por Consorci | Ene 29, 2024 | riu millars
- Aquestes rapinyaires procedents del nord d’Europa, trien latituds més càlides com la costa mediterrània per a passar l’hivern
Recentment el Servei de Guarderia Rural del consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana, Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va localitzar un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la subespècie àrtica calidus posat damunt d’unes pedres en la platja de les goles, concretament davant de la Gola sud. La guarderia rural va poder observar durant aproximadament una hora el comportament de la rapinyaire. Una de les observacions més interessants va ser el moment en què l’au va regurgitar tres egagròpiles, unes boles formades per restes d’aliments no digerits que algunes aus carnívores com els falcons pelegrins vomiten.
- Falcons pelegrins nòrdics
Els falcons pelegrins es distribueixen per tots els continents a excepció de l’Antàrtida. Estan presents en la major part del continent europeu. De fet, les aus procedents del nord d’Europa són un dels encants que podem trobar durant l’hivern en els paisatges de la franja mediterrània. Durant els mesos més freds de l’any la població de falcons pelegrins residents a la península Ibèrica es veu augmentada per l’arribada d’exemplars nòrdics que fugen del fred àrtic. A Espanya el falcó pelegrí és una au resident. Les dues subespècies presents durant tot l’any són la brookei i la nominal peregrinus. Però des de la tardor i l’hivern se sumen als residents altres exemplars que han recorregut milers de quilòmetres per arribar fins a la Mediterrània procedents de llocs tan llunyans com Noruega, Suècia, Finlàndia i el nord de Rússia.
De fet, un estudi publicat en la revista científica Ornis Hungarica pels investigadors V. Sokolov, A. Sokolov i A. Dixon amb el títol «Moviments migratoris dels falcons pelegrins que crien en la Península de Yamal de Rússia» descriu les llargues rutes migratòries de 12 falcons pelegrins de la subespècie calidus. La investigació va rastrejar 8 aus en els seus llocs d’hivernada després d’haver passat l’estiu a la península russa de Yamal on van comprovar que les aus havien recorregut entre 3557 quilòmetres i 8.114 i que van tardar entre 14 i 61 dies a completar la migració postnupcial. Les aus van passar l’hivern en llocs tan llunyans com el sud de Portugal, Iran i Sudan.
por Consorci | Ene 23, 2024 | riu millars
- Es tracta d’un animal jove que ha caigut en una de les trampes instal·lades al llarg del paratge fluvial
Leer más: El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura un segon visó americà
El Servei de Guarderia rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha capturat un nou visó americà jove (Neovison vison) en el tram mitjà del paratge fluvial, justament en el mateix lloc on es va capturar el primer exemplar un mes de maig de l’any 2019. Es tracta d’un animal de primer any que ha caigut en una de les trampes que es troben instal·lades al llarg dels 14 quilòmetres lineals protegits, des del pont de la CV-10 fins a la desembocadura amb a la Mediterrània. L’animal ha sigut localitzat a primera hora del matí per un dels guardes rurals que és quan es fa la ronda per a determinar la presència de visons americans caiguts a les gàbies.
Segons determina el protocol d’esta campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà al rius valencians la guarderia rural s’ha posat en contacte amb l’agent mediambiental de la zona perquè es faça càrrec de l’animal. Des que es va iniciar la campanya d’àmbit nacional al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’han aconseguit capturar dos exemplars joves. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica, el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en el tram mitjà del riu, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.
Les principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.
por Consorci | Ene 17, 2024 | riu millars
- Enguany els quatre observadors encarregats del seguiment de les aus rapinyaires, hi han comptat 2 exemplars joves
Leer más: El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el cens hivernal d’arpellot de marjal en dormidor
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per cinqué any consecutiu en el cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) realitzat als aiguamolls de la Comunitat Valenciana des de dormidors. Enguany s’han comptabilitzat dos exemplars joves d’aquesta espècie protegida qualificada de vulnerable en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. L’equip de voluntaris encarregat de dur a terme aquest cinqué cens consecutiu en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats a l’ornitologia va iniciar l’observació cap a les 16.30 de la vesprada i el va finalitzar poc després de les 18.00 h.
Els voluntaris es van ubicar abillats amb prismàtics i ulleres de llarga vista per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, el paratge de Carnissers i les Goles per a contar cadascun dels exemplars que passa per la zona al vespre, quan el sol comença a pondre’s i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Cal tindre en compte que en els darrers anys al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars s’han comptabilitzat xifres similars d’arpellots de marjal. La desembocadura és una zona humida xicoteta si la comparem amb grans aiguamolls com el Prat de Cabanes Torreblanca, els estanys d’Almenara o principalment el parc natural de l’Albufera de València, no obstant això, la participació anual del Consorci riu Millars en els censos d’arpellot de marjal és important perquè controla la població hivernant i la presència d’una espècie que fins fa poc de temps es trobava al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades com a en Perill d’Extinció. El cens, coordinat per la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) des de fa més de vint anys, es fa durant l’hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L’objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d’aquesta espècie rapinyaire que s’ha especialitzat a viure en els aiguamolls.
