Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La principal colònia d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei s’ubica en el molí del Termet de Vila-real 

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana finalitza per quart any consecutiu el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada al molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. En el cens s’ha pogut constatar l’ocupació 24 nius. L’any passat en van ser 37, el 2021 un total de 29 i  i l’any 2020 en van ser 18. 

De moment aquest cens confirma una xicoteta davallada de la colònia del Termet després de l’augment paulatí que va experimentar fa 4 anys quan es va iniciar el cens dels avions comuns. Aquestes dades caldrà confirmar-les durant els pròxims anys. Cal apuntar que en maig es van comptabilitzar 19 nius ocupats, en juny 24 i en juliol, quan ja decau la reproducció, un total de 13. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada entre l’1 de maig i el 31 de juliol. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla s’ha dividit l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins.


Devoradors insaciables d’insectes

Hi ha una dada important i bastant desconeguda pel veïnat de moltes poblacions valencianes com és l’enorme benefici que aporta la presència dels nius dels avions comuns en edificis dels pobles i  les ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta (Hirundo rustica), però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.

Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira centenars de metres de tubs de plàstic del paratge fluvial

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira centenars de metres de tubs de plàstic del paratge fluvial

  • El Servei de Manteniment ha tret 8 sacs de canonades abandonades procedents del reg per degoteig d’una enorme finca ubicada en el marge dret del tram baix

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, està retirant centenars de metres de tubs de plàstic de l’antiga Finca del Millars propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i ubicada en el tram més baix de la desembocadura. En les darreres setmanes el Servei de Manteniment ha aconseguit arreplegar 8 grans sacs amb aquestes canonades abandonades i portar-les a l’ecoparc per al seu reciclatge posterior. De fet, aquest procés de retirada de l’antiga infraestructura de reg per degoteig de la finca està duent-se a terme per etapes des de fa uns tres anys. Fins ara, contant els 8 sacs, el Servei de Manteniment ha retirat del paratge fluvial 32 grans bosses amb restes de la infraestructura del reg subterrània. L’objectiu del Consorci riu Millars és arranjar aquesta enorme propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de més de dues-centes mil fanecades ubicada dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.

  • Antigament es conreaven hortalisses

Fa uns quants anys una part dels 160 mil metres quadrats de l’antiga finca del Millars s’utilitzaven per a conrear hortalisses de regadiu amb un sistema de reg per degoteig subterrani. Amb els anys l’activitat es va abandonar i tota la infraestructura de reg subterrani ha anat malbaratant-se. La finca, des de l’abandó de l’activitat agrícola, ha anat naturalitzant-se fins al punt de convertir-se en lloc de trànsit i cria per a moltes espècies de xicotets carnívors i aus. Fins i tot és un terreny potencialment recuperable per a acollir a diverses espècies d’aus limícoles. De moment, un dels objectius més importants és retirar de la vista del paisatge els tubs de plàstic negre que afloren en la superfície per a convertir-lo en un lloc natural.