El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana comença a recuperar-se de les nefastes conseqüències dels darrers incendis forestals ocorreguts durant els passats mesos de febrer i març entre els paratges de santa Quitèria i les Revalladores. La pluja de les darreres setmanes ha ajudat al fet que una part important de la vegetació de ribera rebrote d’entre les cendres. La imatge d’aquests dies al llit del riu és la d’una catifa negra amb els troncs i les branques cremades de moltes espècies d’arbres i arbustos, però amb el verd intens de multitud de tiges i brots verds que comencen a créixer d’entre les soques i que contrasten vivament amb el paisatge desolador.
Es tracta d’espècies importants que creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com són els xops negres (Populus nigra), els baladres (Nerium oleander), els lledoners (Celtis australis), els llentiscles (Pistacea lentiscus), els tamarius (Tamarix spp) i els ullastres (Olea europaea L. var. sylvestris) d’entre altres espècies d’arbres i plantes arbustives. La desembocadura del riu Millars arrossega una sequera intensa des de fa molts mesos seguits que està estressant la vegetació de ribera, com ocorre en molts altres paratges fluvials de la província de Castelló. El cabal d’aigua del Millars s’ha tallat, pràcticament, des de la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu. De fet, des dels darrers mesos únicament arriba fins al pont de l’antiga Nacional 340.
Des d’ací i fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora el Millars no porta aigua. És precisament, des de l’assut comunitari o d’Almassora, a prop del paratge de santa Quitèria, fins a les proximitats de l’assut de les Revalladores, davant de la finca del Milionari, on es van produir els dos darrers incendis forestals dels mesos de febrer i març que van afectar a moltes espècies vegetals riberenques i a multitud d’aus que habiten als marges del riu o iniciaven el període de cria. Però, malauradament amb la vegetació autòctona de ribera que comença a reverdir també estan creixent d’entre la cendra milers de canyes invasores (Arundo donax L.).
És l’au passeriforme més amenaçada d’Europa amb un pes de tan sols 10 grams
El Consorci Riu Millars col·labora amb Global Nature en un projecte amb participació de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia i la Junta de Castella i Lleó
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars participarà en un projecte europeu de conservació de la Boscarla d’Aigua (Acrocephalus Paludicola), una de les aus més amenaçades d’Europa. Aquest matí, en la Junta de Govern del Consorci, presidida per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí, s’ha donat a conéixer la iniciativa que posarà al Consorci Riu Millars en el mapa del projecte europeu LIFE AWOM “Carricerines cejudos en movimiento”, coordinat per la Fundació Global Nature.
El president del Consorci ha apuntat “que es tracta d’un esforç sense precedents que tindrà al Millars un dels espais triats per a conservar i protegir aquesta au de només 10 grams de pes, considerada com a vulnerable a nivell global”. Es tracta d’una migratòria que viatja al llarg d’Europa fins a Àfrica i que s’enfronta a la pèrdua i degradació d’hàbitats. Llocs com la desembocadura del Riu Millars són oasi en els quals troben refugi, protecció, aliment i descans en la seua ruta migratòria. És per això que s’ha posat en valor l’existència de paisatges protegits com el del Millars, que ajuden a mantindre la biodiversitat i a espècies que estan amenaçades per la degradació d’altres espais.
L’entitat, Wetlands International-Europe, en col·laboració amb un consorci d’organitzacions en el qual es troba Fundació Global Nature, ha llançat LIFE AWoM “Carricerines cejudos en movimiento”, que arrancarà el gener vinent de 2025. El projecte restaurarà i gestionarà els hàbitats del la boscarla d’aigua en les seues àrees de pas i hivernada, entre els quals es troben aiguamolls de la península ibèrica, entre ells la desembocadura del Millars.
El projecte LIFE AWoM, recolzat per l’instrument financer LIFE de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració entre diverses entitats europees que cobreixen gran part de la ruta migratòria de la boscarla d’aigua des del Senegal fins a centre Europa, en un compromís col·lectiu cap a la conservació d’aquesta espècie. Participen en el projecte organitzacions i entitats, a més de Fundació Global Nature, l’Estació Biològica de Doñana, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Migres al costat d’altres deu institucions acadèmiques i d’investigació a Europa i Àfrica. A més, compta amb el suport d’administracions locals i regionals, entre les quals es troba el Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars, així com la Junta d’Andalusia, la Junta de Castella i Lleó, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.
Les accions del projecte se centraran en identificar i protegir les zones crítiques de parada i hivernada de la boscarla d’aigua a Espanya, Portugal, Bèlgica, França, el Marroc, i el Senegal. Es duran a terme, a més, labors de restauració d’hàbitats, integrant aquests esforços en els plans nacionals de restauració de la naturalesa i en la programació de la Política Agrícola Comuna. A més, s’elaboraran i actualitzaran plans d’acció nacionals específics per a l’espècie en cada país participant, així com l’actualització de les dades de la Xarxa Natura dels llocs on es trobe l’espècie.
