El Servei de Guarderia del Millars potencia la vigilància del paisatge protegit a la primavera i estiu

El Servei de Guarderia del Millars potencia la vigilància del paisatge protegit a la primavera i estiu

Leer más: El Servei de Guarderia del Millars potencia la vigilància del paisatge protegit a la primavera i estiu

Optimitzar, potenciar i incrementar la vigilància en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. És l’objectiu de la millora en el servei que el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha abordat en la Junta de Govern presidida per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí. Així, s’ha apuntat que el Servei de Guarderia adapta els seus horaris per a cobrir la totalitat d’hores de llum. D’aquesta manera s’atendrà millor l’increment de visitants que rep el paisatge i també es controlarà de manera més profusa l’espai natural.

El Servei de Guarderia és vital per a controlar que no es depositen enderrocs en el paisatge protegit, alertar d’incidències com a focs declarats en el riu i el seu entorn o controlar les espècies de fauna i flora que habiten.
Així mateix la Guarderia s’encarrega d’elaborar i col·laborar en censos de diverses espècies animals, identificar la presència de noves aus nidificants, vigilar que no hi haja pesca il·legal en la desembocadura o informar els visitants que realitzen les rutes fluvials o acudeixen als observatoris d’aus per a contemplar les espècies que habiten en els diferents punts de la desembocadura. En la Junta de Govern també s’ha abordat el control de la població de senglars amb diferents mesures adoptades al llarg del paisatge protegit.

Així mateix, la Junta de Govern ha conegut els detalls tècnics de la llúdria morta per atropellament en el paisatge protegit. L’exemplar no era el que es va alliberar fa unes setmanes, sinó que era un dels quals habitualment habita el paisatge, segons han determinat les anàlisis dels tècnics en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient. La presència de la llúdria en la desembocadura és una mostra de la millora ambiental que ha registrat el paisatge protegit des que es va instituir el Consorci, que vela per la preservació mediambiental del paratge.

L’última llúdria atropellada al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars no correspon amb el mateix exemplar que es va alliberar el passat febrer al pantanet

L’última llúdria atropellada al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars no correspon amb el mateix exemplar que es va alliberar el passat febrer al pantanet

  • Així ho corrobora un informe de la Conselleria de Medi Ambient després de l’autòpsia realitzada al Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler de València
Leer más: L’última llúdria atropellada al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars no correspon amb el mateix exemplar que es va alliberar el passat febrer al pantanet

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha rebut un informe adreçat per la Conselleria de Medi Ambient on es confirma que la llúdria (Lutra lutra) trobada morta el passat 20 de març en el camí local al costat del paratge fluvial protegit no és el mateix exemplar que es va alliberar el mes de febrer. El passat 20 març la policia local d’Almassora informava el Consorci Riu Millars de la presència d’un animal atropellat en la carretera local que uneix el polígon Ramonet amb santa Quitèria. L’atropellament es va produir en una carretera molt transitada on novembre de 2023 es van instal·lar senyals de trànsit advertint de la presència de llúdries i del perill d’atropellament. El Servei de Guarderia Rural després d’examinar l’animal i realitzar fotografies va constatar que es tractava d’un mascle jove de llúdria. Eixe mateix matí el personal del Consorci va entregar el cadàver a l’agent mediambiental de la zona. L’endemà la llúdria morta va ingressar en el Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler. El primer examen va determinar que es tractava d’un mascle jove que pesava 5 quilos i mig. Durant una exploració més detallada es va determinar que la llúdria atropellada era un exemplar diferent de l’alliberat el passat 23 de febrer en el pantanet de santa Quitèria, aproximadament a 1 quilòmetre del lloc de l’animal atropellat. Uns dies més tard, els veterinaris van fer l’autòpsia i van poder determinar amb claredat que l’animal havia sigut atropellat per les lesions d’escalfament internes que presentava.

