La gola sud de la desembocadura del Millars s’obri a la mar després de més d’1 any tancada

La gola sud de la desembocadura del Millars s’obri a la mar després de més d’1 any tancada

El temporal de gota freda que ha assotat la província de Castelló ha provocat que la força del riu trenque la barrera de cudols que el separava de la Mediterrània

La desembocadura del riu Millars s’ha tornat a obrir després d’estar tancada durant 1 any i dos mesos, concretament en la gola sud localitzada al terme municipal de Borriana. El capítol de pluges torrencials i alerta roja provocats per una DANA i un temporal de gota freda ocorregut dijous i divendres passat va provocar que el riu Millars augmentara de forma ràpida de cabal i aconseguira rebentar en qüestió de minuts la barrera de cudols que separa la gola sud de la Mediterrània. Fins ara un cordó d’uns tres metres d’amplària format per cudols tancava aquest punt de la desembocadura del riu Millars pel seu marge dret des del passat 13 de setembre de 2017. Aquest fet provocarà un canvi en les condicions ecològiques de la desembocadura que anirà salinitzant-se lentament si no es torna a canviar.

Obertura i tancament de la goles del Millars
Històricament el tancament i l’obertura de les goles del Millars havia sigut un procés provocat per factors naturals com l’estiatge del riu (nivell mínim de cabal provocat per la sequera durant els mesos de l’estiu) i pels temporals de llevant. Les llevantades marines espenten amb força les pedres cap a terra fins a aconseguir tancar la desembocadura sempre que el Millars no baixe amb aigua i cabal suficient com per a mantindre una conexió amb la Mediterrània. Més tard, les fortes crescudes de tardor amb l’augment espectacular del cabal del Millars, com ha sigut el cas d’estos dies, aconsegueixen rebentar aquest cordó de cudols i connectar el riu amb la mar. L’episodi de pluges torrencials ha fet que ploga en abundància a la capçalera del riu Millars i dels seus afluents més importants. Una conseqüència directa del temporal és el fet que els principals embassament del riu Millars com són Arenós, Sitjar i Maria Cristina vagen a omplir-se en les pròximes hores. Un probable dessembassament decicit per la Comissió de Dessembassament de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aportaria cabal d’aigua a tot el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars i per tant permetria que la gola sud continuara oberta.

La Mediterrània s’engolís el Millars
La zona humida de la desembocadura del riu Millars en el precís moment que entra en contacte amb la mar Mediterrània rep el nom de goles precisament per la seua fisonomia característica. Per regla general els temporals de llevant són més potents i freqüents que les fortes crescudes com les que acaba d’experimentar el riu Millars i més encara des que està molt apressat aigües amunt. Aquest fet provoca que el riu amb poc de cabal i menys força en arribar al tram final desaparega per davall del cordó de cudols, engolit per la Mediterrània. Per aquest motiu s’anomenen goles del Millars a aquest punt del Paisatge Protegit de la Desembocadura gestionat pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.

L’autor del vessament il·legal de fangs de juliol passat al Paisatge Protegit del Millars obligat a netejar-ho

L’autor del vessament il·legal de fangs de juliol passat al Paisatge Protegit del Millars obligat a netejar-ho

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer després d’analitzar els llims no ha trobat components tòxics o contaminants però urgís al responsable a eliminar la brutícia

