– Els agents identifiquen a dos joves que havien estat tirant coets en la zona coneguda com les Reballadores, en el marge esquerre del riu
Este passat cap de setmana un guarda rural del Consoci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, va acudir ràpidament fins a la zona de les Reballadores després d’apreciar el fum procedent de diferents llocs. El primer foc es va detectar en la finca del Milionari, al terme d’Almassora, fora dels límits del Paisatge Protegit, però els altres dos incendis es van produir, un davall del pont de la via del tren i l’altre uns centenars de metres riu avall molt a prop de la Casa de les Reixes. Poc després dues dotacions del Consorci Provincial de Bombers de la Diputació de Castelló van acudir a la zona per a apagar els dos incendis que van arribar a cremar uns 40 metres quadrats de canyar. Cap a les 18.30 h de la vesprada les dotacions de bombers van donar per extingits els dos xicotets incendis. Poc abans de l’arribada dels bombers a la zona dels incendis la Guàrdia Civil d’Almassora (Castelló) va aconseguir parar a 4 menors que fugien del lloc dels fets. Després d’interrogar-los van assenyalar a altres 4 menors com a autors dels incendis. Els joves van indicar als agents que els menors havien estat llançant coets cap a la vegetació de ribera del riu. A hores d’ara la Guàrdia Civil ha aconseguit identificar a dos d’aquests menors.
Després de restablir els elements espatllats de la Ruta Botànica els treballs continuen a la zona de la Ruta de l’Aigua, Senda Verda, les Reballadores, les Llacunes Artificials, Carnissers i la Cossa
El consorci gestor anuncia aquesta important intervenció de restauració aprofitant el Dia Mundial de les Zones Humides
El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recuperarà una de les zones més importants del paratge fluvial com és la Gola Nord ubicada a la part més baixa del tram fluvial. La llacuna de la Gola Nord ha anat perdent al llarg dels anys superfície de làmina d’aigua lliure a causa de l’augment de la sedimentació i progressiu rebliment de l’espai. L’increment de la vegetació protagonitzada pel senill o canyís (Phragmites australis) també ha afavorit que cada volta la gola anara desapareixent. Cal tindre en compte que el riu Millars anys enrere portava suficient aigua fins a la desembocadura per a mantenir un flux constant que afavoria la creació d’aquestes làmines a les anomenades goles. Ara el cabal del riu està controlat la major part de l’any i el flux no és constant durant els dotze mesos de l’any. Aquest descens de la làmina d’aigua ha afavorit la intrusió marina i la consegüent salinització de l’ecosistema. Ara aprofitant el Dia Mundial de les Zones Humides el consorci gestor ha anunciat la valoració de l’entorn de la Gola Nord. «Anem a donar un pas endavant de tot el que es feia fins ara que eren principalment tasques de guarderia i de manteniment. Anem a començar a aportar projectes per a tot el paisatge natural i un d’ells és aquest on volem valoritzar, visibilitzar-lo i fer accessible aquest espai per a tots els visitants. Entenem que quan les coses es coneixen finalment s’estimen, es respecten i es cuiden. Comencem amb aquest projecte d’Almassora però en seguiran uns altres a Borriana i Vila-real», ha anunciat l’alcaldessa d’Almassora i presidenta del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, Merche Galí.
Merche Galí i Josep Maria Martínez, tècnic de l’actuació
Tres actuacions amb tres objectius L’objectiu principal és valorar la Gola Nord amb diverses actuacions concretes que incideixen en la biodiversitat, la làmina d’aigua lliure i l’ús públic. Respecte a la primera es millorarà la qualitat ambiental de l’espai i s’eliminarà el canyar per mitjà de maquinària especial per tal de fer visible la llacuna. També es llevaran els plomalls o herba de la pampa (Cortaderia selloana) existents en la zona seca de la desembocadura, es retiraran els exemplars de tortugues exòtiques que es puguen capturar durant els treballs i es plantaran espècies adequades com són el xop blanc (Populus alba), la sarga (Salix eleagnos), el salze blanc (Salix alba), el tamariu (Tamarix sp.), el segamans o la mansega (Cladium mariscus), la salicària (Lithrum salicaria) i el lliri groc (Iris pseudacorus) entre d’altres. Respecte a la làmina d’aigua lliure es revertirà el procés de rebliment de la desembocadura, es localitzarà i quantificarà la superfície sedimentada de la Gola Nord, s’eliminarà mecànicament la vegetació existent en el perímetre de les dues llacunes per tal d’unir-les i ampliar la superfície de les làmines d’aigua obertes. I es recuperarà la làmina d’aigua de la llacuna retirant l’excés de sediments fins a una profunditat de 150 cm. Finalment es promourà l’ús públic compatible amb la conservació dels valors naturals, es recuperarà el valor paisatgístic amb l’obertura del camp visual des del passeig, s’instal·larà una passarel·la que permeta obrir una nova perspectiva de la desembocadura als visitants i s’instal·larà una tarima de fusta per a crear un sender accessible a les dos vessants de la Gola Nord. «Volem que el paisatge estiga més en consonància amb el paratge natural, amb la via verda, menys agressiu amb el paisatge i aquesta actuació permetrà fer més permeable la Gola Nord amb el passeig vora riu», ha afegit finalment l’alcaldessa d’Almassora i presidenta del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, Merche Galí. Aquest és un dels primers projectes de recuperació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que es desenvoluparan durant els pròxims anys. El Consorci gestor ha remés hui mateix el projecte a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al Servei Provincial de Costes i a la Conselleria de Medi Ambient per a sol·licitar les autoritzacions corresponents. S’espera que les obres puguen començar a partir del mes de setembre.
