El Consorci del Millars amplia el programa de control de senglars amb tres gàbies-parany per a reduir la sobrepoblació i evitar l’impacte en l’agricultura i la biodiversitat

El Consorci del Millars amplia el programa de control de senglars amb tres gàbies-parany per a reduir la sobrepoblació i evitar l’impacte en l’agricultura i la biodiversitat

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, redobla els seus esforços per al control i captura de la sobrepoblació de senglars que s’està registrant a l’entorn del Millars en els últims anys. Amb aquest objectiu, s’han instal·lat tres gàbies-parany, una per cadascun dels municipis de l’organisme, que se sumen a les autoritzacions d’esperes nocturnes a Almassora i Borriana. A més, el Consorci del Millars iniciarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població.

“Fa ja diversos anys que, sempre amb tots els permisos oportuns, estem intensificant el control als senglars al Millars, la sobrepoblació del qual representa una amenaça a la biodiversitat, l’agricultura o la seguretat viària, entre altres problemes”, assenyala el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui recorda que el sistema de gàbies per al control de senglars ja es va implantar l’any passat a Vila-real, amb el resultat de 25 exemplars capturats. “En el cas de Vila-real, a causa de l’elevada concentració residencial a l’entorn del paratge, no és possible el sistema d’esperes nocturnes que sí hem autoritzat en els municipis d’Almassora i Borriana. Per això, vam optar per la instal·lació d’aquest mètode de gàbies-parany selectives que ha donat bons resultats i que ara ampliem a les tres poblacions que formem part del consorci”, explica Benlloch. Per a fer possible aquest control i captura en gàbies, el Consorci ha obtingut aquesta mateixa setmana tots els permisos requerits i destinarà 8.734 euros a la contractació d’un servei especialitzat.

La implantació d’aquest sistema de seguiment i captura de senglars és la continuació dels primers treballs de prospecció en el paisatge protegit, utilitzant drons infrarojos i paranys fotogràfics, entre altres, per a determinar la població d’aquests animals en l’entorn natural. “Aquests treballs preliminars ens han permés acreditar que la presència del senglar al Millars no és conjuntural, sinó que es manté durant tot l’any. Això és així degut a múltiples factors, com el fet que no tenen depredador perquè és un espai protegit en el qual no se’ls pot donar caça, o que es tracta d’una zona amb gran activitat humana, que els permet trobar menjar amb facilitat”, detalla el president de l’organisme ambiental. L’amagatall natural que els poden suposar les canyes és un altre dels motius que explicarien l’increment d’aquesta espècie en els últims anys en el paisatge protegit. “Ací han trobat un ecosistema ideal per a la seua reproducció i això, quan hi ha sobrepoblació, suposa importants problemes als quals hem de donar resposta”, incideix Benlloch. Els danys en l’agricultura i a les infraestructures agrícoles, el perill d’accidents de trànsit si travessen camins o vies com la N340, la CV20 o l’AP7, o l’amenaça a l’equilibri ambiental que poden suposar són alguns d’ells. “És un animal 100% omnívor, nocturn i de gran pes que pot arribar als 100 quilos. En època de nidificació, per exemple, pot afectar greument espècies, sobretot aus”, adverteix l’alcalde de Vila-real, qui recorda que la desembocadura del Millars “és un entorn natural únic sobre el qual impacta el 40% de la població de la província”. La transmissió de malalties als animals domèstics, danys en zones verdes o en infraestructures i mobiliari urbans són uns altres dels motius que justifiquen el servei, a més dels possibles atacs a animals o persones. A aquest respecte, Benlloch matisa que es tracta d’animals que solen fugir davant la presència humana. “No acostumen a atacar a l’ésser humà, però si se senten amenaçats o ferits sí que podrien fer-ho”, puntualitza.

Al projecte de control i captura en gàbies-parany, el Consorci del Riu Millars sumarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població. “Ens consta, per exemple, que hi ha gent que fins i tot els facilita aliments, sense saber que, d’aquesta manera, poden estar impactant de manera important en l’ecosistema i la biodiversitat del nostre volgut Millars”, conclou Benlloch.