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana i és l’encarregat de la protecció del tram final del Riu Millars, en un tram de 14 quilòmetres des del jaciment del Torrelló fins a la desembocadura.
400 exemplars de barrela (Salsola soda) ja formen part de l’extensa i rica col·lecció de plantes del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. Aquest matí s’ha dut a terme la plantació en la zona de la platja de les Goles, terme municipal d’Almassora, i en la platja de la Pola, terme municipal de Borriana. L’acció ambiental s’ha efectuat a proposta del CIEF (Centre d’Investigació i Experimentació Forestal), pertanyent a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, amb la col·laboració del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
La barrela és una espècie de planta de xicotetes dimensions que està catalogada en perill d’extinció, amb una xicoteta població registrada en el Parc Natural del Fondó d’Elx, malgrat que des de 2017 es considerava extinta. L’any 2022 es va descobrir una població en el Parc Natural de la Serra d’Irta en un hàbitat molt semblant a la platja de les Goles, al nord de la Desembocadura del riu Millars, on predominen cudols, pedres i sorra. Així, degut a les condicions favorables per al desenvolupament de l’espècie, s’ha escollit la zona per assegurar-ne el creixement i afavorir la seua reproducció.
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars mancava fins ara d’aquesta classe de planta. La població de barrela que s’ha integrat augmenta significativament la biodiversitat existent en el paisatge litoral. D’aquesta manera, professionals especialistes en botànica han dut a terme l’actuació amb la supervisió de Josep Carda, tècnic de VAERSA.
Intensificar el seguiment de la població de llúdria que habita en el paisatge protegit del Riu Millars. És el principal acord que ha pres avui la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que s’ha reunit telemàticament aquest matí presidit per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí.
L’objectiu del Protocol del Seguiment de la Llúdria en la desembocadura l’han realitzat els tècnics del Consorci. En ell s’estableixen huit punts amb estacions fixes de seguiment. Aquests punts fixos estan repartits en els 14 quilòmetres del tram de protecció, des del pont de l’autovia CV-10 fins a les Goles. El rastreig de les estacions de seguiment es realitzarà cada 45 dies, de manera que hi haurà dos seguiments en cadascuna de les estacions de l’any. L’objectiu és realitzar el rastreig en una mateixa jornada o en dos dies consecutius.
La Guarderia del Consorci serà l’encarregada de realitzar aquests seguiments. Fins a la data ja es realitzaven, però a partir d’ara, amb aquest nou mètode, se sistematitzarà i millorarà el protocol d’acció. Aquestes dades, posteriorment, són remeses a la Conselleria de Medi Ambient ja que existeix una estreta col·laboració entre els tècnics del consorci i el personal tècnic de l’administració autonòmica.
En els seguiments es tindran en compte aspectes com el tipus i nombre de rastres, les coordenades, els canvis que es produïsquen en l’entorn i qualsevol altre detall que siga observat pel personal del consorci. Des que s’activara el Consorci del Paisatge Protegit la protecció de la llúdria ha sigut un dels eixos centrals d’actuació. L’existència del mustèlid és un indicador de la millora de la biodiversitat en el llit del riu i el seu entorn. El consorci ha activat mesures pioneres com la senyalització en camins adjacents al riu per a evitar els atropellaments que han posat fi a la vida d’alguns exemplars, així com també tot el procés de seguiment que ara es protocol·litza. Així mateix, recentment es va realitzar la solta d’un exemplar procedent del centre de recuperació de fauna que la Conselleria de Medi Ambient té en el Saler.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Borriana, Vila-real i Almassora, la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Optimitzar, potenciar i incrementar la vigilància en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. És l’objectiu de la millora en el servei que el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha abordat en la Junta de Govern presidida per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí. Així, s’ha apuntat que el Servei de Guarderia adapta els seus horaris per a cobrir la totalitat d’hores de llum. D’aquesta manera s’atendrà millor l’increment de visitants que rep el paisatge i també es controlarà de manera més profusa l’espai natural.
El Servei de Guarderia és vital per a controlar que no es depositen enderrocs en el paisatge protegit, alertar d’incidències com a focs declarats en el riu i el seu entorn o controlar les espècies de fauna i flora que habiten. Així mateix la Guarderia s’encarrega d’elaborar i col·laborar en censos de diverses espècies animals, identificar la presència de noves aus nidificants, vigilar que no hi haja pesca il·legal en la desembocadura o informar els visitants que realitzen les rutes fluvials o acudeixen als observatoris d’aus per a contemplar les espècies que habiten en els diferents punts de la desembocadura. En la Junta de Govern també s’ha abordat el control de la població de senglars amb diferents mesures adoptades al llarg del paisatge protegit.
Així mateix, la Junta de Govern ha conegut els detalls tècnics de la llúdria morta per atropellament en el paisatge protegit. L’exemplar no era el que es va alliberar fa unes setmanes, sinó que era un dels quals habitualment habita el paisatge, segons han determinat les anàlisis dels tècnics en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient. La presència de la llúdria en la desembocadura és una mostra de la millora ambiental que ha registrat el paisatge protegit des que es va instituir el Consorci, que vela per la preservació mediambiental del paratge.
