Prop de 400 escolars descobreixen el paratge del Millars aquest estiu

Prop de 400 escolars descobreixen el paratge del Millars aquest estiu

  • L’alumnat visita la desembocadura de la mà d’Itinerantur per a descobrir la fauna i flora del riu
Leer más: Prop de 400 escolars descobreixen el paratge del Millars aquest estiu

Prop de 400 escolars de Vila-real, Borriana i Almassora descobreixen aquest estiu el paratge del riu Millars a través de les activitats organitzades des d’Itinerantur per a facilitar la conciliació laboral i familiar. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, aprofita aquestes visites per a mostrar als més xicotets la riquesa d’aquest entorn natural i ajudar a la seua conservació.

Així, les activitats comencen cada matí amb la recollida de deixalles durant 10 minuts per a ensenyar a l’alumnat la importància de mantindre net el paratge i previndre, a més, la possibilitat d’incendis. Burilles, menjar, plàstics, compreses i metalls apareixen diàriament en la desembocadura del Millars malgrat els intents de totes les entitats implicades per sensibilitzar a la població.

“Retornem al riu el favor que ens fa, li agraïm la sort que suposa tindre un entorn així tan prop de nosaltres”, expliquen des de l’organització. Una vegada netejat el paratge, alumnat i monitors recorren les senderes formades en paral·lel al riu, on els més xicotets descobreixen el cabal, la velocitat de l’aigua en els últims quilòmetres fins a arribar a la mar i les espècies que es crien.

En molts casos, malgrat la proximitat del Millars als municipis, els xicotets visiten ara per primera vegada aquest entorn. La sorpresa en descobrir un espai tan diferent de l’urbà, on el silenci i la naturalesa s’imposen a la contaminació, marca la reacció dels qui descobreixen el paratge. Les activitats enfocades a la botànica del riu se succeiran durant l’estiu per a oferir una alternativa d’oci a les famílies durant les vacances escolars.

Continua el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Continua el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La principal colònia de cria d’aquesta espècie d’au insectívora s’ubica en el molí del Termet de Vila-real 

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua, per cinqué any consecutiu, amb el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada a les parets del molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. La concentració d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei que arriba cada primavera per a criar és la més important de tot el paratge fluvial i per tant, és interessant conéixer el seu estat de salut, ja que les aus insectívores com els avions comuns, les oronetes (Hirundo rustica) o les falzies (Apus apus), d’entre altres, ens alliberen cada dia de milions de mosques, mosquits i altres insectes molestos que volen pels nostres pobles i ciutats. El cens va començar el passat 15 de maig i acabarà el pròxim 15 de juliol. Enguany, quan encara queda poc més d’una setmana per a la fi del cens, els guardes rurals han constatat un lleuger descens de nius i pollades respecte al 2023. Fa un any es van ocupar 24 nius i, de moment, de 17 sencers que s’han comptabilitzat, s’han ocupat 5, una xifra que podria canviar perquè aquesta espècie sol fer dos postes i a voltes fins a tres niuades. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla es divideix l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins (Passer domesticus).

Vint quilos d’insectes a l’any i 800 al dia

La presència d’avions comuns, oronetes i falzies aporta un enorme benefici a la ciutadania dels pobles i ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta, però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.

Nius protegits per la llei

La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es recupera dels últims incendis forestals ocorreguts durant els mesos de febrer i març

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es recupera dels últims incendis forestals ocorreguts durant els mesos de febrer i març

  • La vegetació de ribera formada per xops, baladres, lledoners, llentiscles i tamarius, d’entre altres espècies, comença a brotar entre les cendres
Leer más: El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es recupera dels últims incendis forestals ocorreguts durant els mesos de febrer i març

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana comença a recuperar-se de les nefastes conseqüències dels darrers incendis forestals ocorreguts durant els passats mesos de febrer i març entre els paratges de santa Quitèria i les Revalladores. La pluja de les darreres setmanes ha ajudat al fet que una part important de la vegetació de ribera rebrote d’entre les cendres. La imatge d’aquests dies al llit del riu és la d’una catifa negra amb els troncs i les branques cremades de moltes espècies d’arbres i arbustos, però amb el verd intens de multitud de tiges i brots verds que comencen a créixer d’entre les soques i que contrasten vivament amb el paisatge desolador.

