La Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, reunida hui a Burriana, ha adjudicat la reparació de la torre observatori de les llacunes, amb l’objectiu que el mirador puga emprendre de manera immediata les obres de cara als dies de Pasqua. Els treballs ascendeixen a 8.591 euros i compten amb un període d’execució de 15 dies.
L’alcalde de Burriana i president del Consorci, Jorge Monferrer, recorda que la torre mirador va haver de tancar-se a principis d’abril, després de detectar el servei de vigilància que opera al Millars que l’estructura estava en mal estat, per la qual cosa, per motius de seguretat, es va procedir a tancar l’accés i a iniciar l’expedient per a la seua reparació. Els treballs, adjudicats a l’empresa Comercial Muntatges i Instal·lacions Moreno, consistiran en el desmuntatge de les baranes, taules i bigues de la torre i la construcció de noves estructures, així com la reparació del tram superior de la barana. L’objectiu és que, com més prompte millor, la torre observatori de les llacunes del Millars, en el terme d’Almassora, puga tornar a estar operativa, com a punt d’observació de la rica avifauna que conforma l’ecosistema del paratge. El mirador de les llacunes ofereix, a més, una magnífica vista panoràmica del paisatge protegit.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està format pels ajuntaments de Burriana, Almassora i Vila-real, a més de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
Alumnat de secundària ha participat en un matí de conscienciació sobre el paratge i la seua biodiversitat
La Fundació Global Nature i el Consorci Riu Millars difonen les accions del projecte LIFE AWOM
El Centre Municipal de Cultura Mercé de Borriana ha acollit aquest matí la sessió final del programa educatiu i cultural elaborat per a les IX Jornades del Paisatge Riu Millars, organitzat pel Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. Alumnat d’ESO i Batxillerat dels instituts Salesianos i Llombai de Burriana han participat en un matí que ha posat el focus en la divulgació del paratge natural del riu Millars a partir de diverses xerrades formatives i la presència d’Alejandro Clausell, primer tinent d’alcalde i responsable d’Educació de l’Ajuntament de Burriana en representació del Consorci Riu Millars.
D’aquesta manera, la jornada ha sigut inaugurada per Sonia Monferrer, tècnica de la Fundació Global Nature. Monferrer ha dut a terme al llarg de tota la setmana diferents activitats en els centres escolars que han abordat aspectes definitoris com la conservació de la biodiversitat a partir de la teoria i la pràctica. El mateix alumnat ha participat en una activitat interactiva on s’han llançat dades d’interés ambiental i, més en concret, la tècnica ha estret el cercle per a parlar dels projectes de protecció en els quals participa el Consorci Riu Millars, com el projecte LIFE AWOM per a conservar la ‘xitxarra d’aigua’ (Acrocephalus paludicola).
«Les IX Jornades del Paisatge Riu Millars han servit per a promoure i sensibilitzar sobre la protecció i la conservació de paratges naturals, fonamentals en el nostre dia a dia. El Millars és hàbitat d’una gran riquesa mediambiental d’un valor incalculable. El sentit d’aquestes jornades és inculcar aquesta realitat en les noves generacions; en la joventut que creix cuidant i respectant els nostres paisatges, la seua flora i la seua fauna i donen sentit a les estratègies que durant tants anys estem implementant en el Consorci», ha expressat Alejandro Clausell, qui ha tancat les IX Jornades del Paisatge Riu Millars davant l’alumnat present en el CMC Mercé de Burriana.
Durant el matí, l’audiència també ha escoltat la ponència de Gonzalo Juan, agent mediambiental del Consorci Riu Millars. Juan ha descrit les fonamentals funcions de la Guarderia Rural per a la correcta evolució de tot el paratge, fent respectar la legislació i protegint d’accions il·legals com a abocaments o cremes. A més, ha explicat actuacions de conservació i control de fauna i flora que fan indispensable al cos i els seus professionals.
· Projecte LIFE AWOM
El projecte LIFE AWOM, recolzat per l’instrument financer LIFE de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració entre diverses entitats europees que abasten gran part de la ruta migratòria de la ‘xitxarra d’aigua’, des del Senegal fins a Europa central, en un compromís col·lectiu per la conservació d’aquesta espècie. Participen en el projecte organitzacions com a Fundació Global Nature, l’Estació Biològica de Doñana, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Migres, al costat d’altres deu institucions acadèmiques i d’investigació d’Europa i Àfrica. El projecte compta, a més, amb el suport d’administracions locals i regionals, entre elles el Consorci del Riu Millars, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia i la Junta de Castella i Lleó.