La llúdria del Port de Sagunt

El passat 23 de febrer es va alliberar un exemplar de llúdria en el pantanet de santa Quitèria. L’animal havia aparegut en una cafeteria del Port de Sagunt, molt a prop de la desembocadura del riu Palància. L’alliberament es va dur a terme a través de la coordinació entre el Consorci riu Millars i la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. Es tractava d’un mascle jove de 7 kg de pes sense senyals ni símptomes que feren perillar la seua integritat. La Conselleria de Medi Ambient va triar la desembocadura del Millars en tractar-se d’un espai protegit i gestionat, que disposa d’un servei de guarderia rural que realitza un seguiment exhaustiu de la població de llúdria de manera regular i constant.

L’última llúdria atropellada

El 2021 el servei de neteja de l’Ajuntament d’Almassora va trobar una llúdria atropellada a uns 500 metres del llit del riu Millars, concretament en el camí de la Mar, CV1840. Malauradament, es tractava d’una femella adulta en perfecte estat de salut, però que va acabar atropellada durant la nit per un automòbil. Des que la guarderia del Consorci Riu Millars va descobrir la seua presència a la desembocadura l’any 2015, la llúdria s’ha convertit en espècie habitual als registres de fauna que du a terme el Servei de Guarderia Rural, dins del seu pla de seguiment de fauna als catorze quilòmetres de riu que formen el paisatge protegit. De fet, l’octubre del 2020 van aconseguir obtenir imatges de dos exemplars junts, per la qual cosa es va estudiar la hipòtesi que es pogués tractar d’una parella. El Consorci riu Millars demana prudència i reduir la velocitat als conductors que transiten pels vials adjacents al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per evitar accidents i l’atropellament tant de llúdries com d’altre tipus de fauna que habita al paratge fluvial.

Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

  • Aquest migdia s’ha alliberat un exemplar que va ser localitzat al Port de Sagunt
Leer más: Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

Un exemplar de llúdria (Lutra lutra) ha sigut alliberat en les aigües del riu Millars aquest migdia després del seu albirament i posterior captura en una cafeteria del Port de Sagunt. A l’altura del Pantanet de Santa Quitèria s’ha dut a terme una operació en la qual ha primat el benestar i la favorable evolució del mamífer aquàtic així com la seua correcta adaptació a un hàbitat que li serà favorable. L’actuació s’ha dut a terme a través de la coordinació entre el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana; i el Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler», depenent de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori.

La llúdria va aparéixer en una cafeteria del Port de Sagunt a principis de setmana i posteriorment fou recollida pel personal del Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler». En el centre van sotmetre a exàmens científics al mascle jove de 7 kg sense senyals ni símptomes que feren perillar la seua integritat. Els tècnics presents tant del Consorci Riu Millars com de Conselleria de Medi Ambient i de ‘La Granja de El Saler’ han apuntat que s’ha triat la desembocadura del Millars en tractar-se d’un espai protegit i gestionat, que disposa d’un servei de guarderia rural que realitza un seguiment exhaustiu de la població de llúdria de manera regular i constant. D’aquesta manera es reforçarà la presència del mustèlid en el paisatge protegit, on ja s’ha assentat.

La zona del riu Millars triada per a l’operació s’ha considerat òptima a causa de l’existència de profunditat d’aigües i l’abundant vegetació de ribera que ha afavorit la ràpida escapada i cerca d’amagatall del mamífer. Els tècnics de ‘La Granja de El Saler’ han obert la gàbia on descansava la llúdria amb la presència de Maria Tormo, alcaldessa d’Almassora i representant del Consorci Riu Millars, i participació de més tècnics professionals de la Conselleria de Medi Ambient, del Consorci Riu Millars i d’altres entitats que treballen dia a dia per a millorar la biodiversitat de l’espai natural. Durant la jornada s’ha respectat un minut de silenci en record de les víctimes per l’incendi de València.