Així ho corrobora un informe de la Conselleria de Medi Ambient després de l’autòpsia realitzada al Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler de València
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha rebut un informe adreçat per la Conselleria de Medi Ambient on es confirma que la llúdria (Lutra lutra) trobada morta el passat 20 de març en el camí local al costat del paratge fluvial protegit no és el mateix exemplar que es va alliberar el mes de febrer. El passat 20 març la policia local d’Almassora informava el Consorci Riu Millars de la presència d’un animal atropellat en la carretera local que uneix el polígon Ramonet amb santa Quitèria. L’atropellament es va produir en una carretera molt transitada on novembre de 2023 es van instal·lar senyals de trànsit advertint de la presència de llúdries i del perill d’atropellament. El Servei de Guarderia Rural després d’examinar l’animal i realitzar fotografies va constatar que es tractava d’un mascle jove de llúdria. Eixe mateix matí el personal del Consorci va entregar el cadàver a l’agent mediambiental de la zona. L’endemà la llúdria morta va ingressar en el Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler. El primer examen va determinar que es tractava d’un mascle jove que pesava 5 quilos i mig. Durant una exploració més detallada es va determinar que la llúdria atropellada era un exemplar diferent de l’alliberat el passat 23 de febrer en el pantanet de santa Quitèria, aproximadament a 1 quilòmetre del lloc de l’animal atropellat. Uns dies més tard, els veterinaris van fer l’autòpsia i van poder determinar amb claredat que l’animal havia sigut atropellat per les lesions d’escalfament internes que presentava.
La llúdria del Port de Sagunt
El passat 23 de febrer es va alliberar un exemplar de llúdria en el pantanet de santa Quitèria. L’animal havia aparegut en una cafeteria del Port de Sagunt, molt a prop de la desembocadura del riu Palància. L’alliberament es va dur a terme a través de la coordinació entre el Consorci riu Millars i la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. Es tractava d’un mascle jove de 7 kg de pes sense senyals ni símptomes que feren perillar la seua integritat. La Conselleria de Medi Ambient va triar la desembocadura del Millars en tractar-se d’un espai protegit i gestionat, que disposa d’un servei de guarderia rural que realitza un seguiment exhaustiu de la població de llúdria de manera regular i constant.
L’últimallúdria atropellada
El 2021 el servei de neteja de l’Ajuntament d’Almassora va trobar una llúdria atropellada a uns 500 metres del llit del riu Millars, concretament en el camí de la Mar, CV1840. Malauradament, es tractava d’una femella adulta en perfecte estat de salut, però que va acabar atropellada durant la nit per un automòbil. Des que la guarderia del Consorci Riu Millars va descobrir la seua presència a la desembocadura l’any 2015, la llúdria s’ha convertit en espècie habitual als registres de fauna que du a terme el Servei de Guarderia Rural, dins del seu pla de seguiment de fauna als catorze quilòmetres de riu que formen el paisatge protegit. De fet, l’octubre del 2020 van aconseguir obtenir imatges de dos exemplars junts, per la qual cosa es va estudiar la hipòtesi que es pogués tractar d’una parella. El Consorci riu Millars demana prudència i reduir la velocitat als conductors que transiten pels vials adjacents al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per evitar accidents i l’atropellament tant de llúdries com d’altre tipus de fauna que habita al paratge fluvial.
-L’animal ha sigut atropellat en la carretera que travessa la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu
El servei de Guarderia Rural i un tècnic del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana han confirmat la mort d’una llúdria en la carretera que travessa la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu Millars. La policia local d’Almassora va avisar al Consorci Riu Millars de la presència d’un animal amb signes clars d’atropellament en el marge esquerre del riu, justament al costat de la ruta verda. Les primeres anàlisis han confirmat que es tracta d’un mascle que pesa quasi 5 quilos i mig i amb la dentadura en bon estat de conservació. El consorci riu Millars, seguint el protocol amb la fauna protegida, es va posar en contacte amb l’agent mediambiental de la zona que va arreplegar l’animal per fer-lo arribar al Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler (València) per a fer-li la corresponent autòpsia. Les anàlisis que facen els veterinaris del centre donaran més pistes sobre la llúdria atropellada.
Atropellada en una carretera molt sensible al pas de la fauna
La llúdria va ser atropellada en la carretera que connecta el polígon Ramonet d’Almassora amb el paratge de Santa Quitèria. Malauradament, l’animal va aparèixer al costat d’un dels senyals que indiquen la presència de llúdries en la zona. Recordem que el passat mes de novembre de 2023 el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectants per a indicar la presència de les llúdries des de la confluència de la rambla de la Viuda fins a les Goles del Millars en el terme municipal de Borriana. Justament l’objectiu d’aquesta acció va ser previndre l’atropellament d’aquest mamífer i mantindre en tot moment la seguretat dels conductors que transiten per la zona. Les llúdries són animals crepusculars nocturns que s’activen i busquen menjar a partir de la posta de sol. El seu patró de comportament provoca la freqüent entrada i eixida dels marges del riu a la recerca de menjar. En aquest sentit, els vials i camins rurals propers a la llera del riu són transitats sovint per vehicles de motor que es converteixen en un perill per als mamífers aquàtics.
