El Consorci riu Millars col·labora amb la Conselleria de Medi Ambient en el Life Lutreola per a conservar els visons europeus

El Consorci riu Millars col·labora amb la Conselleria de Medi Ambient en el Life Lutreola per a conservar els visons europeus

Este projecte subvencionat per la Unió Europea pretén conservar aquesta espècie declarada en perill d’extinció

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana participa en el Life Lutreola Espanya de la Unió Europea davall la coordinació del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. En l’actualitat el principal problema que té el visó europeu (Mustela lutreola), l’espècie autòctona que es troba a un pas de l’extinció, és precisament el visó americà que s’ha adaptat perfectament als ecosistemes fluvials espanyols. Aquest projecte Life té com a objectiu millorar la situació del visó europeu a Espanya on es troba una de les seues últimes poblacions naturals i de major viabilitat. Aquesta situació precària es podria mantenir mitjançant una millora en l’efectivitat de les tècniques d’erradicació del visó americà (Neovison vison), que suposa l’amenaça més gran per a aquesta espècie europea i per a altres espècies de la fauna autòctona a Europa. Al riu Millars mai han existit visons europeus (Mustela lutreola). Aquest mustèlid catalogat en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) únicament habita xicotetes poblacions d’Espanya, Romania, Ucraïna, Rússia i França. Al tram mitjà i baix del riu Millars existeixen diverses poblacions de visó americà (Neovison vison), l’espècie exòtica i invasora procedent del continent nord-americà que ha arribat fins ací a conseqüència d’escapaments massius de granges pelleteres. A la província de Castelló hi ha visó americà en el tram mitjà i baix del Millars i al riu Palància. La fugida massiva de centenars de visons americans de granges pelleteres ubicades a la província de Terol i de Castelló va provocar des dels anys 90 del segle passat una enorme expansió pels ecosistemes fluvials castellonencs. Des d’ací els visons van anar desplaçant-se cap al sud fins a altres rius com el Túria i el Jalón i també cap al nord fins al riu Ebre. La connexió des de l’Ebre fins als rius del nord d’Espanya ha provocat una greu amenaça per a la conservació dels visons europeus. Ara el compromís de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració del Consorci riu Millars és impedir que les poblacions de visons americans presents als rius valencians es desplacen cap al nord.

Detecció amb trampes d’empremtes
Els objectius generals del Life Lutreola són eliminar els nuclis de visó americà dins de l’àrea de distribució i zones de risc del visó europeu, augmentar la viabilitat de la població salvatge de visó europeu mitjançant el reforç poblacional i la creació de nous nuclis i finalment la creació d’una xarxa de seguiment per avaluar la situació d’ambdues espècies de visons. La Generalitat Valenciana està en una tercera línia de defensa del visó europeu amb el compromís de reduir les poblacions i eventualment erradicar les poblacions de l’americà del riu Millars, el Palància i el Túria. Per a fer-ho s’està utilitzant un sistema de captura que en primer lloc detecta els animals i després els trampeja. La Guarderia rural del Consorci riu Millars disposa de tres plataformes trampa per a capturar els visons americans del riu. Cadascuna està col·locada a una distància de vora 1 quilòmetre en llocs on prèviament s’ha detectat la seua presència. Aquestes plataformes flotants incorporen unes bases d’argila que permeten obtenir les empremtes dels animals quan accedeixen a les trampes. Després quan es detecta la presència del visó americà s’instal·la una gàbia automàtica per a capturar els animals. Els paranys s’instal·len poc després de veure les petjades dels animals. L’Ajuntament d’Almassora col·laborarà amb el Consorci riu Millars en el procés de retirada i transport dels animals capturats. La Generalitat Valenciana serà finalment la responsable de la custòdia dels animals exòtics retirats del Millars.

El Consorci riu Millars fa un inventari de tots els oms del Paisatge Protegit afectats per la plaga de la galeruca

El Consorci riu Millars fa un inventari de tots els oms del Paisatge Protegit afectats per la plaga de la galeruca

El registre dels arbres atacats pels insectes defoliadors ha sigut sol·licitat per la Conselleria de Medi Ambient amb la intenció d’iniciar un tractament

 

 

 

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha realitzat un inventari de tots els oms presents al tram baix del riu per a determinar el grau d’afecció de la plaga de la galeruca (Xanthogaleruca luteola). La galeruca dels oms és provocada per un insecte coleòpter que s’alimenta de les seues fulles. Tant els adults com les larves poden provocar defoliacions quasi completes dels oms durant l’estiu. Si l’atac dels escolítids es repeteix durant diversos anys seguits, poden arribar a provocar la mort dels arbres.

