El Consorci riu Millars confirma la presència de clòtxina zebrada al Paisatge Protegit de la Desembocadura

La guarderia rural ha trobat diversos exemplars adults en l’assut comunitari d’Almassora

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana corrobora l’aparició d’exemplars de clòtxina zebrada (Dreissena polymorpha) enfront de la presa de l’assut comunitari d’Almassora i al pantanet de Santa Quitèria. No és la primera vegada que apareix, fa uns 7 anys es van trobar exemplars a les parets de l’embassament de santa Quitèria després d’una baixada pronunciada del seu cabal. La clòtxina zebrada és un mol·lusc bivalve que viu tant en aigües dolces com salobres. Es tracta d’una espècie invasora i molt danyosa originària de països de l’Àsia Central que s’ha aclimatat a viure perfectament als rius i embassaments mediterranis. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) hi ha inclòs la clòtxina zebrada entre les 100 espècies exòtiques més danyoses del món. L’any 2001 va aparéixer per primera vegada a Espanya. Concretament ho va fer al terme municipal de Riba-roja de l’Ebre (Tarragona). Un dels primers problemes que va ocasionar va ser obturar les reixes de la central hidroelèctrica de Riba-roja. L’any 2013 el Ministeri de Medi Ambient va incloure la clòtxina zebrada en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores a causa de l’extraordinària expansió i afecció en els ecosistemes fluvials espanyols. Els bivalves exòtics han saltat de l’Ebre al riu Millars per mitjà de la pesca esportiva o el trasllat d’embarcacions lleugeres esportives. Des del punt de vista ecològic les clòtxines zebrades ocasionen un gran impacte alterant els ecosistemes aquàtics. Tenen una gran capacitat de reproducció i resistència, cosa que dificulta enormement la seua erradicació dels ecosistemes fluvials. Són extraordinaris filtradors de l’aigua i per tant provoquen una disminució generalitzada del fitoplàncton que finalment provoca un empitjorament de les aigües. També ocasionen el desplaçament i la desaparició dels bivalves autòctons. Des del punt de vista de les infraestructures hidràuliques el seu perjudici és enorme, ja que s’incrusten en canonades, bombes, filtres, reixes i altres elements que formen part d’aquesta l’enginyeria.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisa
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) com a mesura de prevenció ha instal·lat 61 cartells informatius per tots els embassaments de la confederació amb presència o no de l’espècie invasora amb l’objectiu d’avisar els usuaris. Aquesta campanya divulgativa va dirigida especialment els pescadors continentals i els practicants d’esports aquàtics del greu perill que suposa l’expansió de l’espècie.

Originari de les mars Caspi, Aral i Negre
És originari dels mars Caspi, Aral i Negre, de països de l’Àsia Central com Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan o Azerbaidjan. A partir del segle XIX va començar a expandir-se per tota Europa mitjançant les larves incrustades en el casc de diferents embarcacions.

Rescaten a una femella de senglar d’una sèquia del Millars

Rescaten a una femella de senglar d’una sèquia del Millars

La Guarderia Rural del Consorci del Riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, juntament amb efectius del Consorci Provincial de Bombers, agents de la Guàrdia Civil, la brigada de manteniment del paratge protegit i regants de la zona han rescatat aquest matí a una femella de senglar caiguda en una sèquia a la Casa de les Reixes, en el terme d’Almassora. L’animal ha sigut posat en llibertat.

Abandonen un abocament il·legal al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars amb informació personal

Abandonen un abocament il·legal al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars amb informació personal

Entre les deixalles procedents d’un domicili particular s’han trobat cartes privades que permetrà seguir la pista de l’infractor

