por Consorci | Jul 25, 2024 | riu millars
- L’alumnat visita la desembocadura de la mà d’Itinerantur per a descobrir la fauna i flora del riu
Leer más: Prop de 400 escolars descobreixen el paratge del Millars aquest estiu
Prop de 400 escolars de Vila-real, Borriana i Almassora descobreixen aquest estiu el paratge del riu Millars a través de les activitats organitzades des d’Itinerantur per a facilitar la conciliació laboral i familiar. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, aprofita aquestes visites per a mostrar als més xicotets la riquesa d’aquest entorn natural i ajudar a la seua conservació.
Així, les activitats comencen cada matí amb la recollida de deixalles durant 10 minuts per a ensenyar a l’alumnat la importància de mantindre net el paratge i previndre, a més, la possibilitat d’incendis. Burilles, menjar, plàstics, compreses i metalls apareixen diàriament en la desembocadura del Millars malgrat els intents de totes les entitats implicades per sensibilitzar a la població.
“Retornem al riu el favor que ens fa, li agraïm la sort que suposa tindre un entorn així tan prop de nosaltres”, expliquen des de l’organització. Una vegada netejat el paratge, alumnat i monitors recorren les senderes formades en paral·lel al riu, on els més xicotets descobreixen el cabal, la velocitat de l’aigua en els últims quilòmetres fins a arribar a la mar i les espècies que es crien.
En molts casos, malgrat la proximitat del Millars als municipis, els xicotets visiten ara per primera vegada aquest entorn. La sorpresa en descobrir un espai tan diferent de l’urbà, on el silenci i la naturalesa s’imposen a la contaminació, marca la reacció dels qui descobreixen el paratge. Les activitats enfocades a la botànica del riu se succeiran durant l’estiu per a oferir una alternativa d’oci a les famílies durant les vacances escolars.
por Consorci | Jul 23, 2024 | riu millars
- El paratge torna a lluir esplendorós d’aigua, vegetació i d’algunes espècies d’avifauna que han optat per la tranquil·litat d’aquest racó per a tindre família
Feia anys que el paratge que envolta el Pas de la Cossa, ubicat en el tram final de la desembocadura del riu Millars, entre les ciutats de Borriana i Almassora, no acollia tanta avifauna criant com enguany. El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha pogut constatar la presència de nombroses espècies d’aus aquàtiques que es troben en ple procés de cria i finalitzant-la.
Així per exemple, els guardes han determinat la presència de polles d’aigua comunes (Gallinula chloropus), camallargues comunes (Himantopus himantopus), ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos) i de fotges comunes (Fulica atra), l’oroval (Ardeola ralloides), els picaports (Plegadis falcinellus), els corriolets (Charadrius dubius), d’entre altres espècies. La clau que haja tornat aquesta diversitat d’avifauna a aquest paratge fluvial tranquil es troba en el fet que la rabera d’unes 500 d’ovelles que transitava per la zona haja deixat d’alimentar-se en el mateix llit del riu d’aquest últim tram del Millars. En els darrers mesos la vegetació ha tornat a créixer en el paratge. En l’actualitat també circula un xicotet cabal d’aigua fins a la Mediterrània. La vegetació que serveix de refugi a l’avifauna, l’aigua que proporciona menjar i la tranquil·litat han permés convertir aquest tram del riu en un xicotet paradís aquàtic i rabeig de quietud.
- Les vies pecuàries de la desembocadura del riu Millars
Les poblacions de Borriana i Almassora que acompanyen els últims quilòmetres del riu Millars fins al seu encontre amb la mar Mediterrània atresoren diverses vies pecuàries històriques en els seus respectius termes municipals. Per exemple, a Borriana trobem dues vies pecuàries com són la colada del Camí de Carnissers i Caminàs de 15 quilòmetres i la colada del Darrer Sedeny de vora 600 metres. La primera via pecuària travessa el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars a l’alçada del paratge de Carnissers.