Es tracta d’espècies importants que creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com són els xops negres (Populus nigra), els baladres (Nerium oleander), els lledoners (Celtis australis), els llentiscles (Pistacea lentiscus), els tamarius (Tamarix spp) i els ullastres (Olea europaea L. var. sylvestris) d’entre altres espècies d’arbres i plantes arbustives. La desembocadura del riu Millars arrossega una sequera intensa des de fa molts mesos seguits que està estressant la vegetació de ribera, com ocorre en molts altres paratges fluvials de la província de Castelló. El cabal d’aigua del Millars s’ha tallat, pràcticament, des de la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu. De fet, des dels darrers mesos únicament arriba fins al pont de l’antiga Nacional 340.

Des d’ací i fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora el Millars no porta aigua. És precisament, des de l’assut comunitari o d’Almassora, a prop del paratge de santa Quitèria, fins a les proximitats de l’assut de les Revalladores, davant de la finca del Milionari, on es van produir els dos darrers incendis forestals dels mesos de febrer i març que van afectar a moltes espècies vegetals riberenques i a multitud d’aus que habiten als marges del riu o iniciaven el període de cria. Però, malauradament amb la vegetació autòctona de ribera que comença a reverdir també estan creixent d’entre la cendra milers de canyes invasores (Arundo donax L.).

El Consorci Riu Millars aprova un protocol per a intensificar el seguiment de la llúdria en 8 punts del paisatge protegit

El Consorci Riu Millars aprova un protocol per a intensificar el seguiment de la llúdria en 8 punts del paisatge protegit

Intensificar el seguiment de la població de llúdria que habita en el paisatge protegit del Riu Millars. És el principal acord que ha pres avui la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que s’ha reunit telemàticament aquest matí presidit per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí. 

L’objectiu del Protocol del Seguiment de la Llúdria en la desembocadura l’han realitzat els tècnics del Consorci. En ell s’estableixen huit punts amb estacions fixes de seguiment. Aquests punts fixos estan repartits en els 14 quilòmetres del tram de protecció, des del pont de l’autovia CV-10 fins a les Goles. El rastreig de les estacions de seguiment es realitzarà cada 45 dies, de manera que hi haurà dos seguiments en cadascuna de les estacions de l’any. L’objectiu és realitzar el rastreig en una mateixa jornada o en dos dies consecutius. 

La Guarderia del Consorci serà l’encarregada de realitzar aquests seguiments. Fins a la data ja es realitzaven, però a partir d’ara, amb aquest nou mètode, se sistematitzarà i millorarà el protocol d’acció. Aquestes dades, posteriorment, són remeses a la Conselleria de Medi Ambient ja que existeix una estreta col·laboració entre els tècnics del consorci i el personal tècnic de l’administració autonòmica. 

En els seguiments es tindran en compte aspectes com el tipus i nombre de rastres, les coordenades, els canvis que es produïsquen en l’entorn i qualsevol altre detall que siga observat pel personal del consorci. Des que s’activara el Consorci del Paisatge Protegit la protecció de la llúdria ha sigut un dels eixos centrals d’actuació. L’existència del mustèlid és un indicador de la millora de la biodiversitat en el llit del riu i el seu entorn. El consorci ha activat mesures pioneres com la senyalització en camins adjacents al riu per a evitar els atropellaments que han posat fi a la vida d’alguns exemplars, així com també tot el procés de seguiment que ara es protocol·litza. Així mateix, recentment es va realitzar la solta d’un exemplar procedent del centre de recuperació de fauna que la Conselleria de Medi Ambient té en el Saler. 

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Borriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

El Consorci Riu Millars denuncia un nou abocament d’enderrocs en el paratge

El Consorci Riu Millars denuncia un nou abocament d’enderrocs en el paratge

Leer más: El Consorci Riu Millars denuncia un nou abocament d’enderrocs en el paratge

El Servei de Vigilància del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat un nou abocament d’enderrocs dins del paratge natural. La troballa s’ha localitzat a prop del pont del Camí La Cossa, el qual connecta Borriana i Almassora. Prop de 80 sacs replets de material i enderrocs han sigut abocats de forma totalment il·legal.

L’acció s’ha comunicat oficialment al Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil. Així, durant l’extracció del material s’ha trobat informació que ha servit per a identificar a les persones responsables.

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars condemna totalment aquests actes que atempten contra la fauna i la flora del paratge natural i, conjuntament, prega que no es tornen a repetir aquestes situacions perjudicials per al medi ambient i que embruten un espai de rica biodiversitat.