L’última llúdria atropellada
El 2021 el servei de neteja de l’Ajuntament d’Almassora va trobar una llúdria atropellada a uns 500 metres del llit del riu Millars, concretament en el camí de la Mar, CV1840. Malauradament, es tractava d’una femella adulta en perfecte estat de salut, però que va acabar atropellada durant la nit per un automòbil. Des que la guarderia del Consorci Riu Millars va descobrir la seua presència a la desembocadura l’any 2015, la llúdria s’ha convertit en espècie habitual als registres de fauna que realitza el Servei de Guarderia Rural, dins del seu pla de seguiment de fauna als catorze quilòmetres de riu que formen el paisatge protegit. De fet, l’octubre del 2020 van aconseguir obtenir imatges de dos exemplars junts, per la qual cosa es va estudiar la hipòtesi que es pogués tractar d’una parella.
El Servei de Vigilància del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat un nou abocament d’enderrocs dins del paratge natural. La troballa s’ha localitzat a prop del pont del Camí La Cossa, el qual connecta Borriana i Almassora. Prop de 80 sacs replets de material i enderrocs han sigut abocats de forma totalment il·legal.
L’acció s’ha comunicat oficialment al Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil. Així, durant l’extracció del material s’ha trobat informació que ha servit per a identificar a les persones responsables.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars condemna totalment aquests actes que atempten contra la fauna i la flora del paratge natural i, conjuntament, prega que no es tornen a repetir aquestes situacions perjudicials per al medi ambient i que embruten un espai de rica biodiversitat.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionado por los ayuntamientos de Vila-real, Almassora, Burriana, la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, y SEO-BirdLife han presentado esta tarde en la sede del Consorci en Vila-real la miniguía de aves que habitan con mayor o menos frecuencia en la Desembocadura.
Esta guía es un documento disponible en castellano, valenciano o inglés que recoge 96 especies y que facilitará el avistamiento de aves a los observadores que visitan el Paisaje Protegido, incluido en la Red Europea Natura 2000 como Zona de Especial Conservación. En las 424 hectáreas que configuran el Paisaje Protegido (declarado en 2005) se pueden observar lagunas ricas en vegetación acuática sumergida y en especies adaptadas a vivir parcialmente cubiertas de agua, juntamente con comunidades vegetales típicas de riberas y lechos fluviales. Además de la descripción física para ayudar a su identificación, cada ficha creada incluye datos sobre los hábitos alimenticios o de vida del ave.
La guía ha sido presentada por Diana Ferrís, técnica de SEO-BirdLife y con gran experiencia en la materia, ya que actualmente gestiona el Tancat de la Pipa junto a AE-Agró y redactó la guía de identificación de aves de la Marjal dels Moros. Al acto han asistido el alcalde de Vila-real y presidente del Consorci del Riu Millars, José Benlloch Fernández; los concejales del Ayuntamiento de Vila-real, Pablo Llopico Vilanova y Dora Saura Llorens; el primer teniente de alcalde y concejal del Ayuntamiento de Almassora, José Manuel Claramonte Castillo; y la concejala de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Burriana, Noelia Peris Martí.
Al acabar el acto se ha entregado una guía a cada persona asistente.
Un exemplar de llúdria (Lutra lutra) ha sigut alliberat en les aigües del riu Millars aquest migdia després del seu albirament i posterior captura en una cafeteria del Port de Sagunt. A l’altura del Pantanet de Santa Quitèria s’ha dut a terme una operació en la qual ha primat el benestar i la favorable evolució del mamífer aquàtic així com la seua correcta adaptació a un hàbitat que li serà favorable. L’actuació s’ha dut a terme a través de la coordinació entre el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana; i el Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler», depenent de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori.
La llúdria va aparéixer en una cafeteria del Port de Sagunt a principis de setmana i posteriorment fou recollida pel personal del Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler». En el centre van sotmetre a exàmens científics al mascle jove de 7 kg sense senyals ni símptomes que feren perillar la seua integritat. Els tècnics presents tant del Consorci Riu Millars com de Conselleria de Medi Ambient i de ‘La Granja de El Saler’ han apuntat que s’ha triat la desembocadura del Millars en tractar-se d’un espai protegit i gestionat, que disposa d’un servei de guarderia rural que realitza un seguiment exhaustiu de la població de llúdria de manera regular i constant. D’aquesta manera es reforçarà la presència del mustèlid en el paisatge protegit, on ja s’ha assentat.