– Població de llúdries al Millars

Els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars el mes de maig de l’any 2015. Des d’aleshores el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie afortunadament cada vegada més habitual en els trams baixos dels rius valencians. Des d’aleshores, s’han notificat observacions d’aquests exemplars que demostren la creixent qualitat de les aigües del Millars i de la biodiversitat en la desembocadura del riu Millars.

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

  • Es tracta de dos punts d’ocultació amagats entre la vegetació i una caixa especialment dissenyada per a capturar diverses espècies d’aus
Leer más: El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha desmantellat diversos mecanismes preparats per a la caça furtiva en l’espai fluvial. En primer lloc, es tracta de dos punts d’ocultació que s’havien construït amb canyes i perfectament camuflades entre el Pas de la Cossa i el pont de l’autovia CV-18 para fer esperes a l’aguait . Els guardes han trobat al voltant d’un dels dos punts d’ocultació plomes de colls verds que probablement van ser caçats pels furtius. La zona ubicada davall del pont de la CV-18 és un espai tranquil i utilitzat pels ànecs per a descansar i alimentar-se. El segon artefacte desmuntat pel Servei de Guarderia Rural és una caixa de trampa que els furtius havien instal·lat en els antics camps agrícoles de Borriana. L’artefacte estava amagat entre la vegetació arbustiva. Es tracta d’una caixa trampa que incorpora una plataforma amb llavors pegades per atraure diverses espècies d’aus granívores com el colom torcaç, la tórtora, la perdiu o el colom. L’artefacte furtiu està ideat perquè l’au una vegada atreta pel menjar, xafe la plataforma i es disparen els pistons que la sostenen deixant a l’animal atrapat en la xarxa de la caixa trampa. El Servei de Guarderia Rural vigila constantment els 14 quilòmetres lineals de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per tal d’evitar entre moltes altres coses la caça i la pesca furtiva.

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

  • Aquestes rapinyaires procedents del nord d’Europa, trien latituds més càlides com la costa mediterrània per a passar l’hivern

Recentment el Servei de Guarderia Rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va localitzar un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la subespècie àrtica calidus posat damunt d’unes pedres en la platja de les goles, concretament davant de la Gola sud. La guarderia rural va poder observar durant aproximadament una hora el comportament de la rapinyaire. Una de les observacions més interessants va ser el moment en què l’au va regurgitar tres egagròpiles, unes boles formades per restes d’aliments no digerits que algunes aus carnívores com els falcons pelegrins vomiten. 

  • Falcons pelegrins nòrdics

Els falcons pelegrins es distribueixen per tots els continents a excepció de l’Antàrtida. Estan presents en la major part del continent europeu. De fet, les aus procedents del nord d’Europa són un dels encants que podem trobar durant l’hivern en els paisatges de la franja mediterrània. Durant els mesos més freds de l’any la població de falcons pelegrins residents a la península Ibèrica es veu augmentada per l’arribada d’exemplars nòrdics que fugen del fred àrtic. A Espanya el falcó pelegrí és una au resident. Les dues subespècies presents durant tot l’any són la brookei i la nominal peregrinus. Però des de la tardor i l’hivern se sumen als residents altres exemplars que han recorregut milers de quilòmetres per arribar fins a la Mediterrània procedents de llocs tan llunyans com Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia.

De fet, un estudi publicat en la revista científica Ornis Hungarica pels investigadors V. Sokolov, A. Sokolov i A. Dixon amb el títol «Moviments migratoris dels falcons pelegrins que crien en la Península de Yamal de Rússia» descriu les llargues rutes migratòries de 12 falcons pelegrins de la subespècie calidus. La investigació va rastrejar 8 aus en els seus llocs d’hivernada després d’haver passat l’estiu a la península russa de Yamal on van comprovar que les aus havien recorregut entre 3557 quilòmetres i 8.114 i que van tardar entre 14 i 61 dies a completar la migració postnupcial. Les aus van passar l’hivern en llocs tan llunyans com el sud de Portugal, Iran i Sudan.