Alumnat d’ESO, Batxillerat i Formació Professional dels instituts Miralcamp (Vila-real), Salesianos i Llombai (Burriana) i Cervantes (Almassora) han participat durant aquesta setmana en les sessions organitzades amb motiu de les IX Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i que enguany es realitzen de manera conjunta amb activitats formatives dirigides a centres escolars en el marc del projecte europeu Life AwoM.
Les classes, de vessant teoricopràctic, han sigut guiades per Sonia Monferrer, tècnica de la Fundació Global Nature. En elles, l’alumnat ha obtingut diversos coneixements sobre la conservació de la biodiversitat i, especialment, de la xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludicola), una de les aus més amenaçades d’Europa. Després d’una part teòrica en la qual els i les joves s’implicaven a través de preguntes, s’han realitzat experiments en grup i s’han valorat els resultats obtinguts.
Cal recordar que el divendres 11 d’abril a les 10h el Centre Municipal de Cultura La Mercé de Burriana acollirà la clausura de les IX Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars.
· Projecte LIFE AwoM
El projecte LIFE AWoM, recolzat per l’instrument financer LIFE de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració entre diverses entitats europees que abasten gran part de la ruta migratòria de la xitxarra d’aigua, des del Senegal fins a Europa central, en un compromís col·lectiu per la conservació d’aquesta espècie. Participen en el projecte organitzacions com a Fundació Global Nature, l’Estació Biològica de Doñana, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Migres, al costat d’altres deu institucions acadèmiques i d’investigació d’Europa i Àfrica. El projecte compta, a més, amb el suport d’administracions locals i regionals, entre elles el Consorci del Riu Millars, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia i la Junta de Castella i Lleó.
Aquesta edició s’uneix al projecte europeu LIFE AwoM per a conservar la xitxarra d’aigua
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars celebra del 7 a l’11 d’abril les IX Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que es realitzaran conjuntament amb les activitats formatives dirigides a centres escolars en el marc del projecte europeu LIFE AwoM. Aquesta iniciativa, coordinada per la Fundació Global Nature, té com a objectiu la conservació de la xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludicola), una de les aus més amenaçades d’Europa.
Durant la setmana vinent, la Fundació Global Nature impartirà una sèrie de xarrades en diversos instituts de secundària per a explicar els objectius del projecte LIFE i sensibilitzar l’alumnat sobre la importància de la protecció del medi natural. Els centres participants seran: el 7 d’abril l’IES Miralcamp de Vila-real; el 8 d’abril l’IES Llombai i Salesianos de Borriana i el 9 d’abril l’IES Cervantes d’Almassora.
Com a tancament d’aquestes jornades, el divendres 11 d’abril a les 10h es durà a terme un acte en el Centre Municipal de Cultura La Mercé de Borriana. En aquest esdeveniment es realitzarà una exposició de les fotografies guanyadores d’edicions anteriors del Concurs de Fotografia del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i es tancaran oficialment les jornades amb la participació d’autoritats, tècnics responsables del projecte LIFE AwoM, alumnat participant i públic general que vulga assistir i conéixer més sobre la biodiversitat de la desembocadura del Millars i els esforços de conservació de l’espai protegit.
· Projecte LIFE AwoM
El projecte LIFE AWoM, recolzat per l’instrument financer LIFE de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració entre diverses entitats europees que abasten gran part de la ruta migratòria de la xitxarra d’aigua, des del Senegal fins a Europa central, en un compromís col·lectiu per la conservació d’aquesta espècie. Participen en el projecte organitzacions com a Fundació Global Nature, l’Estació Biològica de Doñana, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Migres, al costat d’altres deu institucions acadèmiques i d’investigació d’Europa i Àfrica. El projecte compta, a més, amb el suport d’administracions locals i regionals, entre elles el Consorci del Riu Millars, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia i la Junta de Castella i Lleó.
El projecte ‘Actuaciones de restauración de hábitats fluviales de interés comunitario en el Riu Millars’ llançat per la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori de la Generalitat Valenciana actuarà sobre els focus de canyes presents en el Paisatge Protegit del riu Millars després de l’estiu. Aquesta previsió establida per l’administració autonòmica s’ha comunicat al Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars.
La planificació de treballs en aquest projecte ja s’ha iniciat en el tram alt del riu, en municipis com Fanzara o Vallat. En aquestes zones s’han efectuat des de fa mesos les primeres accions amb les quals s’eliminen els focus de canyes presents en el llit del riu. Els treballs evolucionaran seguint el llit del riu fins a arribar a la Desembocadura.
El plantejament elaborat permet controlar l’arribada de canyes, rizomes i altres elements presents en el medi natural cap als trams més baixos del llit fluvial de Vila-real, Almassora i Burriana. Una mesura preventiva en crescudes del cabal com les registrades en la DANA d’octubre del 2024 o la recent crescuda en el temporal de pluges del mes de març.
La Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que s’ha reunit aquest matí presidit per l’alcalde de Burriana, Jorge Monferrer Daudí, ha abordat la situació d’aquest projecte vital per al futur del Paisatge Protegit i la seua òptima conservació. En aquesta situació, la previsió és que els esforços de personal i maquinària especialitzada comencen a treballar en el Paisatge Protegit a la fi d’estiu i inicis de tardor.
Les zones de canyar consumeixen proporcions d’aigua molt elevades que serien beneficioses per a la resta de fauna i flora del llit fluvial. De la mateixa manera, també s’eliminarà una amenaça directa a espècies vegetals autòctones en una mesura que conservarà i preservarà la biodiversitat i consolida l’estratègia mediambiental del Consorci per a protegir l’entorn.
El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars està format pels ajuntaments de Burriana, Vila-real i Almassora juntament amb la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars ha celebrat el Dia de l’Arbre. Noranta alumnes dels col·legis d’educació especial Hortolans de Borriana, Penyeta Roja de Castelló i La Panderola de Vila-real han plantat 45 arbres d’espècies autòctones de ribera com Populus alba (àlber blanc), Salix atrocinerea (salze cendrós), Salix purpurea (mimbrera) i Tamarix (taray) entorn de la llacuna artificial que el Consorci ha creat en el terme municipal de Borriana. Al costat dels monitors, més de 120 persones van dedicar el matí a la plantació.
A l’acte ha assistit el president del Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars i alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí, l’alcaldessa d’Almassora, María Tormo, i la vicealcaldessa de Vila-real, María Fajardo.
L’empresa Itinerantur ha dinamitzat la jornada. Els estudiants i els seus monitors han conegut la importància de la reforestació i, gràcies a una divertida gimcana, han pogut confeccionar la seua pròpia obra artística evocant el Dia de l’Arbre.
El servei de manteniment del Consorci s’ha encarregat, com és habitual, de totes les tasques prèvies perquè la plantació haja sigut un èxit. Així mateix, els assistents han rebut material del Consorci, amb l’objectiu de donar a conéixer aquest paratge natural situat a pocs quilòmetres dels seus col·legis.
Les espècies plantades procedeixen dels vivers de la Conselleria de Medi Ambient. L’objectiu de la plantació és fomentar la naturalització d’aquesta llacuna, creada específicament per a afavorir l’arribada d’espècies aqüícoles i migratòries. Des de fa diversos anys, el Consorci organitza el Dia de l’Arbre en aquest punt, de manera que s’està aconseguint la creació d’un ecosistema de ribera apropiat, especialment per a les aus, tal com ja suposen les llacunes artificials que es van crear en el seu moment aprofitant l’aigua depurada d’Almassora.
Per al perfecte desenvolupament de la jornada, s’ha coordinat el servei de manteniment, la guarderia rural del Consorci, els tècnics de Medi Ambient dels consistoris, així com els serveis administratius del Consorci i els respectius ajuntaments.
Els alumnes dels col·legis han viscut una jornada molt especial, ja que alguns són habituals en aquestes plantacions i, any rere any, segueixen l’evolució dels arbres que depositen en la terra amb les seues pròpies mans.
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars l’integren els ajuntaments de Borriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
El premi l’han recollit el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer Daudí, l’alcalde de Vila-real, José Benlloch i l’alcaldessa d’Almassora, Maria Tormo
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels municipis de Burriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha sigut reconegut amb el premi a la Protecció i Cura del Medi Ambient en la III edició dels Premis Regadiu Valencià 2025.
L’acte de lliurament s’ha celebrat al Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de València i ha comptat amb l’assistència dels representants municipals del Consorci, així com de destacades autoritats com el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina. Aquest guardó reconeix l’esforç del Consorci en la conservació, regeneració i millora del valor ecològic i paisatgístic del riu Millars, així com el seu compromís amb una gestió sostenible que garanteix la biodiversitat i fomenta l’equilibri entre natura i l’activitat humana. El premi l’han recollit de manera conjunta l’alcalde de Burriana i president del Consorci, Jorge Monferrer Daudí, l’alcaldessa d’Almassora, Maria Tormo i l’alcalde de Vila-real, José Benlloch.
En representació dels alcaldes, el president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer Daudí, ha donat les gràcies pel guardó i ha ressaltat que «des de fa molts anys el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars s’encarrega de vetllar per la preservació mediambiental d’un espai únic amb un model de protecció únic també, perquè són els tres municipis de la desembocadura del riu els qui es preocupen per defensar i difondre els valors ambientals d’un entorn únic per la seua biodiversitat. A més que el premi vinga dels regants de la Comunitat Valenciana té especial rellevància perquè el regants són també una part activa en l’ecosistema del Millars, ja que el Millars és el que dona vida a tot el regadiu de la Plana. La realitat del Millars no s’entendria sense el paper dels regants».
