por Consorci | Jul 13, 2024 | riu millars
La principal colònia de cria d’aquesta espècie d’au insectívora s’ubica en el molí del Termet de Vila-real
El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua, per cinqué any consecutiu, amb el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada a les parets del molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. La concentració d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei que arriba cada primavera per a criar és la més important de tot el paratge fluvial i per tant, és interessant conéixer el seu estat de salut, ja que les aus insectívores com els avions comuns, les oronetes (Hirundo rustica) o les falzies (Apus apus), d’entre altres, ens alliberen cada dia de milions de mosques, mosquits i altres insectes molestos que volen pels nostres pobles i ciutats. El cens va començar el passat 15 de maig i acabarà el pròxim 15 de juliol. Enguany, quan encara queda poc més d’una setmana per a la fi del cens, els guardes rurals han constatat un lleuger descens de nius i pollades respecte al 2023. Fa un any es van ocupar 24 nius i, de moment, de 17 sencers que s’han comptabilitzat, s’han ocupat 5, una xifra que podria canviar perquè aquesta espècie sol fer dos postes i a voltes fins a tres niuades. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla es divideix l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins (Passer domesticus).
Vint quilos d’insectes a l’any i 800 al dia
La presència d’avions comuns, oronetes i falzies aporta un enorme benefici a la ciutadania dels pobles i ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta, però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.
Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.
por Consorci | Jul 2, 2024 | riu millars
- La vegetació de ribera formada per xops, baladres, lledoners, llentiscles i tamarius, d’entre altres espècies, comença a brotar entre les cendres
Leer más: El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es recupera dels últims incendis forestals ocorreguts durant els mesos de febrer i març
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana comença a recuperar-se de les nefastes conseqüències dels darrers incendis forestals ocorreguts durant els passats mesos de febrer i març entre els paratges de santa Quitèria i les Revalladores. La pluja de les darreres setmanes ha ajudat al fet que una part important de la vegetació de ribera rebrote d’entre les cendres. La imatge d’aquests dies al llit del riu és la d’una catifa negra amb els troncs i les branques cremades de moltes espècies d’arbres i arbustos, però amb el verd intens de multitud de tiges i brots verds que comencen a créixer d’entre les soques i que contrasten vivament amb el paisatge desolador.
Es tracta d’espècies importants que creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com són els xops negres (Populus nigra), els baladres (Nerium oleander), els lledoners (Celtis australis), els llentiscles (Pistacea lentiscus), els tamarius (Tamarix spp) i els ullastres (Olea europaea L. var. sylvestris) d’entre altres espècies d’arbres i plantes arbustives. La desembocadura del riu Millars arrossega una sequera intensa des de fa molts mesos seguits que està estressant la vegetació de ribera, com ocorre en molts altres paratges fluvials de la província de Castelló. El cabal d’aigua del Millars s’ha tallat, pràcticament, des de la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu. De fet, des dels darrers mesos únicament arriba fins al pont de l’antiga Nacional 340.
Des d’ací i fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora el Millars no porta aigua. És precisament, des de l’assut comunitari o d’Almassora, a prop del paratge de santa Quitèria, fins a les proximitats de l’assut de les Revalladores, davant de la finca del Milionari, on es van produir els dos darrers incendis forestals dels mesos de febrer i març que van afectar a moltes espècies vegetals riberenques i a multitud d’aus que habiten als marges del riu o iniciaven el període de cria. Però, malauradament amb la vegetació autòctona de ribera que comença a reverdir també estan creixent d’entre la cendra milers de canyes invasores (Arundo donax L.).
por Consorci | Jun 12, 2024 | riu millars
- És l’au passeriforme més amenaçada d’Europa amb un pes de tan sols 10 grams
- El Consorci Riu Millars col·labora amb Global Nature en un projecte amb participació de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia i la Junta de Castella i Lleó
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars participarà en un projecte europeu de conservació de la Boscarla d’Aigua (Acrocephalus Paludicola), una de les aus més amenaçades d’Europa. Aquest matí, en la Junta de Govern del Consorci, presidida per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí, s’ha donat a conéixer la iniciativa que posarà al Consorci Riu Millars en el mapa del projecte europeu LIFE AWOM “Carricerines cejudos en movimiento”, coordinat per la Fundació Global Nature.
El president del Consorci ha apuntat “que es tracta d’un esforç sense precedents que tindrà al Millars un dels espais triats per a conservar i protegir aquesta au de només 10 grams de pes, considerada com a vulnerable a nivell global”. Es tracta d’una migratòria que viatja al llarg d’Europa fins a Àfrica i que s’enfronta a la pèrdua i degradació d’hàbitats. Llocs com la desembocadura del Riu Millars són oasi en els quals troben refugi, protecció, aliment i descans en la seua ruta migratòria. És per això que s’ha posat en valor l’existència de paisatges protegits com el del Millars, que ajuden a mantindre la biodiversitat i a espècies que estan amenaçades per la degradació d’altres espais.
