400 alumnes d’infantil d’Almassora celebren el Dia de l’Arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

400 alumnes d’infantil d’Almassora celebren el Dia de l’Arbre al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Han plantat 400 exemplars amb la participació de la gent gran de la Residència Municipal de la Tercera Edat

La localitat d’Almassora (Castelló) ha viscut una nova festa del Dia de l’Arbre entranyable i singular amb la participació de 400 alumnes d’Infantil de 5 anys, professors, mares i pares voluntaris procedents dels col·legis de la ciutat Errando Vilar, Germans Ochando, Regina Violant, Santa Quitèria, Cardenal Cisneros i Ambaixador Beltrán. Es tracta de la 17 edició de la festa del Dia de l’Arbre celebrada al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La singularitat d’aquesta festa és que es realitza tal com es feia fa uns 200 anys quan es va inventar a tota Espanya el Dia de l’Arbre, és a dir, amb cançons, música, balls i la participació de xiquetes, xiquets, mestres, pares i gent gran. Enguany els tècnics de medi ambient de l’Ajuntament d’Almassora, organitzadors de l’esdeveniment han triat, de nou, l’entorn de les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. S’han plantat uns 400 arbres i arbustos procedents del viver forestal d’El Toro de la Conselleria de Medi Ambient d’espècies com el llentiscle, l’arç negre, el romer, l’aladern, el freixe i el pi blanc. L’activitat està dirigida especialment a xiquetes i xiquets de 5 anys de la localitat. Una representació formada per 6 iaios de la Residència Municipal de la Tercera Edat d’Almassora han tingut una participació molt especial. La gent gran s’ha encarregat de donar els plançons a les xiquetes i els xiquets. El Dia de l’Arbre d’Almassora es planteja com una festa intergeneracional on els iaios s’encarreguen d’entregar una planta a cada alumne perquè la planten vora el riu Millars. El Servei de Manteniment i la Guarderia Rural del Consorci riu Millars, format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha delimitat una parcel·la vora les llacunes per a cada col·legi. En eixa zona els participants han trobat els forats preparats per a plantar els arbres i els arbustos. Els alumnes han dut un poal i una pala de casa per a realitzar l’operació i més tard regar els plançons.

El rar i escàs ànec xarrasclet visita el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

El rar i escàs ànec xarrasclet visita el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Tres mascles d’aquest xicotet anàtid verdaderament escàs a les zones humides espanyoles durant la reproducció trien les llacunes artificials per a alimentar-se i descansar

La Guarderia rural del Consorci riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha informat de la presència de 3 mascles de xarrasclet (Anas querquedula), també coneguts com a rosseta d’estiu, a les llacunes artificials d’Almassora (Castelló), ubicades al marge esquerre del riu Millars, dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura. Es tracta d’una espècie d’ànec molt escassa i rara a les zones humides espanyoles durant el període de la reproducció. Per contra durant l’època migratòria sol freqüentar un pocs aiguamolls de punts d’Andalusia i les illes Balears, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. Els tres mascles de xarrasclet van ser observats cap al migdia per un dels guardes del Consorci durant una de les rondes de vigilància pel paratge protegit. Els xarrasclets ocupaven la llacuna central, compartint l’espai amb altres 6 parelles d’ànec cullerot (Anas clypeata). La visita dels 3 xarrasclets és una notícia destacada que confirma la importància que a poc a poc estan aconseguint les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars per al descans i alimentació d’espècies rares i amenaçades. Cal tindre en conter que l’any 2007 aquesta espècie contava únicament amb 10 parelles a tota Espanya amb possibilitats per a reproduir-se. Segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife, l’any 2015 el xarrasclet es va reproduir per primera vegada al Parc Natural de l’Albufera de València, concretament al Tancat de la Pipa. El Llibre Roig de les Aus d’Espanya cataloga l’espècie com a vulnerable. L’amenaça principal que patís el xarrasclet és la dessecació de les zones humides, les molèsties que provoquen els pescadors continentals, el plumbisme (ingesta de plom provinent dels perdigons emprats en la caça) i el botulisme aviar (intoxicació bacteriana que prolifera en l’aigua durant els mesos més calorosos de l’any).

Rareses ornitològiques a les llacunes artificials
Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura es van construir entre els anys 2007 i 2009 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L’objectiu va ser desenvolupar un projecte de millora i ús públic de la zona humida de la desembocadura del Millars. Entre altres actuacions es van construir tres llacunes artificials, es van senyalitzar diferents itineraris, es van instal·lar diversos observatoris d’aus i una zona recreativa. El més curiós i desconegut és que les llacunes s’abasteixen per gravetat d’aigua de la depuradora d’Almassora. Les basses tenen diferents profunditats i dues d’elles alberguen illes interiors perquè augmente la diversitat d’hàbitats. Deu anys després les llacunes s’han convertit en un espai replet de vegetació i amb la qualitat de rebre visitants tan il·lustres com ara els xarrasclets o l’ànec roget o també anomenat morell xocolater (Aythya nyroca) que va visitar aquest espai fa dos anys. Pel que fa a aquesta espècie cal remarcar que Llibre Roig de les Aus d’Espanya cataloga el roget com «en perill crític» i així mateix el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades li atorga la trista categoria «d’en perill extinció».

El Consorci riu Millars retira flora exòtica del Paisatge Protegit de la Desembocadura

El Consorci riu Millars retira flora exòtica del Paisatge Protegit de la Desembocadura

El servei de mantiment ha llevat una vintena de iuques que creixien en la ruta coneguda com a Camí de l’Aigua

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, per mitjà del servei de manteniment ha retirat uns 20 exemplars de iuca (Yucca sp.) del marge dret del riu Millars. Aquestes plantes exòtiques, molt utilitzades en jardineria i originàries de paratges càlids i desèrtics tant de sud-Amèrica, Centreamèrica com d’Amèrica del Nord i les illes del mar Carib, creixien lliurement en el Paisatge Protegit de la Desembocadura. Les plantes s’havien aclimatat en un espai concret a la vora de l’anomenat camí de l’aigua, en el terme de Vila-real, concretament entre el molí del Terraet i l’assut comunitari d’Almassora. El servei de manteniment ha hagut d’utilitzar ferramentes i vestits especials per tal d’arrancar els exemplars del paratge, ja que les fulles suculentes d’aquestes plantes acaben en espines prou dures i capaces de produir ferides. Els operaris han arrancat de soca-rel tots els exemplars presents, molts d’ells s’havien convertit en plantes adultes amb una alçada superior als 2 metres.

Un arbust abundant a Amèrica però exòtic al Millars
La iuca és un arbust perenne de la família de les agavàcies molt abundant a tot el continent americà. Existeixen més de 50 varietats diferents. Van arribar a Espanya, com moltes altres espècies al·lòctones, per a ser conreades i venudes com a plantes ornamentals. Malauradament algunes d’aquestes plantes exòtiques com la iuca, el miraguà fals (Araujia sericifera), l’atzavara (Scyphophorus acupunctatus) o la danyosa canya (Arundo donax) creixen al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El servei de manteniment les va retirant a poc a poc al llarg de l’any però cal tindre en conter que moltes d’aquestes espècies tenen una capacitat de regeneració extraordinària. Sens dubte la més danyosa i perjudicial és la canya comuna que ha arribat a colonitzar tots els ecosistemes fluvials de l’àrea mediterrània. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) l’ha inclòs en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món.