El desé capítol de la sèrie audiovisual recorda la relació històrica, el present i el futur de la ciutat amb el curs fluvial més important de la província de Castelló

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana presenta el desé capítol de la sèrie documental que promociona els valors ecològics, paisatgístics, socials, històrics i hidrològics del tram baix del riu més important de les comarques castellonenques. La dècima entrega titulada «Vila-real i el riu Millars» recorda la importància que té el Millars per als vila-realencs des de la fundació de la vila fa quasi 7 segles i mig per part del rei Jaume I d’Aragó. La nova entrega sobre els valors del Paisatge Protegit fa un recorregut des de la zona més alta de la desembocadura, és a dir, el pont de l’autovia CV-10 que marca els límits del paratge aigües amunt del riu, fins on comença el terme municipal de Borriana. En la primera part del capítol es fa un repàs per la creació de la vila. Es recorda com el rei Jaume I d’Aragó per mitjà de la Carta Pobla fundacional va promoure l’aprofitament de les aigües del riu, ja que pretenia protegir les terres de conquesta i per tant va donar als vila-realencs l’ús de les aigües per a desenvolupar nous camps de conreu. Els molins ubicats al terme de Vila-real i dins del Paisatge Protegit també ocupen una part important del documental. L’audiovisual repassa l’ús i l’estat de conservació dels més importants com són la Llum de Tol, el molí Paquero, el de l’Ermita, el de Llop, Bisbal i el del Terraet o molí Peguea, el més antic de la plana del Millars d’origen àrab. Les construccions hidràuliques i la història del reg també tenen el seu espai destacat en l’audiovisual. Així per exemple es parla de la casa de l’assuter i de l’ús de l’assut de Vila-real per a elevar aigua del riu, omplir la séquia major i regar milions de tarongers. El nou documental sobre els valors del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars també dedica un apartat destacat al paratge del Termet i l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia. L’ermita és un espai de devoció a la Mare de Déu de Gràcia, actual patrona de la ciutat juntament amb Sant Pasqual Bailón Yubero. El Termet amb les seues extenses pinades vora el riu també s’ha convertit en un lloc immillorable per a practicar esport o simplement relaxar-se lluny dels sorolls de la ciutat.

Almassora, Vila-real i Borriana són els pobles del Millars
Amb aquest nou documental sobre Vila-real i el riu es continuen oferint tres capítols seguits (el nové, aquest desé i l’onzé) on es conta la història, el present i el futur del Millars i aquestes tres poblacions que formen part del tram baix a més de gestionar el Paisatge Protegit de la Desembocadura juntament amb la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. Cal recordar que en el capítol anterior va ser protagonista la ciutat d’Almassora.

33 anys del Centre d’Educació Ambiental del Termet
L’educació ambiental és una de les grans protagonistes d’aquest capítol. Cal recordar que l’any 1986 es va crear el Centre d’Educació Ambiental El Termet de Vila-real ubicat al mateix paratge del Termet de la Mare de Déu de Gràcia. Pel centre han passat més de 70 mil alumnes i 6000 mestres en els darrers 34 anys. Els seus responsables han treballat de forma prioritària l’educació ambiental aplicada a tot el curs del riu, des del naixement fins a la desembocadura.

12 capítols per a promocionar el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars
La sèrie està formada per 12 capítols d’entre 6 i 8 minuts de durada cadascun. Són emesos amb una periodicitat setmanal a través del Facebook, el canal de YouTube i de la pàgina web del Consorci riu Millars: www.consorciriumillars.com. També es poden veure en les pàgines webs i el Facebook dels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars pretén com a objectiu final donar a conéixer a la societat castellonenca i a la resta de ciutadans de la Comunitat Valenciana els valors ambientals, socials i històrics d’un riu tremendament generós anomenat Millars que aporta riquesa paisatgística, històrica, arqueològica, ambiental i agroalimentària a la província de Castelló. Fins ara s’han emés 9 capítols titulats: «El riu Millars, de Gúdar a la Plana», «El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars», «A cagar al riu!», «Volant pel Millars», «Les aus de la desembocadura del riu Millars», «El Millars: l’artèria vital de la Plana», «Els antics pobladors del Millars», «Els molins de la desembocadura del riu Millars»i «Almassora i el riu Millars». Tots estan disponibles a la pàgina web del Consorci riu Millars, al Facebook i també al canal de YouTube.