La desembocadura del Millars torna a ser un riu de vida gràcies a les pluges d’octubre i novembre

La desembocadura del Millars torna a ser un riu de vida gràcies a les pluges d’octubre i novembre

El Paisatge protegit es convertirà en un paradís per a la fauna si aconsegueix mantenir un minin cabal estable fins a la Mediterrània

El Millars al seu pas pels termes municipals d’Almassora, Borriana i Vila-real torna a ser un riu autèntic gràcies a les pluges de l’últim episodi de gota freda del passat mes d’octubre i del temporal de llevant d’aquests dies de novembre. Els embassaments de capçalera del Millars com són Arenós, a la Pobla d’Arenós, i Sitjar a Onda, han arribat al límit de la seua capacitat d’emmagatzematge i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està duent a terme desembassaments tècnics. Aquesta circumstància provoca que el cabal del Millars al seu pas pel Paisatge Protegit de la Desembocadura gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, mantinga des de fa vora un mes un cabal d’aigua permanent i considerable. Aquesta situació extraordinària no es produïa des de fa més d’1 any. De fet el més habitual és contemplar els últims 10 quilòmetres del riu amb un cabal d’aigua intermitent, principalment des del pantanet de Santa Quitèria fins a la depuradora d’Almassora, des d’on s’aboquen les aigües netes al llit del riu. Des d’ací fins a la Mediterrània, el Millars torna a tindre un cabal mínim d’aigua. Normalment és freqüent veure sec i sense una gota d’aigua la confluència del Millars amb la rambla de la Viuda o l’assut de Borriana, també conegut com de les Revalladores. La gola sud del riu Millars ubicada entre els termes municipals de Borriana i Almassora també es troba oberta a la Mediterrània des de fa més d’1 mes. Aquesta circumstància està provocant canvis importants en les condicions ecològiques del riu. Per exemple espècies de peixos com les llises o els llobarros estan penetrant a més d’1 quilòmetre riu amunt de la desembocadura. Una altra circumstància que pot afavorir considerablement la biodiversitat del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és l’entrada d’angules, els alevins de les anguiles (Anguilla anguilla), des de la Mediterrània cap a la gola sud aprofitant que el riu i la mar estan connectats. Les anguiles viuen als rius i desoven i moren al mar dels Sargassos, una regió de l’oceà atlàntic nord-americà. A partir d’eixe moment milions de larves nascudes dels ous de les anguiles inicien un extraordinari viatge transoceànic de més de 6000 quilòmetres fins a arribar als rius mediterranis com el Millars. L’arribada de les angules s’inicia al mes d’octubre i finalitza cap a la primavera. Però malauradament molts anys les angules troben tancada la desembocadura del Millars perquè el riu baixa sense aigua. Una altra circumstància important que aporta el Millars quan du aigua és la presència continua de llúdries (Lutra lutra) des de l’eixida de l’embassament del Sitjar fins a pràcticament la desembocadura. També aquests dies ha augmentat considerablement la presència de rapinyaires i d’aus aquàtiques com diverses espècies d’ànecs, polles d’aigua (Gallinula chloropus), fotges comunes (Fulica atra) i corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) d’entre altres.

Una aigua que mai es perd a la Mediterrània
A banda de les aus aquàtiques, els mamífers, els macroinvertebrats i els peixos d’aigua dolça un dels grans beneficiats d’aquesta situació és el mateix Mediterrani. El riu Millars està abocant de nou aigua dolça a la mar. Aquesta situació natural és immillorable per a tota mena d’organismes marins. El riu Millars transporta sals minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. El fitoplàncton marí, éssers vius d’origen vegetal, s’alimenta de les sals minerals i alhora el zooplàncton marí, éssers vius minúsculs d’origen animal, s’alimenta del fitoplàncton. En aquelles zones on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment xicotets pelàgics com la sardina o l’aladroc i altres espècies que s’alimenten d’aquest zooplàncton com són els crustacis entre els que destaquen les gambes, els llagostins, els crancs, les galeres i altres. Per tant el riu Millars amb el seu cabal d’aigua permanent està donant riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament el sector pesquer professional de la província de Castelló, sobretot dels ports pesquers més pròxims al riu com són Borriana i Castelló.

