Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La principal colònia d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei s’ubica en el molí del Termet de Vila-real 

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana finalitza per quart any consecutiu el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada al molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. En el cens s’ha pogut constatar l’ocupació 24 nius. L’any passat en van ser 37, el 2021 un total de 29 i  i l’any 2020 en van ser 18. 

De moment aquest cens confirma una xicoteta davallada de la colònia del Termet després de l’augment paulatí que va experimentar fa 4 anys quan es va iniciar el cens dels avions comuns. Aquestes dades caldrà confirmar-les durant els pròxims anys. Cal apuntar que en maig es van comptabilitzar 19 nius ocupats, en juny 24 i en juliol, quan ja decau la reproducció, un total de 13. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada entre l’1 de maig i el 31 de juliol. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla s’ha dividit l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins.


Devoradors insaciables d’insectes

Hi ha una dada important i bastant desconeguda pel veïnat de moltes poblacions valencianes com és l’enorme benefici que aporta la presència dels nius dels avions comuns en edificis dels pobles i  les ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta (Hirundo rustica), però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.

Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recorda la problemàtica d’alimentar a la fauna salvatge

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recorda la problemàtica d’alimentar a la fauna salvatge

El Servei de Guarderia Rural ha comprovat com diverses raboses estan mostrant afecció als usuaris del paratge fluvial a conseqüència d’aquesta pràctica

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recorda la inconveniència que suposa alimentar a la fauna salvatge en el paratge fluvial. En les darreres setmanes el consorci gestor s’ha fet ressò de diverses queixes adreçades per usuaris per la presència de raboses que no demostren por cap a les persones i s’acosten cada vegada més. El Servei de Guarderia Rural ha comprovat la presència de fins a 3 raboses en diverses rutes del paratge fluvial que s’acostaven sense cap mena de temor a caminants, esportistes i passejants del paratge. Els guardes han pogut constatar que aquests animals salvatges estan sent alimentats de forma sistemàtica per algunes persones. Els biòlegs experts en zoologia sostenen que oferir aliment a la fauna salvatge de forma continuada pot tindre greus inconvenients no sols per a la fauna sinó també per a les persones. Per una banda, els animals acaben acostumant-se com és el cas d’aquestes tres raboses salvatges el que fa que, a poc a poc, vagen perdent la seua capacitat de caça i, per tant, de supervivència en la natura. Per altra, en alimentar a la fauna salvatge amb menjar inadequat els pot provocar malalties greus i en casos extrems, la mort. En la gran majoria d’ocasions els estómacs d’aquests animals no estan preparats per a digerir els aliments proporcionats per les persones. Aquest contacte de la fauna salvatge amb les persones també pot causar altres problemes puntuals com són accidents amb ciclistes o altres esportistes usuaris de les rutes del riu Millars, l’esglai que es poden dur les persones que no estan acostumades a la seua presència o la persecució directa d’algun desaprensiu que amb la domesticació dels animals aprofite per a fer-los mal. Per tant, el consorci gestor recorda que mai s’ha d’alimentar a la fauna salvatge en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, alhora que convida els usuaris a observar la fauna present al paratge seguint sempre les indicacions dels guardes i sense molestar en cap moment la mateixa.

Sense rastre de visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars des de fa 4 anys

Sense rastre de visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars des de fa 4 anys

L’últim exemplar d’aquesta espècie exòtica es va capturar el 2019

Des que el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va iniciar la campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà (Neovison vison) al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’ha aconseguit capturar un exemplar jove l’any 2019. Des d’aleshores, i ja han passat 4 anys, el Servei de Guarderia Rural encarregat de dur a terme els treballs no ha tornat a veure cap rastre de l’animal. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una seriosa amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Transició Ecològica i Desenvolupament Rural que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.

Un visó americà
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer i únic exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en la zona del mesurador, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.

Una bona notícia per a la fauna autòctonaLes principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.