Els Premis Regadiu Valencià són entregats per la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana (FECOREVA), presidida per Pasqual Broch Reverter president del Sindicat Central de Regs del Millars, veí de Vila-real, una de les localitats que formen part del Consorci. En aquesta edició també han sigut guardonats altres destacats agents del sector com Las Provincias en la categoria de difusió i projecció social, el Consorci d’Aigües Marina Baixa en innovació tecnològica, Manuel Civera i Gómez en projecció cultural i patrimonial, i la Real Séquia de Montcada en defensa del regadiu. A més, s’ha concedit el Guardó Extraordinari a Jaime Lamo de Espinosa. L’acte ha finalitzat amb un vi d’honor en reconeixement als premiats i al seu compromís amb la sostenibilitat i la gestió eficient dels recursos naturals.
S’han comptabilitzat tres exemplars de l’au rapinyaire
Com cada any al seu inici, la Societat Valenciana d’Ornitologia coordina el Cens d’arpellot de marjal hivernant en tot el territori valencià. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, junt amb alguns aficionats locals, participen en aquest cens.
Des de les 16.40 h fins a les 18.15 h, període de temps que ha durat l’observació, s’han comptabilitzat tres exemplars joves d’arpellot de marjal, Circus aeruginosus. Aquesta espècie està protegida i qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. Durant l’observació també s’han pogut veure altres aus rapinyaires com una àguila calçada, un aligot i un esparver.
Enguany han sigut quatre els participants que s’han repartit en diferents punts del tram baix del riu Millars per a detectar els exemplars dels rapinyaires que hi havia a la zona; membres del servei de Guarderia del Consorci del Millars i dos ornitòlegs locals.
El cens, coordinat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l’hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L’objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d’aquesta espècie rapinyaire que s’ha especialitzat a viure en els aiguamolls.
Coneixem més l’arpellot de marjal
Els arpellots de marjal són aus rapinyaires d’una mida mitjana. El plomatge sol ser marró fosc excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l’ala, que tenen un to crema. Els mascles adults són més vistosos, tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids i el ventre marró rovellat. Aquestes aus tenen un vol constant de patrullatge i sobrevolen les marjals i desembocadures mentre busquen preses. A les zones humides valencianes aquesta és una imatge inconfusible. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics.
A l’hivern, els arpellots de marjal formen dormidors comunals. Aquests són llocs en zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. És per això que l’observació per als censos es produeix durant les últimes hores de sol, quan l’arpellot vola cap al seu dormidor per a descansar. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos frescos, de tardor i hivern. Enguany fins a tres exemplars han triat el paratge fluvial del Millars per a passar l’hivern i dormir.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha esmenat el deteriorament del pas del camí la Cossa que travessa el riu Millars en el tram final de la desembocadura. A causa del temporal de fortes pluges del passat mes d’octubre i novembre, i la intensitat del cabal d’aigua del riu, la part viària havia quedat danyada i dificultava el trànsit habitual de veïnat i treballadors en finques i explotacions agropecuàries.
El treball amb màquines especialitzades ha aconseguit assegurar el bon estat del ferm. El Consorci Gestor va rebre una sol·licitud de l’Associació de Llauradors d’Almassora on es demanava una urgent actuació, la qual ja ha finalitzat.
El pas del camí la Cossa està situat al tram final de la desembocadura del riu Millars, entre els termes municipals de Burriana i Almassora.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Burriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
La Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha aprovat aquest matí per unanimitat el pressupost de l’entitat per al 2025. La Junta, presidida per l’alcalde de Burriana, Jorge Monferrer Daudí, s’ha reunit telemàticament.
La reunió ha servit, per una altra part, per a aprovar els comptes del present any i preveure algunes activitats com el Dia de l’Arbre. Aquest esdeveniment s’estima que es celebrarà a finals de gener o principis de febrer del 2025, en una previsió realitzada pel Consorci que repetirà l’actuació de l’any passat amb col·legis de Burriana, Vila-real i Almassora convidats per a l’ocasió.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Burriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
S’insta per escrit a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a intensificar la neteja del riu i l’eliminació de canyar
La Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que s’ha reunit aquest matí presidit per l’alcalde de Burriana, Jorge Monferrer Daudí, ha aprovat la continuïtat del servei de vigilància i manteniment del Paisatge Protegit per un any més. La prolongació d’aquest necessari servei i del seu personal consolida l’estratègia mediambiental del Consorci per a protegir la biodiversitat de l’entorn.