Nombroses rapinyaires elegeixen la Desembocadura del riu Millars per a hivernar i descansar durant la migració

Nombroses rapinyaires elegeixen la Desembocadura del riu Millars per a hivernar i descansar durant la migració

Els observadors d’aus han comptabilitzat fins a 4 espècies diferents en la zona de les Goles entre Borriana i Almassora

Una tardor més el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana s’està convertint en una zona humida repleta de sorpreses. En aquesta ocasió l’estranyesa està protagonitzada per les aus rapinyaires en procés d’hivernada o en període de migració cap al continent africà. El Grup d’Estudi i Protecció de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) ha comptabilitzat en la zona baixa de la desembocadura del riu Millars, a la gola sud, entre les poblacions de Borriana i Almassora fins a 4 espècies diferents de rapinyaires: dos exemplars d’arpellot de marjal occidental (Circus aeruginosus), concretament un mascle i un individu jove, 2 exemplars d’aligot (Buteo buteo), 4 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 5 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus). «Hem vist un nombre elevat d’àguiles calçades per a l’època que estem i el lloc on es produí com és la desembocadura del Millars, una zona humida xicoteta. Vam veure 5 àguiles calçades que en principi ara a novembre és un poc estrany perquè és una au estival que passa l’hivern a Àfrica. Aquesta rapinyaire, a poc a poc, ha anat quedant-se i comença a hivernar a zones humides espanyoles que abans no ho feia. Però a banda del nombre d’individus que hem comptabilitzat, que és important, també cal destacar que de les 5 calçades observades, 3 eren d’una fase de coloració fosca. La fase fosca en aquesta espècie és una raresa, ja que és d’un 20% del total de la població. El 80% de l’espècie és de fase clara. Els exemplars amb plomatge clar llueixen una tonalitat gairebé blanca a les parts ventrals. És a dir, veure 3 àguiles de coloració fosca, al mateix lloc i al mateix temps, és una observació molt cridanera», ha indicat el president de GER, Josep Bort. Aquesta segona quinzena de novembre el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és una zona de pas i descans per a moltes rapinyaires que es troben en període d’hivernada fins al pròxim més de febrer quan tornaran als seus llocs de cria. Moltes de les rapinyaires que aquests dies visiten la desembocadura del Millars provenen del nord d’Europa. Aquestes aus van desplaçant-se de zona humida en zona humida depenent de la quantitat de menjar que tinguen al seu abast i també de la tranquil·litat que oferisca el paratge. «Durant els mesos de novembre i desembre les rapinyaires utilitzen la desembocadura del Millars per a alimentar-se i descansar. Estan ací perquè és on més aliment troben. Hi ha molts recursos tròfics perquè s’ajunta al mateix temps, la hivernada de pardalets com moltes classes de fringíl·lids que també utilitzen aquestes zones per a descansar, hivernar i menjar. Les rapinyaires s’alimenten d’aquestes xicotetes aus que estan concentrades a les goles del Millars, el prat de Cabanes-Torreblanca o la marjal d’Almenara», ha detallat Bort.

Més de 40 anys estudiant rapinyaires
El Grup per a l’Estudi de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) fa més de 40 anys que segueix les poblacions de rapinyaires i altres classes d’aus a la desembocadura del riu Millars. Durant aquests anys han sigut testimonis de nombroses sorpreses ornitològiques. «Hem vist àguiles serperes (Circaetus gallicus), àguiles pescadores (Pandion haliaetus) aligots, xoriguers comuns, fins i tot hem fotografiat exemplars juvenils i en dispersió de l’amenaçada àguila de panxa blanca (Aquila fasciata). També hem vist rapinyaires marcades a països del nord d’Europa. El Millars per a ser un lloc tan menut, és una zona humida de sorpreses», ha acabat explicant el president de GER.