La zona del riu Millars triada per a l’operació s’ha considerat òptima a causa de l’existència de profunditat d’aigües i l’abundant vegetació de ribera que ha afavorit la ràpida escapada i cerca d’amagatall del mamífer. Els tècnics de ‘La Granja de El Saler’ han obert la gàbia on descansava la llúdria amb la presència de Maria Tormo, alcaldessa d’Almassora i representant del Consorci Riu Millars, i participació de més tècnics professionals de la Conselleria de Medi Ambient, del Consorci Riu Millars i d’altres entitats que treballen dia a dia per a millorar la biodiversitat de l’espai natural. Durant la jornada s’ha respectat un minut de silenci en record de les víctimes per l’incendi de València.
– Població de llúdries al Millars
Els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars el mes de maig de l’any 2015. Des d’aleshores el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie afortunadament cada vegada més habitual en els trams baixos dels rius valencians. Des d’aleshores, s’han notificat observacions d’aquests exemplars que demostren la creixent qualitat de les aigües del Millars i de la biodiversitat en la desembocadura del riu Millars.
El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana i d’Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i SEO – BirdLife presentaran la setmana vinent la miniguia d’aus que habiten amb major o menys freqüència la Desembocadura. Un document en castellà, valencià o anglés, que recull 96 espècies i que facilitarà l’albirament d’aus als observadors que visiten el paisatge protegit. A més de la descripció física per a ajudar a la seua identificació, cada fitxa creada inclou dades sobre els hàbits alimentosos o de vida de l’au.
La presentació, que serà el 29 de febrer a les 19h en el CEA de Vila-real (seu del Consorci), comptarà amb l’assistència Mario Giménez Ripoll, delegat a la Comunitat Valenciana de SEO – BirdLife. En acabar l’acte s’entregarà una guia a cada persona assistent.
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha desmantellat diversos mecanismes preparats per a la caça furtiva en l’espai fluvial. En primer lloc, es tracta de dos punts d’ocultació que s’havien construït amb canyes i perfectament camuflades entre el Pas de la Cossa i el pont de l’autovia CV-18 para fer esperes a l’aguait . Els guardes han trobat al voltant d’un dels dos punts d’ocultació plomes de colls verds que probablement van ser caçats pels furtius. La zona ubicada davall del pont de la CV-18 és un espai tranquil i utilitzat pels ànecs per a descansar i alimentar-se. El segon artefacte desmuntat pel Servei de Guarderia Rural és una caixa de trampa que els furtius havien instal·lat en els antics camps agrícoles de Borriana. L’artefacte estava amagat entre la vegetació arbustiva. Es tracta d’una caixa trampa que incorpora una plataforma amb llavors pegades per atraure diverses espècies d’aus granívores com el colom torcaç, la tórtora, la perdiu o el colom. L’artefacte furtiu està ideat perquè l’au una vegada atreta pel menjar, xafe la plataforma i es disparen els pistons que la sostenen deixant a l’animal atrapat en la xarxa de la caixa trampa. El Servei de Guarderia Rural vigila constantment els 14 quilòmetres lineals de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per tal d’evitar entre moltes altres coses la caça i la pesca furtiva.
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha celebrat hui el Dia de l’Arbre amb la plantació d’arbres en la nova llacuna artificial que s’ha creat al costat del riu, en el terme municipal de Borriana.
La jornada ha comptat amb la participació de prop de 120 alumnes dels col·legis La Panderola de Vila-real, el col·legi Hortolans de Borriana, Penyeta Roja de Castelló i Santa Quitèria d’Almassora. Els alumnes han plantat espècies pròpies i certificades pel viver de la Conselleria de Medi Ambient, per a millorar l’ecosistema de la nova llacuna.
S’han plantat pollancres blancs (Populus alba), salzes negres (Salix atrocinerea) i salzes vermells (Salix purpurea). Els alumnes, alguns dels quals ja van assistir l’any passat, s’han mostrat interessats per la evolució dels arbres que van plantar amb les seues mans i se’n marxaran satisfets en veure que estan creixent.
A la plantació han assistit el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer, l’alcaldessa d’Almassora, María Tormo i l’edil d’Educació d’aquesta localitat, Vicent Blay.
El servei de manteniment del Consorci s’ha encarregat de fer els forats al costat de la llacuna. En la jornada de plantació Itinerantur ha guiat un recorregut per les llacunes artificials d’ Almassora com a activitat prèvia a la plantació d’arbres al costat de la nova llacuna de Borriana. D’aquesta manera, els alumnes han conegut com és l’ecosistema que permet a les aus disposar d’un espai de nidificació, alimentació i descans.
A continuació, els monitors han explicat als alumnes assistents com s’ha de realitzar la plantació i com s’han de mantenir les espècies plantades. A més, Itinerantur ha preparat una interessant activitat per a fomentar la repoblació. Cada un dels assistents ha rebut una bola d’argila que conté glans com a llavors. Aquestes boles estan regades amb pebre per a evitar l’aparició d’insectes. Posteriorment, aquestes boles es podran dipositar en espais de bosc mediterrani perquè brotin nous arbres. Aquesta tècnica és coneguda com a Nendo Dango. Els assistents també han rebut material promocional del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars i material promocional per al foment del reciclatge de piles, realitzat per l’Ajuntament de Borriana.
