El Consorci riu Millars finalitza amb èxit la campanya de control de tortuges d’aigua dolça al Paisatge Protegit

El Consorci riu Millars finalitza amb èxit la campanya de control de tortuges d’aigua dolça al Paisatge Protegit

La guarderia rural ha retirat 8 exemplars exòtics i ha marcat dos exemplars nous de l’espècie autòctona

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha finalitzat un estiu més la campanya de control de tortugues autòctones com la d’estany (Emys orbicularis) i la de rierol (Mauremys leprosa), així com també l’erradicació d’espècies exòtiques invasores com la tortuga d’orelles roges o de Florida (Trachemys scripta). La campanya estival ha sigut bastant exitosa, ja que s’han retirat del Paisatge Protegit 8 exemplars de l’espècie exòtica de procedència nordamericana, dos mascles i dos femelles. Pel que fa al control de tortugues autòctones s’han capturat tres exemplars de tortugues d’estany, un d’ells es tractava d’una recaptura feta uns mesos abans però els altres dos exemplars són noves tortugues no marcats prèviament. A més la bona notícia és que les tortugues d’estany s’han trobat a les llacunes artificials del Paisatge Protegit, ubicades al marge esquerre del Millars, en el terme d’Almassora. La guarderia rural del Consorci riu Millars encarregada de fer el seguiment de camp compta amb diverses trampes per tal de capturar els rèptils, es tracta de dues trampes d’enceball i una flotant ideades perquè entren les tortugues i es queden atrapades. De moment la guarderia ha decidit no utilitzar mornells, ja que s’ha detectat la presència de llúdries a la desembocadura del Millars i es vol evitar la seua entrada accidental en alguna d’estes trampes subaquàtiques. Els paranys aquàtics s’han revisat cada dia i des de la primavera fins ben entrat l’estiu amb la intenció de retirar les tortugues exòtiques així com capturar, estudiar i alliberar les possibles espècies autòctones.

Entre els 100 animals més perjudicials del planeta
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars recorda la prohibició d’alliberar qualsevol espècie de tortuga exòtica al riu. Algunes persones, per desconeixement i altres per passotisme, alliberen a les seues mascotes tortugues quan s’han fet massa grans o bé molt agressives al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars pensant que fan un bé a l’animalet. Però tot el contrari, la presència de tortugues exòtiques com les d’orelles roges o groges als aiguamolls valencians s’han convertit en un dels principals problemes de conservació d’aquests ecosistemes. De fet la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha catalogat la tortuga de Florida (Trachemys scripta) com a un dels 100 espècies exòtiques invasores més danyosos del planeta.
La Guarderia del Consorci riu Millars col·labora des de fa 7 anys amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana en el control i seguiment de les poblacions de tortugues endèmiques presents al paratge protegit així com en l’eradicació dels exemplars exòtics.

La guarderia del Consorci riu Millars localitza un cabirol a la ruta botànica del Paisatge Protegit

La guarderia del Consorci riu Millars localitza un cabirol a la ruta botànica del Paisatge Protegit

És la primavera volta que se cita un animal d’aquesta d’espècie forestal des que existeix vigilància

Recentment la guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha vist un exemplar de cabirol (Capreolus capreolus) en plena ruta botànica. L’animal va travessar ràpidament la ruta del botànic Calduch, ubicada al marge dret del riu Millars, en el terme de Vila-real, concretament a l’altura de la urbanització dels Àngels. L’animal va ser albirat per un dels dos guardes del Consorci riu Millars mentre feia la vigilància rutinària. És la primera des que existeix servei de vigilància que es detecta la presència d’un cabirol dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Fins ara el servei de guarderia rural hi havia constatat la presència, més o menys continua d’animals com la llúdria, els teixons, les fagines, les genetes, els porcs senglars i per descomptat d’una gran quantitat d’aus aquàtiques. La presència d’un cabirol a escassos 10 quilòmetres de la mar Mediterrània és molt estranya, ja que són animals eminentment forestals. De fet els cabirols són coneguts popularment com els follets del bosc per la seua capacitat extraordinària de camuflar-se entre el fullatge del bosc i passar completament desapercebuts.

