Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

  • Aquest migdia s’ha alliberat un exemplar que va ser localitzat al Port de Sagunt
Leer más: Alliberen una llúdria a la Desembocadura del riu Millars amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna de El Saler

Un exemplar de llúdria (Lutra lutra) ha sigut alliberat en les aigües del riu Millars aquest migdia després del seu albirament i posterior captura en una cafeteria del Port de Sagunt. A l’altura del Pantanet de Santa Quitèria s’ha dut a terme una operació en la qual ha primat el benestar i la favorable evolució del mamífer aquàtic així com la seua correcta adaptació a un hàbitat que li serà favorable. L’actuació s’ha dut a terme a través de la coordinació entre el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana; i el Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler», depenent de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori.

La llúdria va aparéixer en una cafeteria del Port de Sagunt a principis de setmana i posteriorment fou recollida pel personal del Centre de Recuperació de Fauna ‘La Granja de El Saler». En el centre van sotmetre a exàmens científics al mascle jove de 7 kg sense senyals ni símptomes que feren perillar la seua integritat. Els tècnics presents tant del Consorci Riu Millars com de Conselleria de Medi Ambient i de ‘La Granja de El Saler’ han apuntat que s’ha triat la desembocadura del Millars en tractar-se d’un espai protegit i gestionat, que disposa d’un servei de guarderia rural que realitza un seguiment exhaustiu de la població de llúdria de manera regular i constant. D’aquesta manera es reforçarà la presència del mustèlid en el paisatge protegit, on ja s’ha assentat.

La zona del riu Millars triada per a l’operació s’ha considerat òptima a causa de l’existència de profunditat d’aigües i l’abundant vegetació de ribera que ha afavorit la ràpida escapada i cerca d’amagatall del mamífer. Els tècnics de ‘La Granja de El Saler’ han obert la gàbia on descansava la llúdria amb la presència de Maria Tormo, alcaldessa d’Almassora i representant del Consorci Riu Millars, i participació de més tècnics professionals de la Conselleria de Medi Ambient, del Consorci Riu Millars i d’altres entitats que treballen dia a dia per a millorar la biodiversitat de l’espai natural. Durant la jornada s’ha respectat un minut de silenci en record de les víctimes per l’incendi de València.

– Població de llúdries al Millars

Els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars el mes de maig de l’any 2015. Des d’aleshores el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie afortunadament cada vegada més habitual en els trams baixos dels rius valencians. Des d’aleshores, s’han notificat observacions d’aquests exemplars que demostren la creixent qualitat de les aigües del Millars i de la biodiversitat en la desembocadura del riu Millars.

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars presentarà la seua guia oficial d’aus el pròxim 29 de febrer

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars presentarà la seua guia oficial d’aus el pròxim 29 de febrer

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana i d’Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i SEO – BirdLife presentaran la setmana vinent la miniguia d’aus que habiten amb major o menys freqüència la Desembocadura. Un document en castellà, valencià o anglés, que recull 96 espècies i que facilitarà l’albirament d’aus als observadors que visiten el paisatge protegit. A més de la descripció física per a ajudar a la seua identificació, cada fitxa creada inclou dades sobre els hàbits alimentosos o de vida de l’au.

La presentació, que serà el 29 de febrer a les 19h en el CEA de Vila-real (seu del Consorci), comptarà amb l’assistència Mario Giménez Ripoll, delegat a la Comunitat Valenciana de SEO – BirdLife. En acabar l’acte s’entregarà una guia a cada persona assistent.

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

  • Es tracta de dos punts d’ocultació amagats entre la vegetació i una caixa especialment dissenyada per a capturar diverses espècies d’aus
Leer más: El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira diversos artefactes preparats per a la a caça furtiva

