El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

  • Es tracta de dos punts d’ocultació amagats entre la vegetació i una caixa especialment dissenyada per a capturar diverses espècies d’aus
Leer más: El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha desmantellat diversos mecanismes preparats per a la caça furtiva en l’espai fluvial. En primer lloc, es tracta de dos punts d’ocultació que s’havien construït amb canyes i perfectament camuflades entre el Pas de la Cossa i el pont de l’autovia CV-18 para fer esperes a l’aguait . Els guardes han trobat al voltant d’un dels dos punts d’ocultació plomes de colls verds que probablement van ser caçats pels furtius. La zona ubicada davall del pont de la CV-18 és un espai tranquil i utilitzat pels ànecs per a descansar i alimentar-se. El segon artefacte desmuntat pel Servei de Guarderia Rural és una caixa de trampa que els furtius havien instal·lat en els antics camps agrícoles de Borriana. L’artefacte estava amagat entre la vegetació arbustiva. Es tracta d’una caixa trampa que incorpora una plataforma amb llavors pegades per atraure diverses espècies d’aus granívores com el colom torcaç, la tórtora, la perdiu o el colom. L’artefacte furtiu està ideat perquè l’au una vegada atreta pel menjar, xafe la plataforma i es disparen els pistons que la sostenen deixant a l’animal atrapat en la xarxa de la caixa trampa. El Servei de Guarderia Rural vigila constantment els 14 quilòmetres lineals de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per tal d’evitar entre moltes altres coses la caça i la pesca furtiva.

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

  • Aquestes rapinyaires procedents del nord d’Europa, trien latituds més càlides com la costa mediterrània per a passar l’hivern

Recentment el Servei de Guarderia Rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va localitzar un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la subespècie àrtica calidus posat damunt d’unes pedres en la platja de les goles, concretament davant de la Gola sud. La guarderia rural va poder observar durant aproximadament una hora el comportament de la rapinyaire. Una de les observacions més interessants va ser el moment en què l’au va regurgitar tres egagròpiles, unes boles formades per restes d’aliments no digerits que algunes aus carnívores com els falcons pelegrins vomiten. 

  • Falcons pelegrins nòrdics

Els falcons pelegrins es distribueixen per tots els continents a excepció de l’Antàrtida. Estan presents en la major part del continent europeu. De fet, les aus procedents del nord d’Europa són un dels encants que podem trobar durant l’hivern en els paisatges de la franja mediterrània. Durant els mesos més freds de l’any la població de falcons pelegrins residents a la península Ibèrica es veu augmentada per l’arribada d’exemplars nòrdics que fugen del fred àrtic. A Espanya el falcó pelegrí és una au resident. Les dues subespècies presents durant tot l’any són la brookei i la nominal peregrinus. Però des de la tardor i l’hivern se sumen als residents altres exemplars que han recorregut milers de quilòmetres per arribar fins a la Mediterrània procedents de llocs tan llunyans com Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia.

De fet, un estudi publicat en la revista científica Ornis Hungarica pels investigadors V. Sokolov, A. Sokolov i A. Dixon amb el títol «Moviments migratoris dels falcons pelegrins que crien en la Península de Yamal de Rússia» descriu les llargues rutes migratòries de 12 falcons pelegrins de la subespècie calidus. La investigació va rastrejar 8 aus en els seus llocs d’hivernada després d’haver passat l’estiu a la península russa de Yamal on van comprovar que les aus havien recorregut entre 3557 quilòmetres i 8.114 i que van tardar entre 14 i 61 dies a completar la migració postnupcial. Les aus van passar l’hivern en llocs tan llunyans com el sud de Portugal, Iran i Sudan.

