El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira trampes furtives de pesca al paratge de la Gola sud

El Servei de Guarderia Rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira trampes furtives de pesca al paratge de la Gola sud

S’han trobat dos mornells i diversos fils de pescar amb hams dorments per a pescar crancs blaus i anguiles

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha localitzat i retirat recentment del paratge de la Gola sud diversos aparells de pesca prohibits i utilitzats per furtius. Concretament, es tracta de dos mornells semblants a les nanses que legalment i amb permisos específics s’usen per a capturar peixos xicotets com les llises o les anguiles, principalment. Els guardes també han desarticulat dues llinyes dorments amb un ham a l’extrem, un xicotet suro i nugades a dos pals. Els artefactes de pesca estaven camuflats en una zona ben amagada de la Gola sud del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars entre els termes municipals de Borriana i Almassora. El servei de Guarderia Rural, afortunadament, no ha trobat cap peix, cranc o fins i tot alguna tortuga enganxada en les llinyes o a l’interior del mornell. Després de la retirada d’aquests artefactes de pesca furtius i prohibits al paratge fluvial, els guardes rurals van procedir a informar a les autoritats pertinents. També van fer una recerca minuciosa per les dues vores de la Gola sud per a comprovar que no hi havia altres trampes pròximes.

-L’anguila comuna europea continua en perill crític d’extinció

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), una organització internacional dedicada a la protecció dels recursos naturals, va incloure fa uns anys l’anguila comuna europea (Anguilla anguilla) en la Llista Roja d’animals en perill crític d’extinció al món. Aquesta entitat, nascuda el 1964, està àmpliament reconeguda internacionalment com la font d’informació més exacta i rigorosa en l’àmbit mundial sobre el grau de les amenaces a què s’enfronten les espècies d’animals, plantes i fongs. Existeixen més de 32.000 espècies en perill d’extinció, és a dir, un 27% de les més de 120.000 que s’han avaluat fins ara. L’anguila comuna europea que és susceptible de caure en els artefactes furtius retirats pel Servei de Guarderia Rural continua classificada en la categoria d’en perill crític d’extinció, una categoria on hui dia trobem per exemple animals com la balena franca (Eubalaena glacialis) o el rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus).

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars tanca la ruta botànica pel temporal de vent

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars tanca la ruta botànica pel temporal de vent

  • Hui continuarà l’alerta per nivell groc a tot el litoral de la província de Castelló relacionada amb la nova borrasca anomenada Domingos

El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha decidit mantenir tancada la ruta botànica per precaució i seguint les indicacions per la preemergència meteorològica instaurada per a hui que és d’alerta groga per forts vents.

El Servei de Guarderia Rural va tancar ahir al matí les dues entrades que permeten endinsar-se a la ruta botànica, l’accés des del Molí del Termet de Vila-real i l’accés des del pont de Santa Quitèria. Cal recordar que ahir es van arribar a registrar fortes ràfegues de vent de fins a 65 quilòmetres en eixe tram del riu Millars. Ahir l’alerta va ser taronja i hui ha baixat groga. Això significa que el vent no serà tan potent, però, així i tot, es podrien arribar a ràfegues de fins a 40 quilòmetres a l’hora. Es tracta d’una situació perillosa per als usuaris de la ruta botànica, ja que en eixe tram que circula pel marge dret del riu Millars hi ha una gran quantitat d’arbres i roques que es podrien veure afectats per l’espenta del vent.

En situacions de forts temporals de vent és molt habitual la caiguda de branques i fins i tot arbres i roques que poden posar en perill la integritat de caminants i esportistes. Mentre el Servei 112 de la Generalitat Valenciana no retire la preemergència nivell groc per forts vents al litoral de la província de Castelló, la ruta botànica restarà tancada. Una situació que podria canviar a partir de demà dissabte.

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

  • El rastre de nombroses famílies ha estat notificat pel Servei de Guarderia Rural en zones com el Termet de Vila-real
Leer más: El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana iniciarà pròximament les pertinents accions per a controlar la creixent població de senglars que ronden pels vessants del riu. «Amb tota la sensibilitat ecològica que tenim, entenem que no és el seu espai, que no és el lloc adequat per a aquest tipus d’animals. Portem molts anys cuidant la biodiversitat de fauna i flora en el riu. És una qüestió d’equilibri i hem d’actuar per a fomentar-ho i continuar creixent com un paratge natural sostenible i divers», ha explicat José Benlloch, president del Consorci i alcalde de Vila-real.

El màxim representant del Consorci s’ha reunit en el Termet de Vila-real amb efectius del Servei de Guarderia Rural del Consorci Riu Millars així com amb l’empresa especialitzada en control de fauna urbana, ADDA, per a abordar el projecte i analitzar el punt de partida per a inspeccionar diferents zones. «Malgrat l’efectivitat de les actuacions dels últims anys en les quals capturem dotzenes d’exemplars, enguany la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ens ha denegat permisos. Per això, estem identificant infraestructures municipals per a poder continuar treballant en el seguiment, localització i captura de quants més exemplars millor», esclareix el president del Consorci.

En punts com el Termet ha estat notable la presència de senglars. Diverses mànegues de reg mossegades així com gespa alçada i excavada són conseqüències de les expedicions d’aquests animals. «Són molts exemplars als quals ens enfrontem. Són animals, i es guien a la recerca de menjar. Ous, pollets o plantes protegides estan en seriosos problemes amb senglars rondant la zona», expressa Benlloch, qui afegeix que «estem realment preocupats des del Consorci per l’alarma social i la por que desperta en la ciutadania. L’obligació, com a administració, és actuar i generar un espai segur on gaudir de tota la biodiversitat del Millars».

Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La principal colònia d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei s’ubica en el molí del Termet de Vila-real 

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana finalitza per quart any consecutiu el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada al molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. En el cens s’ha pogut constatar l’ocupació 24 nius. L’any passat en van ser 37, el 2021 un total de 29 i  i l’any 2020 en van ser 18. 

De moment aquest cens confirma una xicoteta davallada de la colònia del Termet després de l’augment paulatí que va experimentar fa 4 anys quan es va iniciar el cens dels avions comuns. Aquestes dades caldrà confirmar-les durant els pròxims anys. Cal apuntar que en maig es van comptabilitzar 19 nius ocupats, en juny 24 i en juliol, quan ja decau la reproducció, un total de 13. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada entre l’1 de maig i el 31 de juliol. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla s’ha dividit l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins.


Devoradors insaciables d’insectes

Hi ha una dada important i bastant desconeguda pel veïnat de moltes poblacions valencianes com és l’enorme benefici que aporta la presència dels nius dels avions comuns en edificis dels pobles i  les ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta (Hirundo rustica), però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.

Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.