El servei de vigilància i manteniment treballa diàriament en el Paisatge Protegit del Riu Millars amb diverses tasques. Els efectius de la Guarderia Rural presten servei els set dies de la setmana en els termes de Burriana, Almassora i Vila-real, localitats que voregen el tram de 14 quilòmetres de desembocadura que integren el paisatge protegit. Entre algunes de les funcions, duen a terme tasques de seguiments i censos de fauna i flora, prevé d’activitats il·legals com la caça o la pesca o para atenció a les diferents situacions anòmales que es produeixen.
A més, els guardes rurals atenen a la Policia Local i autoritats de cada municipi, també al Consorci Provincial de Bombers. La Guarderia Rural disposa de claus de tots els espais i en casos de necessitats s’estableix una important col·laboració per al bé del medi ambient i la ciutadania en general.
– Reparació del Pas de la Cossa
La Junta de Govern ha aprovat la sol·licitud emesa per l’Associació de Llauradors d’Almassora per a reparar el pas del camí la Cossa que travessa el riu Millars en el tram final de la desembocadura. A causa del temporal de fortes pluges i la intensitat d’aigua del cabdal s’ha deteriorat aquesta part viària. Tot i que es manté transitable, el pas presenta dificultats que el Consorci Gestor esmenarà.
– Més inversió en el projecte Life Awom
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars participarà en 2025 en el projecte europeu Life Awom de conservació de la Boscarla d’Aigua (Acrocephalus Paludicola), una de les aus més amenaçades d’Europa, que està coordinat per la Fundació Global Nature. La Junta de Govern ha aprovat una aportació econòmica extraordinària per als pròxims tres anys, amb una contribució anual de 32.000 euros.
-Eliminació de canyes en trams fluvials
El Consorci Gestor del Riu Millars ha acordat instar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) a intensificar la neteja de les zones de canyes presents en diferents trams interurbans del riu Millars ja previstes i no incloses en la actuació “desencanyar” presentada el passat mes de setembre per la Conselleria de Medi Ambient i que durà a terme Global Nature durant el 2025.
Aprofitant aquesta situació, es demanarà a la CHX activar una estratègia complementària que puga eliminar a més elements perillosos que, si foren arrossegats, provocarien danys en infraestructures o taparien vies d’aigua en els ulls de ponts o passarel·les. Les zones de canyar consumeixen proporcions d’aigua molt altes que serien beneficioses per a la resta de fauna i flora del Paisatge Protegit. Així doncs, també s’eliminarà una amenaça directa a espècies vegetals autòctones.
El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana ha rebut una notificació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer on s’informa que a causa de l’increment del volum d’aigua emmagatzemada a l’embassament de Maria Cristina s’ha procedit a iniciar el desembassament de la presa.
Per aquest motiu, des del Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars, per acord dels alcaldes de Borriana, Almassora i Vila-real, municipis que es troben aigües avall es COMUNICA:
Que el desembassament, si bé suposarà un increment del cabal del riu, segons els tècnics consultats, no suposa cap perill per a cap de les tres poblacions.
Que davant del desembassament les respectives policies locals han tallat a la circulació aquests punts:
Almassora:
Camí Real de Borriol (La Rambla)
Pujada de Santa Quitèria
Entre Almassora i Borriana:
Camí La Cossa
Es recomana a la població no acostar-se al riu baix cap circumstància mentre dure l’increment del cabal.
La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars intensificarà les accions per a controlar la població de senglars present en les zones protegides de la desembocadura. Aquestes mesures s’han estudiat i aprovat durant la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que s’ha reunit telemàticament presidit per l’alcalde de Burriana, Jorge Monferrer Daudí.
El projecte tracta de monitorar la població de senglars amb la instal·lació de diverses càmeres estratègicament ubicades. L’objectiu és precisar al màxim una anàlisi de nombre d’exemplars i zones on solen habitar. El dispositiu de vigilància permetrà obtindre fotografies durant, aproximadament, un mes i mig per al posterior examen d’aquestes. El projecte s’ha realitzat i finançat per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
El propòsit de l’acció és, tal com s’ha parlat durant la reunió telemàtica, protegir la biodiversitat del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i mantindre una població estable de senglars que no afecten altres espècies de fauna i flora. De la mateixa manera, també es treballa amb responsabilitat de cara a la ciutadania, ja que poden causar danys en zones urbanes i, sobretot, accidents viaris en carreteres molt transitades entre els termes de Burriana, Almassora, Vila-real i les connexions amb Castelló.
