El paratge torna a lluir esplendorós d’aigua, vegetació i d’algunes espècies d’avifauna que han optat per la tranquil·litat d’aquest racó per a tindre família
Feia anys que el paratge que envolta el Pas de la Cossa, ubicat en el tram final de la desembocadura del riu Millars, entre les ciutats de Borriana i Almassora, no acollia tanta avifauna criant com enguany. El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha pogut constatar la presència de nombroses espècies d’aus aquàtiques que es troben en ple procés de cria i finalitzant-la.
Així per exemple, els guardes han determinat la presència de polles d’aigua comunes (Gallinula chloropus), camallargues comunes (Himantopus himantopus), ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos) i de fotges comunes (Fulica atra), l’oroval (Ardeola ralloides), els picaports (Plegadis falcinellus), els corriolets (Charadrius dubius), d’entre altres espècies. La clau que haja tornat aquesta diversitat d’avifauna a aquest paratge fluvial tranquil es troba en el fet que la rabera d’unes 500 d’ovelles que transitava per la zona haja deixat d’alimentar-se en el mateix llit del riu d’aquest últim tram del Millars. En els darrers mesos la vegetació ha tornat a créixer en el paratge. En l’actualitat també circula un xicotet cabal d’aigua fins a la Mediterrània. La vegetació que serveix de refugi a l’avifauna, l’aigua que proporciona menjar i la tranquil·litat han permés convertir aquest tram del riu en un xicotet paradís aquàtic i rabeig de quietud.
Les vies pecuàries de la desembocadura del riu Millars
Les poblacions de Borriana i Almassora que acompanyen els últims quilòmetres del riu Millars fins al seu encontre amb la mar Mediterrània atresoren diverses vies pecuàries històriques en els seus respectius termes municipals. Per exemple, a Borriana trobem dues vies pecuàries com són la colada del Camí de Carnissers i Caminàs de 15 quilòmetres i la colada del Darrer Sedeny de vora 600 metres. La primera via pecuària travessa el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars a l’alçada del paratge de Carnissers.
Per la seua banda, Almassora té 8 vies pecuàries al terme municipal. La principal i que entra en contacte amb el Millars és l’Assagador Reial de la rambla de la Viuda que voreja el riu pel marge esquerre fins a la desembocadura. Les vies pecuàries són rutes o itineraris per on discorre o ha estat fent-ho tradicionalment el ramat a la recerca de pastures pròximes o llunyanes. La desembocadura del riu Millars acull alguns d’aquests camins ramaders, de bestiar o d’herbatge que permetia el pas dels animals. Ara, des que el ramat de vora 500 ovelles que feia servir un d’aquests assagadors ha deixat de pasturar en el mateix llit del riu, la recuperació herbàcia i arbustiva ha sigut tan espectacular que ha creat un xicotet ecosistema aquàtic tranquil capaç d’acollir novament a centenars d’aus aquàtiques.
Intensificar el seguiment de la població de llúdria que habita en el paisatge protegit del Riu Millars. És el principal acord que ha pres avui la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que s’ha reunit telemàticament aquest matí presidit per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí.
L’objectiu del Protocol del Seguiment de la Llúdria en la desembocadura l’han realitzat els tècnics del Consorci. En ell s’estableixen huit punts amb estacions fixes de seguiment. Aquests punts fixos estan repartits en els 14 quilòmetres del tram de protecció, des del pont de l’autovia CV-10 fins a les Goles. El rastreig de les estacions de seguiment es realitzarà cada 45 dies, de manera que hi haurà dos seguiments en cadascuna de les estacions de l’any. L’objectiu és realitzar el rastreig en una mateixa jornada o en dos dies consecutius.
La Guarderia del Consorci serà l’encarregada de realitzar aquests seguiments. Fins a la data ja es realitzaven, però a partir d’ara, amb aquest nou mètode, se sistematitzarà i millorarà el protocol d’acció. Aquestes dades, posteriorment, són remeses a la Conselleria de Medi Ambient ja que existeix una estreta col·laboració entre els tècnics del consorci i el personal tècnic de l’administració autonòmica.