La jornada ha comptat, a més, amb la coordinació dels tècnics dels respectius ajuntaments que pertanyen al Consorci, així com la guarderia rural i el servei de manteniment del Consorci que s’ha encarregat de tot el material necessari per a la plantació.
L’objectiu principal de la jornada és continuar amb el procés de naturalització de la llacuna artificial, destinada a millorar l’hàbitat del paisatge protegit. La plantació d’arbres permetrà crear un nou ecosistema que beneficie a la fauna i flora de la zona. La jornada també té com a objectiu conscienciar als més joves sobre la importància de l’espai protegit de la Desembocadura del Riu Millars.
Aquestes rapinyaires procedents del nord d’Europa, trien latituds més càlides com la costa mediterrània per a passar l’hivern
Recentment el Servei de Guarderia Rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va localitzar un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la subespècie àrtica calidus posat damunt d’unes pedres en la platja de les goles, concretament davant de la Gola sud. La guarderia rural va poder observar durant aproximadament una hora el comportament de la rapinyaire. Una de les observacions més interessants va ser el moment en què l’au va regurgitar tres egagròpiles, unes boles formades per restes d’aliments no digerits que algunes aus carnívores com els falcons pelegrins vomiten.
Falcons pelegrins nòrdics
Els falcons pelegrins es distribueixen per tots els continents a excepció de l’Antàrtida. Estan presents en la major part del continent europeu. De fet, les aus procedents del nord d’Europa són un dels encants que podem trobar durant l’hivern en els paisatges de la franja mediterrània. Durant els mesos més freds de l’any la població de falcons pelegrins residents a la península Ibèrica es veu augmentada per l’arribada d’exemplars nòrdics que fugen del fred àrtic. A Espanya el falcó pelegrí és una au resident. Les dues subespècies presents durant tot l’any són la brookei i la nominal peregrinus. Però des de la tardor i l’hivern se sumen als residents altres exemplars que han recorregut milers de quilòmetres per arribar fins a la Mediterrània procedents de llocs tan llunyans com Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia.
De fet, un estudi publicat en la revista científica Ornis Hungarica pels investigadors V. Sokolov, A. Sokolov i A. Dixon amb el títol «Moviments migratoris dels falcons pelegrins que crien en la Península de Yamal de Rússia» descriu les llargues rutes migratòries de 12 falcons pelegrins de la subespècie calidus. La investigació va rastrejar 8 aus en els seus llocs d’hivernada després d’haver passat l’estiu a la península russa de Yamal on van comprovar que les aus havien recorregut entre 3557 quilòmetres i 8.114 i que van tardar entre 14 i 61 dies a completar la migració postnupcial. Les aus van passar l’hivern en llocs tan llunyans com el sud de Portugal, Iran i Sudan.
El Servei de Guarderia rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha capturat un nou visó americà jove (Neovison vison) en el tram mitjà del paratge fluvial, justament en el mateix lloc on es va capturar el primer exemplar un mes de maig de l’any 2019. Es tracta d’un animal de primer any que ha caigut en una de les trampes que es troben instal·lades al llarg dels 14 quilòmetres lineals protegits, des del pont de la CV-10 fins a la desembocadura amb a la Mediterrània. L’animal ha sigut localitzat a primera hora del matí per un dels guardes rurals que és quan es fa la ronda per a determinar la presència de visons americans caiguts a les gàbies.
Segons determina el protocol d’esta campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà al rius valencians la guarderia rural s’ha posat en contacte amb l’agent mediambiental de la zona perquè es faça càrrec de l’animal. Des que es va iniciar la campanya d’àmbit nacional al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’han aconseguit capturar dos exemplars joves. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica, el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.
És una espècie exòtica
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en el tram mitjà del riu, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.
Les principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per cinqué any consecutiu en el cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) realitzat als aiguamolls de la Comunitat Valenciana des de dormidors. Enguany s’han comptabilitzat dos exemplars joves d’aquesta espècie protegida qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. L’equip de voluntaris encarregat de dur a terme aquest cinqué cens consecutiu en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats a l’ornitologia va iniciar l’observació cap a les 16.30 de la vesprada i el va finalitzar poc després de les 18.00 h.
Els voluntaris es van ubicar abillats amb prismàtics i ulleres de llarga vista per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, el paratge de Carnissers i les Goles per a contar cadascun dels exemplars que passa per la zona al vespre, quan el sol comença a pondre’s i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Cal tindre en compte que en els darrers anys al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars s’han comptabilitzat xifres similars d’arpellots de marjal. La desembocadura és una zona humida xicoteta si la comparem amb grans aiguamolls com el Prat de Cabanes Torreblanca, els estanys d’Almenara o principalment el parc natural de l’Albufera de València, no obstant això, la participació anual del Consorci riu Millars en els censos d’arpellot de marjal és important perquè controla la població hivernant i la presència d’una espècie que fins fa poc de temps es trobava al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades com a en Perill d’Extinció. El cens, coordinat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l’hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L’objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d’aquesta espècie rapinyaire que s’ha especialitzat a viure en els aiguamolls.
