El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

  • El Servei de Manteniment ha tallat centenars de canyes invasores i altres exemplars de falsa acàcia i lantana
Leer más: El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua amb els treballs de manteniment i adequació de la xarxa de rutes i camins que discorren en els dos vessants del paratge fluvial. Específicament, el Servei de Manteniment està actuant aquests dies en el paratge de santa Quitèria, en el terme municipal d’Almassora. Els operaris estan treballant davall del pont per a retirar els centenars de canyes (Arundo donax) que han envaït l’espai.

La brigada està tallant les canyes invasores que han crescut vora el riu i davall dels ulls del pont. Alhora també estan desbrossant les escales que permeten accedir al riu des de la placeta ubicada al costat de l’alberg de santa Quitèria i justament darrere de l’ermita.

La canya és l’espècie invasora més abundant del paratge, però amb aquesta planta originària d’Àsia que ha arribat a colonitzar tota la franja mediterrània i el nord d’Àfrica també estan retirant exemplars de falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) i de lantana (Lantana camara). La calor i la humitat de les darreres setmanes està afavorint el ràpid creixement de la vegetació exòtica. La canya invasora és l’espècie que colonitza més ràpidament el paratge i constantment s’ha d’actuar sobre la planta perquè no acabe envaint el paratge.

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars du a terme durant tot l’any un treball intens per tal de retirar les canyes exòtiques del paratge. Les canyes invasores a causa de la humitat i la calor d’aquestes setmanes tenen els talls verds i molls i resulta més senzill tallar-les amb facilitat amb màquines desbrossadores. La resta d’exemplars adults s’ha de fer, una a una, amb grans tisores.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

  • A l’agost del 2021 es va produir l’accident mortal d’un exemplar
Leer más: El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha instal·lat senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural que informen de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció és prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura s’han col·locat 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.

Les llúdries són animals crepusculars nocturns que s’activen i busquen menjar a partir de la posta del sol. El seu patró de comportament provoca la freqüent entrada i eixida dels marges del riu en la cerca de menjar, com a peixos, crancs de riu, granotes o gripaus, entre altres espècies. En aquest sentit, els vials i camins rurals pròxims al llit són transitats sovint per vehicles de motor que es converteixen en un perill per als mamífers aquàtics.

Per això, l’actuació del Consorci demana minorar la velocitat i salvar un possible atropellament en zones on siga factible la trobada fortuïta, un pas més en la protecció de la fauna silvestre i alerta de la seva presència en els marges de les carreteres. Més si cap a la fi de tardor, època en la qual les hores de llum solar continuen minvant i la posta de sol és abans de les 18h, hora clau en eixides i entrades a polígons industrials i camps agrícoles. Ja a l’agost de 2021 es va trobar un exemplar de llúdria atropellat a uns 500 metres del llit del riu.

La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia del Consorci va descobrir la seva presència en la desembocadura en 2015, any rere any continuen trobant rastres del mamífer.  La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és un bioindicador que assenyala tant la bona qualitat de les aigües del riu com l’abundància d’aliment i la disminució de les molèsties causades per les activitats humanes com la pesca. Un fet al qual el Consorci contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural, especialment a través de l’esforç de la Guarderia Rural en protecció de fauna i flora que dia a dia duu a terme.

La quarta llacuna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars continua amb el seu procés de naturalització

La quarta llacuna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars continua amb el seu procés de naturalització

La nova zona humida artificial de 1200 metres quadrats ubicada a la vora de l’àrea recreativa de Carnissers, comença a atraure a les primeres aus

Leer más: La quarta llacuna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars continua amb el seu procés de naturalització

L’última llacuna artificial del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha complit 1 any de vida des de la seua construcció. La nova zona humida de 1200 metres quadrats s’ubica en el marge dret del Millars, a pocs metres de l’àrea recreativa del camí Carnissers del terme de Borriana. El projecte té com a objectiu la naturalització de l’espai perquè puga ser usat per diverses espècies d’aus limícoles i aquàtiques una vegada es complete el procés de naturalització. En una segona fase es procurarà adaptar la zona per a l’observació d’aus d’una forma senzilla. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars ja ha pogut constatar la presència de diverses espècies de fauna en la llacuna com és el martinet comú (Ardeola ralloides) o l’esplugabous (Bubulcus ibis) a més d’alguna rabosa que aprofita la llacuna per a beure.

