Apareixen a terra dos dels senyals de trànsit que adverteixen sobre la presència de llúdries a la desembocadura del riu Millars

Apareixen a terra dos dels senyals de trànsit que adverteixen sobre la presència de llúdries a la desembocadura del riu Millars

Les indicacions de precaució van ser instal·lades el passat mes de novembre en diversos punts del paratge fluvial protegit

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha pogut constatar que dos dels 13 senyals de trànsit instal·lats el passat mes de novembre per a advertir sobre la presència de llúdries al paratge fluvial han sigut arrancades. El Servei de Guarderia Rural baralla la doble possibilitat que es tracte d’un acte vandàlic com també de l’acció del vent. Siga com siga, el Consorci riu Millars per mitjà del servei de manteniment procedirà ràpidament a restaurar els senyals en el seu lloc original d’ubicació. L’objectiu de les indicacions de trànsit en les carreteres pròximes a l’espai natural és informar els usuaris de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles per a prevenir l’atropellament d’aquest mamífer protegit i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars. El Consorci riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins a les Goles de la desembocadura. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha acordat la realització d’un nou estudi per a continuar avançant en la protecció i conservació de la llúdria en aquest entorn natural. La Junta de Govern s’ha reunit hui de manera telemàtica, presidida per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, per a aprovar diferents assumptes entre els quals destaca la contractació d’un estudi sobre la dieta anual de la llúdria en el paisatge protegit. La investigació, que realitzarà el biòleg Manuel Peris Bruno, té una duració prevista d’un any i l’objectiu principal serà l’estudi de l’alimentació dels exemplars de llúdria que habiten en el paisatge protegit a través de l’anàlisi de la seua femta. D’aquesta manera, es podran detectar els canvis en l’alimentació d’aquests mamífers al llarg de l’any, la disponibilitat de preses o la possible presència d’elements contaminants que puguen ingerir.

Així les coses, aquest estudi suposa un pas més en el treball que al llarg de l’última dècada ha realitzat el Consorci del Millars per a la protecció d’aquesta espècie, amb el seguiment dels exemplars per part de la Guarderia Rural o la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural per a previndre els atropellaments.

D’altra banda, en la Junta de Govern també s’ha acordat la realització d’una activitat de conscienciació i divulgació el pròxim 31 de gener amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre. L’activitat es desenvoluparà en la nova llacuna de la desembocadura del Millars en el terme de Borriana i participaran alumnes dels centres educatius Hortolans de Borriana, la Panderola de Vila-real, Penyeta Roja de Castelló i el Taller d’Ocupació d’Almassora.

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

Les llúdries reconquereixen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • La reaparició d’aquests mamífers carnívors és una història d’èxit unida a una aposta ferma per la conservació

Les llúdries (Lutra lutra) estan tornant a ocupar els seus territoris històrics de la franja mediterrània de la Comunitat Valenciana que van perdre fa decennis per culpa de l’enverinament dels rius, la proliferació de preses i assuts i la dessecació de rius i rierols. La protecció efectiva de diversos espais naturals i la depuració de les aigües residuals de pobles i ciutats ha permés que aquests extraordinaris mamífers aquàtics recuperen els espais fluvials i inicien una lenta colonització. De fet, els territoris de les llúdries s’han multiplicat per deu en els darrers vint-i-cinc anys, segons els censos oficials duts a terme de manera periòdica per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana des de l’any 1996. Concretament, a la província de Castelló els registres realitzats des dels anys 80 del segle passat fins l’any 2000 demostraven una presència insignificant dels mustèlids únicament amb xicotets nuclis estables al riu Bergantes, entre les poblacions de Sorita i Aiguaviva (Terol) i gràcies a la seua connexió amb el riu Guadalope, tributari de l’Ebre.

Més de mig segle després un exemple ben pròxim d’aquesta valuosa recuperació la trobem al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat per un consorci d’administracions públiques com són els ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana que van apostar d’una forma decidida per la conservació dels últims 14 quilòmetres del riu Millars. De fet, els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars un mes d’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores la Guarderia Rural realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie en el tram protegit de la desembocadura del riu Millars. Durant els primers anys els guardes rurals van estar seguint els rastres que deixaven les llúdries en diversos indrets del riu com són excrements, empremtes i rascades. Les llúdries solen defecar en els mateixos punts. Fabriquen les anomenades latrines, és a dir, llocs on solen dipositar els excrements i marcar la seua presència de manera repetida. 