Ovelles al Paisatge Protegit
Diferents ramats d’ovelles pasturen cada any al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El Consorci Gestor ha realitzat un informe descriptiu d’aquesta situació, a partir de les observacions de la Guarderia Rural, per a identificar les zones que cal protegir atés el seu alt valor natural. L’estudi s’ha enviat a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
Cal destacar que els pastors tenen drets d’ús d’aquests espais naturals a partir de vies pecuàries i el permís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. La idea és desviar, en certes zones prèviament ubicades exactament i amb conversacions amb els pastors, per a garantir la biodiversitat de l’espai. En certes extensions s’ha treballat per a replantar espècies de fauna.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Burriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
La Guarderia Rural ha emés un informe amb els principals focus de canyar sobre els quals actuar
Per a l’any 2025, el Consorci Riu Millars intensificarà les tasques d’eliminació de zones de canyar presents en el paratge fluvial del riu. El projecte ha sigut un dels principals temes que s’han abordat en la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que s’ha reunit telemàticament aquest matí presidit per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí.
Així doncs, l’estratègia llançada pel Consorci ha començat ja: la Guarderia Rural ha treballat en la redacció d’un informe mitjançant el qual s’han detectat les zones més propícies per a l’eliminació de canyes, una espècie invasora que atempta contra el paisatge de ribera i la seua salut ambiental. D’aquesta manera, s’han localitzat xicotets focus en l’àrea de Borriana, així com àrees més extenses i proclius per a desencanyar en termes de Vila-real i Almassora.
Aquesta actuació s’està dissenyant baix criteris que identifiquen zones on les canyes obstruïsquen la visibilitat de l’entorn o causen competència a altres espècies vegetals. Així, la reunió ha servit per a incloure un nou criteri dirigit a la seguretat de les persones i animals, tenint en compte aspectes com la prevenció d’incendis i la proximitat amb vies de ferrocarril o carreteres amb pes important en la zona.
L’eliminació de canyes desencadenarà un estalvi hídric substancial per als recursos de què disposa el riu i el seu paratge. Les zones de canyar consumeixen proporcions d’aigua molt altes que serien beneficioses per a la resta de fauna i flora del Paisatge Protegit. Així doncs, també s’eliminarà una amenaça directa a espècies vegetals autòctones. Aquesta actuació llançada pel Consorci és addicional a una que ja està aprovada per a l’any vinent i que escometrà Global Nature, dedicada a eliminar focus extensos de canyes. Una actuació mitjançant la qual es conservarà i preservarà la biodiversitat.
D’altra banda, durant la Junta de Govern s’han aprovat els comptes generals del 2023 per unanimitat, que es presentaran pròximament als òrgans corresponents. El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Borriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
Els darrers rastres d’aquests carnívors s’han localitzat al voltant de la Gola sud, a uns pocs metres de la Mediterrània
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat nous rastres de llúdries i ha aconseguit noves imatges d’aquests carnívors aquàtics entre la Gola sud i el paratge de Carnissers. Els guardes han descobert nombrosos rastres frescos com per exemple defecacions i petjades al voltant de la Gola sud i també a pocs metres de la Mediterrània, en el paratge del Pas de la Cossa i en el de Carnissers, al terme municipal de Borriana. Durant el mateix dia d’inspecció han pogut localitzar diversos rastres frescos en un tram de vora 3 quilòmetres, el que indica que es podria tractar de diversos exemplars de llúdria. Amb la tècnica del foto parament s’han aconseguit fotografiar llúdries en esta zona del tram baix del paratge fluvial protegit. Aquesta tècnica fotogràfica passiva utilitzada pels Guardes Rurals està corroborant la presència constant de llúdries al llarg dels catorze quilòmetres de riu que formen el paisatge protegit, des de la desembocadura fins al pont de la CV-18. La tècnica del foto parament consisteix a ubicar una càmera fotogràfica en un lloc amagat que és capaç de fer fotografies i vídeos dels animals salvatges que passen per davant de l’aparell. El seu funcionament és senzill, la càmera incorpora un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la gravació en detectar la presència de les llúdries o d’altres animals.
Llúdries a la desembocadura del Millars des de fa 9 anys
Des que l’any 2015 el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la presència de llúdries al Paisatge Protegit aquest emblemàtic mustèlid aquàtic s’ha convertit en una espècie habitual als registres de fauna que es fan habitualment al llarg dels catorze quilòmetres que formen el paratge fluvial protegit. De fet, des del pont del Torrelló fins a la Gola Sud els rastres frescos i les petjades de llúdries són habituals, una extraordinària notícia per a la biodiversitat d’aquesta zona humida ubicada entre les poblacions de Borriana, Almassora i Vila-real.
