por Consorci | Jul 25, 2024 | riu millars
- L’alumnat visita la desembocadura de la mà d’Itinerantur per a descobrir la fauna i flora del riu
Leer más: Prop de 400 escolars descobreixen el paratge del Millars aquest estiu
Prop de 400 escolars de Vila-real, Borriana i Almassora descobreixen aquest estiu el paratge del riu Millars a través de les activitats organitzades des d’Itinerantur per a facilitar la conciliació laboral i familiar. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, aprofita aquestes visites per a mostrar als més xicotets la riquesa d’aquest entorn natural i ajudar a la seua conservació.
Així, les activitats comencen cada matí amb la recollida de deixalles durant 10 minuts per a ensenyar a l’alumnat la importància de mantindre net el paratge i previndre, a més, la possibilitat d’incendis. Burilles, menjar, plàstics, compreses i metalls apareixen diàriament en la desembocadura del Millars malgrat els intents de totes les entitats implicades per sensibilitzar a la població.
“Retornem al riu el favor que ens fa, li agraïm la sort que suposa tindre un entorn així tan prop de nosaltres”, expliquen des de l’organització. Una vegada netejat el paratge, alumnat i monitors recorren les senderes formades en paral·lel al riu, on els més xicotets descobreixen el cabal, la velocitat de l’aigua en els últims quilòmetres fins a arribar a la mar i les espècies que es crien.
En molts casos, malgrat la proximitat del Millars als municipis, els xicotets visiten ara per primera vegada aquest entorn. La sorpresa en descobrir un espai tan diferent de l’urbà, on el silenci i la naturalesa s’imposen a la contaminació, marca la reacció dels qui descobreixen el paratge. Les activitats enfocades a la botànica del riu se succeiran durant l’estiu per a oferir una alternativa d’oci a les famílies durant les vacances escolars.
por Consorci | Jul 23, 2024 | riu millars
- El paratge torna a lluir esplendorós d’aigua, vegetació i d’algunes espècies d’avifauna que han optat per la tranquil·litat d’aquest racó per a tindre família
Feia anys que el paratge que envolta el Pas de la Cossa, ubicat en el tram final de la desembocadura del riu Millars, entre les ciutats de Borriana i Almassora, no acollia tanta avifauna criant com enguany. El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha pogut constatar la presència de nombroses espècies d’aus aquàtiques que es troben en ple procés de cria i finalitzant-la.
Així per exemple, els guardes han determinat la presència de polles d’aigua comunes (Gallinula chloropus), camallargues comunes (Himantopus himantopus), ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos) i de fotges comunes (Fulica atra), l’oroval (Ardeola ralloides), els picaports (Plegadis falcinellus), els corriolets (Charadrius dubius), d’entre altres espècies. La clau que haja tornat aquesta diversitat d’avifauna a aquest paratge fluvial tranquil es troba en el fet que la rabera d’unes 500 d’ovelles que transitava per la zona haja deixat d’alimentar-se en el mateix llit del riu d’aquest últim tram del Millars. En els darrers mesos la vegetació ha tornat a créixer en el paratge. En l’actualitat també circula un xicotet cabal d’aigua fins a la Mediterrània. La vegetació que serveix de refugi a l’avifauna, l’aigua que proporciona menjar i la tranquil·litat han permés convertir aquest tram del riu en un xicotet paradís aquàtic i rabeig de quietud.
- Les vies pecuàries de la desembocadura del riu Millars
Les poblacions de Borriana i Almassora que acompanyen els últims quilòmetres del riu Millars fins al seu encontre amb la mar Mediterrània atresoren diverses vies pecuàries històriques en els seus respectius termes municipals. Per exemple, a Borriana trobem dues vies pecuàries com són la colada del Camí de Carnissers i Caminàs de 15 quilòmetres i la colada del Darrer Sedeny de vora 600 metres. La primera via pecuària travessa el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars a l’alçada del paratge de Carnissers.