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Aquestes xicotetes aus marines no criaven a la platja de les Goles des de l’any 1990

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va detectar la presència de diverses parelles de mongetes (Sternula albifrons) o xatracs comuns a la platja de les Goles amb els seus nius i ous camuflats entre les pedres i recentment diversos pollets. Es tracta d’una notícia important, ja que aquesta espècie de xatrac no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-dos anys segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. A més, serà la primera vegada que ho fa des que existeix el Consorci riu Millars que vetlla per la conservació del paratge fluvial protegit. La seua presència s’ha pogut detectar gràcies al desenvolupament del projecte «Renaturalització de Platges per al Corriol Camanegre» promogut des de 2020 per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) i on també participen des de 2021 el Consorci riu Millars i l’Ajuntament d’Almassora. Amb el desenvolupament del projecte s’estan acomplint actuacions de restauració, claus per a la millora de les poblacions d’aus nidificants a les platges.

Una espècie protegida i amenaçada

La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l’espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d’una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d’aquest xatrac a Espanya és una de les més importants en l’àmbit Europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d’unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de màxims superiors a les 500 parelles el 1995, a mínims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d’espècies de xatracs. La principal localitat de cria es troba a les salines de Santa Pola, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importància es troba a l’Albufera de València, on l’espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l’Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l’interior del port de València, en superfícies no utilitzades de l’espigó Príncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l’any 1994.

Molèsties que acaben amb la reproducció

Tot i que es tracta d’una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria, com pot ser les ocasionades per usuaris de les platges poc respectuosos amb les zones delimitades. A més, s’uneix l’alteració del paisatge litoral i la destrucció dels sistemes dunars, cosa que causa una manca de localitats alternatives de nidificació que limiten l’augment i manteniment de la seua població. Aquests fets han derivat en l’abandonament de moltes zones de platja on nidificava tradicionalment. Això s’agreuja pel fet de veure’s desplaçat per altres espècies de xatracs i gavines que nidifiquen als llocs amb les millors condicions de conservació. Les mongetes que han tirat endavant les seues postes a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars necessiten una cosa aparentment tan senzilla com és tranquil·litat, evitar les molèsties dels banyistes dins de les zones delimitades, respectar les distàncies amb les palissades i sobretot controlar la presència de gossos a la platja que puguen malbaratar el futur d’una posta important per a la biodiversitat del paratge fluvial protegit. Per això el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci, ha fet una vigilància exhaustiva des de principis del mes de juny. El seguiment s’ha fet diàriament a primera hora del matí i última de la vesprada quan és més habitual la presència de persones amb gossos per la platja de les goles. L’Equip de Seguiment de Fauna de la Conselleria de Transició Ecològica va determinar al principi de la detecció de les mongetes l’actitud que van mostrar dues parelles pel que fa a l’inici de dues postes, una de dos ous i l’altra de tres.

El Consorci del Millars crearà una llacuna artificial per a la nidificació i observació d’aus al terme de Borriana

El Consorci del Millars crearà una llacuna artificial per a la nidificació i observació d’aus al terme de Borriana

El projecte suposarà una inversió de 45.841 euros i la llacuna tindrà 1.200 metres quadrats

L’inici dels treballs és imminent i amb aquesta seran quatre les llacunes existents al llit del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, crearà una nova llacuna artificial per a la nidificació i l’observació d’aus aquàtiques. Serà la quarta d’aquestes característiques que s’ubicarà al llit del riu, després de les creades amb les aigües depurades de la depuradora d’Almassora.

Aquest matí, al lloc on s’ubicarà, s’ha signat l’acta de replanteig de les obres amb la presència del president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, les alcaldesses de Borriana i Almassora, Maria Josep Safont i Merxe Galí , així com representants del Sindicat de Regs de Borriana, regidors dels ajuntaments i l’arqueòleg municipal de Borriana.

La llacuna, amb una superfície de 1200 metres quadrats, es podrà omplir gràcies a l’acord a què s’ha arribat amb els regants, que realitzaran l’aportació d’aigua necessària. L’objectiu, segons ha manifestat José Benlloch, és “renaturalitzar un espai com és la desembocadura del Millars i habilitar un nou ecosistema que permeta la nidificació i observació d’aus reduint la pressió humana sobre les Goles a la desembocadura. Volem viure en comunió amb la nostra biodiversitat”.

La inversió per a la nova llacuna serà de 45.841 euros. Després de la seva construcció i impermeabilització, passarà almenys un any per a la seva naturalització. S’executarà de manera semblant a les de la depuradora, de manera que es converteixi en un hàbitat adequat per a les possibles aus nidificants.