Dels rastres al foto parament

Més tard, quan la presència d’aquests mamífers aquàtics va començar a ser més repetida van utilitzar la tècnica del foto parament, és a dir, una càmera que captura fotos i vídeo amb un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la seua gravació en detectar la presència dels animals. Aquesta tècnica s’usa des d’un primer moment davall la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’any 2018 l’ONG vila-realenca EDC Natura Fundació Omacha amb la col·laboració de la Guarderia Rural va obtindre diverses imatges de llúdries entre l’assut del Matxos de Vila-real i el Molí Paquero. Malauradament, 4 anys més tard, el mes d’agost de 2022, el servei de neteja viària de l’Ajuntament d’Almassora va localitzar una llúdria atropellada al camí de la Mar d’Almassora, la CV1840. L’exemplar va ser localitzat sense vida a 700 metres del llit del riu Millars. Però, afortunadament sis mesos més tard, en febrer, els guardes rurals van aconseguir amb la tècnica del foto parament noves imatges de llúdries al paratge fluvial.

Concretament, es tractava de dues proves importants com eren diverses fotografies  on apareixen dues llúdries juntes i actives durant la nit i una gravació de poc més d’un minut on s’apreciava a dues llúdries juntes nadant i pescant en la desembocadura del riu Millars a plena llum del dia. A poc a poc, la Guarderia Rural va localitzar nous rastres de llúdries en diferents llocs del riu. Per exemple en la carretera que travessa el riu Millars en la seua confluència amb la rambla de la Viuda on van trobar excrements de llúdries a la vora de l’asfalt, en un lloc on les aigües del riu Millars formen un rabeig d’aigües tranquil·les. Es tracta d’un lloc idoni de pesca per a elles, però alhora també és una carretera perillosa per als mamífers, ja que sol estar bastant freqüentada de trànsit en hores punta per a treballadors i altres persones que circulen entre el polígon Ramonet d’Almassora i tota la zona de les urbanitzacions de sant Quitèria. Cal recordar que les llúdries són animals crepusculars i nocturns que s’activen durant la nit i van recorrent diversos trams del paratge protegit per a pescar. És fàcil que en qualsevol moment de la nit un conductor es trobe amb una llúdria en la carretera i que l’animal es puga enlluernar fàcilment. Per aquest motiu el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va començar a demanar els usuaris que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremaren la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’uns animals que després de molts anys estaven tornant al riu.

Senyals de trànsit per a previndre atropellaments

Una de les últimes decisions del Consorci riu Millars per a previndre els atropellaments de les llúdries va ser la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural on s’informa de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció ha sigut prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència del riu amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura es van col·locar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial. La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la seua presència en la desembocadura en 2015, any rere any, s’han trobat nombrosos rastres dels mamífers. La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és una extraordinària notícia per a la biodiversitat del riu Millars. Un fet al qual el Consorci riu Millars contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims 9 anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural. 

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord

  • Es van instal·lar fa justament un any per a evitar l’expansió de les canyes invasores
Leer más: El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord

El Servei de Manteniment del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha retirat les diferents lones de geotèxtil que cobrien, des de fa 1 any, el vessant esquerre de la Gola Nord ubicada al terme municipal d’Almassora. El resultat de l’actuació ha sigut satisfactori, ja que el teixit que s’havia instal·lat en la superfície de terra ha evitat l’expansió dels rizomes de les canyes invasores (Arundo donax). Aquestes cobertes de teixit vegetal s’estan utilitzant de forma generalitzada en moltes altres zones humides del litoral mediterrani i en trams mitjans i baixos de rius per a evitar la colonització dels canyars que acaben per ofegar i matar qualsevol altra espècie de flora autòctona. Ara la retirada de la lona ha permés comprovar com davall no ha crescut cap canya invasora i les espècies autòctones que es van plantar han experimentat un creixement adequat. Es tracta de plantes i arbres com els oms (Ulmus minor), els xops blancs (Populus alba), les sargues (Salix eleagnos), els salzes blancs (Salix alba) o els tamarius (Tamarix spp).

