El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el cens hivernal d’arpellot de marjal en dormidor

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el cens hivernal d’arpellot de marjal en dormidor

  • Enguany els quatre observadors encarregats del seguiment de les aus rapinyaires, hi han comptat 2 exemplars joves
Leer más: El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el cens hivernal d’arpellot de marjal en dormidor

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per cinqué any consecutiu en el cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) realitzat als aiguamolls de la Comunitat Valenciana des de dormidors. Enguany s’han comptabilitzat dos exemplars joves d’aquesta espècie protegida qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. L’equip de voluntaris encarregat de dur a terme aquest cinqué cens consecutiu en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats a l’ornitologia va iniciar l’observació cap a les 16.30 de la vesprada i el va finalitzar poc després de les 18.00 h.

Els voluntaris es van ubicar abillats amb prismàtics i ulleres de llarga vista per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, el paratge de Carnissers i les Goles per a contar cadascun dels exemplars que passa per la zona al vespre, quan el sol comença a pondre’s i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Cal tindre en compte que en els darrers anys al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars s’han comptabilitzat xifres similars d’arpellots de marjal. La desembocadura és una zona humida xicoteta si la comparem amb grans aiguamolls com el Prat de Cabanes Torreblanca, els estanys d’Almenara o principalment el parc natural de l’Albufera de València, no obstant això, la participació anual del Consorci riu Millars en els censos d’arpellot de marjal és important perquè controla la població hivernant i la presència d’una espècie que fins fa poc de temps es trobava al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades com a en Perill d’Extinció. El cens, coordinat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l’hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L’objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d’aquesta espècie rapinyaire que s’ha especialitzat a viure en els aiguamolls.

  • Dormen amagats entre la vegetació

Els arpellots de marjal durant els mesos de l’hivern, formen el que s’anomena dormidors comunals, és a dir, llocs que ocupen entre la vegetació de les zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. Alguns d’aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d’individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol constant de patrullatge sobre desembocadures de rius i aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides valencianes. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics.

La majoria de les poblacions originàries del nord d’Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l’ala de tons crema molt variables. Els mascles adults són més vistosos, ja que tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l’hivern. Enguany fins a dos exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l’hivern i dormir.

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha acordat la realització d’un nou estudi per a continuar avançant en la protecció i conservació de la llúdria en aquest entorn natural. La Junta de Govern s’ha reunit hui de manera telemàtica, presidida per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, per a aprovar diferents assumptes entre els quals destaca la contractació d’un estudi sobre la dieta anual de la llúdria en el paisatge protegit. La investigació, que realitzarà el biòleg Manuel Peris Bruno, té una duració prevista d’un any i l’objectiu principal serà l’estudi de l’alimentació dels exemplars de llúdria que habiten en el paisatge protegit a través de l’anàlisi de la seua femta. D’aquesta manera, es podran detectar els canvis en l’alimentació d’aquests mamífers al llarg de l’any, la disponibilitat de preses o la possible presència d’elements contaminants que puguen ingerir.

Així les coses, aquest estudi suposa un pas més en el treball que al llarg de l’última dècada ha realitzat el Consorci del Millars per a la protecció d’aquesta espècie, amb el seguiment dels exemplars per part de la Guarderia Rural o la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural per a previndre els atropellaments.

D’altra banda, en la Junta de Govern també s’ha acordat la realització d’una activitat de conscienciació i divulgació el pròxim 31 de gener amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre. L’activitat es desenvoluparà en la nova llacuna de la desembocadura del Millars en el terme de Borriana i participaran alumnes dels centres educatius Hortolans de Borriana, la Panderola de Vila-real, Penyeta Roja de Castelló i el Taller d’Ocupació d’Almassora.

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

  • El Servei de Manteniment ha tallat centenars de canyes invasores i altres exemplars de falsa acàcia i lantana
Leer más: El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua amb els treballs de manteniment i adequació de la xarxa de rutes i camins que discorren en els dos vessants del paratge fluvial. Específicament, el Servei de Manteniment està actuant aquests dies en el paratge de santa Quitèria, en el terme municipal d’Almassora. Els operaris estan treballant davall del pont per a retirar els centenars de canyes (Arundo donax) que han envaït l’espai.

La brigada està tallant les canyes invasores que han crescut vora el riu i davall dels ulls del pont. Alhora també estan desbrossant les escales que permeten accedir al riu des de la placeta ubicada al costat de l’alberg de santa Quitèria i justament darrere de l’ermita.