- Dormen amagats entre la vegetació
Els arpellots de marjal durant els mesos de l’hivern, formen el que s’anomena dormidors comunals, és a dir, llocs que ocupen entre la vegetació de les zones humides on acudeixen cada dia al capvespre per a dormir. Alguns d’aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d’individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol constant de patrullatge sobre desembocadures de rius i aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides valencianes. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics.
La majoria de les poblacions originàries del nord d’Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l’ala de tons crema molt variables. Els mascles adults són més vistosos, ja que tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l’hivern. Enguany fins a dos exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l’hivern i dormir.
por Consorci | Jul 20, 2023 | riu millars
El Servei de Guarderia Rural ha comprovat com diverses raboses estan mostrant afecció als usuaris del paratge fluvial a conseqüència d’aquesta pràctica
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recorda la inconveniència que suposa alimentar a la fauna salvatge en el paratge fluvial. En les darreres setmanes el consorci gestor s’ha fet ressò de diverses queixes adreçades per usuaris per la presència de raboses que no demostren por cap a les persones i s’acosten cada vegada més. El Servei de Guarderia Rural ha comprovat la presència de fins a 3 raboses en diverses rutes del paratge fluvial que s’acostaven sense cap mena de temor a caminants, esportistes i passejants del paratge. Els guardes han pogut constatar que aquests animals salvatges estan sent alimentats de forma sistemàtica per algunes persones. Els biòlegs experts en zoologia sostenen que oferir aliment a la fauna salvatge de forma continuada pot tindre greus inconvenients no sols per a la fauna sinó també per a les persones. Per una banda, els animals acaben acostumant-se com és el cas d’aquestes tres raboses salvatges el que fa que, a poc a poc, vagen perdent la seua capacitat de caça i, per tant, de supervivència en la natura. Per altra, en alimentar a la fauna salvatge amb menjar inadequat els pot provocar malalties greus i en casos extrems, la mort. En la gran majoria d’ocasions els estómacs d’aquests animals no estan preparats per a digerir els aliments proporcionats per les persones. Aquest contacte de la fauna salvatge amb les persones també pot causar altres problemes puntuals com són accidents amb ciclistes o altres esportistes usuaris de les rutes del riu Millars, l’esglai que es poden dur les persones que no estan acostumades a la seua presència o la persecució directa d’algun desaprensiu que amb la domesticació dels animals aprofite per a fer-los mal. Per tant, el consorci gestor recorda que mai s’ha d’alimentar a la fauna salvatge en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, alhora que convida els usuaris a observar la fauna present al paratge seguint sempre les indicacions dels guardes i sense molestar en cap moment la mateixa.
por Consorci | Jun 16, 2023 | riu millars
Només durant el passat mes de maig el Servei de Guarderia Rural en va comptabilitzar 28, quatre d’ells en zones de nidificació molt sensibles d’espècies protegides
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntament de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recorda la prohibició de dur gossos solts pels llocs més sensibles de l’espai fluvial. La seua presència incontrolada causa greus molèsties a la fauna, sobretot a les espècies d’aus que trien la platja de cudols per a nidificar, ja que es troben en ple procés de cria des del passat mes de març. Per exemple durant el passat mes de maig el Servei de Guarderia Rural durant les seues inspeccions rutinàries va comptabilitzar 28 gossos solts en diverses zones del paratge advertint i concienciant els propietaris del perill que suposa per a la fauna autòctona que les seus mascotes vagen sense nugar. Una d’aquestes advertències va acabar en infracció, ja que un propietari duia 4 gossos solts, justament per la zona de nidificació del corriol menut (Charadrius dubius). El consorci riu Millars ha acordonat amb pals i cordes la zona principal de reproducció dels corriols menuts, concretament des de la gola nord fins a la gola fonda, al terme d’Almassora. La zona també compta amb cartells indicant el període de reproducció de l’espècie i les normes que han de seguir els usuaris de la platja. I una de les principals advertències és, precisament, la de no dur gossos solts per la zona. La presència de gossos que passegen lliurement per la platja i els gats són, a hores d’ara, les principals amenaces per a l’èxit reproductor, no sols d’aquesta xicoteta au limícola protegida, sinó d’altres que durant els darrers anys han triat la zona de les goles per a reproduir-se com també és el cas de les mongetes o xatracs comuns (Sternula albifrons), unes xicotetes aus marines que no criaven a la platja de les Goles des de l’any 1990 i que des de la primavera passada ho han tornat a fer.
Passejar amb les mascotes
El Consorci riu Millars demana als propietaris dels gossos que fan esport o simplement caminen per la zona protegida que duguen en tot moment els gossos nugats. La Llei d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana i la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat del Govern d’Espanya arrepleguen en els seus articles l’obligació de respectar la fauna salvatge que habita als espais protegits. El Paisatge de la Desembocadura del riu Millars està protegit des de l’any 2012. Com altres espais naturals valencians de gran importància ecològica disposa de diverses zones molt sensibles per a la fauna salvatge i la flora silvestre. La presència de gossos solts al paratge en aquells llocs destinats a la pràctica del senderisme o al passeig està permesa sempre i quan els propietaris tinguen cura de dur-los nugats o ben controlats en tot moment.