 

 

La guarderia rural del Consorci riu Millars ha inventariat 5 zones diferents ocupades per diversos bosquets d’oms (Ulmus minor) i peus solts. Aquestes són el tram comprés entre la instal·lació d’energia hidràulica de la Llum de Toll i el molí Paquero i les omedes del Termet de la Mare de Déu de Gràcia, les dues al terme de Vila-real i al marge dret del riu. Al paratge de Santa Quitèria i a la senda verda d’Almassora, al marge esquerre, trobem altres dos rodals formats per oms. Finalment l’omeda més gran i important ubicada a la zona de Santa Bàrbara es troba al terme de Borriana. «Aquesta plaga debilita els oms. És un insecte autòcton però en condicions reiterades d’estrés hidràulic pot arribar a matar algun exemplar. Per exemple les omedes ubicades al terme de Vila-real, a la zona del molí Paquero, al Termet i a la ruta botànica presenten una afecció baixa. Els oms del paratge de Santa Quitèria d’Almassora tenen un atac que hem qualificat de mig alt però els arbres presents en la senda verda tenen una afecció baixa. Hem d’apuntar que aquests últims són exemplars ornamentals plantats ja fa uns anys i que suporten millor l’atac dels insectes. Finalment l’omeda de la zona de Santa Bàrbara, al terme de Borriana, la més important del Millars, presenta una afecció alta. Probablement la seua ubicació més pròxima a la mar i no tan arrecerada com la resta haja sigut determinant», ha explicat David López Serna, guarda del Consorci riu Millars. La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana va sol·licitar la col·laboració del Consorci riu Millars per tal de determinar la quantitat d’arbres atacats per la plaga i el grau d’afecció. L’objectiu és iniciar d’ací a poc temps un tractament que puga frenar l’atac de l’insecte.

 

El Consorci riu Millars fa un inventari de tots els oms del Paisatge Protegit afectats per la plaga de la galeruca

El Consorci riu Millars fa un inventari de tots els oms del Paisatge Protegit afectats per la plaga de la galeruca

El registre dels arbres atacats pels insectes defoliadors ha sigut sol·licitat per la Conselleria de Medi Ambient amb la intenció d’iniciar un tractament

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars format pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha realitzat un inventari de tots els oms presents al tram baix del riu per a determinar el grau d’afecció de la plaga de la galeruca (Xanthogaleruca luteola). La galeruca dels oms és provocada per un insecte coleòpter que s’alimenta de les seues fulles. Tant els adults com les larves poden provocar defoliacions quasi completes dels oms durant l’estiu. Si l’atac dels escolítids es repeteix durant diversos anys seguits, poden arribar a provocar la mort dels arbres. La guarderia rural del Consorci riu Millars ha inventariat 5 zones diferents ocupades per diversos bosquets d’oms (Ulmus minor) i peus solts. Aquestes són el tram comprés entre la instal·lació d’energia hidràulica de la Llum de Tol i el molí Paquero i les omedes del Termet de la Mare de Déu de Gràcia, les dues al terme de Vila-real i al marge dret del riu. Al paratge de Santa Quitèria i a la senda verda d’Almassora, al marge esquerre, trobem altres dos rodals formats per oms. Finalment l’omeda més gran i important ubicada a la zona de Santa Bàrbara es troba al terme de Borriana. «Aquesta plaga debilita els oms. És un insecte autòcton però en condicions reiterades d’estrés hidràulic pot arribar a matar algun exemplar. Per exemple les omedes ubicades al terme de Vila-real, a la zona del molí Paquero, al Termet i a la ruta botànica presenten una afecció baixa. Els oms del paratge de Santa Quitèria d’Almassora tenen un atac que hem qualificat de mig alt però els arbres presents en la senda verda tenen una afecció baixa. Hem d’apuntar que aquests últims són exemplars ornamentals plantats ja fa uns anys i que suporten millor l’atac dels insectes. Finalment l’omeda de la zona de Santa Bàrbara, al terme de Borriana, la més important del Millars, presenta una afecció alta. Probablement la seua ubicació més pròxima a la mar i no tan arrecerada com la resta haja sigut determinant», ha explicat David López Serna, guarda del Consorci riu Millars. La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana va sol·licitar la col·laboració del Consorci riu Millars per tal de determinar la quantitat d’arbres atacats per la plaga i el grau d’afecció. L’objectiu és iniciar d’ací a poc temps un tractament que puga frenar l’atac de l’insecte.

El cicle biològic de la galeruca dels oms
El cicle biològic de la galeruca dels oms és ben curiós. Els insectes adults durant la tardor i l’hivern viuen davall les fulles mortes dels oms i refugiats a l’interior dels forats de troncs i branques. A la primavera, durant el bon oratge, ixen a menjar i inicien una perforació continua de les fulles. A finals de maig els adults s’aparellen i inicien la posta. Els ous resten apegats davall les fulles. Cada femella pon entre 400 i 600 ous. Al cap de 10 dies d’incubació naixen les larves que immediatament comencen a menjar fulles d’om.