Dormen amagats entre la vegetació
Els arpellots de marjal durant els mesos de l’hivern, formen el que s’anomena dormidors comunals, és a dir, llocs que ocupen entre la vegetació de les zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. Alguns d’aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d’individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol constant de patrullatge sobre desembocadures de rius i aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides valencianes. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics.
La majoria de les poblacions originàries del nord d’Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l’ala de tons crema molt variables. Els mascles adults són més vistosos, ja que tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l’hivern. Enguany fins a dos exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l’hivern i dormir.
Les indicacions de precaució van ser instal·lades el passat mes de novembre en diversos punts del paratge fluvial protegit
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha pogut constatar que dos dels 13 senyals de trànsit instal·lats el passat mes de novembre per a advertir sobre la presència de llúdries al paratge fluvial han sigut arrancades. El Servei de Guarderia Rural baralla la doble possibilitat que es tracte d’un acte vandàlic com també de l’acció del vent. Siga com siga, el Consorci riu Millars per mitjà del servei de manteniment procedirà ràpidament a restaurar els senyals en el seu lloc original d’ubicació. L’objectiu de les indicacions de trànsit en les carreteres pròximes a l’espai natural és informar els usuaris de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles per a prevenir l’atropellament d’aquest mamífer protegit i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars. El Consorci riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins a les Goles de la desembocadura. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.
La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha acordat la realització d’un nou estudi per a continuar avançant en la protecció i conservació de la llúdria en aquest entorn natural. La Junta de Govern s’ha reunit hui de manera telemàtica, presidida per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, per a aprovar diferents assumptes entre els quals destaca la contractació d’un estudi sobre la dieta anual de la llúdria en el paisatge protegit. La investigació, que realitzarà el biòleg Manuel Peris Bruno, té una duració prevista d’un any i l’objectiu principal serà l’estudi de l’alimentació dels exemplars de llúdria que habiten en el paisatge protegit a través de l’anàlisi de la seua femta. D’aquesta manera, es podran detectar els canvis en l’alimentació d’aquests mamífers al llarg de l’any, la disponibilitat de preses o la possible presència d’elements contaminants que puguen ingerir.
Així les coses, aquest estudi suposa un pas més en el treball que al llarg de l’última dècada ha realitzat el Consorci del Millars per a la protecció d’aquesta espècie, amb el seguiment dels exemplars per part de la Guarderia Rural o la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural per a previndre els atropellaments.
D’altra banda, en la Junta de Govern també s’ha acordat la realització d’una activitat de conscienciació i divulgació el pròxim 31 de gener amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre. L’activitat es desenvoluparà en la nova llacuna de la desembocadura del Millars en el terme de Borriana i participaran alumnes dels centres educatius Hortolans de Borriana, la Panderola de Vila-real, Penyeta Roja de Castelló i el Taller d’Ocupació d’Almassora.
La reaparició d’aquests mamífers carnívors és una història d’èxit unida a una aposta ferma per la conservació
Les llúdries (Lutra lutra) estan tornant a ocupar els seus territoris històrics de la franja mediterrània de la Comunitat Valenciana que van perdre fa decennis per culpa de l’enverinament dels rius, la proliferació de preses i assuts i la dessecació de rius i rierols. La protecció efectiva de diversos espais naturals i la depuració de les aigües residuals de pobles i ciutats ha permés que aquests extraordinaris mamífers aquàtics recuperen els espais fluvials i inicien una lenta colonització. De fet, els territoris de les llúdries s’han multiplicat per deu en els darrers vint-i-cinc anys, segons els censos oficials duts a terme de manera periòdica per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana des de l’any 1996. Concretament, a la província de Castelló els registres realitzats des dels anys 80 del segle passat fins l’any 2000 demostraven una presència insignificant dels mustèlids únicament amb xicotets nuclis estables al riu Bergantes, entre les poblacions de Sorita i Aiguaviva (Terol) i gràcies a la seua connexió amb el riu Guadalope, tributari de l’Ebre.
Més de mig segle després un exemple ben pròxim d’aquesta valuosa recuperació la trobem al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat per un consorci d’administracions públiques com són els ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana que van apostar d’una forma decidida per la conservació dels últims 14 quilòmetres del riu Millars. De fet, els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars un mes d’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores la Guarderia Rural realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie en el tram protegit de la desembocadura del riu Millars. Durant els primers anys els guardes rurals van estar seguint els rastres que deixaven les llúdries en diversos indrets del riu com són excrements, empremtes i rascades. Les llúdries solen defecar en els mateixos punts. Fabriquen les anomenades latrines, és a dir, llocs on solen dipositar els excrements i marcar la seua presència de manera repetida.