La canya és l’espècie invasora més abundant del paratge, però amb aquesta planta originària d’Àsia que ha arribat a colonitzar tota la franja mediterrània i el nord d’Àfrica també estan retirant exemplars de falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) i de lantana (Lantana camara). La calor i la humitat de les darreres setmanes està afavorint el ràpid creixement de la vegetació exòtica. La canya invasora és l’espècie que colonitza més ràpidament el paratge i constantment s’ha d’actuar sobre la planta perquè no acabe envaint el paratge.

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars du a terme durant tot l’any un treball intens per tal de retirar les canyes exòtiques del paratge. Les canyes invasores a causa de la humitat i la calor d’aquestes setmanes tenen els talls verds i molls i resulta més senzill tallar-les amb facilitat amb màquines desbrossadores. La resta d’exemplars adults s’ha de fer, una a una, amb grans tisores.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

  • A l’agost del 2021 es va produir l’accident mortal d’un exemplar
Leer más: El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars instal·la senyals per a previndre l’atropellament de llúdries

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha instal·lat senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural que informen de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció és prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura s’han col·locat 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.

Les llúdries són animals crepusculars nocturns que s’activen i busquen menjar a partir de la posta del sol. El seu patró de comportament provoca la freqüent entrada i eixida dels marges del riu en la cerca de menjar, com a peixos, crancs de riu, granotes o gripaus, entre altres espècies. En aquest sentit, els vials i camins rurals pròxims al llit són transitats sovint per vehicles de motor que es converteixen en un perill per als mamífers aquàtics.

Per això, l’actuació del Consorci demana minorar la velocitat i salvar un possible atropellament en zones on siga factible la trobada fortuïta, un pas més en la protecció de la fauna silvestre i alerta de la seva presència en els marges de les carreteres. Més si cap a la fi de tardor, època en la qual les hores de llum solar continuen minvant i la posta de sol és abans de les 18h, hora clau en eixides i entrades a polígons industrials i camps agrícoles. Ja a l’agost de 2021 es va trobar un exemplar de llúdria atropellat a uns 500 metres del llit del riu.

La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia del Consorci va descobrir la seva presència en la desembocadura en 2015, any rere any continuen trobant rastres del mamífer.  La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és un bioindicador que assenyala tant la bona qualitat de les aigües del riu com l’abundància d’aliment i la disminució de les molèsties causades per les activitats humanes com la pesca. Un fet al qual el Consorci contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural, especialment a través de l’esforç de la Guarderia Rural en protecció de fauna i flora que dia a dia duu a terme.

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

  • El rastre de nombroses famílies ha estat notificat pel Servei de Guarderia Rural en zones com el Termet de Vila-real
Leer más: El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana iniciarà pròximament les pertinents accions per a controlar la creixent població de senglars que ronden pels vessants del riu. «Amb tota la sensibilitat ecològica que tenim, entenem que no és el seu espai, que no és el lloc adequat per a aquest tipus d’animals. Portem molts anys cuidant la biodiversitat de fauna i flora en el riu. És una qüestió d’equilibri i hem d’actuar per a fomentar-ho i continuar creixent com un paratge natural sostenible i divers», ha explicat José Benlloch, president del Consorci i alcalde de Vila-real.

El màxim representant del Consorci s’ha reunit en el Termet de Vila-real amb efectius del Servei de Guarderia Rural del Consorci Riu Millars així com amb l’empresa especialitzada en control de fauna urbana, ADDA, per a abordar el projecte i analitzar el punt de partida per a inspeccionar diferents zones. «Malgrat l’efectivitat de les actuacions dels últims anys en les quals capturem dotzenes d’exemplars, enguany la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ens ha denegat permisos. Per això, estem identificant infraestructures municipals per a poder continuar treballant en el seguiment, localització i captura de quants més exemplars millor», esclareix el president del Consorci.

En punts com el Termet ha estat notable la presència de senglars. Diverses mànegues de reg mossegades així com gespa alçada i excavada són conseqüències de les expedicions d’aquests animals. «Són molts exemplars als quals ens enfrontem. Són animals, i es guien a la recerca de menjar. Ous, pollets o plantes protegides estan en seriosos problemes amb senglars rondant la zona», expressa Benlloch, qui afegeix que «estem realment preocupats des del Consorci per l’alarma social i la por que desperta en la ciutadania. L’obligació, com a administració, és actuar i generar un espai segur on gaudir de tota la biodiversitat del Millars».