La guarderia rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat un nou abocament il·legal format per estris i objectes domèstics propis d’una cuina particular. L’abocament ha sigut abandonat al marge esquerre del riu, concretament al costat de la Casa de les Reixes, en el terme municipal d’Almassora. Les deixalles han aparegut amuntonades i ben visibles en plena via verda, concretament a prop de l’assut de les Revalladores, per on cada dia transiten desenes de persones per a passejar o fer esport. Els fems dipositades de forma il·legal en ple Paisatge Protegit provenen de la cuina d’alguna persona que ha decidit renovar-la completament i abocar-la en un lloc prohibit, ja que a més de la informació de caràcter personal hi havia una nevera, una llavadora i altres electrodomèstics. «L’abocament es produí durant el cap de setmana, probablement durant la nit. Són estris de cuina com botelles, plàstics, ganivets, culleres, armaris, una nevera, i tot allò que podem trobar en una cuina. Nosaltres ho vam trobar dilluns i vam informar la Policia Local d’Almassora, ja que vam veure que entre les deixalles hi havia abundant documentació de caràcter personal amb direccions postals que permetia descobrir a l’infractor. Vam alçar l’acta i a hores d’ara els agents locals d’Almassora estan investigant. A hores d’ara l’abocament és més xicotet perquè hi ha gent que s’ha acostat al riu per a arreplegar totes les coses de valor o la ferralla que ha pogut. El lloc està ubicat molt a prop de la població i a més és una ruta molt transitada», ha afirmat un dels guardes rurals del Consorci riu Millars. El Consorci gestor ha tramitat la denúncia per abocament il·legal en una zona protegida a l’organisme sancionador com és la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. Aquesta infracció considerada molt greu per abocament en espai protegit podria costar una multa molt elevada a la persona o persones responsables d’aquesta.

Els enderrocs i les deixalles als ecoparcs per evitar fortes sancions econòmiques
El Consorci riu Millars recorda que tots els abocaments il·legals fets al Paisatge Protegit de la Desembocadura són perseguits i denunciats, tant per la Guarderia rural, com pel SEPRONA de la Guàrdia Civil o per les policies locals dels tres ajuntaments responsables com són Borriana, Almassora i Vila-real. Els infractors s’enfronten a elevades multes econòmiques per abocar il·legalment qualsevol residu o enderrocs a una zona protegida com és el tram baix del riu Millars. El Consorci riu Millars recorda que a Almassora, Borriana, Vila-real o en qualsevol altra ciutat ubicada a prop de l’espai protegit existeixen ecoparcs on es poden dipositar enderrocs i altre tipus de deixalles i també hi ha serveis de recollida de voluminosos.

Dia de l´arbre a la desembocadura del Millars

Dia de l´arbre a la desembocadura del Millars

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars ha organitzat per primera vegada el Dia de l’Arbre, que s’ha celebrat a l’entorn del Pas de la Cosa, al terme municipal de Borriana. Al voltant de 200 alumnes i alumnes dels col·legis Hortolans i La Panderola, de Borriana i Vila-real, han plantat 50 oms europeus (Ulmus minor). Es tracta d’oms resistents a la grafiosi. Aquests centres també acullen alumnes d’Almassora.

La jornada s’ha celebrat amb la col·laboració del Ministeri de Transició Ecològica i les entitats que formen part del Consorci: els ajuntaments d’Almassora, Vila-real i Borriana, la Diputació de Castelló, la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient i Canvi Climàtic. Els arbres han estat proporcionats pel ministeri.

Els alumnes de tots dos col·legis han gaudit de la jornada de plantació i han comptat amb l’ajuda dels agents mediambientals i els tècnics del consorci.

El director territorial de Medi Ambient, Antoni Garcia, ha agraït als alumnes la seva presència i ha remarcat el valor que s’ha de donar al dia de l’arbre com una jornada de reconeixement a la seva funció a la natura. La presidenta del Consorci i alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, ha donat la benvinguda als alumnes i ha incidit en la importància de traslladar l’educació ambiental a les escoles i la necessitat de donar a conèixer el valor ambiental del paisatge protegit. A l’acte no han faltat els edils de Medi Ambient de Borriana i Almassora, Bruno Arnandis i Maria José Tormo, respectivament, així com els tècnics de medi ambient d’Almassora, Vila-real i Borriana i agents medi ambientals.

Des del Consorci s’ha indicat que els arbres formen part del pla que està duent a terme l’entitat per recuperar l’om a la ribera del riu, una espècie molt afectada per la grafiosi. Els xiquets i xiquetes, juntament amb els professors, han gaudit d’un matí a la natura.

Així mateix des de l’entitat gestora del paisatge protegit han agraït la iniciativa de la conselleria, que va ser qui va proposar la celebració aquest dia de l’arbre en el paisatge protegit.