En els seguiments es tindran en compte aspectes com el tipus i nombre de rastres, les coordenades, els canvis que es produïsquen en l’entorn i qualsevol altre detall que siga observat pel personal del consorci. Des que s’activara el Consorci del Paisatge Protegit la protecció de la llúdria ha sigut un dels eixos centrals d’actuació. L’existència del mustèlid és un indicador de la millora de la biodiversitat en el llit del riu i el seu entorn. El consorci ha activat mesures pioneres com la senyalització en camins adjacents al riu per a evitar els atropellaments que han posat fi a la vida d’alguns exemplars, així com també tot el procés de seguiment que ara es protocol·litza. Així mateix, recentment es va realitzar la solta d’un exemplar procedent del centre de recuperació de fauna que la Conselleria de Medi Ambient té en el Saler.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Borriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha desmantellat diversos mecanismes preparats per a la caça furtiva en l’espai fluvial. En primer lloc, es tracta de dos punts d’ocultació que s’havien construït amb canyes i perfectament camuflades entre el Pas de la Cossa i el pont de l’autovia CV-18 para fer esperes a l’aguait . Els guardes han trobat al voltant d’un dels dos punts d’ocultació plomes de colls verds que probablement van ser caçats pels furtius. La zona ubicada davall del pont de la CV-18 és un espai tranquil i utilitzat pels ànecs per a descansar i alimentar-se. El segon artefacte desmuntat pel Servei de Guarderia Rural és una caixa de trampa que els furtius havien instal·lat en els antics camps agrícoles de Borriana. L’artefacte estava amagat entre la vegetació arbustiva. Es tracta d’una caixa trampa que incorpora una plataforma amb llavors pegades per atraure diverses espècies d’aus granívores com el colom torcaç, la tórtora, la perdiu o el colom. L’artefacte furtiu està ideat perquè l’au una vegada atreta pel menjar, xafe la plataforma i es disparen els pistons que la sostenen deixant a l’animal atrapat en la xarxa de la caixa trampa. El Servei de Guarderia Rural vigila constantment els 14 quilòmetres lineals de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per tal d’evitar entre moltes altres coses la caça i la pesca furtiva.
Les indicacions de precaució van ser instal·lades el passat mes de novembre en diversos punts del paratge fluvial protegit
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha pogut constatar que dos dels 13 senyals de trànsit instal·lats el passat mes de novembre per a advertir sobre la presència de llúdries al paratge fluvial han sigut arrancades. El Servei de Guarderia Rural baralla la doble possibilitat que es tracte d’un acte vandàlic com també de l’acció del vent. Siga com siga, el Consorci riu Millars per mitjà del servei de manteniment procedirà ràpidament a restaurar els senyals en el seu lloc original d’ubicació. L’objectiu de les indicacions de trànsit en les carreteres pròximes a l’espai natural és informar els usuaris de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles per a prevenir l’atropellament d’aquest mamífer protegit i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars. El Consorci riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins a les Goles de la desembocadura. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.
La reaparició d’aquests mamífers carnívors és una història d’èxit unida a una aposta ferma per la conservació
Les llúdries (Lutra lutra) estan tornant a ocupar els seus territoris històrics de la franja mediterrània de la Comunitat Valenciana que van perdre fa decennis per culpa de l’enverinament dels rius, la proliferació de preses i assuts i la dessecació de rius i rierols. La protecció efectiva de diversos espais naturals i la depuració de les aigües residuals de pobles i ciutats ha permés que aquests extraordinaris mamífers aquàtics recuperen els espais fluvials i inicien una lenta colonització. De fet, els territoris de les llúdries s’han multiplicat per deu en els darrers vint-i-cinc anys, segons els censos oficials duts a terme de manera periòdica per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana des de l’any 1996. Concretament, a la província de Castelló els registres realitzats des dels anys 80 del segle passat fins l’any 2000 demostraven una presència insignificant dels mustèlids únicament amb xicotets nuclis estables al riu Bergantes, entre les poblacions de Sorita i Aiguaviva (Terol) i gràcies a la seua connexió amb el riu Guadalope, tributari de l’Ebre.
