El Servei de Guarderia rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha capturat un nou visó americà jove (Neovison vison) en el tram mitjà del paratge fluvial, justament en el mateix lloc on es va capturar el primer exemplar un mes de maig de l’any 2019. Es tracta d’un animal de primer any que ha caigut en una de les trampes que es troben instal·lades al llarg dels 14 quilòmetres lineals protegits, des del pont de la CV-10 fins a la desembocadura amb a la Mediterrània. L’animal ha sigut localitzat a primera hora del matí per un dels guardes rurals que és quan es fa la ronda per a determinar la presència de visons americans caiguts a les gàbies.
Segons determina el protocol d’esta campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà al rius valencians la guarderia rural s’ha posat en contacte amb l’agent mediambiental de la zona perquè es faça càrrec de l’animal. Des que es va iniciar la campanya d’àmbit nacional al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’han aconseguit capturar dos exemplars joves. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica, el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.
És una espècie exòtica
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en el tram mitjà del riu, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.
Les principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per cinqué any consecutiu en el cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) realitzat als aiguamolls de la Comunitat Valenciana des de dormidors. Enguany s’han comptabilitzat dos exemplars joves d’aquesta espècie protegida qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. L’equip de voluntaris encarregat de dur a terme aquest cinqué cens consecutiu en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats a l’ornitologia va iniciar l’observació cap a les 16.30 de la vesprada i el va finalitzar poc després de les 18.00 h.
Els voluntaris es van ubicar abillats amb prismàtics i ulleres de llarga vista per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, el paratge de Carnissers i les Goles per a contar cadascun dels exemplars que passa per la zona al vespre, quan el sol comença a pondre’s i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Cal tindre en compte que en els darrers anys al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars s’han comptabilitzat xifres similars d’arpellots de marjal. La desembocadura és una zona humida xicoteta si la comparem amb grans aiguamolls com el Prat de Cabanes Torreblanca, els estanys d’Almenara o principalment el parc natural de l’Albufera de València, no obstant això, la participació anual del Consorci riu Millars en els censos d’arpellot de marjal és important perquè controla la població hivernant i la presència d’una espècie que fins fa poc de temps es trobava al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades com a en Perill d’Extinció. El cens, coordinat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l’hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L’objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d’aquesta espècie rapinyaire que s’ha especialitzat a viure en els aiguamolls.
Dormen amagats entre la vegetació
Els arpellots de marjal durant els mesos de l’hivern, formen el que s’anomena dormidors comunals, és a dir, llocs que ocupen entre la vegetació de les zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. Alguns d’aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d’individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol constant de patrullatge sobre desembocadures de rius i aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides valencianes. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics.
La majoria de les poblacions originàries del nord d’Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l’ala de tons crema molt variables. Els mascles adults són més vistosos, ja que tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l’hivern. Enguany fins a dos exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l’hivern i dormir.
Les indicacions de precaució van ser instal·lades el passat mes de novembre en diversos punts del paratge fluvial protegit
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha pogut constatar que dos dels 13 senyals de trànsit instal·lats el passat mes de novembre per a advertir sobre la presència de llúdries al paratge fluvial han sigut arrancades. El Servei de Guarderia Rural baralla la doble possibilitat que es tracte d’un acte vandàlic com també de l’acció del vent. Siga com siga, el Consorci riu Millars per mitjà del servei de manteniment procedirà ràpidament a restaurar els senyals en el seu lloc original d’ubicació. L’objectiu de les indicacions de trànsit en les carreteres pròximes a l’espai natural és informar els usuaris de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles per a prevenir l’atropellament d’aquest mamífer protegit i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars. El Consorci riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins a les Goles de la desembocadura. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.
La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha acordat la realització d’un nou estudi per a continuar avançant en la protecció i conservació de la llúdria en aquest entorn natural. La Junta de Govern s’ha reunit hui de manera telemàtica, presidida per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, per a aprovar diferents assumptes entre els quals destaca la contractació d’un estudi sobre la dieta anual de la llúdria en el paisatge protegit. La investigació, que realitzarà el biòleg Manuel Peris Bruno, té una duració prevista d’un any i l’objectiu principal serà l’estudi de l’alimentació dels exemplars de llúdria que habiten en el paisatge protegit a través de l’anàlisi de la seua femta. D’aquesta manera, es podran detectar els canvis en l’alimentació d’aquests mamífers al llarg de l’any, la disponibilitat de preses o la possible presència d’elements contaminants que puguen ingerir.
Així les coses, aquest estudi suposa un pas més en el treball que al llarg de l’última dècada ha realitzat el Consorci del Millars per a la protecció d’aquesta espècie, amb el seguiment dels exemplars per part de la Guarderia Rural o la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural per a previndre els atropellaments.