Per la seua banda, Almassora té 8 vies pecuàries al terme municipal. La principal i que entra en contacte amb el Millars és l’Assagador Reial de la rambla de la Viuda que voreja el riu pel marge esquerre fins a la desembocadura. Les vies pecuàries són rutes o itineraris per on discorre o ha estat fent-ho tradicionalment el ramat a la recerca de pastures pròximes o llunyanes. La desembocadura del riu Millars acull alguns d’aquests camins ramaders, de bestiar o d’herbatge que permetia el pas dels animals. Ara, des que el ramat de vora 500 ovelles que feia servir un d’aquests assagadors ha deixat de pasturar en el mateix llit del riu, la recuperació herbàcia i arbustiva ha sigut tan espectacular que ha creat un xicotet ecosistema aquàtic tranquil capaç d’acollir novament a centenars d’aus aquàtiques.
por Consorci | Jul 13, 2024 | riu millars
La principal colònia de cria d’aquesta espècie d’au insectívora s’ubica en el molí del Termet de Vila-real
El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana continua, per cinqué any consecutiu, amb el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada a les parets del molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. La concentració d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei que arriba cada primavera per a criar és la més important de tot el paratge fluvial i per tant, és interessant conéixer el seu estat de salut, ja que les aus insectívores com els avions comuns, les oronetes (Hirundo rustica) o les falzies (Apus apus), d’entre altres, ens alliberen cada dia de milions de mosques, mosquits i altres insectes molestos que volen pels nostres pobles i ciutats. El cens va començar el passat 15 de maig i acabarà el pròxim 15 de juliol. Enguany, quan encara queda poc més d’una setmana per a la fi del cens, els guardes rurals han constatat un lleuger descens de nius i pollades respecte al 2023. Fa un any es van ocupar 24 nius i, de moment, de 17 sencers que s’han comptabilitzat, s’han ocupat 5, una xifra que podria canviar perquè aquesta espècie sol fer dos postes i a voltes fins a tres niuades. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla es divideix l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins (Passer domesticus).
Vint quilos d’insectes a l’any i 800 al dia
La presència d’avions comuns, oronetes i falzies aporta un enorme benefici a la ciutadania dels pobles i ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta, però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.
Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.
por Consorci | Jul 2, 2024 | riu millars
- La vegetació de ribera formada per xops, baladres, lledoners, llentiscles i tamarius, d’entre altres espècies, comença a brotar entre les cendres
Leer más: El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es recupera dels últims incendis forestals ocorreguts durant els mesos de febrer i març
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana comença a recuperar-se de les nefastes conseqüències dels darrers incendis forestals ocorreguts durant els passats mesos de febrer i març entre els paratges de santa Quitèria i les Revalladores. La pluja de les darreres setmanes ha ajudat al fet que una part important de la vegetació de ribera rebrote d’entre les cendres. La imatge d’aquests dies al llit del riu és la d’una catifa negra amb els troncs i les branques cremades de moltes espècies d’arbres i arbustos, però amb el verd intens de multitud de tiges i brots verds que comencen a créixer d’entre les soques i que contrasten vivament amb el paisatge desolador.
Es tracta d’espècies importants que creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com són els xops negres (Populus nigra), els baladres (Nerium oleander), els lledoners (Celtis australis), els llentiscles (Pistacea lentiscus), els tamarius (Tamarix spp) i els ullastres (Olea europaea L. var. sylvestris) d’entre altres espècies d’arbres i plantes arbustives. La desembocadura del riu Millars arrossega una sequera intensa des de fa molts mesos seguits que està estressant la vegetació de ribera, com ocorre en molts altres paratges fluvials de la província de Castelló. El cabal d’aigua del Millars s’ha tallat, pràcticament, des de la confluència de la rambla de la Viuda amb el riu. De fet, des dels darrers mesos únicament arriba fins al pont de l’antiga Nacional 340.
Des d’ací i fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora el Millars no porta aigua. És precisament, des de l’assut comunitari o d’Almassora, a prop del paratge de santa Quitèria, fins a les proximitats de l’assut de les Revalladores, davant de la finca del Milionari, on es van produir els dos darrers incendis forestals dels mesos de febrer i març que van afectar a moltes espècies vegetals riberenques i a multitud d’aus que habiten als marges del riu o iniciaven el període de cria. Però, malauradament amb la vegetació autòctona de ribera que comença a reverdir també estan creixent d’entre la cendra milers de canyes invasores (Arundo donax L.).
por Consorci | Jun 12, 2024 | riu millars
- És l’au passeriforme més amenaçada d’Europa amb un pes de tan sols 10 grams
- El Consorci Riu Millars col·labora amb Global Nature en un projecte amb participació de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia i la Junta de Castella i Lleó
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars participarà en un projecte europeu de conservació de la Boscarla d’Aigua (Acrocephalus Paludicola), una de les aus més amenaçades d’Europa. Aquest matí, en la Junta de Govern del Consorci, presidida per l’alcalde de Borriana, Jorge Monferrer Daudí, s’ha donat a conéixer la iniciativa que posarà al Consorci Riu Millars en el mapa del projecte europeu LIFE AWOM “Carricerines cejudos en movimiento”, coordinat per la Fundació Global Nature.