Per la seua banda, Almassora té 8 vies pecuàries al terme municipal. La principal i que entra en contacte amb el Millars és l’Assagador Reial de la rambla de la Viuda que voreja el riu pel marge esquerre fins a la desembocadura. Les vies pecuàries són rutes o itineraris per on discorre o ha estat fent-ho tradicionalment el ramat a la recerca de pastures pròximes o llunyanes. La desembocadura del riu Millars acull alguns d’aquests camins ramaders, de bestiar o d’herbatge que permetia el pas dels animals. Ara, des que el ramat de vora 500 ovelles que feia servir un d’aquests assagadors ha deixat de pasturar en el mateix llit del riu, la recuperació herbàcia i arbustiva ha sigut tan espectacular que ha creat un xicotet ecosistema aquàtic tranquil capaç d’acollir novament a centenars d’aus aquàtiques.
por Consorci | Jul 13, 2024 | riu millars
La principal colònia de cria d’aquesta espècie d’au insectívora s’ubica en el molí del Termet de Vila-real
El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua, per cinqué any consecutiu, amb el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada a les parets del molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. La concentració d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei que arriba cada primavera per a criar és la més important de tot el paratge fluvial i per tant, és interessant conéixer el seu estat de salut, ja que les aus insectívores com els avions comuns, les oronetes (Hirundo rustica) o les falzies (Apus apus), d’entre altres, ens alliberen cada dia de milions de mosques, mosquits i altres insectes molestos que volen pels nostres pobles i ciutats. El cens va començar el passat 15 de maig i acabarà el pròxim 15 de juliol. Enguany, quan encara queda poc més d’una setmana per a la fi del cens, els guardes rurals han constatat un lleuger descens de nius i pollades respecte al 2023. Fa un any es van ocupar 24 nius i, de moment, de 17 sencers que s’han comptabilitzat, s’han ocupat 5, una xifra que podria canviar perquè aquesta espècie sol fer dos postes i a voltes fins a tres niuades. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla es divideix l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins (Passer domesticus).
Vint quilos d’insectes a l’any i 800 al dia
La presència d’avions comuns, oronetes i falzies aporta un enorme benefici a la ciutadania dels pobles i ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta, però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.
Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.
por Consorci | Jul 2, 2024 | riu millars
- La vegetació de ribera formada per xops, baladres, lledoners, llentiscles i tamarius, d’entre altres espècies, comença a brotar entre les cendres
Leer más: El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es recupera dels últims incendis forestals ocorreguts durant els mesos de febrer i març
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana comença a recuperar-se de les nefastes conseqüències dels darrers incendis forestals ocorreguts durant els passats mesos de febrer i març entre els paratges de santa Quitèria i les Revalladores. La pluja de les darreres setmanes ha ajudat al fet que una part important de la vegetació de ribera rebrote d’entre les cendres. La imatge d’aquests dies al llit del riu és la d’una catifa negra amb els troncs i les branques cremades de moltes espècies d’arbres i arbustos, però amb el verd intens de multitud de tiges i brots verds que comencen a créixer d’entre les soques i que contrasten vivament amb el paisatge desolador.
Es tracta d’espècies importants que creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com són els xops negres (Populus nigra), els baladres (Nerium oleander), els lledoners (Celtis australis), els llentiscles (Pistacea lentiscus), els tamarius (Tamarix spp) i els ullastres (Olea europaea L. var. sylvestris) d’entre altres espècies d’arbres i plantes arbustives. La desembocadura del riu Millars arrossega una sequera intensa des de fa molts mesos seguits que està estressant la vegetació de ribera, com ocorre en molts altres paratges fluvials de la província de Castelló. El cabal d’aigua del Millars s’ha tallat, pràcticament, des de la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu. De fet, des dels darrers mesos únicament arriba fins al pont de l’antiga Nacional 340.
Des d’ací i fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora el Millars no porta aigua. És precisament, des de l’assut comunitari o d’Almassora, a prop del paratge de santa Quitèria, fins a les proximitats de l’assut de les Revalladores, davant de la finca del Milionari, on es van produir els dos darrers incendis forestals dels mesos de febrer i març que van afectar a moltes espècies vegetals riberenques i a multitud d’aus que habiten als marges del riu o iniciaven el període de cria. Però, malauradament amb la vegetació autòctona de ribera que comença a reverdir també estan creixent d’entre la cendra milers de canyes invasores (Arundo donax L.).