El Consorci del Millars amplia el programa de control de senglars amb tres gàbies-parany per a reduir la sobrepoblació i evitar l’impacte en l’agricultura i la biodiversitat

El Consorci del Millars amplia el programa de control de senglars amb tres gàbies-parany per a reduir la sobrepoblació i evitar l’impacte en l’agricultura i la biodiversitat

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, redobla els seus esforços per al control i captura de la sobrepoblació de senglars que s’està registrant a l’entorn del Millars en els últims anys. Amb aquest objectiu, s’han instal·lat tres gàbies-parany, una per cadascun dels municipis de l’organisme, que se sumen a les autoritzacions d’esperes nocturnes a Almassora i Borriana. A més, el Consorci del Millars iniciarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població.

“Fa ja diversos anys que, sempre amb tots els permisos oportuns, estem intensificant el control als senglars al Millars, la sobrepoblació del qual representa una amenaça a la biodiversitat, l’agricultura o la seguretat viària, entre altres problemes”, assenyala el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui recorda que el sistema de gàbies per al control de senglars ja es va implantar l’any passat a Vila-real, amb el resultat de 25 exemplars capturats. “En el cas de Vila-real, a causa de l’elevada concentració residencial a l’entorn del paratge, no és possible el sistema d’esperes nocturnes que sí hem autoritzat en els municipis d’Almassora i Borriana. Per això, vam optar per la instal·lació d’aquest mètode de gàbies-parany selectives que ha donat bons resultats i que ara ampliem a les tres poblacions que formem part del consorci”, explica Benlloch. Per a fer possible aquest control i captura en gàbies, el Consorci ha obtingut aquesta mateixa setmana tots els permisos requerits i destinarà 8.734 euros a la contractació d’un servei especialitzat.

La implantació d’aquest sistema de seguiment i captura de senglars és la continuació dels primers treballs de prospecció en el paisatge protegit, utilitzant drons infrarojos i paranys fotogràfics, entre altres, per a determinar la població d’aquests animals en l’entorn natural. “Aquests treballs preliminars ens han permés acreditar que la presència del senglar al Millars no és conjuntural, sinó que es manté durant tot l’any. Això és així degut a múltiples factors, com el fet que no tenen depredador perquè és un espai protegit en el qual no se’ls pot donar caça, o que es tracta d’una zona amb gran activitat humana, que els permet trobar menjar amb facilitat”, detalla el president de l’organisme ambiental. L’amagatall natural que els poden suposar les canyes és un altre dels motius que explicarien l’increment d’aquesta espècie en els últims anys en el paisatge protegit. “Ací han trobat un ecosistema ideal per a la seua reproducció i això, quan hi ha sobrepoblació, suposa importants problemes als quals hem de donar resposta”, incideix Benlloch. Els danys en l’agricultura i a les infraestructures agrícoles, el perill d’accidents de trànsit si travessen camins o vies com la N340, la CV20 o l’AP7, o l’amenaça a l’equilibri ambiental que poden suposar són alguns d’ells. “És un animal 100% omnívor, nocturn i de gran pes que pot arribar als 100 quilos. En època de nidificació, per exemple, pot afectar greument espècies, sobretot aus”, adverteix l’alcalde de Vila-real, qui recorda que la desembocadura del Millars “és un entorn natural únic sobre el qual impacta el 40% de la població de la província”. La transmissió de malalties als animals domèstics, danys en zones verdes o en infraestructures i mobiliari urbans són uns altres dels motius que justifiquen el servei, a més dels possibles atacs a animals o persones. A aquest respecte, Benlloch matisa que es tracta d’animals que solen fugir davant la presència humana. “No acostumen a atacar a l’ésser humà, però si se senten amenaçats o ferits sí que podrien fer-ho”, puntualitza.

Al projecte de control i captura en gàbies-parany, el Consorci del Riu Millars sumarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població. “Ens consta, per exemple, que hi ha gent que fins i tot els facilita aliments, sense saber que, d’aquesta manera, poden estar impactant de manera important en l’ecosistema i la biodiversitat del nostre volgut Millars”, conclou Benlloch.