Augmenta el turisme ornitològic al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Augmenta el turisme ornitològic al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Observadors i aficionats a les aus visiten les Goles i les llacunes artificials per a conéixer les espècies aquàtiques i de ribera

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha experimentat un augment del nombre de «birdwatching» o observadors d’aus durant els últims mesos a llocs tan emblemàtics del tram baix del riu com són les Goles o les llacunes artificials. La facilitat a l’hora d’observar les diferents espècies d’aus aquàtiques en el seu medi estan sent clau per a convertir la desembocadura del Millars en un lloc de referència provincial per al turisme ornitològic. Els vora 14 quilòmetres en línia recta de Paisatge Protegit des del pont de la CV-10 o autovia de la Plana fins a la Mediterrània atresoren tres llocs importants per a l’observació de les diferents espècies. El primer espai és el bosquet fluvial que creix als dos marges del Millars entre l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real i l’ermita de Santa Quitèria d’Almassora. En aquest lloc és fàcil escoltar i amb paciència observar espècies d’aus riberenques com són per exemple l’oriol (Oriolus oriolus) o el rossinyol (Luscinia megarhynchos). La ruta botànica del Paisatge Protegit que s’inicia al molí de l’Ermita i finalitza al peu de Santa Quitèria recorre un esplèndid bosquet de ribera ocupat per nombroses aus que trien aquests ecosistemes per a passar la temporada de cria. El segon lloc per a practicar el birdwhatching són les llacunes ubicades al marge esquerre del riu Millars, al terme d’Almassora. Este espai artificial que s’ompli gràcies a l’estació depuradora d’aigües residuals d’Almassora s’està convertint en un lloc extraordinari per a l’observació de l’avifauna. L’espai disposa d’una torre d’observació de fusta des d’on es pot obtenir una bona visió adequada de les tres basses artificials. Pel costat de les llacunes discorre la via verda que connecta el paratge de Santa Quitèria amb la Mediterrània i des d’on és fàcil accedir a l’observatori d’aus. A les llacunes és prou fàcil veure espècies aquàtiques habituals com la fotja comuna (Fulica atra), el cabusset comú (Tachybaptus ruficollis) o el collverd (Anas platyrhynchos). Amb un poc de sort i de paciència també es poden observar d’altres més rares com és el gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que és una au emblemàtica de la desembocadura que va estar a punt d’extingir-se a mitjan segle passat. Recentment diversos membres de la Societat Valenciana d’Ornitologia, SVO, mitjançant el projecte OCA que pretén inculcar l’afició per l’observació i classificació de les aus, va organitzar una eixida per a conéixer l’avifauna de la desembocadura del riu Millars. «El guia de l’excursió i soci de la SVO, Jordi Miralles, ens va portar al riu. Allí a les parets de terra que el bordejaven vam poder gaudir de l’observació dels abellerols (Merops apiaster) entrant i eixint dels seus nius. En una construcció prop d’on estàvem també vam poder veure el teuladí torredà (Passer montanus), al costat del teuladí comú. Seguint el camí vam arribar al mirador elevat des d’on es podia obtindré una meravellosa visió de les llacunes artificials i on vam poder veure nombroses espècies lacustres, entre les quals cal destacar el gomet (Ixobrychus minutus), l’oroval (Ardeola ralloides), el gall de canyar, així com la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el trist (Cisticola juncidis) els quals no sols es van deixar sentir, sinó que també observar. Al cel també vam poder veure ben bé dues espècies de rapinyaires: l’àguila serpera (Circaetus gallicus) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). Ja de tornada als cotxes vam poder seguir anotant noves espècies, com la cogullada (Galerida cristata), el cotoliu (Lullula arborea) i el puput (Upupa epops), ha indicat amb detall el secretari de la Societat Valenciana d’Ornitologia, Arturo Cabos. La tercera zona adequada per a observar aus aquàtiques són les Goles del Millars, ubicades entre les poblacions d’Almassora i Borriana. En aquestes llacunes naturals formades en la desembocadura es poden observar pràcticament les mateixes espècies que a les llacunes artificials d’Almassora però amb l’al·licient afegit que també és fàcil veure altres espècies marines com la corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i el corriol menut (Charadrius dubiusa).

Associació Guies Birding a la desembocadura del Millars
La presidenta de l’Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana, Yanina Maggiotto, en el transcurs de les VII Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars celebrades a Borriana va visitar diversos indrets del Paisatge Protegit per a conéixer de prop les aus que habiten l’espai i la infraestructura que possibilita la seua observació. Per a la responsable d’aquesta associació que aglutina totes les empreses del territori valencià dedicades al turisme ornitològic, el Paisatge Protegit és un lloc adequat i senzill per a convertir-se en destinació del birdwatching familiar.