  • La naturalització de la llacuna

La previsió que fan els tècnics del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és que hauran de passar diversos anys perquè la llacuna estiga envoltada de vegetació i puga permetre l’establiment de les potencials espècies aquàtiques. Fa uns mesos es van plantar diverses espècies al voltant de la llacuna com són àlbers blancs (Populus alba), gatells (Salix atrocinerea), sàlics (Salix purpurea) i tamarius africans (Tamarix africana) amb l’objectiu d’accelerar el procés de naturalització de la quarta llacuna. La finalitat és assolir un nou ecosistema de zona humida que compta amb una làmina d’aigua d’entre 40 i 50 centímetres i permeta la nidificació i observació d’aus com els anàtids, les limícoles i altres espècies i així reduir la pressió humana de la zona de les Goles.

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira trampes furtives de pesca al paratge de la Gola sud

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira trampes furtives de pesca al paratge de la Gola sud

S’han trobat dos mornells i diversos fils de pescar amb hams dorments per a pescar crancs blaus i anguiles

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha localitzat i retirat recentment del paratge de la Gola sud diversos aparells de pesca prohibits i utilitzats per furtius. Concretament, es tracta de dos mornells semblants a les nanses que legalment i amb permisos específics s’usen per a capturar peixos xicotets com les llises o les anguiles, principalment. Els guardes també han desarticulat dues llinyes dorments amb un ham a l’extrem, un xicotet suro i nugades a dos pals. Els artefactes de pesca estaven camuflats en una zona ben amagada de la Gola sud del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars entre els termes municipals de Borriana i Almassora. El servei de Guarderia Rural, afortunadament, no ha trobat cap peix, cranc o fins i tot alguna tortuga enganxada en les llinyes o a l’interior del mornell. Després de la retirada d’aquests artefactes de pesca furtius i prohibits al paratge fluvial, els guardes rurals van procedir a informar a les autoritats pertinents. També van fer una recerca minuciosa per les dues vores de la Gola sud per a comprovar que no hi havia altres trampes pròximes.

-L’anguila comuna europea continua en perill crític d’extinció

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), una organització internacional dedicada a la protecció dels recursos naturals, va incloure fa uns anys l’anguila comuna europea (Anguilla anguilla) en la Llista Roja d’animals en perill crític d’extinció al món. Aquesta entitat, nascuda el 1964, està àmpliament reconeguda internacionalment com la font d’informació més exacta i rigorosa en l’àmbit mundial sobre el grau de les amenaces a què s’enfronten les espècies d’animals, plantes i fongs. Existeixen més de 32.000 espècies en perill d’extinció, és a dir, un 27% de les més de 120.000 que s’han avaluat fins ara. L’anguila comuna europea que és susceptible de caure en els artefactes furtius retirats pel Servei de Guarderia Rural continua classificada en la categoria d’en perill crític d’extinció, una categoria on hui dia trobem per exemple animals com la balena franca (Eubalaena glacialis) o el rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus).

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars tanca la ruta botànica pel temporal de vent

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars tanca la ruta botànica pel temporal de vent

  • Hui continuarà l’alerta per nivell groc a tot el litoral de la província de Castelló relacionada amb la nova borrasca anomenada Domingos

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha decidit mantenir tancada la ruta botànica per precaució i seguint les indicacions per la preemergència meteorològica instaurada per a hui que és d’alerta groga per forts vents.

El Servei de Guarderia Rural va tancar ahir al matí les dues entrades que permeten endinsar-se a la ruta botànica, l’accés des del Molí del Termet de Vila-real i l’accés des del pont de Santa Quitèria. Cal recordar que ahir es van arribar a registrar fortes ràfegues de vent de fins a 65 quilòmetres en eixe tram del riu Millars. Ahir l’alerta va ser taronja i hui ha baixat groga. Això significa que el vent no serà tan potent, però, així i tot, es podrien arribar a ràfegues de fins a 40 quilòmetres a l’hora. Es tracta d’una situació perillosa per als usuaris de la ruta botànica, ja que en eixe tram que circula pel marge dret del riu Millars hi ha una gran quantitat d’arbres i roques que es podrien veure afectats per l’espenta del vent.

En situacions de forts temporals de vent és molt habitual la caiguda de branques i fins i tot arbres i roques que poden posar en perill la integritat de caminants i esportistes. Mentre el Servei 112 de la Generalitat Valenciana no retire la preemergència nivell groc per forts vents al litoral de la província de Castelló, la ruta botànica restarà tancada. Una situació que podria canviar a partir de demà dissabte.

