Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient troben més de 100 gambetes d’aigua dolça a la Gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient troben més de 100 gambetes d’aigua dolça a la Gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura

Els crustacis, endèmics de la península Ibèrica, són bioindicadors de la qualitat de les aigües

Tècnics del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient procedents del Centre de Recerca Piscícola d’El Palmar, localitzat al Parc Natural de l’Albufera de València, han trobat més d’un centenar de gambetes d’aigua dolça de l’espècie Palaernonetes zariquieyi a la Gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Aquests crustacis són endèmics de la península Ibèrica. Habiten en aigües continentals de la franja costanera que presenten poca o nul·la corrent. Concretament la seua distribució mundial s’ubica entre el delta del riu Ebre, a la província de Tarragona i el cap de Sant Antoni, a la província d’Alacant. La vida d’aquesta espècie és poc coneguda encara que els biòlegs saben que la seua presència està relacionada amb ecosistemes aquàtics que tenen una excel·lent qualitat de les aigües. Per exemple un requisit fonamental per a la seua reproducció exitosa és que requerisquen una bona oxigenació de l’aigua i d’uns nivells molt baixos de substàncies tòxiques. Per tant la presència d’un nombre elevat d’aquestes gambetes d’aigua dolça a la Gola Fonda és una excel·lent notícia per aquest indret que forma part del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.

Fartets contra gambúsies
La detecció de les gambetes s’ha produït en el transcurs d’una prospecció a la Gola Fonda realitzada pels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient amb l’objectiu de comprovar l’estat de conservació de les poblacions reintroduïdes. Cal recordar que el passat mes de febrer de l’any 2018 van alliberar 200 fartets (Aphanius iberus) classificats en perill d’extinció a la Gola Fonda de la Desembocadura del Millars dins del Pla de Recuperació de l’espècie. Ara han tornat per a comprovar la supervivència de l’espècie. Malauradament han capturat més de 200 gambúsies (Gambusia affinis) i una única femella de fartet. La gambúsia és una espècie exòtica d’aigua dolça procedent de nord Amèrica que va ser introduïda fa més de mig segle als aiguamolls mediterranis per a combatre el paludisme. El problema és que aquest peix invasor també depreda sobre l’espècie autòctona. De fet la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha inclòs la gambúsia en el llistat de 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món. Els biòlegs de la Conselleria de Medi Ambient acompanyats pels tècnics del Consorci riu Millars i la Guarderia rural han decidit tornar a prospectar la Gola Fonda cap a final d’aquesta primavera o durant l’estiu per a comprovar, de nou, la proporció d’individus entre fartets i gambúsies. Si aquesta proporció de gambúsies, l’espècie exòtica, continua sent molt elevada respecte als fartets, faran un nou reforçament de la població autòctona en febrer de l’any 2020.

400 alumnes d’infantil d’Almassora celebren el Dia de l’Arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

400 alumnes d’infantil d’Almassora celebren el Dia de l’Arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Han plantat 400 exemplars amb la participació de la gent gran de la Residència Municipal de la Tercera Edat

La localitat d’Almassora (Castelló) ha viscut una nova festa del Dia de l’Arbre entranyable i singular amb la participació de 400 alumnes d’Infantil de 5 anys, professors, mares i pares voluntaris procedents dels col·legis de la ciutat Errando Vilar, Germans Ochando, Regina Violant, Santa Quitèria, Cardenal Cisneros i Ambaixador Beltrán. Es tracta de la 17 edició de la festa del Dia de l’Arbre celebrada al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La singularitat d’aquesta festa és que es realitza tal com es feia fa uns 200 anys quan es va inventar a tota Espanya el Dia de l’Arbre, és a dir, amb cançons, música, balls i la participació de xiquetes, xiquets, mestres, pares i gent gran. Enguany els tècnics de medi ambient de l’Ajuntament d’Almassora, organitzadors de l’esdeveniment han triat, de nou, l’entorn de les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. S’han plantat uns 400 arbres i arbustos procedents del viver forestal d’El Toro de la Conselleria de Medi Ambient d’espècies com el llentiscle, l’arç negre, el romer, l’aladern, el freixe i el pi blanc. L’activitat està dirigida especialment a xiquetes i xiquets de 5 anys de la localitat. Una representació formada per 6 iaios de la Residència Municipal de la Tercera Edat d’Almassora han tingut una participació molt especial. La gent gran s’ha encarregat de donar els plançons a les xiquetes i els xiquets. El Dia de l’Arbre d’Almassora es planteja com una festa intergeneracional on els iaios s’encarreguen d’entregar una planta a cada alumne perquè la planten vora el riu Millars. El Servei de Manteniment i la Guarderia Rural del Consorci riu Millars, format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha delimitat una parcel·la vora les llacunes per a cada col·legi. En eixa zona els participants han trobat els forats preparats per a plantar els arbres i els arbustos. Els alumnes han dut un poal i una pala de casa per a realitzar l’operació i més tard regar els plançons.