Un corredor verd per a la fauna
La localització d’aquest cèrvid és una cita important per al Paisatge Protegit de la Desembocadura, ja que demostra que el riu Millars s’està convertint en un corredor verd capaç de connectar l’interior muntanyós amb la plana castellonenca. Una espècie d’autopista verda per on la fauna és capaç de moure’s des de les comarques d’interior cap a les de la planura evitant així carreteres, autopistes i la via del tren. Des de fa uns 20 anys els cabirols estan escometent un procés de recolonització extraordinari a la Comunitat Valenciana. La seua entrada a la província de Castelló es va iniciar per la zona de Penyagolosa que connecta les províncies de Castelló i Terol, concretament les primeres cites es va aconseguir al terme de Vistabella del Maestrat, molt a prop del llogaret de l’Estrella, al terme de Mosquerola. Des d’aleshores els cabirols han tingut una expansió extraordinària per tot arreu del territori castellonenc. De fet, fa uns dies es van localitzar diversos exemplars de cabirol al Parc Natural del Desert de les Palmes, al terme de Benicàssim.

Noves imatges de llúdries demostren la seua presència assidua en el tram alt del Paisatge Protegit del Millars

Noves imatges de llúdries demostren la seua presència assidua en el tram alt del Paisatge Protegit del Millars

Les fotografies realitzads per l’ONG EDC Natura en col·laboració amb el Consorci han sigut obtingudes amb la tècnica passiva del foto trampeig

Una sèrie de noves fotografies realitzades per l’ONG de Vila-real EDC Natura Fundació Omacha posen de manifest l’ocupació fidel de llúdries en el tram fluvial més alt del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. La guarderia rural del Consorci riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha trobat durant els últims mesos senyals clars com empremtes i excrements pertanyents a un o diversos exemplars de llúdria (Lutra lutra) en un tram d’uns 5 quilòmetres de riu. Aquests indicis han aparegut aigües amunt de la desembocadura del riu Millars, concretament entre el pont de l’autovia CV-10 fins a l’assut dels Matxos. Els rastres s’han trobat als dos marges del riu, termes d’Almassora i Vila-real. Cal tindre en conter que la llúdria és un animal que recorre grans distàncies amunt i avall dels rius on habita per a trobar aliment o parella, si és durant l’època de zel. Este fet també explica que fa uns mesos es van localitzar excrements de llúdria en el tram més baix de la desembocadura del Millars, concretament en la zona coneguda com a Carnissers, en el marge dret del riu i terme de Borriana. Un lloc on les llúdries s’alimenten bàsicament de crancs rojos. La guarderia rural ho va comprovar després d’analitzar la composició dels excrements.

Imatges de foto trampeig
La utilització de la tècnica anomenada foto trampeig està donant resultats extraordinaris al Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El foto trampeig és una tècnica passiva que captura imatges d’animals mitjançant el moviment. El seu funcionament és prou simple, la càmera incorpora un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la gravació en detectar la presència dels animals. Molts mamífers carnívors com les genetes, els teixons, les raboses i les llúdries tenen hàbits nocturns per la qual cosa la seua observació i seguiment són bastant complicats. Les càmeres s’ubiquen en llocs estratègics on prèviament s’hi ha detectat el pas dels animals o les seues latrines, és a dir, llocs que normalment trien animals com les llúdries per a dipositar els excrements. L’ONG EDC Natura Fundació Omacha està realitzant un estudi sobre la presència de xicotets carnívors al Paisatge Protegit en col·laboració amb el Consorci riu Millars. Fruit d’aquest estudi han sigut les noves i clares fotografies de les llúdries així com de genetes (Genetta genetta). Fins ara els guardes del Consorci riu Millars intuïen la presència d’algun d’aquests carnívors gràcies a les empremtes i els excrements que deixaven vora la terra humida del riu però la utilització de la tècnica del foto trampeig ha facilitat la constatació de la seua presència al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.

Seguiment mensual de les llúdries
Els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars octubre del 2015. Des d’aleshores la Guarderia del Consorci realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie tan rara i escassa en els trams baixos dels rius valencians.

Cap. VII «Els antics pobladors del Millars»

 

Us deixem amb la setena entrega de la sèrie documental sobre el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Ara els protagonistes són els antics pobladors del riu Millars: ibers, fenicis, romans… Els nostres avantpassats que com nosaltres van triar viure al costat d’un riu perquè els va proporcionar riquesa i prosperitat. Esperem que us agrade. Una mirada al passat amb el Millars com a protagonista.