El Consorci Riu Millars participa en un projecte europeu per a conservar la Boscarla d’Aigua

El Consorci Riu Millars participa en un projecte europeu per a conservar la Boscarla d’Aigua

  • És l’au passeriforme més amenaçada d’Europa amb un pes de tan sols 10 grams
  • El Consorci Riu Millars col·labora amb Global Nature en un projecte amb participació de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia i la Junta de Castella i Lleó

El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars participarà en un projecte europeu de conservació de la Boscarla d’Aigua (Acrocephalus Paludicola), una de les aus més amenaçades d’Europa. Aquest matí, en la Junta de Govern del Consorci, presidida per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí, s’ha donat a conéixer la iniciativa que posarà al Consorci Riu Millars en el mapa del projecte europeu LIFE AWOM “Carricerines cejudos en movimiento”, coordinat per la Fundació Global Nature. 

El president del Consorci ha apuntat “que es tracta d’un esforç sense precedents que tindrà al Millars un dels espais triats per a conservar i protegir aquesta au de només 10 grams de pes, considerada com a vulnerable a nivell global”. Es tracta d’una migratòria que viatja al llarg d’Europa fins a Àfrica i que s’enfronta a la pèrdua i degradació d’hàbitats. Llocs com la desembocadura del Riu Millars són oasi en els quals troben refugi, protecció, aliment i descans en la seua ruta migratòria. És per això que s’ha posat en valor l’existència de paisatges protegits com el del Millars, que ajuden a mantindre la biodiversitat i a espècies que estan amenaçades per la degradació d’altres espais. 

L’entitat, Wetlands International-Europe, en col·laboració amb un consorci d’organitzacions en el qual es troba Fundació Global Nature, ha llançat LIFE AWoM “Carricerines cejudos en movimiento”, que arrancarà el gener vinent de 2025. El projecte restaurarà i gestionarà els hàbitats del la boscarla d’aigua en les seues àrees de pas i hivernada, entre els quals es troben aiguamolls de la península ibèrica, entre ells la desembocadura del Millars. 

El projecte LIFE AWoM, recolzat per l’instrument financer LIFE de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració entre diverses entitats europees que cobreixen gran part de la ruta migratòria de la boscarla d’aigua des del Senegal fins a centre Europa, en un compromís col·lectiu cap a la conservació d’aquesta espècie. Participen en el projecte organitzacions i entitats, a més de Fundació Global Nature, l’Estació Biològica de Doñana, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Migres al costat d’altres deu institucions acadèmiques i d’investigació a Europa i Àfrica. A més, compta amb el suport d’administracions locals i regionals, entre les quals es troba el Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars, així com la Junta d’Andalusia, la Junta de Castella i Lleó, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.

Les accions del projecte se centraran en identificar i protegir les zones crítiques de parada i hivernada de la boscarla d’aigua a Espanya, Portugal, Bèlgica, França, el Marroc, i el Senegal. Es duran a terme, a més, labors de restauració d’hàbitats, integrant aquests esforços en els plans nacionals de restauració de la naturalesa i en la programació de la Política Agrícola Comuna. A més, s’elaboraran i actualitzaran plans d’acció nacionals específics per a l’espècie en cada país participant, així com l’actualització de les dades de la Xarxa Natura dels llocs on es trobe l’espècie. 

El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana i és l’encarregat de la protecció del tram final del Riu Millars, en un tram de 14 quilòmetres des del jaciment del Torrelló fins a la desembocadura.

Apareix una llúdria morta al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

Apareix una llúdria morta al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

-L’animal ha sigut atropellat en la carretera que travessa la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu

El servei de Guarderia Rural i un tècnic del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana han confirmat la mort d’una llúdria en la carretera que travessa la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu Millars. La policia local d’Almassora va avisar al Consorci Riu Millars de la presència d’un animal amb signes clars d’atropellament en el marge esquerre del riu, justament al costat de la ruta verda. Les primeres anàlisis han confirmat que es tracta d’un mascle que pesa quasi 5 quilos i mig i amb la dentadura en bon estat de conservació. El consorci riu Millars, seguint el protocol amb la fauna protegida, es va posar en contacte amb l’agent mediambiental de la zona que va arreplegar l’animal per fer-lo arribar al Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler (València) per a fer-li la corresponent autòpsia. Les anàlisis que facen els veterinaris del centre donaran més pistes sobre la llúdria atropellada.