El rar i escàs ànec xarrasclet visita el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

El rar i escàs ànec xarrasclet visita el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Tres mascles d’aquest xicotet anàtid verdaderament escàs a les zones humides espanyoles durant la reproducció trien les llacunes artificials per a alimentar-se i descansar

La Guarderia rural del Consorci riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha informat de la presència de 3 mascles de xarrasclet (Anas querquedula), també coneguts com a rosseta d’estiu, a les llacunes artificials d’Almassora (Castelló), ubicades al marge esquerre del riu Millars, dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura. Es tracta d’una espècie d’ànec molt escassa i rara a les zones humides espanyoles durant el període de la reproducció. Per contra durant l’època migratòria sol freqüentar un pocs aiguamolls de punts d’Andalusia i les illes Balears, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Els tres mascles de xarrasclet van ser observats cap al migdia per un dels guardes del Consorci durant una de les rondes de vigilància pel paratge protegit. Els xarrasclets ocupaven la llacuna central, compartint l’espai amb altres 6 parelles d’ànec cullerot (Anas clypeata). La visita dels 3 xarrasclets és una notícia destacada que confirma la importància que a poc a poc estan aconseguint les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per al descans i alimentació d’espècies rares i amenaçades. Cal tindre en conter que l’any 2007 aquesta espècie contava únicament amb 10 parelles a tota Espanya amb possibilitats per a reproduir-se. Segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife, l’any 2015 el xarrasclet es va reproduir per primera vegada al Parc Natural de l’Albufera de València, concretament al Tancat de la Pipa. El Llibre Roig de les Aus d’Espanya cataloga l’espècie com a vulnerable. L’amenaça principal que patís el xarrasclet és la dessecació de les zones humides, les molèsties que provoquen els pescadors continentals, el plumbisme (ingesta de plom provinent dels perdigons emprats en la caça) i el botulisme aviar (intoxicació bacteriana que prolifera en l’aigua durant els mesos més calorosos de l’any).

Rareses ornitològiques a les llacunes artificials
Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura es van construir entre els anys 2007 i 2009 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’objectiu va ser desenvolupar un projecte de millora i ús públic de la zona humida de la desembocadura del Millars. Entre altres actuacions es van construir tres llacunes artificials, es van senyalitzar diferents itineraris, es van instal·lar diversos observatoris d’aus i una zona recreativa. El més curiós i desconegut és que les llacunes s’abasteixen per gravetat d’aigua de la depuradora d’Almassora. Les basses tenen diferents profunditats i dues d’elles alberguen illes interiors perquè augmente la diversitat d’hàbitats. Deu anys després les llacunes s’han convertit en un espai replet de vegetació i amb la qualitat de rebre visitants tan il·lustres com ara els xarrasclets o l’ànec roget o també anomenat morell xocolater (Aythya nyroca) que va visitar aquest espai fa dos anys. Pel que fa a aquesta espècie cal remarcar que Llibre Roig de les Aus d’Espanya cataloga el roget com «en perill crític» i així mateix el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades li atorga la trista categoria «d’en perill extinció».

El Consorci riu Millars retira flora exòtica del Paisatge Protegit de la Desembocadura

El Consorci riu Millars retira flora exòtica del Paisatge Protegit de la Desembocadura

El servei de mantiment ha llevat una vintena de iuques que creixien en la ruta coneguda com a Camí de l’Aigua

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, per mitjà del servei de manteniment ha retirat uns 20 exemplars de iuca (Yucca sp.) del marge dret del riu Millars. Aquestes plantes exòtiques, molt utilitzades en jardineria i originàries de paratges càlids i desèrtics tant de sud-Amèrica, Centreamèrica com d’Amèrica del Nord i les illes del mar Carib, creixien lliurement en el Paisatge Protegit de la Desembocadura. Les plantes s’havien aclimatat en un espai concret a la vora de l’anomenat camí de l’aigua, en el terme de Vila-real, concretament entre el molí del Terraet i l’assut comunitari d’Almassora. El servei de manteniment ha hagut d’utilitzar ferramentes i vestits especials per tal d’arrancar els exemplars del paratge, ja que les fulles suculentes d’aquestes plantes acaben en espines prou dures i capaces de produir ferides. Els operaris han arrancat de soca-rel tots els exemplars presents, molts d’ells s’havien convertit en plantes adultes amb una alçada superior als 2 metres.

