por Consorci | Ago 29, 2024 | riu millars
- Els darrers rastres d’aquests carnívors s’han localitzat al voltant de la Gola sud, a uns pocs metres de la Mediterrània
El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat nous rastres de llúdries i ha aconseguit noves imatges d’aquests carnívors aquàtics entre la Gola sud i el paratge de Carnissers. Els guardes han descobert nombrosos rastres frescos com per exemple defecacions i petjades al voltant de la Gola sud i també a pocs metres de la Mediterrània, en el paratge del Pas de la Cossa i en el de Carnissers, al terme municipal de Borriana. Durant el mateix dia d’inspecció han pogut localitzar diversos rastres frescos en un tram de vora 3 quilòmetres, el que indica que es podria tractar de diversos exemplars de llúdria. Amb la tècnica del foto parament s’han aconseguit fotografiar llúdries en esta zona del tram baix del paratge fluvial protegit. Aquesta tècnica fotogràfica passiva utilitzada pels Guardes Rurals està corroborant la presència constant de llúdries al llarg dels catorze quilòmetres de riu que formen el paisatge protegit, des de la desembocadura fins al pont de la CV-18. La tècnica del foto parament consisteix a ubicar una càmera fotogràfica en un lloc amagat que és capaç de fer fotografies i vídeos dels animals salvatges que passen per davant de l’aparell. El seu funcionament és senzill, la càmera incorpora un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la gravació en detectar la presència de les llúdries o d’altres animals.
- Llúdries a la desembocadura del Millars des de fa 9 anys
Des que l’any 2015 el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la presència de llúdries al Paisatge Protegit aquest emblemàtic mustèlid aquàtic s’ha convertit en una espècie habitual als registres de fauna que es fan habitualment al llarg dels catorze quilòmetres que formen el paratge fluvial protegit. De fet, des del pont del Torrelló fins a la Gola Sud els rastres frescos i les petjades de llúdries són habituals, una extraordinària notícia per a la biodiversitat d’aquesta zona humida ubicada entre les poblacions de Borriana, Almassora i Vila-real.
por Consorci | Ago 21, 2024 | riu millars
- Aquestes aus marines intenten formar una xicoteta colònia al costat de la Gola sud entre les poblacions de Borriana i Almassora
El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana està realitzant per tercer any consecutiu un cens de la incipient colònia de mongetes (Sternula albifrons) que va començar a establir-se a la platja de les Goles l’any 2022. Els guardes han pogut comptabilitzar un total de 16 mongetes. Han constatat la reproducció d’una parella i, almenys, altres dos amb una clara actitud reproductiva. En les diferents observacions realitzades de forma sistemàtica s’ha constatat la presència de diversos ous i pollets camuflats entre les pedres. Novament, es tracta d’una notícia important per a la biodiversitat del paratge fluvial, ja que aquesta espècie d’au marina no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-quatre anys, segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana, i ara torna a fer-ho per tercer estiu consecutiu.
El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars està fent un seguiment especial d’aquesta xicoteta colònia des de la passada primavera, concretament des del 7 de maig, quan es va detectar la presència de les primeres aus. En eixe moment es van comptar 18 mongetes entre la Gola sud i la Gola nord. Des del passat mes de maig s’han realitzat en la zona fins a quatre censos per a controlar el desenvolupament de la colònia de mongetes. En els darrers mesos la presència de les aus ha anat fluctuant pel que fa al nombre d’individus i ha sigut en les darreres setmanes quan la presència de les aus ha sigut més constant des del moment en què van començar a formar-se les primeres parelles de cria.
La nidificació de les mongetes, per tercer any consecutiu al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, és una extraordinària notícia per a aquesta xicoteta zona humida de la província de Castelló que any rere any va guanyant en biodiversitat i presència d’aus. Recordem que les mongetes són aus marines que ponen els ous a terra, entre les pedres, i per tant estan exposades a nombrosos perills com és la presència de gats, gossos solts, pescadors o banyistes durant els mesos de l’estiu. L’objectiu més immediat és aconseguir que els nous polls puguen volar i a partir de l’any vinent establir noves zones protegides per a l’espècie. Tot i que es tracta d’una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria. Per tant, és fonamental que durant les setmanes que dura la nidificació les aus puguen trobar un xicotet espai de tranquil·litat. Per aquest motiu el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci han fet una vigilància exhaustiva des de principis del mes de maig.
- Una espècie protegida i amenaçada
La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l’espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d’una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d’aquest xatrac menut a Espanya és una de les més importants en l’àmbit europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d’unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de màxims superiors a les 500 parelles el 1995, a mínims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d’espècies de xatracs. La principal localitat de cria s’ubica a les salines de Santa Pola, a la província d’Alacant, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importància es troba a l’Albufera de València, on l’espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l’Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l’interior del port de València, en superfícies no utilitzades de l’espigó Príncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l’any 1994.
por Consorci | Ago 8, 2024 | riu millars
- Els guies de les rutes escolars descobreixen restes de menjar, estris i bolquers en el paratge
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha traslladat una petició de civisme a la població davant l’aparició de restes abandonades en el paratge. Les rutes amb escolars de Vila-real i Borriana per aquest entorn d’alt valor ecològic han permés arreplegar multitud de deixalles entre l’arbreda i el canyar que creixen al costat del riu.
La situació no és nova, però en aquesta última visita han aparegut tot tipus de deixalles, entre els quals hi havia un berenar sencer, coberts i plats, botelles i fins a bolquers abandonats. Els assistents han retirat totes les escombraries en bosses per a deixar de nou el paratge net en aquest tram de la desembocadura.
Al temps, han reiterat un missatge de sensibilització per a garantir la conservació d’un paratge d’alt valor ecològic. A més de l’estètica i el mal a les espècies que allí habiten, els tècnics recorden que l’abandó de residus pot suposar la proliferació de plagues i elevar el risc d’incendis.
