El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars retira les lones de geotèxtil de la Gola Nord
- Es van instal·lar fa justament un any per a evitar l’expansió de les canyes invasores
El Servei de Manteniment del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha retirat les diferents lones de geotèxtil que cobrien, des de fa 1 any, el vessant esquerre de la Gola Nord ubicada al terme municipal d’Almassora. El resultat de l’actuació ha sigut satisfactori, ja que el teixit que s’havia instal·lat en la superfície de terra ha evitat l’expansió dels rizomes de les canyes invasores (Arundo donax). Aquestes cobertes de teixit vegetal s’estan utilitzant de forma generalitzada en moltes altres zones humides del litoral mediterrani i en trams mitjans i baixos de rius per a evitar la colonització dels canyars que acaben per ofegar i matar qualsevol altra espècie de flora autòctona. Ara la retirada de la lona ha permés comprovar com davall no ha crescut cap canya invasora i les espècies autòctones que es van plantar han experimentat un creixement adequat. Es tracta de plantes i arbres com els oms (Ulmus minor), els xops blancs (Populus alba), les sargues (Salix eleagnos), els salzes blancs (Salix alba) o els tamarius (Tamarix spp).
- La restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars
L’efecte de les lones geotèxtil sobre l’ecosistema forma part del projecte de restauració de la llacuna de la gola nord del riu Millars que es va iniciar l’any 2021. El Millars, abans que els diferents embassaments regularen el cabal del riu, portava aigua suficient per a mantenir el flux constant d’aigua en la desembocadura, el que afavoria la creació de làmines en les diferents goles. Antigament, la gola nord presentava aquest aspecte, però a poc a poc, per la falta d’aigua va iniciar un procés de sedimentació i un ràpid creixement de la vegetació protagonitzada pel canyís (Phragmites australis) i altres espècies invasores com la canya, la bardana (Xanthium strumarium) i l’herba de la pampa (Cortaderia selloana). El projecte va consistir a revertir el procés de sedimentació de la llacuna amb l’eliminació mecànica de la vegetació existent en el perímetre de la llacuna i la recuperació de la làmina amb la retirada de l’excés de sediments fins a una profunditat màxima de 150 centímetres. L’objectiu final d’aquest projecte ha sigut recuperar la Gola Nord per a promoure l’ús públic compatible amb la conservació dels valors naturals i alhora el valor paisatgístic de la llacuna amb l’obertura del camp visual des del passeig.