Un arbust abundant a Amèrica però exòtic al Millars
La iuca és un arbust perenne de la família de les agavàcies molt abundant a tot el continent americà. Existeixen més de 50 varietats diferents. Van arribar a Espanya, com moltes altres espècies al·lòctones, per a ser conreades i venudes com a plantes ornamentals. Malauradament algunes d’aquestes plantes exòtiques com la iuca, el miraguà fals (Araujia sericifera), l’atzavara (Scyphophorus acupunctatus) o la danyosa canya (Arundo donax) creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El servei de manteniment les va retirant a poc a poc al llarg de l’any però cal tindre en conter que moltes d’aquestes espècies tenen una capacitat de regeneració extraordinària. Sens dubte la més danyosa i perjudicial és la canya comuna que ha arribat a colonitzar tots els ecosistemes fluvials de l’àrea mediterrània. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) l’ha inclòs en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món.

El Consorci riu Millars confirma la presència de clòtxina zebrada al Paisatge Protegit de la Desembocadura

La guarderia rural ha trobat diversos exemplars adults en l’assut comunitari d’Almassora

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana corrobora l’aparició d’exemplars de clòtxina zebrada (Dreissena polymorpha) enfront de la presa de l’assut comunitari d’Almassora i al pantanet de Santa Quitèria. No és la primera vegada que apareix, fa uns 7 anys es van trobar exemplars a les parets de l’embassament de santa Quitèria després d’una baixada pronunciada del seu cabal. La clòtxina zebrada és un mol·lusc bivalve que viu tant en aigües dolces com salobres. Es tracta d’una espècie invasora i molt danyosa originària de països de l’Àsia Central que s’ha aclimatat a viure perfectament als rius i embassaments mediterranis. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) hi ha inclòs la clòtxina zebrada entre les 100 espècies exòtiques més danyoses del món. L’any 2001 va aparéixer per primera vegada a Espanya. Concretament ho va fer al terme municipal de Riba-roja de l’Ebre (Tarragona). Un dels primers problemes que va ocasionar va ser obturar les reixes de la central hidroelèctrica de Riba-roja. L’any 2013 el Ministeri de Medi Ambient va incloure la clòtxina zebrada en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores a causa de l’extraordinària expansió i afecció en els ecosistemes fluvials espanyols. Els bivalves exòtics han saltat de l’Ebre al riu Millars per mitjà de la pesca esportiva o el trasllat d’embarcacions lleugeres esportives. Des del punt de vista ecològic les clòtxines zebrades ocasionen un gran impacte alterant els ecosistemes aquàtics. Tenen una gran capacitat de reproducció i resistència, cosa que dificulta enormement la seua erradicació dels ecosistemes fluvials. Són extraordinaris filtradors de l’aigua i per tant provoquen una disminució generalitzada del fitoplàncton que finalment provoca un empitjorament de les aigües. També ocasionen el desplaçament i la desaparició dels bivalves autòctons. Des del punt de vista de les infraestructures hidràuliques el seu perjudici és enorme, ja que s’incrusten en canonades, bombes, filtres, reixes i altres elements que formen part d’aquesta l’enginyeria.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisa
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) com a mesura de prevenció ha instal·lat 61 cartells informatius per tots els embassaments de la confederació amb presència o no de l’espècie invasora amb l’objectiu d’avisar els usuaris. Aquesta campanya divulgativa va dirigida especialment els pescadors continentals i els practicants d’esports aquàtics del greu perill que suposa l’expansió de l’espècie.

Originari de les mars Caspi, Aral i Negre
És originari dels mars Caspi, Aral i Negre, de països de l’Àsia Central com Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan o Azerbaidjan. A partir del segle XIX va començar a expandir-se per tota Europa mitjançant les larves incrustades en el casc de diferents embarcacions.