El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

  • El rastre de nombroses famílies ha estat notificat pel Servei de Guarderia Rural en zones com el Termet de Vila-real
Leer más: El Consorci Riu Millars controlarà la població de senglars present en els voltants del riu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana iniciarà pròximament les pertinents accions per a controlar la creixent població de senglars que ronden pels vessants del riu. «Amb tota la sensibilitat ecològica que tenim, entenem que no és el seu espai, que no és el lloc adequat per a aquest tipus d’animals. Portem molts anys cuidant la biodiversitat de fauna i flora en el riu. És una qüestió d’equilibri i hem d’actuar per a fomentar-ho i continuar creixent com un paratge natural sostenible i divers», ha explicat José Benlloch, president del Consorci i alcalde de Vila-real.

El màxim representant del Consorci s’ha reunit en el Termet de Vila-real amb efectius del Servei de Guarderia Rural del Consorci Riu Millars així com amb l’empresa especialitzada en control de fauna urbana, ADDA, per a abordar el projecte i analitzar el punt de partida per a inspeccionar diferents zones. «Malgrat l’efectivitat de les actuacions dels últims anys en les quals capturem dotzenes d’exemplars, enguany la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ens ha denegat permisos. Per això, estem identificant infraestructures municipals per a poder continuar treballant en el seguiment, localització i captura de quants més exemplars millor», esclareix el president del Consorci.

En punts com el Termet ha estat notable la presència de senglars. Diverses mànegues de reg mossegades així com gespa alçada i excavada són conseqüències de les expedicions d’aquests animals. «Són molts exemplars als quals ens enfrontem. Són animals, i es guien a la recerca de menjar. Ous, pollets o plantes protegides estan en seriosos problemes amb senglars rondant la zona», expressa Benlloch, qui afegeix que «estem realment preocupats des del Consorci per l’alarma social i la por que desperta en la ciutadania. L’obligació, com a administració, és actuar i generar un espai segur on gaudir de tota la biodiversitat del Millars».

SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

  • SEO/Birdlife i el Consorci riu Millars han elaborat la guia “Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars”
  • La guia, editada en valencià, castellà i anglès, és de lliure accés i es pot descarregar en línia en les webs de SEO/BirdLife i del Consorci riu Millars
Leer más: SEO/BirdLife i el Consorci riu Millars acosten al públic els ocells del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

La guia “Aus del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars” ha estat presentada en públic a la Casa de l’Assut del Sindicat de Regs de Vila-real. L’acte ha comptat amb la presència dels integrants de la Junta de Govern del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, que conformen els ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.

La mini-guia és un document en el qual es recullen els 96 ocells que, amb major o menor freqüència, es poden observar en aquest aiguamoll, inclòs en la Xarxa europea Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació. En les 424 hectàrees que configuren en Paisatge Protegit (declarat en 2005) es poden observar llacunes riques en vegetació aquàtica submergida i en espècies adaptades a viure parcialment cobertes d’aigua, juntament amb comunitats vegetals típiques de riberes i llits fluvials.

Conforme ens acostem a la costa, les comunitats vegetals van donant pas a jonqueres, hortes i prats humits, desembocant en un cordó de graves.
La diversitat d’ambients afavoreix la presència de diferents espècies d’ocells que utilitzen aquest espai com a lloc de cria, descans durant els seus viatges migratoris, o hivernada.

La guia s’ha editat en valencià, castellà i anglès, i per a cada ocell s’ha confeccionat una fitxa en la qual podem trobar una il·lustració, una descripció de les característiques bàsiques: mesures, alimentació, època per a observar-la, hàbits de vida, i una ressenya al seu estat de conservació.

Amb aquesta guia, usuaris del Paisatge Protegit i observadors no experimentats poden identificar els ocells amb major facilitat, podent buscar els ocells que es poden observar amb major facilitat en els diferents ambients de l’espai. Inclou també un mapa amb la ubicació dels observatoris d’ocells així com els camins de la Desembocadura del Millars pels quals passejar alhora que es descobreixen els diferents ambients.

La guia està disponible per a descàrrega en:

– web del Consorci riu Millars: https://consorciriumillars.com/
– pàgina SEO/BirdLife: https://seo.org/wp-content/uploads/2023/10/Aves-Mijares-castellano-LR.pdf

Passeig interpretatiu i neteja de la Desembocadura del Millars a càrrec d’Itinerantur

Passeig interpretatiu i neteja de la Desembocadura del Millars a càrrec d’Itinerantur

Aquest pròxim diumenge, dia 8 d’octubre, l’associació Itinerantur celebrarà el Dia Mundial de les aus d’una manera diferent, ajudant i contribuint a la cura del medi ambient.

Primer, els i les assistents gaudiran d’un passeig interpretatiu per les llacunes d’Almassora, on es coneixerà tota la biodiversitat que s’amaga en els racons d’aquests paisatges. En acabar, es desplaçaran tots fins a la platja de Les Goles, on cuidaran el riu fent una neteja en aquesta zona.

Així doncs, es podrà gaudir d’una jornada diferent, totalment gratuïta, per a passar un cap de setmana complet coneixent i ajudant el medi ambient. Per a poder assistir, cal reservar la plaça al següent enllaç:
https://gestion.itinerantur.com/event/les-goles-del-millars-paseo-interpretativo-y-limpieza-2023-10-08-188/register?fbclid=IwAR2YPjeN_KCWg3boYmy9YUerJ1_b1onvE-rLTpCsx1T1aJxArn9N8loZt1c

El Consorci del Millars licita el servei de vigilància i manteniment per un any a l’espera de reforçar el finançament

Finalitza el cens d’avions comuns al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

La principal colònia d’aquesta espècie d’au insectívora protegida per la llei s’ubica en el molí del Termet de Vila-real 

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana finalitza per quart any consecutiu el cens de la colònia d’avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada al molí del Termet de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. En el cens s’ha pogut constatar l’ocupació 24 nius. L’any passat en van ser 37, el 2021 un total de 29 i  i l’any 2020 en van ser 18. 

De moment aquest cens confirma una xicoteta davallada de la colònia del Termet després de l’augment paulatí que va experimentar fa 4 anys quan es va iniciar el cens dels avions comuns. Aquestes dades caldrà confirmar-les durant els pròxims anys. Cal apuntar que en maig es van comptabilitzar 19 nius ocupats, en juny 24 i en juliol, quan ja decau la reproducció, un total de 13. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del «Projecte Oronetes» que és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l’àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada entre l’1 de maig i el 31 de juliol. Per a fer el seguiment d’una manera més senzilla s’ha dividit l’edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l’esquerra. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s’anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins.


Devoradors insaciables d’insectes

Hi ha una dada important i bastant desconeguda pel veïnat de moltes poblacions valencianes com és l’enorme benefici que aporta la presència dels nius dels avions comuns en edificis dels pobles i  les ciutats, més enllà de la brutícia puntual que pugen ocasionar. Aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d’insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia més de 800 insectes entre els que es troben les molestes mosques i els perillosos mosquits de totes les espècies, de fet a l’any poden arribar a consumir fins a 20 quilos d’insectes. L’avió comú és paregut a una oroneta (Hirundo rustica), però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc. És d’un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l’oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis. El seu niu és tot tancat menys un orifici d’entrada, mentre que el de l’oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d’una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l’estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s’està produint una hivernada en el sud-oest d’Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Cada exemplar d’avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d’eliminació i control d’insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d’aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l’activitat social i domèstica de les persones.

Nius protegits per la llei
La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l’època de l’any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recorda la problemàtica d’alimentar a la fauna salvatge

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recorda la problemàtica d’alimentar a la fauna salvatge

El Servei de Guarderia Rural ha comprovat com diverses raboses estan mostrant afecció als usuaris del paratge fluvial a conseqüència d’aquesta pràctica

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana recorda la inconveniència que suposa alimentar a la fauna salvatge en el paratge fluvial. En les darreres setmanes el consorci gestor s’ha fet ressò de diverses queixes adreçades per usuaris per la presència de raboses que no demostren por cap a les persones i s’acosten cada vegada més. El Servei de Guarderia Rural ha comprovat la presència de fins a 3 raboses en diverses rutes del paratge fluvial que s’acostaven sense cap mena de temor a caminants, esportistes i passejants del paratge. Els guardes han pogut constatar que aquests animals salvatges estan sent alimentats de forma sistemàtica per algunes persones. Els biòlegs experts en zoologia sostenen que oferir aliment a la fauna salvatge de forma continuada pot tindre greus inconvenients no sols per a la fauna sinó també per a les persones. Per una banda, els animals acaben acostumant-se com és el cas d’aquestes tres raboses salvatges el que fa que, a poc a poc, vagen perdent la seua capacitat de caça i, per tant, de supervivència en la natura. Per altra, en alimentar a la fauna salvatge amb menjar inadequat els pot provocar malalties greus i en casos extrems, la mort. En la gran majoria d’ocasions els estómacs d’aquests animals no estan preparats per a digerir els aliments proporcionats per les persones. Aquest contacte de la fauna salvatge amb les persones també pot causar altres problemes puntuals com són accidents amb ciclistes o altres esportistes usuaris de les rutes del riu Millars, l’esglai que es poden dur les persones que no estan acostumades a la seua presència o la persecució directa d’algun desaprensiu que amb la domesticació dels animals aprofite per a fer-los mal. Per tant, el consorci gestor recorda que mai s’ha d’alimentar a la fauna salvatge en el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, alhora que convida els usuaris a observar la fauna present al paratge seguint sempre les indicacions dels guardes i sense molestar en cap moment la mateixa.

Sense rastre de visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars des de fa 4 anys

Sense rastre de visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars des de fa 4 anys

L’últim exemplar d’aquesta espècie exòtica es va capturar el 2019

Des que el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va iniciar la campanya de seguiment, vigilància i control del visó americà (Neovison vison) al llit fluvial de paratge l’any 2018 únicament s’ha aconseguit capturar un exemplar jove l’any 2019. Des d’aleshores, i ja han passat 4 anys, el Servei de Guarderia Rural encarregat de dur a terme els treballs no ha tornat a veure cap rastre de l’animal. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia per al paratge fluvial protegit, ja que els visons americans són una seriosa amenaça per als ecosistemes fluvials protegits. Aquest projecte forma part de l’antic programa Life Lutreola Espanya de la Unió Europea coordinat per la Conselleria de Transició Ecològica i Desenvolupament Rural que té com a objectiu principal traure del riu Millars els visons americans. Per a controlar l’espècie exòtica nativa de Nord-amèrica el Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars disposa de diverses plataformes flotants que incorporen gàbies. Cadascuna es diposita sobre l’aigua en llocs estratègics on seria possible la presència dels mustèlids.

Un visó americà
El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer i únic exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament, es tractava d’un animal jove atrapat en la zona del mesurador, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria i responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. La presència del visó americà en rius mediterranis de la província de Castelló com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat.

Una bona notícia per a la fauna autòctonaLes principals ONG conservacionistes espanyoles fa anys que denunciem que el visó americà és una de les espècies més perilloses per a la biodiversitat pel seu caràcter invasor, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les reiterades fuites d’aquests animals al medi natural suposen una amenaça per a gairebé mig centenar d’espècies autòctones, entre les que cal destacar a totes les aus aquàtiques del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars que crien entre la vegetació en els dos marges fluvials i a les llacunes artificials.

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira centenars de metres de tubs de plàstic del paratge fluvial

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars retira centenars de metres de tubs de plàstic del paratge fluvial

  • El Servei de Manteniment ha tret 8 sacs de canonades abandonades procedents del reg per degoteig d’una enorme finca ubicada en el marge dret del tram baix

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, està retirant centenars de metres de tubs de plàstic de l’antiga Finca del Millars propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i ubicada en el tram més baix de la desembocadura. En les darreres setmanes el Servei de Manteniment ha aconseguit arreplegar 8 grans sacs amb aquestes canonades abandonades i portar-les a l’ecoparc per al seu reciclatge posterior. De fet, aquest procés de retirada de l’antiga infraestructura de reg per degoteig de la finca està duent-se a terme per etapes des de fa uns tres anys. Fins ara, contant els 8 sacs, el Servei de Manteniment ha retirat del paratge fluvial 32 grans bosses amb restes de la infraestructura del reg subterrània. L’objectiu del Consorci riu Millars és arranjar aquesta enorme propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de més de dues-centes mil fanecades ubicada dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.

  • Antigament es conreaven hortalisses

Fa uns quants anys una part dels 160 mil metres quadrats de l’antiga finca del Millars s’utilitzaven per a conrear hortalisses de regadiu amb un sistema de reg per degoteig subterrani. Amb els anys l’activitat es va abandonar i tota la infraestructura de reg subterrani ha anat malbaratant-se. La finca, des de l’abandó de l’activitat agrícola, ha anat naturalitzant-se fins al punt de convertir-se en lloc de trànsit i cria per a moltes espècies de xicotets carnívors i aus. Fins i tot és un terreny potencialment recuperable per a acollir a diverses espècies d’aus limícoles. De moment, un dels objectius més importants és retirar de la vista del paisatge els tubs de plàstic negre que afloren en la superfície per a convertir-lo en un lloc natural.