Està previst que puga comptar una làmina d’aigua entre 40 i 50 centímetres que permeti l’assentament d’aus limícoles i anàtides. Les vores seran suaus, assemblant-se als hàbitats de les llacunes naturals. En aquest cas la llacuna de Borriana podrà ser un hàbitat per a corriols o camallongues.

El Consorci del Millars incorpora un servei de visites i activitats guiades per a les escoles d’estiu de Vila-real, Borriana i Almassora

El Consorci del Millars incorpora un servei de visites i activitats guiades per a les escoles d’estiu de Vila-real, Borriana i Almassora

La junta de Govern del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha aprovat aquest matí contractar un servei especial de guies i activitats per als usuaris de les escoles d’estiu i aplecs que celebren els tres municipis que conformen el consorci. El servei, que s’ha adjudicat a l’empresa Itinerantur Rutes Cultura Natura, tindrà un cost màxim de 15.000 euros.

(más…)
El Consorci del Millars incorpora un servei de visites i activitats guiades per a les escoles d’estiu de Vila-real, Borriana i Almassora

El Consorci del Millars incorpora un servei de visites i activitats guiades per a les escoles d’estiu de Vila-real, Borriana i Almassora

La junta de Govern del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha aprovat aquest matí contractar un servei especial de guies i activitats per als usuaris de les escoles d’estiu i aplecs que celebren els tres municipis que conformen el consorci. El servei, que s’ha adjudicat a l’empresa Itinerantur Rutes Cultura Natura, tindrà un cost màxim de 15.000 euros.

“El paisatge protegit del Millars és un entorn únic, de gran riquesa ambiental i ecològica, que ofereix múltiples possibilitats per a acostar-nos al medi natural d’una manera lúdica. Les ‘escoletes’ d’estiu són una bona oportunitat perquè els més joves s’acosten a aquest espai únic i coneguen el valuós ecosistema que tenim ací, a casa nostra”, valora l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui hui ha presidit per primera vegada en aquest mandat la junta de govern del Consorci. “Les visites al paisatge protegit són una activitat cada vegada més demandada i aconsegueixen uns excel·lents resultats per a la promoció de l’entorn i la sensibilització ambiental. Per això, i veient l’èxit d’aquest tipus de visites, hem decidit formalitzar aquest contracte per a donar resposta a la demanda de les diferents escoles d’estiu que se celebren en els nostres municipis, mentre continuem treballant per a licitar un servei que done estabilitat i continuïtat a aquestes visites, sempre amb l’objectiu de posar en valor el nostre riu Millars”, agrega Benlloch, qui recorda que l’any passat ja es van realitzar activitats guiades als usuaris de l’escola d’estiu de Borriana. Enguany, les visites s’ampliaran als tres municipis consorciats.

El servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars inicia el cens d’avions comuns del paratge fluvial

El servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars inicia el cens d’avions comuns del paratge fluvial

  • La principal colònia d’aquesta espècie d’au insectívora, protegida per la llei, es troba al molí del Termet de Vila-real

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana acaba de començar per segon any consecutiu el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada al paratge de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real, concretament a l’edifici històric del molí.

(más…)
Comença el període de reproducció del corriol menut al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Comença el període de reproducció del corriol menut al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • Els gossos que passegen solts per la platja i els gats són les principals amenaces per a l’èxit reproductor d’aquesta xicoteta au limícola protegida

El servei de guarderia rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha començat un seguiment intensiu dels exemplars de corriol menut (Charadrius dubius) presents a la zona de la desembocadura del paratge fluvial protegit que ja es troben en ple període reproductiu.

(más…)
Rectifiquen tres postes elèctriques on fa uns mesos va morir electrocutada una rapinyaire a la vora del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Rectifiquen tres postes elèctriques on fa uns mesos va morir electrocutada una rapinyaire a la vora del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • L’empresa responsable de les esteses ha utilitzat aïlladors rígids per tal d’evitar el contacte de les aus amb els cables i els suports metàl·lics

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha constatat la rectificació de tres dels suports d’una estesa elèctrica on fa uns mesos va morir electrocutada una àguila calçada (Hieraaetus pennatus).

