Milers d’aus en migració han triat la desembocadura del Millars per a descansar durant la darrera tardor

Milers d’aus en migració han triat la desembocadura del Millars per a descansar durant la darrera tardor

El paisatge protegit, enguany amb molta aigua, s’ha convertit en un espai important de la província de Castelló per a desenes d’espècies que han viatjat a Àfrica

La passada tardor el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, ubicat entre les poblacions castellonenques d’Almassora, Borriana i Vila-real, es va convertir en parada i fonda per a milers d’aus durant el seu periple migratori post nupcial cap al sud de la península Ibèrica o cap a terres africanes. Milions d’aus van criar durant la primavera i l’estiu a Europa. Moltes ho fan fer a la Comunitat Valenciana. Els primers freds intensos de la tardor va obligar a desenes d’espècies d’aus a viatjar a diversos països africans on l’aliment és abundant i les condicions meteorològiques més favorables. Durant aquest període el litoral mediterrani en un corredor d’anada i tornada per a milions d’aus que van seguint la costa espanyola en direcció a Àfrica. Zones humides com la desembocadura del riu Millars es converteixen en llocs importantíssims per a la biodiversitat de les aus. A més enguany les condicions ecològiques del tram baix del riu han sigut immillorables per a tota mena de fauna, especialment l’avifauna, ja que des del pont de la CV10 que marca l’inici del Paisatge Protegit de la Desembocadura fins a la Mediterrània, el riu Millars ha circulat permanentment amb aigua. En concret els 14 quilòmetres protegits han portat aigua des del passat 24 d’octubre, és a dir, durant 2 mesos. Aquest fet extraordinari ha permés l’entrada al paratge de moltes espècies que any enrere no l’utilitzaven. Per exemple al paratge durant l’estiu hi ha aproximadament entre 20 o 25 espècies d’aus nidificants al voltant de tot el riu. Durant la migració aquesta xifra augmenta fins a les 90 espècies que utilitzen l’àrea per a alimentar-se, descansar i trobar refugi. És l’exemple de les oronetes comunes, les oronetes de ribera, les boscarles de canyar, els rossinyols bords i les cotxes blaves d’entre altres espècies. Aquestes volen des del nord cap el sud utilitzant les zones humides que van trobant-se al llarg de la costa mediterrània. A la província de Castelló destaquen principalment el parc natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, la marjal d’Almenara i el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Aquest paratge reuneix uns hàbitats molt interessants. Per una banda hi ha una vegetació palustre afavorida per la inundació i l’aigua estancada. També hi ha vegetació de ribera amb arbres adults que propicien un fullatge dens i desenvolupat. Aquesta barreja d’hàbitats fa que siga un lloc d’atracció per a una quantitat molt important d’espècies.

La desembocadura de les rapinyaires
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana no sols ha sigut un pol
d’atracció per a milers de xicotetes aus en migració sinó que les rapinyaires també han triat l’espai durant el seu viatge. El passat mes de novembre el Grup d’Estudi i Protecció de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) va comptabilitzar en la zona baixa de la desembocadura del riu Millars, a la gola sud, entre les poblacions de Borriana i Almassora fins a 4 espècies diferents de rapinyaires: dos exemplars d’arpellot de marjal occidental (Circus aeruginosus), concretament un mascle i un individu jove, 2 exemplars d’aligot (Buteo buteo), 4 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 5 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus). Va ser un fet extraordinari que no ocorria des de feia molts anys. Aquestes aus van desplaçant-se de zona humida en zona humida depenent de la quantitat de menjar que tinguen al seu abast i també de la tranquil·litat que oferisca el paratge.

Una excepcional concentració de peixos a la desembocadura del Millars reuneix a desenes de pescadors de canya

Una excepcional concentració de peixos a la desembocadura del Millars reuneix a desenes de pescadors de canya

La guarderia rural del Paisatge Protegit controla diàriament les seues llicències i la retirada de tota la brossa que es genera per tal de mantenir les condicions ambientals i legals del paratge

La guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana controla des de fa unes setmanes la presència excepcional de desenes de pescadors de canya continentals i marítims a la gola sud i a la platja de la Pola, les dues zones ubicades entre les poblacions d’Almassora i Borriana. Des de l’obertura de la gola sud ocorreguda el passat 22 d’octubre a conseqüència del temporal de gota freda a la província de Castelló, la platja de la gola sud o també coneguda com la Pola, registren diàriament més d’una trentena de pescadors a la captura de llobarros i orades, dues espècies molt preuades a causa de la seua saborosa carn. Els llobarros, l’espècie més capturada aquestes setmanes, acostumen a nadar per les costes rocoses i zones d’arenals. També solen penetrar per les aigües dolces dels rius com és el cas de la desembocadura del riu Millars. Els pescadors concentrats aquests dies a la desembocadura els pesquen en la superfície, a molt poca profunditat, en el lloc on xoquen les aigües dolces del riu Millars amb les salades de la mar on es crea moviment d’ones i es produeix escuma, una circumstància que agrada molt a aquesta espècie de peix marí.

Pescadors professionals a poques milles del Millars
Els pescadors de canya no són els únics que estan aprofitant-se que el riu Millars baixa amb prou cabal d’aigua i està novament connectat amb la Mediterrània. Aquestes setmanes s’estan veient davant la platja de la Pola i a unes poques milles de la desembocadura del Millars embarcacions de pesca professionals d’art menor de la modalitat de tresmall. Els tresmallers aprofiten les noves condicions creades per l’aigua del Millars en contacte amb la Mediterrània per a establir la seva zona de pesca. Aquesta situació natural és immillorable per a tota mena d’organismes marins. El riu Millars transporta sals minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. El fitoplàncton marí format per éssers vius d’origen vegetal s’alimenta de les sals minerals que transport el riu i alhora el zooplàncton marí format per éssers vius minúsculs d’origen animal s’alimenta d’aquest fitoplàncton. Es tracta d’una cadena tròfica perfecta que permet una gran biodiversitat mariana. En aquelles zones on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment xicotets pelàgics com la sardina o l’aladroc i altres espècies que s’alimenten d’aquest zooplàncton com són els crustacis entre els quals destaquen les gambes, els llagostins, els crancs, les galeres i altres. Per tant el riu Millars amb el seu cabal d’aigua permanent està donant riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament el sector pesquer professional de la província de Castelló, sobretot dels ports pesquers més pròxims al riu com són Borriana i Castelló.

Les llicències en regla i la platja neta
Cadascun dels pescadors, tant marítims com continentals, han de pescar exclusivament amb dues canyes i únicament una mitjana de 5 quilos per persona i dia, el màxim que permet la legislació. L’espècie més capturada està sent el llobarro. La guarderia del Consorci riu Millars passa cada dia per fer el control de les llicències marítimes i continentals, controlar les talles i la neteja. La majoria de les captures són talles legals d’entre 30 a 40 centímetres. Les talles inferiors a 25 centímetres han de tornar-les a la mar o al riu. Un altre dels temes que vigila prioritàriament la guarderia del Consorci riu Millars és la brutícia que puguen deixar els pescadors com bosses de plàstic, caixes buides d’esquers, paquets de tabac, botelles de plàstic… Els pescadors estan obligats a deixar la platja neta com la troben però alguns d’ells encara no ho fan. Per les platges del Millars hi ha distribuïdes papereres i contenidors per tal que els usuaris del riu i de la platja dipositen les deixalles que han generat.