L’autor d’un dels majors abocaments de fang ocorregut al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars juliol passat disposa de 15 dies per a netejar el paratge fluvial. El responsable del vessament ha rebut una notificació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer on li comuniquen que disposa de dues setmanes per a retirar completament l’immens vessament o del contrari haurà de fer front a una copiosa sanció econòmica. La guarderia rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana va trobar el passat mes de juliol un nou abocament il·legal a la zona fluvial protegida. Es tractava d’un immens vessament format per fangs barrejats amb gran quantitat de botelles i bosses de plàstic, llaunes, tubs, teles, restes d’escombraries i altres desfets. L’abocament, semblant a la colada de lava d’un volcà quan es refreda, es va llançar entre el pont de l’autovia CV-10 i el de l’autopista AP 7 en el terme de Vila-real. Es tractava d’un enorme escolament de fangs de vora 300 metres de llargària que va caure per tot el vessant del marge dret del riu i més tard es va precipitar per un penya-segat de vora 25 metres fins al llit del riu Millars. El Consorci es va mostrar molt preocupat, ja que es tracta d’una zona d’enorme valor ecològic tant per la presència durant els últims anys de llúdries (Lutra lutra) com per la vegetació mediterrània i rupícola que creix tant a la ribera del riu com en els penya-segats que abracen el camí del Millars cap a la Mediterrània. En aquell moment el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) en col·laboració amb la Guarderia Rural del Consorci van iniciar una investigació que va concloure amb el descobriment del responsable del vessament: el propietari d’una bassa de reg de cítrics de la zona que va decidir netejar-la llançant els fangs acumulats al fons de la mateixa pel vessant esquerre del riu Millars. Els agents del SEPRONA van cursar la corresponent denúncia al responsable del domini públic hidràulic com és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per abocament il·legal en espai fluvial i espai protegit. Aquesta entitat va decidir analitzar la composició química dels fangs. Ara s’ha sabut que els llims no contenen components tòxics o contaminants però el seu responsable haurà de netejar completament el vessament per a evitar la forta sanció econòmica.

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es confirma com a un excel·lent «corredor biològic» per a la fauna

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars es confirma com a un excel·lent «corredor biològic» per a la fauna

Les noves imatges aconseguides per l’ONG EDC Natura i el Consorci han confirmat la presència de gats salvatges al tram baix

La constatació d’almenys un exemplar de gat salvatge (Felis silvestris) al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars està demostrant la importància ecològica que està adquirint este espai fluvial gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. Les imatges d’un gat salvatge recorrent la ribera del Millars entre la zona de l’assut dels Matxos de Vila-real i el pantanet d’Almassora se sumen a altres aconseguides fa uns mesos on també es va constatar la presència assídua d’altres xicotets i mitjans carnívors com són les llúdries (Lutra lutra), les genetes (Genetta genetta), els teixons (Meles meles), les fagines (Martes foina), les raboses (Vulpes vulpes) i els porcs senglars (Sus scrofa). El foto parament està donant excel·lents resultats a la desembocadura del Millars. Aquesta tècnica fotogràfica passiva utilitzada per la guarderia del Consorci en col·laboració amb l’ONG valenciana EDC Natura Fundació Omacha està corroborant la presència constant de fauna protegida al llarg i ample del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La tècnica del foto parament consisteix a ubicar una càmera fotogràfica en un lloc amagat que és capaç de fer fotografies i vídeos dels animals salvatges que passen per davant de l’aparell. El seu funcionament és prou simple, la càmera incorpora un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la gravació en detectar la presència dels animals.

Gats salvatges a la vora de la Mediterrània
Els gats salvatges són semblants als domèstics encara que hi ha una sèrie de trets que ajuda a diferenciar-los. Són més corpulents i grans. La seua cua és més curta, ampla, molt poblada de pèl, amb unes anelles negres prou definides i extrem rom també negre. Aquests felins salvatges habiten zones boscoses de la muntanya mediterrània i aïllades dels nuclis urbans i l’activitat humana. Aquesta nova presència a la desembocadura del Millars d’un animal salvatge típicament forestal demostra la gran importància que té tot el curs del riu Millars com a «corredor biològic» per a la fauna. Els corredors biològics són passos naturals que connecten diverses regions i faciliten el flux i la interrelació entre espècies. La seua conservació és primordial, ja que evita que les poblacions de fauna resten aïllades. A més els corredors fluvials com el riu Millars permeten a la fauna en moviment salvar obstacles que en moltes ocasions resulten mortals com són les carreteres, les autopistes o les vies del tren. L’ONG EDC Natura Fundació Omacha està realitzant un estudi sobre la presència de xicotets carnívors al Paisatge Protegit de la Desembocadura en col·laboració amb el Consorci riu Millars. Fruit d’aquest estudi han sigut les noves i clares fotografies de gats salvatges, de llúdries, genetes, teixons i fagines.