Atropellada en una carretera molt sensible al pas de la fauna

La llúdria va ser atropellada en la carretera que connecta el polígon Ramonet d’Almassora amb el paratge de Santa Quitèria. Malauradament, l’animal va aparèixer al costat d’un dels senyals que indiquen la presència de llúdries en la zona. Recordem que el passat mes de novembre de 2023 el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va instal·lar 13 senyals de trànsit reflectants per a indicar la presència de les llúdries des de la confluència de la rambla de la Viuda fins a les Goles del Millars en el terme municipal de Borriana. Justament l’objectiu d’aquesta acció va ser previndre l’atropellament d’aquest mamífer i mantindre en tot moment la seguretat dels conductors que transiten per la zona. Les llúdries són animals crepusculars nocturns que s’activen i busquen menjar a partir de la posta de sol. El seu patró de comportament provoca la freqüent entrada i eixida dels marges del riu a la recerca de menjar. En aquest sentit, els vials i camins rurals propers a la llera del riu són transitats sovint per vehicles de motor que es converteixen en un perill per als mamífers aquàtics.

L’última llúdria atropellada

El 2021 el servei de neteja de l’Ajuntament d’Almassora va trobar una llúdria atropellada a uns 500 metres del llit del riu Millars, concretament en el camí de la Mar, CV1840. Malauradament, es tractava d’una femella adulta en perfecte estat de salut, però que va acabar atropellada durant la nit per un automòbil. Des que la guarderia del Consorci Riu Millars va descobrir la seua presència a la desembocadura l’any 2015, la llúdria s’ha convertit en espècie habitual als registres de fauna que realitza el Servei de Guarderia Rural, dins del seu pla de seguiment de fauna als catorze quilòmetres de riu que formen el paisatge protegit. De fet, l’octubre del 2020 van aconseguir obtenir imatges de dos exemplars junts, per la qual cosa es va estudiar la hipòtesi que es pogués tractar d’una parella.

El Consorci Riu Millars y SEO-BirdLife presentan en Vila-real su guía oficial de aves

El Consorci Riu Millars y SEO-BirdLife presentan en Vila-real su guía oficial de aves

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionado por los ayuntamientos de Vila-real, Almassora, Burriana, la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, y SEO-BirdLife han presentado esta tarde en la sede del Consorci en Vila-real la miniguía de aves que habitan con mayor o menos frecuencia en la Desembocadura.

Esta guía es un documento disponible en castellano, valenciano o inglés que recoge 96 especies y que facilitará el avistamiento de aves a los observadores que visitan el Paisaje Protegido, incluido en la Red Europea Natura 2000 como Zona de Especial Conservación. En las 424 hectáreas que configuran el Paisaje Protegido (declarado en 2005) se pueden observar lagunas ricas en vegetación acuática sumergida y en especies adaptadas a vivir parcialmente cubiertas de agua, juntamente con comunidades vegetales típicas de riberas y lechos fluviales. Además de la descripción física para ayudar a su identificación, cada ficha creada incluye datos sobre los hábitos alimenticios o de vida del ave.

La guía ha sido presentada por Diana Ferrís, técnica de SEO-BirdLife y con gran experiencia en la materia, ya que actualmente gestiona el Tancat de la Pipa junto a AE-Agró y redactó la guía de identificación de aves de la Marjal dels Moros. Al acto han asistido el alcalde de Vila-real y presidente del Consorci del Riu Millars, José Benlloch Fernández; los concejales del Ayuntamiento de Vila-real, Pablo Llopico Vilanova y Dora Saura Llorens; el primer teniente de alcalde y concejal del Ayuntamiento de Almassora, José Manuel Claramonte Castillo; y la concejala de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Burriana, Noelia Peris Martí.

Al acabar el acto se ha entregado una guía a cada persona asistente.

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars presentarà la seua guia oficial d’aus el pròxim 29 de febrer

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars presentarà la seua guia oficial d’aus el pròxim 29 de febrer

El Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Vila-real, Borriana i d’Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i SEO – BirdLife presentaran la setmana vinent la miniguia d’aus que habiten amb major o menys freqüència la Desembocadura. Un document en castellà, valencià o anglés, que recull 96 espècies i que facilitarà l’albirament d’aus als observadors que visiten el paisatge protegit. A més de la descripció física per a ajudar a la seua identificació, cada fitxa creada inclou dades sobre els hàbits alimentosos o de vida de l’au.

La presentació, que serà el 29 de febrer a les 19h en el CEA de Vila-real (seu del Consorci), comptarà amb l’assistència Mario Giménez Ripoll, delegat a la Comunitat Valenciana de SEO – BirdLife. En acabar l’acte s’entregarà una guia a cada persona assistent.