(más…)
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira flora exòtica del tram baix del paratge fluvial

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira flora exòtica del tram baix del paratge fluvial

S’ha omplert un contenidor de 8 m³ amb espècies invasores com l’opuntia, l’agave i el bàlsam dunar o ungla de gat

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars constituït pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua amb la retirada de la flora exòtica invasora que creix a les dos vessants del tram baix del paratge fluvial protegit, concretament en la zona que forma part de la Xarxa Natura 2000, és a dir, des del pont de la via del tren fins a la zona litoral. El Consorci gestor riu Millars va presentar una sol·licitud a la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana per a rebre col·laboració formativa en la retirada de flora exòtica. Recentment, una brigada de l’empresa Vaersa adscrita a la Xarxa Natura 2000 formada per un capatàs i 4 operaris, juntament amb els professionals del Servei de Manteniment del Consorci, van retirar els primers focus de les plantes exòtiques. En total van omplir un gran contenidor de 8 metres cúbics amb diverses espècies d’aquestes plantes exòtiques. Es tracta d’exemplars del cactus opuntia subulata (Cylindropuntia subulata), de figues paleres (Opuntia ficus-indica), d’agave americana (Agave sp) i de bàlsams dunars o també coneguts com a ungles de gat (Carpobrotus edulis), totes elles espècies exòtiques i invasores que provenen de conreus ornamentals, però que han acabat naturalitzant-se en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per diversos abocaments de restes de jardineria. El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor va realitzar a finals de l’any 2021 un complet inventari de la planta Opuntia subulata, present en la part baixa del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, inclosa en la Xarxa Natura 2000, és a dir, des de la línia de costa fins al pont del ferrocarril. En total es van constatar 20 punts on les plantes exòtiques estaven presents i més concretament es van localitzar 86 plantes distribuïdes en les dos vessants del riu. A partir d’ara el Servei de Manteniment del Consorci riu Millars, amb la formació rebuda per part de la brigada de la Xarxa Natura 2000 de l’empresa Vaersa, continuarà amb la retirada de les plantes exòtiques. El consorci gestor programarà jornades periòdiques de retirada d’opuntia subulata perquè, a poc a poc, aquestes plantes invasores deixen lloc a les espècies autòctones.

De Nord-amèrica i Sud-àfrica
Totes aquestes espècies exòtiques tenen una extraordinària capacitat de colonització i d’arrelament gràcies a la fragmentació de les branques des d’on són capaces d’arrelar amb moltíssima facilitat. El cactus Opuntia, la figa palera i l’agave provenen del continent americà. Per la seua banda l’ungla de gat o bàlsam dunar és endèmica de Sud-àfrica. Totes aquestes espècies van ser importades per a la mà de l’home al continent Europeu i ara són considerades com a plantes exòtiques i invasores.

La gola sud del Paisatge Protegit de la desembocadura del riu Millars s’obri novament a la mar després d’estar un any tancada

La gola sud del Paisatge Protegit de la desembocadura del riu Millars s’obri novament a la mar després d’estar un any tancada

  • El tren de borrasques que afecta la província de Castelló ha propiciat un desembassament des del pantà de Sitjar que ha provocat el trencament de la barrera de cudols a conseqüència de la força de l’aigua

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana està canviant aquests dies d’aspecte a conseqüència del tren de borrasques i de l’actual depressió aïllada de nivells alts (DANA) que està afectant diverses comarques de la província de Castelló.

(más…)
Nou dies de l’arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Nou dies de l’arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • Vora 700 xiquetes i xiquets d’educació Infantil i Primària de diversos col·legis d’Almassora participen d’aquestes jornades ambientals al paratge fluvial conegut com les Reballadores

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha rebut novament la visita de centenars d’alumnes per a celebrar una efemèride tan assenyalada en el calendari ambiental com és el Dia de l’Arbre, encara que en aquesta ocasió seran 9 jornades organitzades per l’Aula de Natura del consistori d’Almassora i protagonitzades per xiquets i xiquetes d’educació Infantil i Primària de diversos col·legis d’aquesta localitat de la Plana Alta.

(más…)
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars reprén el control dels visons americans

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars reprén el control dels visons americans

  • Els treballs serveixen per a frenar l’expansió de l’espècie exòtica al llarg dels rius espanyols

El servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha représ novament els treballs de control, seguiment i vigilància dels visons americans (Neovison vison) del paratge fluvial protegit.

(más…)