D’altra banda, en la Junta de Govern també s’ha acordat la realització d’una activitat de conscienciació i divulgació el pròxim 31 de gener amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre. L’activitat es desenvoluparà en la nova llacuna de la desembocadura del Millars en el terme de Borriana i participaran alumnes dels centres educatius Hortolans de Borriana, la Panderola de Vila-real, Penyeta Roja de Castelló i el Taller d’Ocupació d’Almassora.
La reaparició d’aquests mamífers carnívors és una història d’èxit unida a una aposta ferma per la conservació
Les llúdries (Lutra lutra) estan tornant a ocupar els seus territoris històrics de la franja mediterrània de la Comunitat Valenciana que van perdre fa decennis per culpa de l’enverinament dels rius, la proliferació de preses i assuts i la dessecació de rius i rierols. La protecció efectiva de diversos espais naturals i la depuració de les aigües residuals de pobles i ciutats ha permés que aquests extraordinaris mamífers aquàtics recuperen els espais fluvials i inicien una lenta colonització. De fet, els territoris de les llúdries s’han multiplicat per deu en els darrers vint-i-cinc anys, segons els censos oficials duts a terme de manera periòdica per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana des de l’any 1996. Concretament, a la província de Castelló els registres realitzats des dels anys 80 del segle passat fins l’any 2000 demostraven una presència insignificant dels mustèlids únicament amb xicotets nuclis estables al riu Bergantes, entre les poblacions de Sorita i Aiguaviva (Terol) i gràcies a la seua connexió amb el riu Guadalope, tributari de l’Ebre.
Més de mig segle després un exemple ben pròxim d’aquesta valuosa recuperació la trobem al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat per un consorci d’administracions públiques com són els ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana que van apostar d’una forma decidida per la conservació dels últims 14 quilòmetres del riu Millars. De fet, els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars un mes d’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores la Guarderia Rural realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie en el tram protegit de la desembocadura del riu Millars. Durant els primers anys els guardes rurals van estar seguint els rastres que deixaven les llúdries en diversos indrets del riu com són excrements, empremtes i rascades. Les llúdries solen defecar en els mateixos punts. Fabriquen les anomenades latrines, és a dir, llocs on solen dipositar els excrements i marcar la seua presència de manera repetida.
Dels rastres al foto parament
Més tard, quan la presència d’aquests mamífers aquàtics va començar a ser més repetida van utilitzar la tècnica del foto parament, és a dir, una càmera que captura fotos i vídeo amb un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la seua gravació en detectar la presència dels animals. Aquesta tècnica s’usa des d’un primer moment davall la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’any 2018 l’ONG vila-realenca EDC Natura Fundació Omacha amb la col·laboració de la Guarderia Rural va obtindre diverses imatges de llúdries entre l’assut del Matxos de Vila-real i el Molí Paquero. Malauradament, 4 anys més tard, el mes d’agost de 2022, el servei de neteja viària de l’Ajuntament d’Almassora va localitzar una llúdria atropellada al camí de la Mar d’Almassora, la CV1840. L’exemplar va ser localitzat sense vida a 700 metres del llit del riu Millars. Però, afortunadament sis mesos més tard, en febrer, els guardes rurals van aconseguir amb la tècnica del foto parament noves imatges de llúdries al paratge fluvial.
Concretament, es tractava de dues proves importants com eren diverses fotografies on apareixen dues llúdries juntes i actives durant la nit i una gravació de poc més d’un minut on s’apreciava a dues llúdries juntes nadant i pescant en la desembocadura del riu Millars a plena llum del dia. A poc a poc, la Guarderia Rural va localitzar nous rastres de llúdries en diferents llocs del riu. Per exemple en la carretera que travessa el riu Millars en la seua confluència amb la rambla de la Viuda on van trobar excrements de llúdries a la vora de l’asfalt, en un lloc on les aigües del riu Millars formen un rabeig d’aigües tranquil·les. Es tracta d’un lloc idoni de pesca per a elles, però alhora també és una carretera perillosa per als mamífers, ja que sol estar bastant freqüentada de trànsit en hores punta per a treballadors i altres persones que circulen entre el polígon Ramonet d’Almassora i tota la zona de les urbanitzacions de sant Quitèria. Cal recordar que les llúdries són animals crepusculars i nocturns que s’activen durant la nit i van recorrent diversos trams del paratge protegit per a pescar. És fàcil que en qualsevol moment de la nit un conductor es trobe amb una llúdria en la carretera i que l’animal es puga enlluernar fàcilment. Per aquest motiu el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va començar a demanar els usuaris que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremaren la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’uns animals que després de molts anys estaven tornant al riu.
Senyals de trànsit per a previndre atropellaments
Una de les últimes decisions del Consorci riu Millars per a previndre els atropellaments de les llúdries va ser la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural on s’informa de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció ha sigut prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència del riu amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura es van col·locar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial. La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la seua presència en la desembocadura en 2015, any rere any, s’han trobat nombrosos rastres dels mamífers. La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és una extraordinària notícia per a la biodiversitat del riu Millars. Un fet al qual el Consorci riu Millars contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims 9 anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural.