Les llúdries reconquereixen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Les llúdries reconquereixen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

  • La reaparició d’aquests mamífers carnívors és una història d’èxit unida a una aposta ferma per la conservació

Les llúdries (Lutra lutra) estan tornant a ocupar els seus territoris històrics de la franja mediterrània de la Comunitat Valenciana que van perdre fa decennis per culpa de l’enverinament dels rius, la proliferació de preses i assuts i la dessecació de rius i rierols. La protecció efectiva de diversos espais naturals i la depuració de les aigües residuals de pobles i ciutats ha permés que aquests extraordinaris mamífers aquàtics recuperen els espais fluvials i inicien una lenta colonització. De fet, els territoris de les llúdries s’han multiplicat per deu en els darrers vint-i-cinc anys, segons els censos oficials duts a terme de manera periòdica per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana des de l’any 1996. Concretament, a la província de Castelló els registres realitzats des dels anys 80 del segle passat fins l’any 2000 demostraven una presència insignificant dels mustèlids únicament amb xicotets nuclis estables al riu Bergantes, entre les poblacions de Sorita i Aiguaviva (Terol) i gràcies a la seua connexió amb el riu Guadalope, tributari de l’Ebre.

Més de mig segle després un exemple ben pròxim d’aquesta valuosa recuperació la trobem al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat per un consorci d’administracions públiques com són els ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana que van apostar d’una forma decidida per la conservació dels últims 14 quilòmetres del riu Millars. De fet, els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars un mes d’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores la Guarderia Rural realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie en el tram protegit de la desembocadura del riu Millars. Durant els primers anys els guardes rurals van estar seguint els rastres que deixaven les llúdries en diversos indrets del riu com són excrements, empremtes i rascades. Les llúdries solen defecar en els mateixos punts. Fabriquen les anomenades latrines, és a dir, llocs on solen dipositar els excrements i marcar la seua presència de manera repetida. 

Dels rastres al foto parament

Més tard, quan la presència d’aquests mamífers aquàtics va començar a ser més repetida van utilitzar la tècnica del foto parament, és a dir, una càmera que captura fotos i vídeo amb un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la seua gravació en detectar la presència dels animals. Aquesta tècnica s’usa des d’un primer moment davall la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’any 2018 l’ONG vila-realenca EDC Natura Fundació Omacha amb la col·laboració de la Guarderia Rural va obtindre diverses imatges de llúdries entre l’assut del Matxos de Vila-real i el Molí Paquero. Malauradament, 4 anys més tard, el mes d’agost de 2022, el servei de neteja viària de l’Ajuntament d’Almassora va localitzar una llúdria atropellada al camí de la Mar d’Almassora, la CV1840. L’exemplar va ser localitzat sense vida a 700 metres del llit del riu Millars. Però, afortunadament sis mesos més tard, en febrer, els guardes rurals van aconseguir amb la tècnica del foto parament noves imatges de llúdries al paratge fluvial.

Concretament, es tractava de dues proves importants com eren diverses fotografies  on apareixen dues llúdries juntes i actives durant la nit i una gravació de poc més d’un minut on s’apreciava a dues llúdries juntes nadant i pescant en la desembocadura del riu Millars a plena llum del dia. A poc a poc, la Guarderia Rural va localitzar nous rastres de llúdries en diferents llocs del riu. Per exemple en la carretera que travessa el riu Millars en la seua confluència amb la rambla de la Viuda on van trobar excrements de llúdries a la vora de l’asfalt, en un lloc on les aigües del riu Millars formen un rabeig d’aigües tranquil·les. Es tracta d’un lloc idoni de pesca per a elles, però alhora també és una carretera perillosa per als mamífers, ja que sol estar bastant freqüentada de trànsit en hores punta per a treballadors i altres persones que circulen entre el polígon Ramonet d’Almassora i tota la zona de les urbanitzacions de sant Quitèria. Cal recordar que les llúdries són animals crepusculars i nocturns que s’activen durant la nit i van recorrent diversos trams del paratge protegit per a pescar. És fàcil que en qualsevol moment de la nit un conductor es trobe amb una llúdria en la carretera i que l’animal es puga enlluernar fàcilment. Per aquest motiu el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va començar a demanar els usuaris que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremaren la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’uns animals que després de molts anys estaven tornant al riu.

Senyals de trànsit per a previndre atropellaments

Una de les últimes decisions del Consorci riu Millars per a previndre els atropellaments de les llúdries va ser la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural on s’informa de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció ha sigut prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seva població a la vora del Millars. Des de la confluència del riu amb la rambla de la Viuda fins les Goles de la desembocadura es van col·locar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial. La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la seua presència en la desembocadura en 2015, any rere any, s’han trobat nombrosos rastres dels mamífers. La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és una extraordinària notícia per a la biodiversitat del riu Millars. Un fet al qual el Consorci riu Millars contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims 9 anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural.