El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars inicia la campanya de seguiment i control de tortugues

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars inicia la campanya de seguiment i control de tortugues

L’estudi, de 5 mesos de durada, permetrà verificar la presència d’espècies autòctones i la retirada dels exemplars exòtics

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha iniciat un any més la campanya de seguiment de tortugues. L’estudi per a controlar l’estat de conservació de les espècies autòctones com són la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i la tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) es realitza en llocs concrets del tram baix de la desembocadura, específicament a les llacunes artificials, ubicades aigües avall de la depuradora d’Almassora i en les goles del Millars, entre aquesta mateixa població i Borriana. La campanya també té com a objectiu prioritari fer un seguiment exhaustiu de les tortugues exòtiques invasores i erradicar-les del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars responsable de fer el seguiment de camp compta amb diverses trampes per tal de capturar els exemplars. Es tracta de dos tipus d’artefactes diferents. Els primers anomenats mornells se submergeixen en l’aigua i incorporen enceballs ideats perquè entren els rèptils i es queden atrapats. Aquestes trampes es revisen diverses vegades al dia per evitar que les tortugues que hagen entrat puguen ofegar-se. El segon artefacte consisteix en una trampa flotant ideada perquè els rèptils que accedisquen a la seua plataforma mòbil es queden atrapats a l’interior. En les trampes aquàtiques d’enceball i la flotant poden caure tant les espècies autòctones com les exòtiques, concretament es tracta de la tortuga d’orelles roges o de també anomenada de Florida (Trachemys scripta) procedent del sud-est dels Estats Units i nord-est de Mèxic.

Una tortuga d’estany i desenes d’exòtiques
La campanya ha començat ara i acabarà a finals del pròxim mes de setembre, moment on s’inicia la hibernació dels rèptils. De moment la guarderia del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha capturat un exemplar de tortuga d’estany autòctona a la zona de les llacunes artificials. Es tracta d’un exemplar que ja es va capturar el passat 22 de maig de 2018. És una dada important perquè permet comprovar l’estat de l’animal després d’1 any vivint en les llacunes. La guarderia ha pogut determinar que l’any passat pesava vora 170 grams i ara, quasi un any després, la tortuga d’estany pesa 250 grams. La notícia negativa és que la guarderia ha pogut determinar mitjançant l’observació ocular que les llacunes artificials estan envaïdes per desenes d’exemplars de tortugues exòtiques, algunes de grans proporcions. «Aquestes tortugues no han arribat, assoles. Han sigut alliberades perquè els seus propietaris ja no les volien com a mascotes. És molt important que la gent sàpia que està prohibit alliberar animals exòtics com les tortugues de Florida als ecosistemes fluvials, als embassaments, a les zones humides o a qualsevol lloc de la nostra natura. Si alguna persona vol desfer-se de la seua tortuga exòtica, pot telefonar al 112 i un agent mediambiental o un tècnic de la Conselleria de Medi Ambient acudirà per a emportar-se-la», ha indicat el guarda rural del Consoci Javier López. La Guarderia del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars col·labora des de fa 8 anys amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana en el control i seguiment de les poblacions de tortugues endèmiques presents al paratge protegit així com en l’erradicació dels exemplars exòtics.

 

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura el primer visó americà

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars captura el primer visó americà

Els treballs per a controlar l’espècie exòtica formen part del Life Lutreola Espanya coordinat per la Conselleria de Medi Ambient

La Guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha aconseguit capturar el primer exemplar de visó americà (Neovison vison) del Paisatge Protegit. Concretament es tracta d’un animal jove atrapat en la zona del mesurador, riu amunt de l’assut dels Matxos, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid ha sigut retirat pels agents mediambientals de la Conselleria de Medi Ambient, responsables del maneig de la fauna exòtica capturada. El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, mitjançat el servei de guarderia, participa des de l’any 2018 en el Life Lutreola Espanya de la Unió Europea davall la coordinació del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. Aquest projecte té com a objectiu millorar la situació del visó europeu (Mustela lutreola) a Espanya on es troba una de les últimes poblacions naturals i de major viabilitat. Aquest mustèlid catalogat en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) únicament habita xicotetes poblacions d’Espanya, Romania, Ucraïna, Rússia i França. La situació precària del visó europeu podria millorar amb tècniques efectives d’erradicació del visó americà, el seu gran competidor i que suposa una greu amenaça no sol per al mustèlid europeu sinó també per a moltes altres espècies de fauna autòctona a Europa. En les comarques del nord de la Comunitat Valenciana existeixen visons americans en el riu Millars i el Palància. Es tracta d’animals fugits o alliberats de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló. Des d’aquest emplaçament s’han dispersat cap a la zona de l’Alt Millars, riu Túria, riu Jalón i finalment han arribat al riu Ebre. Els visons exòtics una vegada en l’Ebre han entrat en contacte amb l’hàbitat de l’amenaçat visó europeu. El compromís del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient és reduir les poblacions de visons americans del Paisatge Protegit per evitar que hi haja un fluix d’individus cap al nord d’Espanya.

Trampes flotants
El servei de guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars disposa de tres plataformes trampa flotants per a capturar els visons americans. Cadascuna està col·locada en l’aigua en llocs on prèviament s’ha detectat la seua presència mitjançant l’anàlisi dels seus excrements o empremtes a la vora del riu. Aquestes plataformes flotants incorporen unes bases d’argila que permeten obtenir les empremtes dels animals quan accedeixen. Una vegada detectada la presència del visó americà s’instal·la una gàbia automàtica per a capturar els animals. Els paranys s’incorporen poc després de veure les petjades dels mustèlids. Durant les últimes setmanes els guardes rurals havien detectat la presència de diversos exemplars de visons americans en una de les dues plataformes instal·lades. Es tracta d’una notícia important, ja que demostra que el mètode funciona correctament i és efectiu per a seguir amb el pla de control i la retirada dels mustèlids exòtics del riu Millars.

Cinc anys amb visons americans a la Desembocadura
La Guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va detectar la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. Concretament els guardes van trobar tres exemplars ofegats en uns mornells il·legals instal·lats al riu per a la captura furtiva d’anguiles.

El foto parament mostra noves imatges de fauna salvatge al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

El foto parament mostra noves imatges de fauna salvatge al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

Aquesta tècnica fotogràfica iniciada l’any 2015 per la Guarderia rural està donant excel·lents resultats sobre la presència de xicotets carnívors protegits al paratge

Des que l’any 2015 el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana decidira aplicar la tècnica del foto parament per a estudiar la fauna salvatge, els resultats estan sent extraordinaris. La utilització d’aquesta tècnica fotogràfica passiva, també capaç de gravar imatges en moviment, està mostrant una completa representació de totes les espècies de fauna que utilitzen la desembocadura del riu Millars per a desplaçar-se, alimentar-se o simplement refugiar-se com són mamífers i aus. La guarderia del Consorci riu Millars ha aconseguit fotografiar al llarg dels 14 quilòmetres lineals fluvials protegits, des del pont de l’autovia CV-10 fins a ben a prop de la Mediterrània espècies de fauna protegida típiques dels ecosistemes mediterranis com són els teixons (Meles meles), les genetes (Genetta genetta), les llúdries (Lutra lutra), les fagines (Martes foina) i els gats salvatges (Felis silvestris). Entre la fauna més comuna que també ha sigut immortalitzada per les càmeres del foto parament han aparegut porcs senglars (Sus scrofa), esquirols comuns (Sciurus vulgaris), raboses (Vulpes vulpes) i polles d’aigua (Gallinula chloropus) d’entre altres espècies. Entre els mamífers que utilitzen el tram fluvial de la desembocadura del riu Millars com a corredor verd per a desplaçar-se des de les zones de mitja muntanya fins a les comarques de la plana de Castelló destaca la presència dels cabirols (Capreolus capreolus). La Guarderia rural fa uns mesos va poder observar un cabirol en plena ruta botànica del Paisatge Protegit.

El foto parament va començar l’any 2015
El foto parament és una tècnica passiva que captura imatges fixes o en moviment de la fauna. Es tracta d’una càmera que s’instal·la en un lloc fixe i camuflat per on prèviament s’ha detectat el pas de la fauna. El seu funcionament és prou simple, la càmera incorpora un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la gravació en detectar la presència dels animals. Molts mamífers carnívors com les genetes, els teixons, les raboses, les llúdries i fins i tot els porcs senglars tenen hàbits nocturns per la qual cosa la seua observació i seguiment són bastant complicats. Abans d’iniciar aquesta tècnica els guardes del Consorci riu Millars intuïen la presència d’alguns d’aquests carnívors gràcies a les empremtes i els excrements que deixaven vora la terra humida del riu. La utilització de la tècnica del foto parament ha facilitat la constatació de la seua presència al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Aquesta tècnica utilitzada sota la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, s’usa des del descobriment de les primeres empremtes de llúdria al tram baix del riu Millars l’any 2015. El foto parament va aconseguir les primeres imatges d’aquest extraordinari carnívor aquàtic a la desembocadura del riu Millars.

El Consorci riu Millars recorda la prohibició de dur gossos solts pel Paisatge protegit de la Desembocadura

El Consorci riu Millars recorda la prohibició de dur gossos solts pel Paisatge protegit de la Desembocadura

La seua presència incontrolada pot causar greus molèsties a la fauna en procés de reproducció i als nombrosos grups d’estudiants que visiten el paratge

El Consorci riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana adverteix de la prohibició de passejar gossos sense nugar per l’interior del Paisatge Protegit de la Desembocadura. Durant els últims anys ha augmentat el nombre de propietaris de gossos que trien les diferents rutes que hi ha al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per a eixir a passejar amb la mascota. La ruta botànica, la ruta de l’aigua, la ruta verda, les llacunes artificials i la platja de les Goles són freqüentades cada dia per desenes de caminants, esportistes, escolars, ornitòlegs i altres visitants que a vegades s’han trobat de cara amb gossos solts, alguns d’ells de races perilloses. Recentment un grup d’estudiants d’un centre educatiu de Castelló que estava en la zona de les revalladores per a conéixer algunes infraestructures hidràuliques com la Casa de les Reixes d’Almassora i l’assut de Borriana es van trobar amb dos gossos de races perilloses que transitaven sols i a bastant distància dels seus amos. Els animals van causar un esglai important entre els estudiants. Els propietaris que els duien solts van ser advertits a posteriori per la Guarderia rural del Consorci. També a hores d’ara hi ha centenars d’aus que han iniciat el període de la reproducció. Algunes d’elles fabriquen els nius a la vora dels camins habilitats per a les persones i per tant la presència de gossos solts que transiten lliurement pel paratge pot provocar greus danys en l’èxit reproductiu de les aus. La Llei d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana i la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat del Govern d’Espanya arrepleguen en els seus articles l’obligació de respectar la fauna salvatge que habita als espais protegits. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars està protegit des de l’any 2012. Com altres espais naturals valencians de gran importància ecològica disposa de diverses zones especialment sensibles per a la fauna salvatge i la flora silvestre. La presència de gossos al paratge en aquells llocs destinats a la pràctica del senderisme o al passeig està permesa sempre que els propietaris tinguen cura de dur-los nugats o ben controlats en tot moment, és a dir, a menys de 2 metres de distància. La Guarderia rural del Consorci és molt estricta en el compliment d’aquesta mesura especialment durant l’època de la reproducció de les aus, és a dir, des del mes març fins al setembre. Els gossos han d’anar nugats per a evitar que penetren en la làmina d’aigua del riu, a les llacunes artificials, que regiren entre la vegetació o que puguen molestar les xiquetes i els xiquets que visiten diàriament el paratge. La guarderia rural del Consorci riu Millars informa diàriament a desenes d’usuaris del Paisatge Protegit de la Desembocadura de la necessitat de dur els gossos nugats pels llocs més sensibles del paisatge protegit.

Abandonen 7 abocaments il·legals durant l’últim mes al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

Abandonen 7 abocaments il·legals durant l’últim mes al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

Les deixalles procedeixen de domicilis particulars, d’un bar, d’un taller de cotxes i en una d’elles s’ha trobat documentació particular que permetrà seguir la pista de l’infractor

La Guarderia rural del Consorci riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat en les últimes tres setmanes fins a 7 abocaments il·legals en el tram més baix del Paisatge Protegit de la Desembocadura. Les deixalles han aparegut escampades als dos vessants del riu, en els termes municipals de Borriana i Almassora. Concretament el primer abocament il·legal format per portes, finestres i taulells el van localitzar a finals del mes de març. La Guarderia rural sospita d’una reforma particular. Pocs dies després van localitzar un segon abocament il·legal format exclusivament per runes on van poder documentar restes de rajoles, morter i taulells d’entre altres components. Fa poc més d’una setmana van localitzar dos nous abocaments formats per restes provinents de la reforma d’un bar. L’últim abocament il·legal aparegut a la zona del viver abandonat, al terme municipal de Borriana, és el més perillós del 7, ja que està constituït per restes de productes químics tòxics utilitzats en els tallers de cotxes i camions com dissolvents i dessengreixants. Precisament entre les deixalles d’aquest últim abocament la Guarderia rural del Consorci riu Millars va trobar documentació privada que ha sigut entregada a la Policia Local de Borriana, fet que permetrà seguir la pista de l’infractor amb la col·laboració del Servei de Protecció de la Natura, SEPRONA, de la Guàrdia Civil.

Deixalles de primavera als ecoparcs
Tots els anys durant la primavera se solen produir un seguit d’abocaments il·legals al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, la majoria provinents de reformes en habitatges particulars, però enguany està sent excepcional. El Consorci riu Millars recorda que tots els abocaments il·legals llançats al Paisatge Protegit de la Desembocadura són perseguits i denunciats, tant per la Guarderia rural, com pel SEPRONA de la Guàrdia Civil o per les policies locals dels tres Ajuntaments responsables com són Borriana, Almassora i Vila-real. Els infractors s’enfronten a elevades multes econòmiques per abocar il·legalment qualsevol residu o enderrocs a una zona protegida com és el tram baix del riu Millars. El Consorci riu Millars recorda que als pobles i les ciutats ubicades al voltant del recorregut del riu existeixen ecoparcs on es poden dipositar gratuïtament enderrocs i altre tipus de deixalles.

Un nou incendi provocat a les Revalladores d’Almassora amenaça el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

Entre l’any 2018 i el 2019 s’hi han produït 14 focs intencionats en la mateixa zona del riu que s’estan sent investigats per la Policia local i Autonòmica

Novament el piròman o piròmans de les Revalladores han atemptat contra el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. Una altra vegada, i ja en van catorze en el darrer any i mig, han cremat un nou tram del marge esquerre del riu Millars, concretament la zona ubicada davall de la coneguda com a finca del milionari, al costat de la població d’Almassora. En aquesta ocasió s’han cremat uns 3000 metres quadrats de canyar però també s’ha vist greument afectada un xicotet bosquet de xops negres i diversos peus de moreres, pins i altres espècies de ribera. Els focs reiterats es venen succeint durant l’últim any i mig. Els seus responsables s’han capficat en cremar la zona que s’ubica entre la Casa de les Reixes i el pont de la via del tren. En aquesta ocasió el foc es va iniciar cap a les 18.00 h de la vesprada de dijous i va quedar extingit unes dues hores després, segons informació de la Guarderia Rural del Consorci. L’últim incendi provocat en aquesta mateixa zona es va produir fa poc més d’una setmana. Els piròmans van botar foc davall una d’una olivera ubicada en la zona d’esbarjo on es situen uns bancs de fusta. L’incendi afortunadament va cremar uns pocs metres quadrats de vegetació però va danyar part de l’olivera. El Departament de Medi Ambient de la Policia Autonòmica de la Generalitat Valenciana s’ha traslladat en diverses ocasions a la zona dels incendis per recavar informació i descobrir els responsables. La Policia Local d’Almassora també han intensificat la vigilància en la zona de les Revalladores.

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient troben més de 100 gambetes d’aigua dolça a la Gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient troben més de 100 gambetes d’aigua dolça a la Gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura

Els crustacis, endèmics de la península Ibèrica, són bioindicadors de la qualitat de les aigües

Tècnics del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient procedents del Centre de Recerca Piscícola d’El Palmar, localitzat al Parc Natural de l’Albufera de València, han trobat més d’un centenar de gambetes d’aigua dolça de l’espècie Palaernonetes zariquieyi a la Gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Aquests crustacis són endèmics de la península Ibèrica. Habiten en aigües continentals de la franja costanera que presenten poca o nul·la corrent. Concretament la seua distribució mundial s’ubica entre el delta del riu Ebre, a la província de Tarragona i el cap de Sant Antoni, a la província d’Alacant. La vida d’aquesta espècie és poc coneguda encara que els biòlegs saben que la seua presència està relacionada amb ecosistemes aquàtics que tenen una excel·lent qualitat de les aigües. Per exemple un requisit fonamental per a la seua reproducció exitosa és que requerisquen una bona oxigenació de l’aigua i d’uns nivells molt baixos de substàncies tòxiques. Per tant la presència d’un nombre elevat d’aquestes gambetes d’aigua dolça a la Gola Fonda és una excel·lent notícia per aquest indret que forma part del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.

Fartets contra gambúsies
La detecció de les gambetes s’ha produït en el transcurs d’una prospecció a la Gola Fonda realitzada pels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient amb l’objectiu de comprovar l’estat de conservació de les poblacions reintroduïdes. Cal recordar que el passat mes de febrer de l’any 2018 van alliberar 200 fartets (Aphanius iberus) classificats en perill d’extinció a la Gola Fonda de la Desembocadura del Millars dins del Pla de Recuperació de l’espècie. Ara han tornat per a comprovar la supervivència de l’espècie. Malauradament han capturat més de 200 gambúsies (Gambusia affinis) i una única femella de fartet. La gambúsia és una espècie exòtica d’aigua dolça procedent de nord Amèrica que va ser introduïda fa més de mig segle als aiguamolls mediterranis per a combatre el paludisme. El problema és que aquest peix invasor també depreda sobre l’espècie autòctona. De fet la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha inclòs la gambúsia en el llistat de 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món. Els biòlegs de la Conselleria de Medi Ambient acompanyats pels tècnics del Consorci riu Millars i la Guarderia rural han decidit tornar a prospectar la Gola Fonda cap a final d’aquesta primavera o durant l’estiu per a comprovar, de nou, la proporció d’individus entre fartets i gambúsies. Si aquesta proporció de gambúsies, l’espècie exòtica, continua sent molt elevada respecte als fartets, faran un nou reforçament de la població autòctona en febrer de l’any 2020.

400 alumnes d’infantil d’Almassora celebren el Dia de l’Arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

400 alumnes d’infantil d’Almassora celebren el Dia de l’Arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Han plantat 400 exemplars amb la participació de la gent gran de la Residència Municipal de la Tercera Edat

La localitat d’Almassora (Castelló) ha viscut una nova festa del Dia de l’Arbre entranyable i singular amb la participació de 400 alumnes d’Infantil de 5 anys, professors, mares i pares voluntaris procedents dels col·legis de la ciutat Errando Vilar, Germans Ochando, Regina Violant, Santa Quitèria, Cardenal Cisneros i Ambaixador Beltrán. Es tracta de la 17 edició de la festa del Dia de l’Arbre celebrada al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La singularitat d’aquesta festa és que es realitza tal com es feia fa uns 200 anys quan es va inventar a tota Espanya el Dia de l’Arbre, és a dir, amb cançons, música, balls i la participació de xiquetes, xiquets, mestres, pares i gent gran. Enguany els tècnics de medi ambient de l’Ajuntament d’Almassora, organitzadors de l’esdeveniment han triat, de nou, l’entorn de les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. S’han plantat uns 400 arbres i arbustos procedents del viver forestal d’El Toro de la Conselleria de Medi Ambient d’espècies com el llentiscle, l’arç negre, el romer, l’aladern, el freixe i el pi blanc. L’activitat està dirigida especialment a xiquetes i xiquets de 5 anys de la localitat. Una representació formada per 6 iaios de la Residència Municipal de la Tercera Edat d’Almassora han tingut una participació molt especial. La gent gran s’ha encarregat de donar els plançons a les xiquetes i els xiquets. El Dia de l’Arbre d’Almassora es planteja com una festa intergeneracional on els iaios s’encarreguen d’entregar una planta a cada alumne perquè la planten vora el riu Millars. El Servei de Manteniment i la Guarderia Rural del Consorci riu Millars, format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha delimitat una parcel·la vora les llacunes per a cada col·legi. En eixa zona els participants han trobat els forats preparats per a plantar els arbres i els arbustos. Els alumnes han dut un poal i una pala de casa per a realitzar l’operació i més tard regar els plançons.

El rar i escàs ànec xarrasclet visita el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

El rar i escàs ànec xarrasclet visita el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Tres mascles d’aquest xicotet anàtid verdaderament escàs a les zones humides espanyoles durant la reproducció trien les llacunes artificials per a alimentar-se i descansar

La Guarderia rural del Consorci riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha informat de la presència de 3 mascles de xarrasclet (Anas querquedula), també coneguts com a rosseta d’estiu, a les llacunes artificials d’Almassora (Castelló), ubicades al marge esquerre del riu Millars, dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura. Es tracta d’una espècie d’ànec molt escassa i rara a les zones humides espanyoles durant el període de la reproducció. Per contra durant l’època migratòria sol freqüentar un pocs aiguamolls de punts d’Andalusia i les illes Balears, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Els tres mascles de xarrasclet van ser observats cap al migdia per un dels guardes del Consorci durant una de les rondes de vigilància pel paratge protegit. Els xarrasclets ocupaven la llacuna central, compartint l’espai amb altres 6 parelles d’ànec cullerot (Anas clypeata). La visita dels 3 xarrasclets és una notícia destacada que confirma la importància que a poc a poc estan aconseguint les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per al descans i alimentació d’espècies rares i amenaçades. Cal tindre en conter que l’any 2007 aquesta espècie contava únicament amb 10 parelles a tota Espanya amb possibilitats per a reproduir-se. Segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife, l’any 2015 el xarrasclet es va reproduir per primera vegada al Parc Natural de l’Albufera de València, concretament al Tancat de la Pipa. El Llibre Roig de les Aus d’Espanya cataloga l’espècie com a vulnerable. L’amenaça principal que patís el xarrasclet és la dessecació de les zones humides, les molèsties que provoquen els pescadors continentals, el plumbisme (ingesta de plom provinent dels perdigons emprats en la caça) i el botulisme aviar (intoxicació bacteriana que prolifera en l’aigua durant els mesos més calorosos de l’any).

Rareses ornitològiques a les llacunes artificials
Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura es van construir entre els anys 2007 i 2009 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’objectiu va ser desenvolupar un projecte de millora i ús públic de la zona humida de la desembocadura del Millars. Entre altres actuacions es van construir tres llacunes artificials, es van senyalitzar diferents itineraris, es van instal·lar diversos observatoris d’aus i una zona recreativa. El més curiós i desconegut és que les llacunes s’abasteixen per gravetat d’aigua de la depuradora d’Almassora. Les basses tenen diferents profunditats i dues d’elles alberguen illes interiors perquè augmente la diversitat d’hàbitats. Deu anys després les llacunes s’han convertit en un espai replet de vegetació i amb la qualitat de rebre visitants tan il·lustres com ara els xarrasclets o l’ànec roget o també anomenat morell xocolater (Aythya nyroca) que va visitar aquest espai fa dos anys. Pel que fa a aquesta espècie cal remarcar que Llibre Roig de les Aus d’Espanya cataloga el roget com «en perill crític» i així mateix el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades li atorga la trista categoria «d’en perill extinció».

El Consorci riu Millars retira flora exòtica del Paisatge Protegit de la Desembocadura

El Consorci riu Millars retira flora exòtica del Paisatge Protegit de la Desembocadura

El servei de mantiment ha llevat una vintena de iuques que creixien en la ruta coneguda com a Camí de l’Aigua

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, per mitjà del servei de manteniment ha retirat uns 20 exemplars de iuca (Yucca sp.) del marge dret del riu Millars. Aquestes plantes exòtiques, molt utilitzades en jardineria i originàries de paratges càlids i desèrtics tant de sud-Amèrica, Centreamèrica com d’Amèrica del Nord i les illes del mar Carib, creixien lliurement en el Paisatge Protegit de la Desembocadura. Les plantes s’havien aclimatat en un espai concret a la vora de l’anomenat camí de l’aigua, en el terme de Vila-real, concretament entre el molí del Terraet i l’assut comunitari d’Almassora. El servei de manteniment ha hagut d’utilitzar ferramentes i vestits especials per tal d’arrancar els exemplars del paratge, ja que les fulles suculentes d’aquestes plantes acaben en espines prou dures i capaces de produir ferides. Els operaris han arrancat de soca-rel tots els exemplars presents, molts d’ells s’havien convertit en plantes adultes amb una alçada superior als 2 metres.

Un arbust abundant a Amèrica però exòtic al Millars
La iuca és un arbust perenne de la família de les agavàcies molt abundant a tot el continent americà. Existeixen més de 50 varietats diferents. Van arribar a Espanya, com moltes altres espècies al·lòctones, per a ser conreades i venudes com a plantes ornamentals. Malauradament algunes d’aquestes plantes exòtiques com la iuca, el miraguà fals (Araujia sericifera), l’atzavara (Scyphophorus acupunctatus) o la danyosa canya (Arundo donax) creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El servei de manteniment les va retirant a poc a poc al llarg de l’any però cal tindre en conter que moltes d’aquestes espècies tenen una capacitat de regeneració extraordinària. Sens dubte la més danyosa i perjudicial és la canya comuna que ha arribat a colonitzar tots els ecosistemes fluvials de l’àrea mediterrània. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) l’ha inclòs en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món.

El Consorci riu Millars confirma la presència de clòtxina zebrada al Paisatge Protegit de la Desembocadura

La guarderia rural ha trobat diversos exemplars adults en l’assut comunitari d’Almassora

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana corrobora l’aparició d’exemplars de clòtxina zebrada (Dreissena polymorpha) enfront de la presa de l’assut comunitari d’Almassora i al pantanet de Santa Quitèria. No és la primera vegada que apareix, fa uns 7 anys es van trobar exemplars a les parets de l’embassament de santa Quitèria després d’una baixada pronunciada del seu cabal. La clòtxina zebrada és un mol·lusc bivalve que viu tant en aigües dolces com salobres. Es tracta d’una espècie invasora i molt danyosa originària de països de l’Àsia Central que s’ha aclimatat a viure perfectament als rius i embassaments mediterranis. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) hi ha inclòs la clòtxina zebrada entre les 100 espècies exòtiques més danyoses del món. L’any 2001 va aparéixer per primera vegada a Espanya. Concretament ho va fer al terme municipal de Riba-roja de l’Ebre (Tarragona). Un dels primers problemes que va ocasionar va ser obturar les reixes de la central hidroelèctrica de Riba-roja. L’any 2013 el Ministeri de Medi Ambient va incloure la clòtxina zebrada en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores a causa de l’extraordinària expansió i afecció en els ecosistemes fluvials espanyols. Els bivalves exòtics han saltat de l’Ebre al riu Millars per mitjà de la pesca esportiva o el trasllat d’embarcacions lleugeres esportives. Des del punt de vista ecològic les clòtxines zebrades ocasionen un gran impacte alterant els ecosistemes aquàtics. Tenen una gran capacitat de reproducció i resistència, cosa que dificulta enormement la seua erradicació dels ecosistemes fluvials. Són extraordinaris filtradors de l’aigua i per tant provoquen una disminució generalitzada del fitoplàncton que finalment provoca un empitjorament de les aigües. També ocasionen el desplaçament i la desaparició dels bivalves autòctons. Des del punt de vista de les infraestructures hidràuliques el seu perjudici és enorme, ja que s’incrusten en canonades, bombes, filtres, reixes i altres elements que formen part d’aquesta l’enginyeria.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisa
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) com a mesura de prevenció ha instal·lat 61 cartells informatius per tots els embassaments de la confederació amb presència o no de l’espècie invasora amb l’objectiu d’avisar els usuaris. Aquesta campanya divulgativa va dirigida especialment els pescadors continentals i els practicants d’esports aquàtics del greu perill que suposa l’expansió de l’espècie.

Originari de les mars Caspi, Aral i Negre
És originari dels mars Caspi, Aral i Negre, de països de l’Àsia Central com Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan o Azerbaidjan. A partir del segle XIX va començar a expandir-se per tota Europa mitjançant les larves incrustades en el casc de diferents embarcacions.

Rescaten a una femella de senglar d’una sèquia del Millars

Rescaten a una femella de senglar d’una sèquia del Millars

La Guarderia Rural del Consorci del Riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, juntament amb efectius del Consorci Provincial de Bombers, agents de la Guàrdia Civil, la brigada de manteniment del paratge protegit i regants de la zona han rescatat aquest matí a una femella de senglar caiguda en una sèquia a la Casa de les Reixes, en el terme d’Almassora. L’animal ha sigut posat en llibertat.

Abandonen un abocament il·legal al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars amb informació personal

Abandonen un abocament il·legal al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars amb informació personal

Entre les deixalles procedents d’un domicili particular s’han trobat cartes privades que permetrà seguir la pista de l’infractor

La guarderia rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat un nou abocament il·legal format per estris i objectes domèstics propis d’una cuina particular. L’abocament ha sigut abandonat al marge esquerre del riu, concretament al costat de la Casa de les Reixes, en el terme municipal d’Almassora. Les deixalles han aparegut amuntonades i ben visibles en plena via verda, concretament a prop de l’assut de les Revalladores, per on cada dia transiten desenes de persones per a passejar o fer esport. Els fems dipositades de forma il·legal en ple Paisatge Protegit provenen de la cuina d’alguna persona que ha decidit renovar-la completament i abocar-la en un lloc prohibit, ja que a més de la informació de caràcter personal hi havia una nevera, una llavadora i altres electrodomèstics. «L’abocament es produí durant el cap de setmana, probablement durant la nit. Són estris de cuina com botelles, plàstics, ganivets, culleres, armaris, una nevera, i tot allò que podem trobar en una cuina. Nosaltres ho vam trobar dilluns i vam informar la Policia Local d’Almassora, ja que vam veure que entre les deixalles hi havia abundant documentació de caràcter personal amb direccions postals que permetia descobrir a l’infractor. Vam alçar l’acta i a hores d’ara els agents locals d’Almassora estan investigant. A hores d’ara l’abocament és més xicotet perquè hi ha gent que s’ha acostat al riu per a arreplegar totes les coses de valor o la ferralla que ha pogut. El lloc està ubicat molt a prop de la població i a més és una ruta molt transitada», ha afirmat un dels guardes rurals del Consorci riu Millars. El Consorci gestor ha tramitat la denúncia per abocament il·legal en una zona protegida a l’organisme sancionador com és la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. Aquesta infracció considerada molt greu per abocament en espai protegit podria costar una multa molt elevada a la persona o persones responsables d’aquesta.

Els enderrocs i les deixalles als ecoparcs per evitar fortes sancions econòmiques
El Consorci riu Millars recorda que tots els abocaments il·legals fets al Paisatge Protegit de la Desembocadura són perseguits i denunciats, tant per la Guarderia rural, com pel SEPRONA de la Guàrdia Civil o per les policies locals dels tres ajuntaments responsables com són Borriana, Almassora i Vila-real. Els infractors s’enfronten a elevades multes econòmiques per abocar il·legalment qualsevol residu o enderrocs a una zona protegida com és el tram baix del riu Millars. El Consorci riu Millars recorda que a Almassora, Borriana, Vila-real o en qualsevol altra ciutat ubicada a prop de l’espai protegit existeixen ecoparcs on es poden dipositar enderrocs i altre tipus de deixalles i també hi ha serveis de recollida de voluminosos.

Dia de l´arbre a la desembocadura del Millars

Dia de l´arbre a la desembocadura del Millars

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha organitzat per primera vegada el Dia de l’Arbre, que s’ha celebrat a l’entorn del Pas de la Cosa, al terme municipal de Borriana. Al voltant de 200 alumnes i alumnes dels col·legis Hortolans i La Panderola, de Borriana i Vila-real, han plantat 50 oms europeus (Ulmus minor). Es tracta d’oms resistents a la grafiosi. Aquests centres també acullen alumnes d’Almassora.

La jornada s’ha celebrat amb la col·laboració del Ministeri de Transició Ecològica i les entitats que formen part del Consorci: els ajuntaments d’Almassora, Vila-real i Borriana, la Diputació de Castelló, la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient i Canvi Climàtic. Els arbres han estat proporcionats pel ministeri.

Els alumnes de tots dos col·legis han gaudit de la jornada de plantació i han comptat amb l’ajuda dels agents mediambientals i els tècnics del consorci.

El director territorial de Medi Ambient, Antoni Garcia, ha agraït als alumnes la seva presència i ha remarcat el valor que s’ha de donar al dia de l’arbre com una jornada de reconeixement a la seva funció a la natura. La presidenta del Consorci i alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, ha donat la benvinguda als alumnes i ha incidit en la importància de traslladar l’educació ambiental a les escoles i la necessitat de donar a conèixer el valor ambiental del paisatge protegit. A l’acte no han faltat els edils de Medi Ambient de Borriana i Almassora, Bruno Arnandis i Maria José Tormo, respectivament, així com els tècnics de medi ambient d’Almassora, Vila-real i Borriana i agents medi ambientals.

Des del Consorci s’ha indicat que els arbres formen part del pla que està duent a terme l’entitat per recuperar l’om a la ribera del riu, una espècie molt afectada per la grafiosi. Els xiquets i xiquetes, juntament amb els professors, han gaudit d’un matí a la natura.

Així mateix des de l’entitat gestora del paisatge protegit han agraït la iniciativa de la conselleria, que va ser qui va proposar la celebració aquest dia de l’arbre en el paisatge protegit.

Després de la plantació dels arbres seran els serveis de manteniment del Consorci els que s’encarregaran del manteniment dels arbres plantats

El Consorci riu Millars reprén el control dels visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura

El Consorci riu Millars reprén el control dels visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura

Es tracta d’un projecte subvencionat per la Unió Europea a través del Life Lutreola en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient

La guarderia rural del Consorci riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha représ els treballs de control de la població exòtica de visons americans (Neovison vison) presents en el Paisatge Protegit de la Desembocadura. Els projecte de seguiment i control d’aquesta espècie de mustèlid al·lòcton present en bona part del riu Millars es va iniciar setembre de 2018 però es va haver de suspendre l’octubre passat a conseqüència de la crescuda del riu pel temporal de gota freda que va patir la província de Castelló. El servei de guarderia rural del Consorci riu Millars disposa de tres plataformes trampa flotants per a capturar els visons americans. Cadascuna està col·locada en l’aigua en llocs on prèviament s’ha detectat la seua presència mitjançant l’anàlisi dels seus excrements o empremtes a la vora del riu. Aquestes plataformes flotants incorporen unes bases d’argila que permeten obtenir les empremtes dels animals quan accedeixen. Després quan es detecta la presència del visó americà s’instal·la una gàbia automàtica per a capturar els animals. Els paranys s’incorporen poc després de veure les petjades dels mustèlids. De moment els guardes rurals del Consorci riu Millars ja han detectat la presència de diversos exemplars de visons americans en una de les dues plataformes instal·lades. Això significa que d’ací a poc temps s’iniciarà el procés de captura dels visons americans. L’ajuntament d’Almassora col·laborarà amb el Consorci riu Millars en el procés de retirada i transport dels animals capturats. La Generalitat Valenciana serà finalment la responsable de la custòdia dels visons exòtics retirats del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Cal tindre en conter un factor important que també explica el control dels visons exòtics i és el fet que les llúdries (Lutra lutra) tornen a estar presents en la desembocadura del riu Millars des de fa 5 anys. La llúdria és un animal més corpulent i territorial capaç de desplaçar el visó americà però aquesta espècie exòtica és una extraordinària competidora per l’aliment.

Life Lutreola Espanya
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el Life Lutreola Espanya de la Unió Europea davall la coordinació del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. Aquest Life pretén salvar les últimes poblacions salvatges del visó europeu (Mustela lutreola), l’espècie autòctona que es troba a un pas de l’extinció. En l’actualitat la principal amenaça que té el visó europeu és precisament el visó americà que s’ha adaptat perfectament als ecosistemes fluvials espanyols. Aquest projecte Life té com a objectiu millorar la situació del visó europeu a Espanya on es troba una de les seues últimes poblacions naturals i de major viabilitat. Aquesta situació precària es podria mantenir mitjançant una millora en l’efectivitat de les tècniques d’erradicació del visó americà (Neovison vison), que suposa l’amenaça més gran per a aquesta espècie europea i per a altres espècies de la fauna autòctona a Europa. Al riu Millars mai han existit visons europeus però és important frenar l’avanç dels visons americans per tal d’impedir el seu desplaçament cap al nord on habiten les últimes poblacions mundials del visó autòcton. Aquest mustèlid catalogat en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) únicament habita xicotetes poblacions d’Espanya (Navarra, País Basc, La Rioja i Castella i Lleó), Romania, Ucraïna, Rússia i França.

Per culpa de la pell de visó
Al tram mitjà i baix del riu Millars existeixen diverses poblacions de visó americà (Neovison vison) que han sigut capaces de sobreviure sense problemes i criar. Aquesta espècie exòtica i invasora, originària de Nord-americà, es troba en bona part dels rius valencians a conseqüència d’escapaments massius de granges pelleteres dedicades a la cria en captivitat i engreixament dels animals per a convertir-los més tard en abrics de pell de visó. A la província de Castelló hi ha visó americà en el tram mitjà i baix del Millars i al riu Palància. La fugida massiva de centenars de visons americans de granges pelleteres ubicades a la província de Terol i de Castelló (Viver) va provocar des dels anys 90 del segle passat una enorme expansió pels ecosistemes fluvials castellonencs. Des d’ací els visons van anar desplaçant-se cap al sud fins a altres rius com el Túria i el Jalón i també cap al nord fins al riu Ebre. La connexió des de l’Ebre fins als rius del nord d’Espanya ha provocat una greu amenaça per a la conservació dels visons europeus. Ara el compromís de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració del Consorci riu Millars és impedir que les poblacions de visons americans presents als rius valencians es desplacen cap al nord.