– Estos dies desenes d’aus aquàtiques s’han donat un festí amb la gran quantitat de peixos que han quedat atrapats a les basses que s’han format al llarg del tram fluvial final
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana s’ha quedat sense un cabal d’aigua permanent des de l’assut comunitari o d’Almassora fins a la desembocadura amb la Mediterrània.
Aquest fet ha provocat que centeners de peixos hagen quedat atrapats en les nombroses basses que s’han format al tram final de la desembocadura, específicament des de l’assut Comunitari o d’Almassora fins a les goles del Millars. Durant aquests dies ha sigut habitual observar a centenars d’aus aquàtiques com els agrons blaus (Arde cinera), els martinets blancs (Egretta garzetta), els esplugabous (Bubulcus ibis), els agrons blancs (Egretta alba) i diverses espècies de gavines donant-se un gran festí amb els peixos que han anat quedant atrapats a les basses d’aigua.
Els 14 quilòmetres que formen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars havien portat un fluix constant d’aigua durant els últims 4 mesos, una situació extraordinària que no es produïa des de feia més d’1 any. Aquesta circumstància s’havia convertit en un fet excepcional des de l’assut Comunitari, ubicat al paratge de Santa Quitèria, fins al límit amb l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora (EDAR-Almassora), ja que normalment el Millars transcorre sec per aquest tram concret. La fauna piscícola havia sigut una de les grans beneficiades del fet que el riu Millars portara aigua de manera ininterrompuda durant tot l’estiu des de l’embassament del Sitjar a Onda fins a la mateixa Mediterrània. Durant aquest període diferents espècies de peixos han pogut moure’s lliurement pels últims 14 quilòmetres de riu, asseient-se en nous trams fluvials. Alguns peixos migradors havien sigut altres dels grans beneficiats pel fet que el Millars arribara amb aigua a la Mediterrània. Per exemple espècies com les llises o els llobarros havien aconseguit penetrar poc més d’1 quilòmetre riu amunt de la desembocadura. Una altra circumstància extraordinària havia sigut la probable eixida natural a la mar de les anguiles europees (Anguilla anguilla), una espècie abans comuna a tots els rius mediterranis però que ara s’ha convertit en un peix tan rar i escàs als rius europeus que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’ha catalogat com a en perill crític d’extinció. Però el fet de deixar a la desembocadura del riu Millars sense un mínim cabal ecològic ha provocat novament la mort de molts peixos.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va decidir realitzar el mes de juny passat diversos desembassaments tècnics de fins a 44 hectòmetres cúbics des dels pantans de capçalera del Millars com són Arenós, a la Pobla d’Arenós, i Sitjar a Onda, per evitar que arribaren al límit de la seua capacitat d’emmagatzematge i com a mesura de prevenció per a fer front a les gotes fredes de finals de l’estiu i la tardor. Ara al cabal constant al tram baix del Millars s’ha acabat i les grans beneficiades d’aquesta circumstància sobrevinguda han sigut les aus aquàtiques que han trobat una grandíssima quantitat d’aliment fàcil i ràpid d’aconseguir.
