Els observadors encarregats de fer el seguiment de les aus rapinyaires han comptat 3 exemplars, dos mascles i una femella
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per segona vegada en el cens d’arpellot de marjal occidentals (Circus aeruginosus) en dormidors que es realitza a les zones humides costaneres i interiors del territori valencià amb l’objectiu de quantificar i estimar la població hivernant de l’espècie qualificada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com a quasi amenaçat. L’equip de voluntaris encarregat de realitzar el cens en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per dos guardes rurals, un tècnic del Consorci riu Millars, un ornitòleg i dos aficionats voluntaris, hi ha compatibilitzat un total de 3 exemplars: dos arpellots de marjal mascles i una femella. El cens s’ha realitzat en dos dies diferents. Els voluntaris han acudit als punts del Paisatge Protegit, prèviament localitzats, per a contar els exemplars a última hora de la vesprada, quan el sol comença a posar-se i els animals acudeixen als dormidors per a descansar. Aquests llocs han sigut el mirador de la Gola sud i l’observatori de Carnissers. D’aquesta manera la zona més important del Paisatge fluvial, des de la desembocadura fins a l’àrea recreativa de Carnissers va estar controlada. Diverses setmanes abans del cens es van prospectar les zones més favorables del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars susceptibles d’acollir dormidors comunals hivernants de l’espècie.
Dormen amagats entre la vegetació
Els arpellots de marjal durant els mesos de l’hivern, formen dormidors comunals, és a dir, llocs que seleccionen entre la vegetació palustre de diverses zones humides on acudeixen cada dia en posar-se el sol per a dormir. Alguns d’aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d’individus. Aquest és el cas per exemple dels dormidors del Parc Natural de l’Albufera de València on enguany s’han arribat a comptabilitzar fins a 443 individus segons dades de la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). Es tracta de la zona de la Comunitat Valenciana on més arpellots de marjal acudeixen a descansar als dormidors.
742 arpellots de marjal als aiguamolls de la Comunitat Valenciana
La Societat Valenciana d’Ornitologia acaba de fer públiques les dades del nou cens d’arpellot de marjal en dormidor a la Comunitat Valenciana. Pel que fa a les comarques del nord s’han comptabilitzat 76 exemplars: 48 al Parc Natural del Prat de Cabanes Torreblanca, 4 a la marjal de Nules, 21 a l’Estany d’Almenara i els 3 del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. A les comarques centrals s’han pogut comptar 512 rapinyaires: 5 a la marjal del Moro, 6 a la marjal del Puig, 3 a la marjal de Rafalell i Vistabella, 21 a la marjal de Xeresa-Xeraco, 34 al Parc Natural de la marjal de Pego-Oliva i els 443 del Parc Natural de l’Albufera de València. Pel que fa a les comarques del sud s’han censat 154 exemplars: 19 a les salines de Santa Pola, 123 al Parc Natural del Fondo d’Elx-Crevillent i 12 a les Salines de la Mata. La Societat Valenciana d’Ornitologia responsable de coordinar el cens a tot el territori valencià afirma que la xifra d’enguany, 742 arpellots de marjal, probablement podria ser major, ja que hi ha diverses zones que enguany no han pogut ser censades com són les salines de Torrevella i l’embassament de Bellús i Embarcadors que se censaran pròximament.
Els sentinelles de les zones humides
Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol incansable patrullant constantment sobre aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d’exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics. Pot ser escàs però de vegades amb concentracions importants en aiguamolls i zones humides amb grans extensions de canyissar, cada vegada més abundants en cultius de cereal. La majoria de les poblacions originàries del nord d’Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora d’atac de l’ala de tons crema molt variables. Molt més vistosos, els mascles adults tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L’arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l’hivern.