El president del Consorci ha apuntat “que es tracta d’un esforç sense precedents que tindrà al Millars un dels espais triats per a conservar i protegir aquesta au de només 10 grams de pes, considerada com a vulnerable a nivell global”. Es tracta d’una migratòria que viatja al llarg d’Europa fins a Àfrica i que s’enfronta a la pèrdua i degradació d’hàbitats. Llocs com la desembocadura del Riu Millars són oasi en els quals troben refugi, protecció, aliment i descans en la seua ruta migratòria. És per això que s’ha posat en valor l’existència de paisatges protegits com el del Millars, que ajuden a mantindre la biodiversitat i a espècies que estan amenaçades per la degradació d’altres espais.
L’entitat, Wetlands International-Europe, en col·laboració amb un consorci d’organitzacions en el qual es troba Fundació Global Nature, ha llançat LIFE AWoM “Carricerines cejudos en movimiento”, que arrancarà el gener vinent de 2025. El projecte restaurarà i gestionarà els hàbitats del la boscarla d’aigua en les seues àrees de pas i hivernada, entre els quals es troben aiguamolls de la península ibèrica, entre ells la desembocadura del Millars.
El projecte LIFE AWoM, recolzat per l’instrument financer LIFE de la Unió Europea, és fruit de la col·laboració entre diverses entitats europees que cobreixen gran part de la ruta migratòria de la boscarla d’aigua des del Senegal fins a centre Europa, en un compromís col·lectiu cap a la conservació d’aquesta espècie. Participen en el projecte organitzacions i entitats, a més de Fundació Global Nature, l’Estació Biològica de Doñana, l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Migres al costat d’altres deu institucions acadèmiques i d’investigació a Europa i Àfrica. A més, compta amb el suport d’administracions locals i regionals, entre les quals es troba el Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars, així com la Junta d’Andalusia, la Junta de Castella i Lleó, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.
Les accions del projecte se centraran en identificar i protegir les zones crítiques de parada i hivernada de la boscarla d’aigua a Espanya, Portugal, Bèlgica, França, el Marroc, i el Senegal. Es duran a terme, a més, labors de restauració d’hàbitats, integrant aquests esforços en els plans nacionals de restauració de la naturalesa i en la programació de la Política Agrícola Comuna. A més, s’elaboraran i actualitzaran plans d’acció nacionals específics per a l’espècie en cada país participant, així com l’actualització de les dades de la Xarxa Natura dels llocs on es trobe l’espècie.
El Consorci del Paisatge Protegit del Riu Millars està integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora i Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana i és l’encarregat de la protecció del tram final del Riu Millars, en un tram de 14 quilòmetres des del jaciment del Torrelló fins a la desembocadura.
por Consorci | May 29, 2024 | riu millars
400 exemplars de barrela (Salsola soda) ja formen part de l’extensa i rica col·lecció de plantes del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. Aquest matí s’ha dut a terme la plantació en la zona de la platja de les Goles, terme municipal d’Almassora, i en la platja de la Pola, terme municipal de Borriana. L’acció ambiental s’ha efectuat a proposta del CIEF (Centre d’Investigació i Experimentació Forestal), pertanyent a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, amb la col·laboració del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, integrat pels ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
La barrela és una espècie de planta de xicotetes dimensions que està catalogada en perill d’extinció, amb una xicoteta població registrada en el Parc Natural del Fondó d’Elx, malgrat que des de 2017 es considerava extinta. L’any 2022 es va descobrir una població en el Parc Natural de la Serra d’Irta en un hàbitat molt semblant a la platja de les Goles, al nord de la Desembocadura del riu Millars, on predominen cudols, pedres i sorra. Així, degut a les condicions favorables per al desenvolupament de l’espècie, s’ha escollit la zona per assegurar-ne el creixement i afavorir la seua reproducció.
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars mancava fins ara d’aquesta classe de planta. La població de barrela que s’ha integrat augmenta significativament la biodiversitat existent en el paisatge litoral. D’aquesta manera, professionals especialistes en botànica han dut a terme l’actuació amb la supervisió de Josep Carda, tècnic de VAERSA.
