• Enguany s’han comptat 24 exemplars en els dormidors de la gola sud

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat en any més en el cens hivernal de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) en els dormidors de la gola sud. Enguany el guarda rural encarregat del cens ha pogut comptar fins a 24 exemplars d’aquesta au marina. La guarderia abans d’escometre el cens fa diversos seguiments diaris per a localitzar els dormidors. Una vegada han descobert els arbres on les aus descansen que solen ser xops i oms es planifica el cens. El responsable de realitzar-lo entra sigil·losament als llocs de descans i compta amb detall cadascun dels exemplars. «El cens s’inicia aproximadament a partir de les 5 de la vesprada quan comença a posar-se el sol. Ens ubiquem enfront dels dormidors i simplement anem comptant les corbes marines grosses a mesura que van entrant als arbres i ocupant el seu lloc a les branques. El cens finalitza una vegada s’ha fet de nit», ha indicat el guarda rural del Consorci riu Millars, Gonzalo Juan. El cens s’ha realitzat durant 2 dies seguits. El primer dia de cens es van comptar 23 corbes marines grosses i el segon 24. Les corbes solen triar arbres localitzats a les goles com a lloc per a passar la nit. Fa uns anys la corba marina grossa era una au únicament hivernant, però des de fa poc de temps s’ha establert com a reproductor principalment en embassaments de l’interior. Les corbes marines són especialistes pescadores que estan en expansió a tota Europa. Aquesta gran destresa que mostra l’au per a pescar peixos, alguns d’interés comercial, ha fet que siga perseguit i a voltes odiat en alguns països del nord d’Europa. Al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades apareix com a au d’Interés Especial. «L’any passat no va haver-hi corbes marines en les dates previstes per fer el cens. Aquest any han tornat a venir però no sabem quin és el motiu. Un any vénen, el següent desapareixen i no sabem la raó. Pot ser per falta d’alimentació, per molèsties puntuals en les zones de descans … No ho sabem. Els censos serveixen per a conéixer la dinàmica de l’espècie a la desembocadura del riu Millars», ha explicat finalment Gonzalo Joan. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars col·labora amb la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-Birdlife). Totes les dades aconseguides en aquests censos hivernals de corbes marines grosses formaran part de l’Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana.

Un cens escàs

El cens hivernal de la corba marina grossa es realitza a la desembocadura del riu Millars des de l’any 2013. Aleshores es van comptar 65 exemplars. Enguany la davallada de l’espècie en els dormidors de la gola sud encara no té una explicació clara. Caldrà esperar a nous censos d’anys vinents per a comprovar si l’escàs nombre d’exemplars d’enguany és una excepció o està passant alguna cosa important amb aquesta au marina gran, de presència feixuga i color negre.