Més de mig segle després un exemple ben pròxim d’aquesta valuosa recuperació la trobem al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat per un consorci d’administracions públiques com són els ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana que van apostar d’una forma decidida per la conservació dels últims 14 quilòmetres del riu Millars. De fet, els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars un mes d’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores la Guarderia Rural realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie en el tram protegit de la desembocadura del riu Millars. Durant els primers anys els guardes rurals van estar seguint els rastres que deixaven les llúdries en diversos indrets del riu com són excrements, empremtes i rascades. Les llúdries solen defecar en els mateixos punts. Fabriquen les anomenades latrines, és a dir, llocs on solen dipositar els excrements i marcar la seua presència de manera repetida.
Dels rastres al foto parament
Més tard, quan la presència d’aquests mamífers aquàtics va començar a ser més repetida van utilitzar la tècnica del foto parament, és a dir, una càmera que captura fotos i vídeo amb un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la seua gravació en detectar la presència dels animals. Aquesta tècnica s’usa des d’un primer moment davall la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’any 2018 l’ONG vila-realenca EDC Natura Fundació Omacha amb la col·laboració de la Guarderia Rural va obtindre diverses imatges de llúdries entre l’assut del Matxos de Vila-real i el Molí Paquero. Malauradament, 4 anys més tard, el mes d’agost de 2022, el servei de neteja viària de l’Ajuntament d’Almassora va localitzar una llúdria atropellada al camí de la Mar d’Almassora, la CV1840. L’exemplar va ser localitzat sense vida a 700 metres del llit del riu Millars. Però, afortunadament sis mesos més tard, en febrer, els guardes rurals van aconseguir amb la tècnica del foto parament noves imatges de llúdries al paratge fluvial.
Concretament, es tractava de dues proves importants com eren diverses fotografies on apareixen dues llúdries juntes i actives durant la nit i una gravació de poc més d’un minut on s’apreciava a dues llúdries juntes nadant i pescant en la desembocadura del riu Millars a plena llum del dia. A poc a poc, la Guarderia Rural va localitzar nous rastres de llúdries en diferents llocs del riu. Per exemple en la carretera que travessa el riu Millars en la seua confluència amb la rambla de la Viuda on van trobar excrements de llúdries a la vora de l’asfalt, en un lloc on les aigües del riu Millars formen un rabeig d’aigües tranquil·les. Es tracta d’un lloc idoni de pesca per a elles, però alhora també és una carretera perillosa per als mamífers, ja que sol estar bastant freqüentada de trànsit en hores punta per a treballadors i altres persones que circulen entre el polígon Ramonet d’Almassora i tota la zona de les urbanitzacions de sant Quitèria. Cal recordar que les llúdries són animals crepusculars i nocturns que s’activen durant la nit i van recorrent diversos trams del paratge protegit per a pescar. És fàcil que en qualsevol moment de la nit un conductor es trobe amb una llúdria en la carretera i que l’animal es puga enlluernar fàcilment. Per aquest motiu el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va començar a demanar els usuaris que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremaren la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’uns animals que després de molts anys estaven tornant al riu.
Senyals de trànsit per a previndre atropellaments
Una de les últimes decisions del Consorci riu Millars per a previndre els atropellaments de les llúdries va ser la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural on s’informa de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció ha sigut prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència del riu amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura es van col·locar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial. La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la seua presència en la desembocadura en 2015, any rere any, s’han trobat nombrosos rastres dels mamífers. La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és una extraordinària notícia per a la biodiversitat del riu Millars. Un fet al qual el Consorci riu Millars contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims 9 anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural.