Després de la plantació dels arbres seran els serveis de manteniment del Consorci els que s’encarregaran del manteniment dels arbres plantats

El Consorci riu Millars reprén el control dels visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura

El Consorci riu Millars reprén el control dels visons americans al Paisatge Protegit de la Desembocadura

Es tracta d’un projecte subvencionat per la Unió Europea a través del Life Lutreola en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient

La guarderia rural del Consorci riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha représ els treballs de control de la població exòtica de visons americans (Neovison vison) presents en el Paisatge Protegit de la Desembocadura. Els projecte de seguiment i control d’aquesta espècie de mustèlid al·lòcton present en bona part del riu Millars es va iniciar setembre de 2018 però es va haver de suspendre l’octubre passat a conseqüència de la crescuda del riu pel temporal de gota freda que va patir la província de Castelló. El servei de guarderia rural del Consorci riu Millars disposa de tres plataformes trampa flotants per a capturar els visons americans. Cadascuna està col·locada en l’aigua en llocs on prèviament s’ha detectat la seua presència mitjançant l’anàlisi dels seus excrements o empremtes a la vora del riu. Aquestes plataformes flotants incorporen unes bases d’argila que permeten obtenir les empremtes dels animals quan accedeixen. Després quan es detecta la presència del visó americà s’instal·la una gàbia automàtica per a capturar els animals. Els paranys s’incorporen poc després de veure les petjades dels mustèlids. De moment els guardes rurals del Consorci riu Millars ja han detectat la presència de diversos exemplars de visons americans en una de les dues plataformes instal·lades. Això significa que d’ací a poc temps s’iniciarà el procés de captura dels visons americans. L’ajuntament d’Almassora col·laborarà amb el Consorci riu Millars en el procés de retirada i transport dels animals capturats. La Generalitat Valenciana serà finalment la responsable de la custòdia dels visons exòtics retirats del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Cal tindre en conter un factor important que també explica el control dels visons exòtics i és el fet que les llúdries (Lutra lutra) tornen a estar presents en la desembocadura del riu Millars des de fa 5 anys. La llúdria és un animal més corpulent i territorial capaç de desplaçar el visó americà però aquesta espècie exòtica és una extraordinària competidora per l’aliment.

Life Lutreola Espanya
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el Life Lutreola Espanya de la Unió Europea davall la coordinació del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. Aquest Life pretén salvar les últimes poblacions salvatges del visó europeu (Mustela lutreola), l’espècie autòctona que es troba a un pas de l’extinció. En l’actualitat la principal amenaça que té el visó europeu és precisament el visó americà que s’ha adaptat perfectament als ecosistemes fluvials espanyols. Aquest projecte Life té com a objectiu millorar la situació del visó europeu a Espanya on es troba una de les seues últimes poblacions naturals i de major viabilitat. Aquesta situació precària es podria mantenir mitjançant una millora en l’efectivitat de les tècniques d’erradicació del visó americà (Neovison vison), que suposa l’amenaça més gran per a aquesta espècie europea i per a altres espècies de la fauna autòctona a Europa. Al riu Millars mai han existit visons europeus però és important frenar l’avanç dels visons americans per tal d’impedir el seu desplaçament cap al nord on habiten les últimes poblacions mundials del visó autòcton. Aquest mustèlid catalogat en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) únicament habita xicotetes poblacions d’Espanya (Navarra, País Basc, La Rioja i Castella i Lleó), Romania, Ucraïna, Rússia i França.

Per culpa de la pell de visó
Al tram mitjà i baix del riu Millars existeixen diverses poblacions de visó americà (Neovison vison) que han sigut capaces de sobreviure sense problemes i criar. Aquesta espècie exòtica i invasora, originària de Nord-americà, es troba en bona part dels rius valencians a conseqüència d’escapaments massius de granges pelleteres dedicades a la cria en captivitat i engreixament dels animals per a convertir-los més tard en abrics de pell de visó. A la província de Castelló hi ha visó americà en el tram mitjà i baix del Millars i al riu Palància. La fugida massiva de centenars de visons americans de granges pelleteres ubicades a la província de Terol i de Castelló (Viver) va provocar des dels anys 90 del segle passat una enorme expansió pels ecosistemes fluvials castellonencs. Des d’ací els visons van anar desplaçant-se cap al sud fins a altres rius com el Túria i el Jalón i també cap al nord fins al riu Ebre. La connexió des de l’Ebre fins als rius del nord d’Espanya ha provocat una greu amenaça per a la conservació dels visons europeus. Ara el compromís de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració del Consorci riu Millars és impedir que les poblacions de visons americans presents als rius valencians es desplacen cap al nord.