L’entitat, Wetlands International-Europe, en col·laboració amb un consorci d’organitzacions en el qual es troba Fundació Global Nature, ha llançat LIFE AWoM “Carricerines cejudos en movimiento”, que arrancarà el gener vinent de 2025. El projecte restaurarà i gestionarà els hàbitats del la boscarla d’aigua en les seues àrees de pas i hivernada, entre els quals es troben aiguamolls de la península ibèrica, entre ells la desembocadura del Millars.
El projecte LIFE AWoM, recolzat per l’instrument financer LIFE de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració entre diverses entitats europees que cobreixen gran part de la ruta migratòria de la boscarla d’aigua des del Senegal fins a centre Europa, en un compromís col·lectiu cap a la conservació d’aquesta espècie. Participen en el projecte organitzacions i entitats, a més de Fundació Global Nature, l’Estació Biològica de Doñana, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Migres al costat d’altres deu institucions acadèmiques i d’investigació a Europa i Àfrica. A més, compta amb el suport d’administracions locals i regionals, entre les quals es troba el Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars, així com la Junta d’Andalusia, la Junta de Castella i Lleó, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.
Les accions del projecte se centraran en identificar i protegir les zones crítiques de parada i hivernada de la boscarla d’aigua a Espanya, Portugal, Bèlgica, França, el Marroc, i el Senegal. Es duran a terme, a més, labors de restauració d’hàbitats, integrant aquests esforços en els plans nacionals de restauració de la naturalesa i en la programació de la Política Agrícola Comuna. A més, s’elaboraran i actualitzaran plans d’acció nacionals específics per a l’espècie en cada país participant, així com l’actualització de les dades de la Xarxa Natura dels llocs on es trobe l’espècie.
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana i és l’encarregat de la protecció del tram final del Riu Millars, en un tram de 14 quilòmetres des del jaciment del Torrelló fins a la desembocadura.
por Consorci | May 29, 2024 | riu millars
400 exemplars de barrela (Salsola soda) ja formen part de l’extensa i rica col·lecció de plantes del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. Aquest matí s’ha dut a terme la plantació en la zona de la platja de les Goles, terme municipal d’Almassora, i en la platja de la Pola, terme municipal de Borriana. L’acció ambiental s’ha efectuat a proposta del CIEF (Centre d’Investigació i Experimentació Forestal), pertanyent a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, amb la col·laboració del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
La barrela és una espècie de planta de xicotetes dimensions que està catalogada en perill d’extinció, amb una xicoteta població registrada en el Parc Natural del Fondó d’Elx, malgrat que des de 2017 es considerava extinta. L’any 2022 es va descobrir una població en el Parc Natural de la Serra d’Irta en un hàbitat molt semblant a la platja de les Goles, al nord de la Desembocadura del riu Millars, on predominen cudols, pedres i sorra. Així, degut a les condicions favorables per al desenvolupament de l’espècie, s’ha escollit la zona per assegurar-ne el creixement i afavorir la seua reproducció.
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars mancava fins ara d’aquesta classe de planta. La població de barrela que s’ha integrat augmenta significativament la biodiversitat existent en el paisatge litoral. D’aquesta manera, professionals especialistes en botànica han dut a terme l’actuació amb la supervisió de Josep Carda, tècnic de VAERSA.
por Consorci | Abr 11, 2024 | riu millars
Leer más: El Servei de Guarderia del Millars potencia la vigilància del paisatge protegit a la primavera i estiu
Optimitzar, potenciar i incrementar la vigilància en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. És l’objectiu de la millora en el servei que el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha abordat en la Junta de Govern presidida per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí. Així, s’ha apuntat que el Servei de Guarderia adapta els seus horaris per a cobrir la totalitat d’hores de llum. D’aquesta manera s’atendrà millor l’increment de visitants que rep el paisatge i també es controlarà de manera més profusa l’espai natural.
El Servei de Guarderia és vital per a controlar que no es depositen enderrocs en el paisatge protegit, alertar d’incidències com a focs declarats en el riu i el seu entorn o controlar les espècies de fauna i flora que habiten.
Així mateix la Guarderia s’encarrega d’elaborar i col·laborar en censos de diverses espècies animals, identificar la presència de noves aus nidificants, vigilar que no hi haja pesca il·legal en la desembocadura o informar els visitants que realitzen les rutes fluvials o acudeixen als observatoris d’aus per a contemplar les espècies que habiten en els diferents punts de la desembocadura. En la Junta de Govern també s’ha abordat el control de la població de senglars amb diferents mesures adoptades al llarg del paisatge protegit.
Així mateix, la Junta de Govern ha conegut els detalls tècnics de la llúdria morta per atropellament en el paisatge protegit. L’exemplar no era el que es va alliberar fa unes setmanes, sinó que era un dels quals habitualment habita el paisatge, segons han determinat les anàlisis dels tècnics en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient. La presència de la llúdria en la desembocadura és una mostra de la millora ambiental que ha registrat el paisatge protegit des que es va instituir el Consorci, que vela per la preservació mediambiental del paratge.