Aquestes aus marines intenten formar una xicoteta colònia al costat de la Gola sud entre les poblacions de Borriana i Almassora
El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana està realitzant per tercer any consecutiu un cens de la incipient colònia de mongetes (Sternula albifrons) que va començar a establir-se a la platja de les Goles l’any 2022. Els guardes han pogut comptabilitzar un total de 16 mongetes. Han constatat la reproducció d’una parella i, almenys, altres dos amb una clara actitud reproductiva. En les diferents observacions realitzades de forma sistemàtica s’ha constatat la presència de diversos ous i pollets camuflats entre les pedres. Novament, es tracta d’una notícia important per a la biodiversitat del paratge fluvial, ja que aquesta espècie d’au marina no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-quatre anys, segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana, i ara torna a fer-ho per tercer estiu consecutiu.
Censos a peu de platja
El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars està fent un seguiment especial d’aquesta xicoteta colònia des de la passada primavera, concretament des del 7 de maig, quan es va detectar la presència de les primeres aus. En eixe moment es van comptar 18 mongetes entre la Gola sud i la Gola nord. Des del passat mes de maig s’han realitzat en la zona fins a quatre censos per a controlar el desenvolupament de la colònia de mongetes. En els darrers mesos la presència de les aus ha anat fluctuant pel que fa al nombre d’individus i ha sigut en les darreres setmanes quan la presència de les aus ha sigut més constant des del moment en què van començar a formar-se les primeres parelles de cria.
El futur de la colònia
La nidificació de les mongetes, per tercer any consecutiu al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, és una extraordinària notícia per a aquesta xicoteta zona humida de la província de Castelló que any rere any va guanyant en biodiversitat i presència d’aus. Recordem que les mongetes són aus marines que ponen els ous a terra, entre les pedres, i per tant estan exposades a nombrosos perills com és la presència de gats, gossos solts, pescadors o banyistes durant els mesos de l’estiu. L’objectiu més immediat és aconseguir que els nous polls puguen volar i a partir de l’any vinent establir noves zones protegides per a l’espècie. Tot i que es tracta d’una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria. Per tant, és fonamental que durant les setmanes que dura la nidificació les aus puguen trobar un xicotet espai de tranquil·litat. Per aquest motiu el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci han fet una vigilància exhaustiva des de principis del mes de maig.
Una espècie protegida i amenaçada
La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l’espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d’una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d’aquest xatrac menut a Espanya és una de les més importants en l’àmbit europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d’unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de màxims superiors a les 500 parelles el 1995, a mínims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d’espècies de xatracs. La principal localitat de cria s’ubica a les salines de Santa Pola, a la província d’Alacant, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importància es troba a l’Albufera de València, on l’espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l’Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l’interior del port de València, en superfícies no utilitzades de l’espigó Príncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l’any 1994.
Els guies de les rutes escolars descobreixen restes de menjar, estris i bolquers en el paratge
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha traslladat una petició de civisme a la població davant l’aparició de restes abandonades en el paratge. Les rutes amb escolars de Vila-real i Borriana per aquest entorn d’alt valor ecològic han permés arreplegar multitud de deixalles entre l’arbreda i el canyar que creixen al costat del riu.
La situació no és nova, però en aquesta última visita han aparegut tot tipus de deixalles, entre els quals hi havia un berenar sencer, coberts i plats, botelles i fins a bolquers abandonats. Els assistents han retirat totes les escombraries en bosses per a deixar de nou el paratge net en aquest tram de la desembocadura.
Al temps, han reiterat un missatge de sensibilització per a garantir la conservació d’un paratge d’alt valor ecològic. A més de l’estètica i el mal a les espècies que allí habiten, els tècnics recorden que l’abandó de residus pot suposar la proliferació de plagues i elevar el risc d’incendis.
Prop de 400 escolars de Vila-real, Borriana i Almassora descobreixen aquest estiu el paratge del riu Millars a través de les activitats organitzades des d’Itinerantur per a facilitar la conciliació laboral i familiar. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, aprofita aquestes visites per a mostrar als més xicotets la riquesa d’aquest entorn natural i ajudar a la seua conservació.
Així, les activitats comencen cada matí amb la recollida de deixalles durant 10 minuts per a ensenyar a l’alumnat la importància de mantindre net el paratge i previndre, a més, la possibilitat d’incendis. Burilles, menjar, plàstics, compreses i metalls apareixen diàriament en la desembocadura del Millars malgrat els intents de totes les entitats implicades per sensibilitzar a la població.
“Retornem al riu el favor que ens fa, li agraïm la sort que suposa tindre un entorn així tan prop de nosaltres”, expliquen des de l’organització. Una vegada netejat el paratge, alumnat i monitors recorren les senderes formades en paral·lel al riu, on els més xicotets descobreixen el cabal, la velocitat de l’aigua en els últims quilòmetres fins a arribar a la mar i les espècies que es crien.