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha desmantellat diversos mecanismes preparats per a la caça furtiva en l’espai fluvial. En primer lloc, es tracta de dos punts d’ocultació que s’havien construït amb canyes i perfectament camuflades entre el Pas de la Cossa i el pont de l’autovia CV-18 para fer esperes a l’aguait . Els guardes han trobat al voltant d’un dels dos punts d’ocultació plomes de colls verds que probablement van ser caçats pels furtius. La zona ubicada davall del pont de la CV-18 és un espai tranquil i utilitzat pels ànecs per a descansar i alimentar-se. El segon artefacte desmuntat pel Servei de Guarderia Rural és una caixa de trampa que els furtius havien instal·lat en els antics camps agrícoles de Borriana. L’artefacte estava amagat entre la vegetació arbustiva. Es tracta d’una caixa trampa que incorpora una plataforma amb llavors pegades per atraure diverses espècies d’aus granívores com el colom torcaç, la tórtora, la perdiu o el colom. L’artefacte furtiu està ideat perquè l’au una vegada atreta pel menjar, xafe la plataforma i es disparen els pistons que la sostenen deixant a l’animal atrapat en la xarxa de la caixa trampa. El Servei de Guarderia Rural vigila constantment els 14 quilòmetres lineals de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per tal d’evitar entre moltes altres coses la caça i la pesca furtiva.

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars localitza un falcó pelegrí nòrdic en la Gola sud de la desembocadura del riu Millars

  • Aquestes rapinyaires procedents del nord d’Europa, trien latituds més càlides com la costa mediterrània per a passar l’hivern

Recentment el Servei de Guarderia Rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va localitzar un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la subespècie àrtica calidus posat damunt d’unes pedres en la platja de les goles, concretament davant de la Gola sud. La guarderia rural va poder observar durant aproximadament una hora el comportament de la rapinyaire. Una de les observacions més interessants va ser el moment en què l’au va regurgitar tres egagròpiles, unes boles formades per restes d’aliments no digerits que algunes aus carnívores com els falcons pelegrins vomiten. 

  • Falcons pelegrins nòrdics

Els falcons pelegrins es distribueixen per tots els continents a excepció de l’Antàrtida. Estan presents en la major part del continent europeu. De fet, les aus procedents del nord d’Europa són un dels encants que podem trobar durant l’hivern en els paisatges de la franja mediterrània. Durant els mesos més freds de l’any la població de falcons pelegrins residents a la península Ibèrica es veu augmentada per l’arribada d’exemplars nòrdics que fugen del fred àrtic. A Espanya el falcó pelegrí és una au resident. Les dues subespècies presents durant tot l’any són la brookei i la nominal peregrinus. Però des de la tardor i l’hivern se sumen als residents altres exemplars que han recorregut milers de quilòmetres per arribar fins a la Mediterrània procedents de llocs tan llunyans com Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia.

De fet, un estudi publicat en la revista científica Ornis Hungarica pels investigadors V. Sokolov, A. Sokolov i A. Dixon amb el títol «Moviments migratoris dels falcons pelegrins que crien en la Península de Yamal de Rússia» descriu les llargues rutes migratòries de 12 falcons pelegrins de la subespècie calidus. La investigació va rastrejar 8 aus en els seus llocs d’hivernada després d’haver passat l’estiu a la península russa de Yamal on van comprovar que les aus havien recorregut entre 3557 quilòmetres i 8.114 i que van tardar entre 14 i 61 dies a completar la migració postnupcial. Les aus van passar l’hivern en llocs tan llunyans com el sud de Portugal, Iran i Sudan.

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura un segon visó americà

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura un segon visó americà

  • Es tracta d’un animal jove que ha caigut en una de les trampes instal·lades al llarg del paratge fluvial
Leer más: El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura un segon visó americà

El Servei de Guarderia rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha capturat un nou visó americà jove (Neovison vison) en el tram mitjà del paratge fluvial, justament en el mateix lloc on es va capturar el primer exemplar un mes de maig de l’any 2019. Es tracta d’un animal de primer any que ha caigut en una de les trampes que es troben instal·lades al llarg dels 14 quilòmetres lineals protegits, des del pont de la CV-10 fins a la desembocadura amb a la Mediterrània. L’animal ha sigut localitzat a primera hora del matí per un dels guardes rurals que és quan es fa la ronda per a determinar la presència de visons americans caiguts a les gàbies.

Segons determina el protocol d’esta campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà al rius valencians la guarderia rural s’ha posat en contacte amb l’agent mediambiental de la zona perquè es faça càrrec de l’animal. Des que es va iniciar la campanya d’àmbit nacional al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’han aconseguit capturar dos exemplars joves.  Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica, el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.

  • És una espècie exòtica

El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en el tram mitjà del riu, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat. 

Les principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.