Patrimoni cultural

Nocturnal Whater
Bárbara Bachero Martínez

 

Jaciments arqueològics

La part final de la llera del Riu Millars compta amb rics i variats jaciments arqueològics que són una mostra del passat de la zona i un valor de futur. Va ser precisament aquí on van proliferar nuclis de població des del neolític fins a l’època musulmana i de reconquesta. També va servir de via d’accés des de l’interior muntanyós cap al mar i viceversa, aportant materials fenicis occidentals des del Mediterrani fins a l’interior de la província de Castelló.

Tot i que alguns llocs que han estat testimonis d’aquests moments han desaparegut per l’evolució i desenvolupament humà, encara podem trobar els següents restes, declarats béns d’interès cultural (BIC)

  • Jaciment arqueològic del Torrelló de Boverot, dels segles XI a II aC
  • El pont medieval de Santa Quitèria, que uneix Vila-real amb Almassora i data del segle XIII
  • El Castell Vell, localitzat cronològicament entre els segles XIII C. i XIII de NE i del qual es va partir per fundar Almassora.
  • El Pont Nou es troba entre els termes de Vila-real i Almassora i està datat del segle XVIII

També hi ha dins del paisatge protegit els següents jaciments arqueològics considerats segons la Llei de Patrimoni com Espais de protecció arqueològica:

  • Vila Seca, ubicada a la partida Boverot
  • Forcall, assentament paleolític situat en la unió de la llera del Millars amb la Rambla de la Viuda.
  • Terrasses de Pont Nou, del paleolític superior.
  • Vinarragell, a Borriana, possible port fenici molt relacionat amb el Torrelló.

Finalment, tenim àrees de vigilància arqueològica on s’han trobat objectes arqueològics:

  • Primera Llum, dins el Torrelló
  • Villa Filomena, als voltants del pont de l’Ermita de Mare de Déu de Gràcia.
  • Assut d’Almassora-Castelló, originari dels temps islàmics.

Arquitectura de l’aigua

A més d’un inqüestionable valor paisatgístic i ecològic, el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars compta amb un riquíssim patrimoni hidràulic, mostra d’acord social i de voluntat col·lectiva de convivència entre poblacions que usen l’aigua del Millars, repartint i aprofitant de forma civilitzada i justa.

Del patrimoni hidràulic existent al Millars destaquen els següents elements:

  • Assuts: el de Vila-real, el Pantanet i el Comunitari.
  • Sèquies: les de Vila-real i Borriana i la comuna de Castelló-Almassora.
  • Molins: el molí d’en Llop, el de Paquero, el molí de la emeti, el Molí Bisbal, el de Montserrat, el Terraet i el molí de Serrano.
  • L’antiga fàbrica de “llum i paper”
  • La caseta del Moros
  • La casa de les Reixes
  • “La Pila” (restes de l’antic pont de les tres viles)
  • “El sifó” i “els boqueres”.