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars rep als primers turistes ornitològics familiars de la tardor

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars rep als primers turistes ornitològics familiars de la tardor

La Societat Espanyola d’Ornitologia i 18 persones guiades per l’empresa valenciana de turisme ornitològic Actiobirding visiten el paratge fluvial per a conéixer les espècies aquàtiques i de ribera

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha rebut un grup de 18 birdwatching o observadors d’aus vinguts de València, Barcelona, Sagunt i Castelló per a realitzar una jornada de turisme ornitològic familiar d’iniciació. El nombrós grup format per diverses famílies en primer lloc va recórrer les platges de cudols d’Almassora i Borriana on cria el corriol petit (Charadrius dubius) i desemboca el riu Millars formant les tres goles, la gola sud, la nord i la fonda. Els turistes ornitològics no van tindre la sort d’observar cap corriol menut però sí que van tindre l’oportunitat de veure espècies marines com els xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), les corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo), una corba emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i diverses gavines. Des de la platja de la desembocadura el grup de birdings familiars es va desplaçar per la ruta verda fins a les llacunes artificials del Paisatge Protegit. Pel camí van poder observar altres espècies més habituals com són els estornells comuns (Sturnus vulgaris), diverses cuetes blanques (Motacilla alba), garses (Pica pica), teuladins (Passer domesticus), carderneres (Carduelis carduelis) i un xoriguer comú (Falco tinnunculus). Els visitants una vegada en les llacunes van fer una volta per les tres basses i més tard van accedir a la torre de fusta d’observació. Des d’allí van poder observar els habitants més habituals de les llacunes com són fotges comunes (Fulica atra), les polles d’aigua (Gallinula chloropus), un gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i un parell de blauets (Alcedo atthis) travessant a tota velocitat el paratge. Després de gaudir de més d’1 hora d’observació privilegiada des de la torre mirador amb prismàtics i telescopis el grup es va desplaçar a l’observatori de fusta que dóna al riu Millars en la zona de Carnissers. Des d’aquesta ubicació diferent el grup va poder apuntar a les seues llibretes d’aficionats a l’ornitologia altres espècies com són els ànecs coll verd (Anas platyrhynchos), l’ànec cullerot (Anas clypeata) i el xarxet comú (Anas crecca). «La desembocadura del riu Millars és un espai molt útil i valuós per a la conservació de determinades espècies d’aus. És difícil que birdwhatching de gran nivell o experts ornitòlegs decidisquen visitar-lo per a trobar espècies més emblemàtiques, rares o més amenaçades, perquè és un lloc menut i no és fàcil trobar eixes espècies. Però pel que fa a la pràctica i implantació del turisme ornitològic familiar o d’iniciació és un lloc excel·lent i molt adequat», ha indicat el director d’Actiobirding, Virgili Beltrán. La visita dels 18 birdings guiats per l’empresa valenciana Actiobirding forma part del projecte Iberaves confeccionat i promogut per la Societat Valenciana d’Ornitologia, SEO-Birdlife.

Diversos ambients per a l’observació d’aus
El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ha experimentat un augment del nombre de «birdwatching» o observadors d’aus durant els últims mesos a llocs tan emblemàtics del tram baix del riu com són les Goles o les llacunes artificials. La facilitat a l’hora d’observar les diferents espècies d’aus aquàtiques en el seu medi estan sent clau per a convertir la desembocadura del Millars en un lloc de referència provincial per al turisme ornitològic. Els vora 14 quilòmetres en línia recta de Paisatge Protegit des del pont de la CV-10 o autovia de la Plana fins a la Mediterrània atresoren diversos llocs importants per a l’observació de les diferents espècies com són el bosquet fluvial que creix als dos marges del Millars, la ruta botànica del Paisatge Protegit, les llacunes ubicades al marge esquerre del riu Millars i les Goles del Millars.