’enorme quantitat de plantes presents en aquest punt del paratge fluvial protegit va requerir un gran esforç del servei de manteniment del Consorci riu Millars. Cal tenir en compte que estes plantes exòtiques tenen una enorme capacitat d’invasió tant de terrenys agrícoles de regadiu i secà, ambients naturals i seminaturals i zones fluvials i costaneres on competeixen amb la flora autòctona. Un dels principals objectius del Consorci riu Millars ha sigut eliminar totes les plantes llepasses bordes presents en aquesta zona, ja que es tracta d’un indret molt sensible i important per a la reproducció del corriol menut (Charadrius dubius).
-Dels EUA a Europa en un tres i no res
Les llepasses bordes van ser introduïdes a Europa procedents del continent americà cap a finals del segle XIX. Allà és una planta molt ben distribuïda des del sud del Canadà fins a Mèxic. La història de la llepassa borda no és diferent de la resta d’invasions biològiques produïdes a Espanya i que afecten directament a espais importants protegits com és el cas de la Desembocadura del riu Millars. Les principals empremtes ecològiques identificades de les plantes invasores com la llepassa borda són la competència amb espècies autòctones per l’espai, els nutrients i els recursos hídrics, la pèrdua i desplaçament d’espècies natives, i els canvis en l’equilibri i la integritat dels ecosistemes. Pel que fa a la seua via d’introducció no està del tot clara. Per exemple altres espècies exòtiques més conegudes que també han sigut controlades o estan en vies d’erradicació al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars són aquelles que van ser introduïdes en jardineria com a flora ornamental com és el cas per exemple dels plomalls (Cortaderia selloana). Altres van arribar com a plantes de conreu o per a delimitar parcel·les com és el cas de la pitera (Agave americana) o del miraguà fals (Araujia sericifera). També trobem casos de flora que es van introduir de forma premeditada per a fer restauracions com és l’exemple de l’acàcia blanca o la robínia (Robinia pseudoacacia). Els botànics desconeixen exactament com s’ha produït la via d’entrada de la llepassa borda a Espanya. Però sí que saben que es tracta d’una planta que produeix fruits molt espinosos i que a més estan proveïts de xicotets ganxos. Aquests fruits són capaços d’enganxar-se a la roba i als cabells de les persones o a la pel i les plomes dels animals domèstics i salvatges amb una facilitat sorprenent. Aquesta característica fa que la planta siga capaç de viatjar arreu del món amb una facilitat esbalaïdora. Tal com apunta el Servei de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana l’inventor del velcro es va inspirar en les llavors de les plantes del gènere Xanthium per fabricar el seu producte, ja que el velcro reprodueix el sistema d’adherència de les llavors d’aquestes plantes.
-Aquest cap de setmana se celebra el Dia Mundial de les Aus
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana convida a conéixer l’avifauna de la Desembocadura del Millars durant aquest cap de setmana amb motiu del Dia Mundial de les Aus.
Al Millars s’han arribat a citar fins a 200 espècies d’aus. Aprofitant la migració postnupcial, que ha significat la cria de milers d’aus en tota Europa, el visitant podrà trobar-se amb algunes d’aquestes aus en procés de migració. Entre elles, algunes aus rapaces com a àguiles calçades (Hieraaetus pennatus), àguiles serperes (Circaetus gallicus) i alguna àguila pescadora (Pandion haliaetus). Per això, la desembocadura del Millars, entre Almassora i Borriana, la platja de Les Goles, les llacunes artificials, l’entorn de l’Ermita de Santa Quitèria, la ruta botànica i el Termet de Vila-real s’han convertit en els últims anys en espais privilegiats per a una observació senzilla i familiar d’aus.
El turisme ornitològic familiar és un dels grans atractius de la zona. Grans i menuts poden aprofitar el bon clima dels primers dies de la tardor per a gaudir d’una jornada d’observació d’aus. Entre les espècies que es poden trobar, si s’observa amb deteniment, estan la gavina corsa (Larus audouinii), la corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), la fotja comuna (Fulica atra), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) o el gall de canyar (Porphyrio porphyrio). Per a això, el Consorci Riu Millars ofereix tres observatoris diferents situats en la part baixa de la desembocadura.
-Aquesta au camallarga, la més espectacular de totes les aquàtiques que habiten les zones humides valencianes, està descansant i alimentant-se des del passat 6 de setembre en la tranquil·litat de les basses artificials
(más…)
La guarderia rural i el servei de manteniment, coordinats amb els agents ambientals de la Conselleria de Medi Ambient, instal·len 3 trampes flotants per a capturar els exemplars exòtics d’aquesta espècie nord-americana
(más…)
L’onzé capítol de la sèrie audiovisual recorda la relació històrica, el present i el futur de la ciutat amb el curs fluvial més important de les comarques castellonenques
(más…)
El nové capítol de la sèrie audiovisual s’endinsa en la relació històrica, el present i el futur de la població amb el curs fluvial més important de la província de Castelló
(más…)
El vuité capítol de la sèrie documental visita cadascun dels artefactes hidràulics que van servir per a fer farina, fabricar tatxes, batans i electricitat
(más…)
La presència de pescadors es redueix un 75% en tres anys
Pel Paisatge Protegit de la Desembocaura circulen només un terç dels vehicles que fa tres anys
Les construccions il·legals al paratge preocupen els gestors
L’efecte dissuasiu de la Guarderia Rural permet reduir en un 95% les actes d’infracció
(más…)
El setè capítol de la sèrie documental visita els assentaments humans que s’alçaven a les riberes fluvials fa més de tres mil anys
(más…)