Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després
Aquestes xicotetes aus marines no criaven a la platja de les Goles des de l’any 1990
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va detectar la presència de diverses parelles de mongetes (Sternula albifrons) o xatracs comuns a la platja de les Goles amb els seus nius i ous camuflats entre les pedres i recentment diversos pollets. Es tracta d’una notícia important, ja que aquesta espècie de xatrac no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-dos anys segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. A més, serà la primera vegada que ho fa des que existeix el Consorci riu Millars que vetlla per la conservació del paratge fluvial protegit. La seua presència s’ha pogut detectar gràcies al desenvolupament del projecte «Renaturalització de Platges per al Corriol Camanegre» promogut des de 2020 per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) i on també participen des de 2021 el Consorci riu Millars i l’Ajuntament d’Almassora. Amb el desenvolupament del projecte s’estan acomplint actuacions de restauració, claus per a la millora de les poblacions d’aus nidificants a les platges.
Una espècie protegida i amenaçada
La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l’espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d’una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d’aquest xatrac a Espanya és una de les més importants en l’àmbit Europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d’unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de màxims superiors a les 500 parelles el 1995, a mínims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d’espècies de xatracs. La principal localitat de cria es troba a les salines de Santa Pola, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importància es troba a l’Albufera de València, on l’espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l’Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l’interior del port de València, en superfícies no utilitzades de l’espigó Príncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l’any 1994.
Molèsties que acaben amb la reproducció
Tot i que es tracta d’una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria, com pot ser les ocasionades per usuaris de les platges poc respectuosos amb les zones delimitades. A més, s’uneix l’alteració del paisatge litoral i la destrucció dels sistemes dunars, cosa que causa una manca de localitats alternatives de nidificació que limiten l’augment i manteniment de la seua població. Aquests fets han derivat en l’abandonament de moltes zones de platja on nidificava tradicionalment. Això s’agreuja pel fet de veure’s desplaçat per altres espècies de xatracs i gavines que nidifiquen als llocs amb les millors condicions de conservació. Les mongetes que han tirat endavant les seues postes a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars necessiten una cosa aparentment tan senzilla com és tranquil·litat, evitar les molèsties dels banyistes dins de les zones delimitades, respectar les distàncies amb les palissades i sobretot controlar la presència de gossos a la platja que puguen malbaratar el futur d’una posta important per a la biodiversitat del paratge fluvial protegit. Per això el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci, ha fet una vigilància exhaustiva des de principis del mes de juny. El seguiment s’ha fet diàriament a primera hora del matí i última de la vesprada quan és més habitual la presència de persones amb gossos per la platja de les goles. L’Equip de Seguiment de Fauna de la Conselleria de Transició Ecològica va determinar al principi de la detecció de les mongetes l’actitud que van mostrar dues parelles pel que fa a l’inici de dues postes, una de dos ous i l’altra de tres.