  • La restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars

L’efecte de les lones geotèxtil sobre l’ecosistema forma part del projecte de restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars que es va iniciar l’any 2021. El Millars, abans que els diferents embassaments regularen el cabal del riu, portava aigua suficient per a mantenir el flux constant d’aigua en la desembocadura, el que afavoria la creació de làmines en les diferents goles. Antigament, la gola nord presentava aquest aspecte, però a poc a poc, per la falta d’aigua va iniciar un procés de sedimentació i un ràpid creixement de la vegetació protagonitzada pel canyís (Phragmites australis) i altres espècies invasores com la canya, la bardana (Xanthium strumarium) i l’herba de la pampa (Cortaderia selloana). El projecte va consistir a revertir el procés de sedimentació de la llacuna amb l’eliminació mecànica de la vegetació existent en el perímetre de la llacuna i la recuperació de la làmina amb la retirada de l’excés de sediments fins a una profunditat màxima de 150 centímetres. L’objectiu final d’aquest projecte ha sigut recuperar la Gola Nord per a promoure l’ús públic compatible amb la conservació dels valors naturals i alhora el valor paisatgístic de la llacuna amb l’obertura del camp visual des del passeig.

El Consorci del Millars aprova el pressupost de 2024 i reitera la petició d’una aportació econòmica de la Generalitat  

El Consorci del Millars aprova el pressupost de 2024 i reitera la petició d’una aportació econòmica de la Generalitat  

– El president i alcalde de Vila-real, José Benlloch, lamenta que la Conselleria encara no ha designat al seu representant en aquest organisme i anuncia que convidarà a la consellera Salomé Pradas a la pròxima reunió de la Junta de Govern

Leer más: El Consorci del Millars aprova el pressupost de 2024 i reitera la petició d’una aportació econòmica de la Generalitat  

La Junta de Govern del Consorci gestor del paisatge protegit de la desembocadura del Millars ha aprovat el pressupost per a 2024, que ascendirà novament a 270.000 euros per a fer front a les despeses del personal administratiu i tècnic així com el servei de vigilància i manteniment del paratge. Els comptes del pròxim any es nodriran, com fins ara, de les aportacions dels tres ajuntaments que integren el consorci i la Diputació de Castelló. Així, els consistoris de Vila-real, Borriana i Almassora aporten 60.000 euros, respectivament, mentre que la institució provincial destina 90.000 euros. Unes quantitats que, segons el president del consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, “cobreixen únicament les necessitats bàsiques per a la protecció i manteniment del paisatge, per la qual cosa necessitem incrementar els nostres ingressos”. En aquest sentit, com ja va fer en la sessió constitutiva de la Junta de Govern en l’inici d’aquesta legislatura, Benlloch ha tornat a reivindicar la necessitat que “la Conselleria de Medi Ambient s’implique en la gestió del paratge amb una aportació econòmica”.

Cal assenyalar que la Conselleria de Medi Ambient compta amb un representant en la Junta del Consorci que fins ara ha estat sempre el director territorial de Medi Ambient. No obstant això, avui dia, la Generalitat no està representada en el Consorci del Millars ja que el govern autonòmic encara no ha designat a la persona que ocuparà el càrrec de director territorial.

Benlloch ha volgut “respectar un mínim temps comprensible perquè la consellera de l’àrea, la castellonenca Salomé Pradas, prengués possessió i tingués coneixement de totes les àrees que són de la seva competència així com que pogués conformar els seus equips”. No obstant això, el president del consorci lamenta que “avui dia, hem hagut d’aprovar el pressupost per a l’any vinent sense tenir designat a cap representant de la Conselleria”.

Per aquest motiu, una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat Valenciana, Benlloch ha anunciat que “convidaré a la consellera a la pròxima reunió del consorci, que se celebrarà al gener, per a explicar-li tot el treball realitzat i la importància d’aquest organisme, així com per a demanar-li una major implicació del govern valencià que ja hem reclamat des de fa anys sense èxit”.

D’altra banda, la Junta de Govern del Consorci del Millars també ha adjudicat el contracte de manteniment i vigilància del paratge a l’empresa Facsa per import de 172.231 euros anuals, amb una durada prevista d’un any, prorrogable fins a quatre anys.

El president del Consorci explica que aquest contracte “no respon a les necessitats actuals per a la prestació d’un bon servei i és imprescindible millorar-lo”. Malgrat això, Benlloch admet que “en les actuals circumstàncies, resulta impossible aquesta millora si no incrementem els ingressos de l’organisme, cosa que hauria d’anar de la mà de la necessària aportació de la Conselleria de Medi Ambient per a la despesa del dia a dia”. D’aquesta manera, una vegada garantit el pressupost per al manteniment a través de les aportacions de les administracions que formen part del Consorci, els fons europeus que l’entitat també aspira a aconseguir es dedicarien a actuacions puntuals de millora.