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

  • El rastre de nombroses famílies ha estat notificat pel Servei de Guarderia Rural en zones com el Termet de Vila-real
Leer más: El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana iniciarà pròximament les pertinents accions per a controlar la creixent població de senglars que ronden pels vessants del riu. «Amb tota la sensibilitat ecològica que tenim, entenem que no és el seu espai, que no és el lloc adequat per a aquest tipus d’animals. Portem molts anys cuidant la biodiversitat de fauna i flora en el riu. És una qüestió d’equilibri i hem d’actuar per a fomentar-ho i continuar creixent com un paratge natural sostenible i divers», ha explicat José Benlloch, president del Consorci i alcalde de Vila-real.

El màxim representant del Consorci s’ha reunit en el Termet de Vila-real amb efectius del Servei de Guarderia Rural del Consorci Riu Millars així com amb l’empresa especialitzada en control de fauna urbana, ADDA, per a abordar el projecte i analitzar el punt de partida per a inspeccionar diferents zones. «Malgrat l’efectivitat de les actuacions dels últims anys en les quals capturem dotzenes d’exemplars, enguany la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ens ha denegat permisos. Per això, estem identificant infraestructures municipals per a poder continuar treballant en el seguiment, localització i captura de quants més exemplars millor», esclareix el president del Consorci.

En punts com el Termet ha estat notable la presència de senglars. Diverses mànegues de reg mossegades així com gespa alçada i excavada són conseqüències de les expedicions d’aquests animals. «Són molts exemplars als quals ens enfrontem. Són animals, i es guien a la recerca de menjar. Ous, pollets o plantes protegides estan en seriosos problemes amb senglars rondant la zona», expressa Benlloch, qui afegeix que «estem realment preocupats des del Consorci per l’alarma social i la por que desperta en la ciutadania. L’obligació, com a administració, és actuar i generar un espai segur on gaudir de tota la biodiversitat del Millars».

SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

  • SEO/Birdlife i el Consorci riu Millars han elaborat la guia “Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars”
  • La guia, editada en valencià, castellà i anglès, és de lliure accés i es pot descarregar en línia en les webs de SEO/BirdLife i del Consorci riu Millars
Leer más: SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

La guia “Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars” ha estat presentada en públic a la Casa de l’Assut del Sindicat de Regs de Vila-real. L’acte ha comptat amb la presència dels integrants de la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.

La mini-guia és un document en el qual es recullen els 96 ocells que, amb major o menor freqüència, es poden observar en aquest aiguamoll, inclòs en la Xarxa europea Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació. En les 424 hectàrees que configuren en Paisatge Protegit (declarat en 2005) es poden observar llacunes riques en vegetació aquàtica submergida i en espècies adaptades a viure parcialment cobertes d’aigua, juntament amb comunitats vegetals típiques de riberes i llits fluvials.

Conforme ens acostem a la costa, les comunitats vegetals van donant pas a jonqueres, hortes i prats humits, desembocant en un cordó de graves.
La diversitat d’ambients afavoreix la presència de diferents espècies d’ocells que utilitzen aquest espai com a lloc de cria, descans durant els seus viatges migratoris, o hivernada.

La guia s’ha editat en valencià, castellà i anglès, i per a cada ocell s’ha confeccionat una fitxa en la qual podem trobar una il·lustració, una descripció de les característiques bàsiques: mesures, alimentació, època per a observar-la, hàbits de vida, i una ressenya al seu estat de conservació.

Amb aquesta guia, usuaris del Paisatge Protegit i observadors no experimentats poden identificar els ocells amb major facilitat, podent buscar els ocells que es poden observar amb major facilitat en els diferents ambients de l’espai. Inclou també un mapa amb la ubicació dels observatoris d’ocells així com els camins de la Desembocadura del Millars pels quals passejar alhora que es descobreixen els diferents ambients.

La guia està disponible per a descàrrega en:

– web del Consorci riu Millars: https://consorciriumillars.com/
– pàgina SEO/BirdLife: https://seo.org/wp-content/uploads/2023/10/Aves-Mijares-castellano-LR.pdf

Passeig interpretatiu i neteja de la Desembocadura del Millars a càrrec d’Itinerantur

Passeig interpretatiu i neteja de la Desembocadura del Millars a càrrec d’Itinerantur

Aquest pròxim diumenge, dia 8 d’octubre, l’associació Itinerantur celebrarà el Dia Mundial de les aus d’una manera diferent, ajudant i contribuint a la cura del medi ambient.

Primer, els i les assistents gaudiran d’un passeig interpretatiu per les llacunes d’Almassora, on es coneixerà tota la biodiversitat que s’amaga en els racons d’aquests paisatges. En acabar, es desplaçaran tots fins a la platja de Les Goles, on cuidaran el riu fent una neteja en aquesta zona.