Apareixen a terra dos dels senyals de trànsit que adverteixen sobre la presència de llúdries a la desembocadura del riu Millars

Apareixen a terra dos dels senyals de trànsit que adverteixen sobre la presència de llúdries a la desembocadura del riu Millars

Les indicacions de precaució van ser instal·lades el passat mes de novembre en diversos punts del paratge fluvial protegit

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha pogut constatar que dos dels 13 senyals de trànsit instal·lats el passat mes de novembre per a advertir sobre la presència de llúdries al paratge fluvial han sigut arrancades. El Servei de Guarderia Rural baralla la doble possibilitat que es tracte d’un acte vandàlic com també de l’acció del vent. Siga com siga, el Consorci riu Millars per mitjà del servei de manteniment procedirà ràpidament a restaurar els senyals en el seu lloc original d’ubicació. L’objectiu de les indicacions de trànsit en les carreteres pròximes a l’espai natural és informar els usuaris de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles per a prevenir l’atropellament d’aquest mamífer protegit i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars. El Consorci riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment des de la confluència amb la rambla de la Viuda fins a les Goles de la desembocadura. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial.

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

El Consorci del Millars realitzarà nous estudis per a la conservació de la llúdria en el paisatge protegit

La Junta de Govern del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha acordat la realització d’un nou estudi per a continuar avançant en la protecció i conservació de la llúdria en aquest entorn natural. La Junta de Govern s’ha reunit hui de manera telemàtica, presidida per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, per a aprovar diferents assumptes entre els quals destaca la contractació d’un estudi sobre la dieta anual de la llúdria en el paisatge protegit. La investigació, que realitzarà el biòleg Manuel Peris Bruno, té una duració prevista d’un any i l’objectiu principal serà l’estudi de l’alimentació dels exemplars de llúdria que habiten en el paisatge protegit a través de l’anàlisi de la seua femta. D’aquesta manera, es podran detectar els canvis en l’alimentació d’aquests mamífers al llarg de l’any, la disponibilitat de preses o la possible presència d’elements contaminants que puguen ingerir.

Així les coses, aquest estudi suposa un pas més en el treball que al llarg de l’última dècada ha realitzat el Consorci del Millars per a la protecció d’aquesta espècie, amb el seguiment dels exemplars per part de la Guarderia Rural o la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural per a previndre els atropellaments.

D’altra banda, en la Junta de Govern també s’ha acordat la realització d’una activitat de conscienciació i divulgació el pròxim 31 de gener amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre. L’activitat es desenvoluparà en la nova llacuna de la desembocadura del Millars en el terme de Borriana i participaran alumnes dels centres educatius Hortolans de Borriana, la Panderola de Vila-real, Penyeta Roja de Castelló i el Taller d’Ocupació d’Almassora.

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

  • El Servei de Manteniment ha tallat centenars de canyes invasores i altres exemplars de falsa acàcia i lantana
Leer más: El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira espècies de flora invasora del paratge de santa Quitèria

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua amb els treballs de manteniment i adequació de la xarxa de rutes i camins que discorren en els dos vessants del paratge fluvial. Específicament, el Servei de Manteniment està actuant aquests dies en el paratge de santa Quitèria, en el terme municipal d’Almassora. Els operaris estan treballant davall del pont per a retirar els centenars de canyes (Arundo donax) que han envaït l’espai.

La brigada està tallant les canyes invasores que han crescut vora el riu i davall dels ulls del pont. Alhora també estan desbrossant les escales que permeten accedir al riu des de la placeta ubicada al costat de l’alberg de santa Quitèria i justament darrere de l’ermita.

La canya és l’espècie invasora més abundant del paratge, però amb aquesta planta originària d’Àsia que ha arribat a colonitzar tota la franja mediterrània i el nord d’Àfrica també estan retirant exemplars de falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) i de lantana (Lantana camara). La calor i la humitat de les darreres setmanes està afavorint el ràpid creixement de la vegetació exòtica. La canya invasora és l’espècie que colonitza més ràpidament el paratge i constantment s’ha d’actuar sobre la planta perquè no acabe envaint el paratge.

El Servei de Manteniment del Consorci riu Millars du a terme durant tot l’any un treball intens per tal de retirar les canyes exòtiques del paratge. Les canyes invasores a causa de la humitat i la calor d’aquestes setmanes tenen els talls verds i molls i resulta més senzill tallar-les amb facilitat amb màquines desbrossadores. La resta d’exemplars adults s’ha de fer, una a una, amb grans tisores.