En molts casos, malgrat la proximitat del Millars als municipis, els xicotets visiten ara per primera vegada aquest entorn. La sorpresa en descobrir un espai tan diferent de l’urbà, on el silenci i la naturalesa s’imposen a la contaminació, marca la reacció dels qui descobreixen el paratge. Les activitats enfocades a la botànica del riu se succeiran durant l’estiu per a oferir una alternativa d’oci a les famílies durant les vacances escolars.
El paratge torna a lluir esplendorós d’aigua, vegetació i d’algunes espècies d’avifauna que han optat per la tranquil·litat d’aquest racó per a tindre família
Feia anys que el paratge que envolta el Pas de la Cossa, ubicat en el tram final de la desembocadura del riu Millars, entre les ciutats de Borriana i Almassora, no acollia tanta avifauna criant com enguany. El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha pogut constatar la presència de nombroses espècies d’aus aquàtiques que es troben en ple procés de cria i finalitzant-la.
Així per exemple, els guardes han determinat la presència de polles d’aigua comunes (Gallinula chloropus), camallargues comunes (Himantopus himantopus), ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos) i de fotges comunes (Fulica atra), l’oroval (Ardeola ralloides), els picaports (Plegadis falcinellus), els corriolets (Charadrius dubius), d’entre altres espècies. La clau que haja tornat aquesta diversitat d’avifauna a aquest paratge fluvial tranquil es troba en el fet que la rabera d’unes 500 d’ovelles que transitava per la zona haja deixat d’alimentar-se en el mateix llit del riu d’aquest últim tram del Millars. En els darrers mesos la vegetació ha tornat a créixer en el paratge. En l’actualitat també circula un xicotet cabal d’aigua fins a la Mediterrània. La vegetació que serveix de refugi a l’avifauna, l’aigua que proporciona menjar i la tranquil·litat han permés convertir aquest tram del riu en un xicotet paradís aquàtic i rabeig de quietud.
Les vies pecuàries de la desembocadura del riu Millars
Les poblacions de Borriana i Almassora que acompanyen els últims quilòmetres del riu Millars fins al seu encontre amb la mar Mediterrània atresoren diverses vies pecuàries històriques en els seus respectius termes municipals. Per exemple, a Borriana trobem dues vies pecuàries com són la colada del Camí de Carnissers i Caminàs de 15 quilòmetres i la colada del Darrer Sedeny de vora 600 metres. La primera via pecuària travessa el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars a l’alçada del paratge de Carnissers.
Per la seua banda, Almassora té 8 vies pecuàries al terme municipal. La principal i que entra en contacte amb el Millars és l’Assagador Reial de la rambla de la Viuda que voreja el riu pel marge esquerre fins a la desembocadura. Les vies pecuàries són rutes o itineraris per on discorre o ha estat fent-ho tradicionalment el ramat a la recerca de pastures pròximes o llunyanes. La desembocadura del riu Millars acull alguns d’aquests camins ramaders, de bestiar o d’herbatge que permetia el pas dels animals. Ara, des que el ramat de vora 500 ovelles que feia servir un d’aquests assagadors ha deixat de pasturar en el mateix llit del riu, la recuperació herbàcia i arbustiva ha sigut tan espectacular que ha creat un xicotet ecosistema aquàtic tranquil capaç d’acollir novament a centenars d’aus aquàtiques.
La principal colònia de cria d’aquesta espècie d’au insectívora s’ubica en el molí del Termet de Vila-real
El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua, per cinqué any consecutiu, amb el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada a les parets del molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. La concentració d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei que arriba cada primavera per a criar és la més important de tot el paratge fluvial i per tant, és interessant conéixer el seu estat de salut, ja que les aus insectívores com els avions comuns, les oronetes (Hirundo rustica) o les falzies (Apus apus), d’entre altres, ens alliberen cada dia de milions de mosques, mosquits i altres insectes molestos que volen pels nostres pobles i ciutats. El cens va començar el passat 15 de maig i acabarà el pròxim 15 de juliol. Enguany, quan encara queda poc més d’una setmana per a la fi del cens, els guardes rurals han constatat un lleuger descens de nius i pollades respecte al 2023. Fa un any es van ocupar 24 nius i, de moment, de 17 sencers que s’han comptabilitzat, s’han ocupat 5, una xifra que podria canviar perquè aquesta espècie sol fer dos postes i a voltes fins a tres niuades. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla es divideix l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins (Passer domesticus).
Vint quilos d’insectes a l’any i 800 al dia
La presència d’avions comuns, oronetes i falzies aporta un enorme benefici a la ciutadania dels pobles i ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta, però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.
Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.