Així doncs, es podrà gaudir d’una jornada diferent, totalment gratuïta, per a passar un cap de setmana complet coneixent i ajudant el medi ambient. Per a poder assistir, cal reservar la plaça al següent enllaç:
https://gestion.itinerantur.com/event/les-goles-del-millars-paseo-interpretativo-y-limpieza-2023-10-08-188/register?fbclid=IwAR2YPjeN_KCWg3boYmy9YUerJ1_b1onvE-rLTpCsx1T1aJxArn9N8loZt1c

El Consorci del Millars licita el servei de vigilància i manteniment per un any a l’espera de reforçar el finançament

Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La principal colònia d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei s’ubica en el molí del Termet de Vila-real 

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana finalitza per quart any consecutiu el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada al molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. En el cens s’ha pogut constatar l’ocupació 24 nius. L’any passat en van ser 37, el 2021 un total de 29 i  i l’any 2020 en van ser 18. 

De moment aquest cens confirma una xicoteta davallada de la colònia del Termet després de l’augment paulatí que va experimentar fa 4 anys quan es va iniciar el cens dels avions comuns. Aquestes dades caldrà confirmar-les durant els pròxims anys. Cal apuntar que en maig es van comptabilitzar 19 nius ocupats, en juny 24 i en juliol, quan ja decau la reproducció, un total de 13. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada entre l’1 de maig i el 31 de juliol. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla s’ha dividit l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins.


Devoradors insaciables d’insectes

Hi ha una dada important i bastant desconeguda pel veïnat de moltes poblacions valencianes com és l’enorme benefici que aporta la presència dels nius dels avions comuns en edificis dels pobles i  les ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta (Hirundo rustica), però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.

Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recorda la problemàtica d’alimentar a la fauna salvatge

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recorda la problemàtica d’alimentar a la fauna salvatge

El Servei de Guarderia Rural ha comprovat com diverses raboses estan mostrant afecció als usuaris del paratge fluvial a conseqüència d’aquesta pràctica

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recorda la inconveniència que suposa alimentar a la fauna salvatge en el paratge fluvial. En les darreres setmanes el consorci gestor s’ha fet ressò de diverses queixes adreçades per usuaris per la presència de raboses que no demostren por cap a les persones i s’acosten cada vegada més. El Servei de Guarderia Rural ha comprovat la presència de fins a 3 raboses en diverses rutes del paratge fluvial que s’acostaven sense cap mena de temor a caminants, esportistes i passejants del paratge. Els guardes han pogut constatar que aquests animals salvatges estan sent alimentats de forma sistemàtica per algunes persones. Els biòlegs experts en zoologia sostenen que oferir aliment a la fauna salvatge de forma continuada pot tindre greus inconvenients no sols per a la fauna sinó també per a les persones. Per una banda, els animals acaben acostumant-se com és el cas d’aquestes tres raboses salvatges el que fa que, a poc a poc, vagen perdent la seua capacitat de caça i, per tant, de supervivència en la natura. Per altra, en alimentar a la fauna salvatge amb menjar inadequat els pot provocar malalties greus i en casos extrems, la mort. En la gran majoria d’ocasions els estómacs d’aquests animals no estan preparats per a digerir els aliments proporcionats per les persones. Aquest contacte de la fauna salvatge amb les persones també pot causar altres problemes puntuals com són accidents amb ciclistes o altres esportistes usuaris de les rutes del riu Millars, l’esglai que es poden dur les persones que no estan acostumades a la seua presència o la persecució directa d’algun desaprensiu que amb la domesticació dels animals aprofite per a fer-los mal. Per tant, el consorci gestor recorda que mai s’ha d’alimentar a la fauna salvatge en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, alhora que convida els usuaris a observar la fauna present al paratge seguint sempre les indicacions dels guardes i sense molestar en cap moment la mateixa.

Sense rastre de visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars des de fa 4 anys

Sense rastre de visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars des de fa 4 anys

L’últim exemplar d’aquesta espècie exòtica es va capturar el 2019

Des que el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va iniciar la campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà (Neovison vison) al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’ha aconseguit capturar un exemplar jove l’any 2019. Des d’aleshores, i ja han passat 4 anys, el Servei de Guarderia Rural encarregat de dur a terme els treballs no ha tornat a veure cap rastre de l’animal. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una seriosa amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Transició Ecològica i Desenvolupament Rural que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.

Un visó americà
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer i únic exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en la zona del mesurador, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.

Una bona notícia per a la fauna autòctonaLes principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.