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Les mongetes tornen a criar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars 32 anys després

Aquestes xicotetes aus marines no criaven a la platja de les Goles des de l’any 1990

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va detectar la presència de diverses parelles de mongetes (Sternula albifrons) o xatracs comuns a la platja de les Goles amb els seus nius i ous camuflats entre les pedres i recentment diversos pollets. Es tracta d’una notícia important, ja que aquesta espècie de xatrac no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-dos anys segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. A més, serà la primera vegada que ho fa des que existeix el Consorci riu Millars que vetlla per la conservació del paratge fluvial protegit. La seua presència s’ha pogut detectar gràcies al desenvolupament del projecte «Renaturalització de Platges per al Corriol Camanegre» promogut des de 2020 per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) i on també participen des de 2021 el Consorci riu Millars i l’Ajuntament d’Almassora. Amb el desenvolupament del projecte s’estan acomplint actuacions de restauració, claus per a la millora de les poblacions d’aus nidificants a les platges.

Una espècie protegida i amenaçada

La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l’espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d’una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d’aquest xatrac a Espanya és una de les més importants en l’àmbit Europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d’unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de màxims superiors a les 500 parelles el 1995, a mínims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d’espècies de xatracs. La principal localitat de cria es troba a les salines de Santa Pola, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importància es troba a l’Albufera de València, on l’espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l’Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l’interior del port de València, en superfícies no utilitzades de l’espigó Príncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l’any 1994.

Molèsties que acaben amb la reproducció

Tot i que es tracta d’una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria, com pot ser les ocasionades per usuaris de les platges poc respectuosos amb les zones delimitades. A més, s’uneix l’alteració del paisatge litoral i la destrucció dels sistemes dunars, cosa que causa una manca de localitats alternatives de nidificació que limiten l’augment i manteniment de la seua població. Aquests fets han derivat en l’abandonament de moltes zones de platja on nidificava tradicionalment. Això s’agreuja pel fet de veure’s desplaçat per altres espècies de xatracs i gavines que nidifiquen als llocs amb les millors condicions de conservació. Les mongetes que han tirat endavant les seues postes a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars necessiten una cosa aparentment tan senzilla com és tranquil·litat, evitar les molèsties dels banyistes dins de les zones delimitades, respectar les distàncies amb les palissades i sobretot controlar la presència de gossos a la platja que puguen malbaratar el futur d’una posta important per a la biodiversitat del paratge fluvial protegit. Per això el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci, ha fet una vigilància exhaustiva des de principis del mes de juny. El seguiment s’ha fet diàriament a primera hora del matí i última de la vesprada quan és més habitual la presència de persones amb gossos per la platja de les goles. L’Equip de Seguiment de Fauna de la Conselleria de Transició Ecològica va determinar al principi de la detecció de les mongetes l’actitud que van mostrar dues parelles pel que fa a l’inici de dues postes, una de dos ous i l’altra de tres.

El Consorci del Millars crearà una llacuna artificial per a la nidificació i observació d’aus al terme de Borriana

El Consorci del Millars crearà una llacuna artificial per a la nidificació i observació d’aus al terme de Borriana

El projecte suposarà una inversió de 45.841 euros i la llacuna tindrà 1.200 metres quadrats

L’inici dels treballs és imminent i amb aquesta seran quatre les llacunes existents al llit del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, crearà una nova llacuna artificial per a la nidificació i l’observació d’aus aquàtiques. Serà la quarta d’aquestes característiques que s’ubicarà al llit del riu, després de les creades amb les aigües depurades de la depuradora d’Almassora.

Aquest matí, al lloc on s’ubicarà, s’ha signat l’acta de replanteig de les obres amb la presència del president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, les alcaldesses de Borriana i Almassora, Maria Josep Safont i Merxe Galí , així com representants del Sindicat de Regs de Borriana, regidors dels ajuntaments i l’arqueòleg municipal de Borriana.

La llacuna, amb una superfície de 1200 metres quadrats, es podrà omplir gràcies a l’acord a què s’ha arribat amb els regants, que realitzaran l’aportació d’aigua necessària. L’objectiu, segons ha manifestat José Benlloch, és “renaturalitzar un espai com és la desembocadura del Millars i habilitar un nou ecosistema que permeta la nidificació i observació d’aus reduint la pressió humana sobre les Goles a la desembocadura. Volem viure en comunió amb la nostra biodiversitat”.

La inversió per a la nova llacuna serà de 45.841 euros. Després de la seva construcció i impermeabilització, passarà almenys un any per a la seva naturalització. S’executarà de manera semblant a les de la depuradora, de manera que es converteixi en un hàbitat adequat per a les possibles aus nidificants.

Està previst que puga comptar una làmina d’aigua entre 40 i 50 centímetres que permeti l’assentament d’aus limícoles i anàtides. Les vores seran suaus, assemblant-se als hàbitats de les llacunes naturals. En aquest cas la llacuna de Borriana podrà ser un hàbitat per a corriols o camallongues.