Dels rastres al foto parament
Més tard, quan la presència d’aquests mamífers aquàtics va començar a ser més repetida van utilitzar la tècnica del foto parament, és a dir, una càmera que captura fotos i vídeo amb un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la seua gravació en detectar la presència dels animals. Aquesta tècnica s’usa des d’un primer moment davall la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’any 2018 l’ONG vila-realenca EDC Natura Fundació Omacha amb la col·laboració de la Guarderia Rural va obtindre diverses imatges de llúdries entre l’assut del Matxos de Vila-real i el Molí Paquero. Malauradament, 4 anys més tard, el mes d’agost de 2022, el servei de neteja viària de l’Ajuntament d’Almassora va localitzar una llúdria atropellada al camí de la Mar d’Almassora, la CV1840. L’exemplar va ser localitzat sense vida a 700 metres del llit del riu Millars. Però, afortunadament sis mesos més tard, en febrer, els guardes rurals van aconseguir amb la tècnica del foto parament noves imatges de llúdries al paratge fluvial.
Concretament, es tractava de dues proves importants com eren diverses fotografies on apareixen dues llúdries juntes i actives durant la nit i una gravació de poc més d’un minut on s’apreciava a dues llúdries juntes nadant i pescant en la desembocadura del riu Millars a plena llum del dia. A poc a poc, la Guarderia Rural va localitzar nous rastres de llúdries en diferents llocs del riu. Per exemple en la carretera que travessa el riu Millars en la seua confluència amb la rambla de la Viuda on van trobar excrements de llúdries a la vora de l’asfalt, en un lloc on les aigües del riu Millars formen un rabeig d’aigües tranquil·les. Es tracta d’un lloc idoni de pesca per a elles, però alhora també és una carretera perillosa per als mamífers, ja que sol estar bastant freqüentada de trànsit en hores punta per a treballadors i altres persones que circulen entre el polígon Ramonet d’Almassora i tota la zona de les urbanitzacions de sant Quitèria. Cal recordar que les llúdries són animals crepusculars i nocturns que s’activen durant la nit i van recorrent diversos trams del paratge protegit per a pescar. És fàcil que en qualsevol moment de la nit un conductor es trobe amb una llúdria en la carretera i que l’animal es puga enlluernar fàcilment. Per aquest motiu el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va començar a demanar els usuaris que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremaren la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’uns animals que després de molts anys estaven tornant al riu.
Senyals de trànsit per a previndre atropellaments
Una de les últimes decisions del Consorci riu Millars per a previndre els atropellaments de les llúdries va ser la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural on s’informa de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció ha sigut prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència del riu amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura es van col·locar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial. La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la seua presència en la desembocadura en 2015, any rere any, s’han trobat nombrosos rastres dels mamífers. La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és una extraordinària notícia per a la biodiversitat del riu Millars. Un fet al qual el Consorci riu Millars contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims 9 anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural.
El Servei de Manteniment del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha retirat les diferents lones de geotèxtil que cobrien, des de fa 1 any, el vessant esquerre de la Gola Nord ubicada al terme municipal d’Almassora. El resultat de l’actuació ha sigut satisfactori, ja que el teixit que s’havia instal·lat en la superfície de terra ha evitat l’expansió dels rizomes de les canyes invasores (Arundo donax). Aquestes cobertes de teixit vegetal s’estan utilitzant de forma generalitzada en moltes altres zones humides del litoral mediterrani i en trams mitjans i baixos de rius per a evitar la colonització dels canyars que acaben per ofegar i matar qualsevol altra espècie de flora autòctona. Ara la retirada de la lona ha permés comprovar com davall no ha crescut cap canya invasora i les espècies autòctones que es van plantar han experimentat un creixement adequat. Es tracta de plantes i arbres com els oms (Ulmus minor), els xops blancs (Populus alba), les sargues (Salix eleagnos), els salzes blancs (Salix alba) o els tamarius (Tamarix spp).
La restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars
L’efecte de les lones geotèxtil sobre l’ecosistema forma part del projecte de restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars que es va iniciar l’any 2021. El Millars, abans que els diferents embassaments regularen el cabal del riu, portava aigua suficient per a mantenir el flux constant d’aigua en la desembocadura, el que afavoria la creació de làmines en les diferents goles. Antigament, la gola nord presentava aquest aspecte, però a poc a poc, per la falta d’aigua va iniciar un procés de sedimentació i un ràpid creixement de la vegetació protagonitzada pel canyís (Phragmites australis) i altres espècies invasores com la canya, la bardana (Xanthium strumarium) i l’herba de la pampa (Cortaderia selloana). El projecte va consistir a revertir el procés de sedimentació de la llacuna amb l’eliminació mecànica de la vegetació existent en el perímetre de la llacuna i la recuperació de la làmina amb la retirada de l’excés de sediments fins a una profunditat màxima de 150 centímetres. L’objectiu final d’aquest projecte ha sigut recuperar la Gola Nord per a promoure l’ús públic compatible amb la conservació dels valors naturals i alhora el valor paisatgístic de la llacuna amb l’obertura del camp visual des del passeig.
